30/11/10

Cirurgia informativa: un comentari dels lectors dóna la pista

Fa pocs dies vaig explicar aquí com havia elaborat la informació sobre els “jocs informatius”. Havia estirat el fil d’un apunt que el professor Ramon Salaverría havia deixat anar en una conferència al Col·legi de Periodistes.

Comentaris de valor

Doncs bé, dues persones van deixar comentaris a la notícia, comentaris de valor. De primer, vaig respondre per donar les gràcies.

Sí, ja ho sé que la majoria dels que fan de periodista no contesten els comentaris però ja he dit que a mi m’agrada fer-ho (si n’hi ha l’oportunitat i val la pena).I he aportat una prova clara.

Altres vegades m’he mostrat molt crític amb els comentaris i els estudis formals confirmen les meves sospites. No canviaré ara d'opinió: la immensa majoria no aporten res i, això sí, destorben.

Per exemple: en un mitjà que té de missió principal la normalització de la llengua no sembla gaire comprensible que s’emetin tants missatges mal escrits, menys encara quan es pren la decisió arriscada i una mica populista de retransmetre per televisió els missatges que envien els espectadors, ja sigui via SMS o Twitter.

Però aquesta vegada era diferent. Els comentaris aportaven dades i oferien pistes, de manera que els vaig fer cas.

D’aquesta manera, aquella peça sobre els “jocs informatius” ha tingut avui una segona part, sobre els anomenats “jocs seriosos”. No sóc cap expert i no puc aportar una avaluació rellevant sobre tot això però sí que podia intentar explicar als usuaris del mitjà on treballo en què consisteix aquest tipus de producció.

Discurs comprensible

Ara em sembla que aquests articles formen un discurs comprensible que vaig iniciar amb la mirada cap als jocs on es compren i venen béns virtuals i també sobre els jocs socials basats en la geolocalització.

http://www.3cat24.cat/noticia/568245/societat/La-industria-dels-jocs-socials-confia-que-augmentara-ladquisicio-de-bens-virtuals

http://www.3cat24.cat/noticia/599646/ciencia/Milers-de-jugadors-declaren-on-son-amb-Gowalla-i-Foursquare

Aprendre com a satisfacció

Tendeixo a no estar mai prou satisfet però aquesta vegada faré una excepció. És clar que tot és millorable, però diria que he aportat una mirada diferent sobre els jocs.

Intueixo que si em sento còmode amb aquestes peces és perquè quan les escrivia hi deixava veure el meu procés d’aprenentatge. No saps res de res d’algun assumpte que vols comentar. Mires de saber-ne els quatre fonaments essencials i mentre llegeixes i aprens vas pensant com ho explicaràs. És una sensació que em proporciona una gran recompensa.

I, un cop més, he pogut posar al descobert que al país hi ha talent que busca la seva oportunitat. Si aquests joves han après mentre creaven un joc, jo miro de divertir-me tant com puc mentre jugo a aprendre.

29/11/10

I tanco el parèntesi (les eleccions)

No, aquest blog no és de política. Però si l’altre dia vaig compartir la reflexió preelectoral té sentit tancar aquest parèntesi amb una avaluació ràpida dels resultats.

1.- La victòria del guanyador és clara i rotunda. Cap grup parlamentari hauria de posar obstacles perquè Artur Mas sigui investit president a la primera ronda i pugui governar amb comoditat, sense entrebancs.

2.- El missatge del futur president va ser conciliador, a favor dels pactes de país. Va fer una convocatòria a tothom que sembla positiva i encoratjadora. Ara només cal que el seu capteniment s’ajusti a aquest anunci reiterat.

3.- Els que han perdut han de reaccionar.

José Montilla ja ho ha fet quan ha dit que no es presentarà per ser reelegit com a màxim responsable del seu partit. És el que se sol fer quan els resultats són d’aquesta contundència. En els moments greus, l’encara president Montilla s’ha volgut situar sempre a una alçada molt digne.

Caldria esperar gestos semblants i immediats per part de Joan Puigcercós i de Joan Carretero.

És clar que això complica la vida dels seus partits però la complexitat no pot ser un pretext per esquivar l’exigència democràtica. La valentia no s’escriu a les parets, es demostra amb gestos.

En el cas de Carretero, a més, potser hauria de rumiar en la possibilitat de plegar veles i dissoldre l’organització que Joan Laporta s’ha empassat sense fer gaire soroll.


4.- Hi ha una preocupació sobre la immigració que s’ha expressat en part en partits extremistes, que per unes dècimes de percentatge no seuran al Parlament, i en part en d’altres partits que han recollit aquesta por i que han trobat així el creixement com a recompensa. Esquivar la qüestió només alimentarà el neguit, la política ho ha d’acarar.


5.- No sembla que la reivindicació catalanista hagi quedat debilitada, el federalisme sí. Molts “independentistes d’esperit” han votat CiU. En conjunt, ha quedat més marcada la divisòria entre aquells ciutadans que pensen en clau catalana i aquells que basen la seva marca en la reivindicació de l’espanyolitat de Catalunya. És probable que aquest sentiment encara creixi més a mesura que ens apropem cap a un horitzó possible. Fins ara això quedava dissimulat perquè el PSC en recollia una part i l’asserenava. Però això s’ha acabat. A mig termini hi haurà més aclarides les posicions, un dibuix imprescindible per saber si de veritat el secessionisme pot aspirar al 51% que fa falta.

5.- El Parlament és més plural, perquè els electors ho hem volgut així. Els diputats hauran de demostrar la seva capacitat per arribar a acords que afavoreixin el progrés del país.

6.- L’endemà de les eleccions, tots els que no ens dediquem a la política tornem a posar els ulls a les nostres ocupacions de cada dia. Hi ha moltes coses a fer. Un país no avança només amb les empentes de la política sinó que ho fa sobretot amb la suma de tots els reptes personals. Concentrem-nos-hi.

27/11/10

Reflexiono sobre el meu vot

El dia

La jornada de reflexió em sembla una rèmora de la transició amb unes obligacions absurdes en una societat tan connectada a través de múltiples xarxes de relacions, ampliades i remesclades gràcies a la potència d’internet.

Però també és veritat que s’agraeix una mica aquesta aparent absència de campanya just abans d’anar a votar. Potser n’hi hauria prou per justificar-la si li canviéssim el nom i ens ho prenguéssim com una "jornada de relaxació".

El secret

He pensat molts dies en aquest apunt i en la seva possible inoportunitat. Però al final m’he decidit a escriure’l.


El vot és secret i està bé que sigui així, per evitar situacions incòmodes. Però en una societat democràtica de debò, no es jutja algú per les seves preferències polítiques, ni les esportives o religioses o de qualsevol altra mena.


Transparència

Jeff Jarvis publica al seu blog una presa de posicions realment exhaustiva, on exposa la seva tendència política i també les seves creences íntimes en matèria espiritual, a més d’indicar a on ha invertit els estalvis. Confia que amb aquesta declaració evitarà malentesos i li sembla que és un acte de transparència.

No em sembla que tothom que fa de periodista hagi d’obrir d’aquesta manera les seves conviccions però no trobo malament que algú s’hi llanci.

La finestra

En el meu cas, ja fa moltes setmanes que vaig donar explicacions aquí sobre un text que havia fet públic i que, pel que veig, ha cridat l’atenció de gairebé un miler i mig de persones.

La feina

He escrit uns quants articles sobre l’efecte de les TIC en la política i estic segur que totes les fonts que he consultat han trobat la feina satisfactòria, en el sentit que no hi ha cap esbiaix. He actuat com un observador neutral i, si de cas, han quedat afavorits sense voler aquells que han sigut més actius, els que m’han explicat més coses i, també, els que n’han fetes més.


Per tant, tinc la tranquil·litat que no em cal demostrar res. És des d’aquesta posició serena que em ve de gust exposar aquí i avui el meu vot.


La vida

Estic segur que això no modificarà gens ni mica la valoració que es pugui fer de la meva feina al mitjà de comunicació on treballo ni tampoc sobre aquest blog. La meva feina actual m’ha dut a entendre’m amb persones d’idees molt diferents i en els cercles d’amistats també hi ha persones amb preferències diverses, de manera que trobo molt natural que les persones pensin com vulguin sense que això en determini la meva opinió.

La història


L’any 1980 encara no podia votar. El 1984 em sembla que vaig patir un “atac de pànic nacionalista” sota l’efecte del cop d’Estat del 1981 i les lleis restrictives que es van aprovar després. Vaig votar una opció que no em satisfeia en molts aspectes però diguem que “vaig posar la bandera pel davant”.

Els anys següents, vaig fer emetre un vot més ideològic i vaig donar suport al que podríem considerar l’ala esquerra de la socialdemocràcia catalana. Em semblava que les meves posicions catalanistes (ja no em sentia nacionalista) també quedaven recollides.

A partir de les eleccions del 1995, em vaig decantar per un vot més pragmàtic en el sentit que vaig canviar el suport a “una ala esquerra” per intentar contribuir a dur la socialdemocràcia al govern. A la vegada, em semblava que ajudava d’alguna manera a reforçar l’afirmació catalanista d’un partit que a parer meu havia estat massa ambigu en aquest terreny.

Ja he explicat aquí que els anys 1995 i 1999 vaig participar de forma activa en la campanya electoral de l’opció que defensava, a més de votar en aquesta direcció.

Vaig repetir el vot a les legislatures següents, amb la intenció que l’alternativa tingués una oportunitat sòlida després de quasi un quart de segle d’un govern que no em va satisfer, no tant per la seva obra, en molts aspectes indiscutible, com pel seu estil, el tarannà d’un règim que em va semblar asfixiant.

L'elecció

Aquesta vegada he tingut molts dubtes. No em volia abstenir però n’he estat molt temptat. El vot en blanc també m’ha cridat l’atenció però el meu caràcter me n’allunya.

Quan em vaig decidir per la independència com a projecte polític ja sabia que el dia de les eleccions hauria de ser coherent amb aquesta posició, tot i que la campanya no m’hi animés.

L'opció

És per això que votaré la candidatura d’ERC, encara que no vull amagar que hi tinc reticències.

Em sembla que han sigut de debò valents en la seva aposta estratègica per fer un govern d’esquerres i encara que és obvi que, com tots, han comès molts errors, per primera vegada a la vida poso el meu simple vot a favor d’una causa potser difícil però no impossible.

Aquesta és la taula vital dels meus vots en les eleccions al Parlament de Catalunya.


1980 -
1984 CiU
1988 IC

1992 IC

1995 PSC

1999 PSC

2003 PSC

2006 PSC

2010 ERC

L’endemà, la meva vida continuarà com sempre i no crec que cap lector em vegi diferent a causa d’aquest apunt.

La normalitat

Potser avui, ara mateix, hi ha altres apunts semblants a aquest i moltes persones exposen, com a reflexió, una mirada personal sobre el seu vot. Si fos així, viuria en un país molt sa. El dia de les eleccions emetem un vot i la resta de dies treballem per guanyar-nos les garrofes. A més, tot sovint en mostrem els resultats per si fossin útils a algú. Vet-ho aquí.

NOTA:

L'apunt que vaig publicar el 21 de juliol aporta més detalls sobre la posició política.


26/11/10

Planificació i improvisació: un altre repte sisplau

Paraules i persones

Quan vaig decidir que “cobriria informativament” les dues conferències que el Museu Picasso de Barcelona anunciava sabia que tenia un problema. Escric per als usuaris d’un mitjà generalista i totes dues sessions anaven molt dirigides als professionals dels museus catalans.

Vaig decidir donar una volta a la qüestió i presentar-ho, justament, per aquesta banda. Per això vaig enfocar les dues peces no tant en les paraules de Nina Simon, David Bearman i Jannifer Trant com en el fet rellevant que desenes de persones que treballen en aquestes institucions miren d’adoptar una altra manera de fer les coses gràcies a la potència d’internet.

http://www.3cat24.cat/noticia/943207/ciencia/Lexperta-Nina-Simon-anima-els-museus-catalans-a-oferir-experiencies-de-participacio

http://www.3cat24.cat/noticia/951026/ciencia/Dos-experts-en-museus-i-tecnologia-dialoguen-amb-els-professionals-catalans

Era raonable. El projecte que vaig emprendre fa un any té aquesta voluntat de posar la mirada en casos reals i pròxims i com a mitjà públic digital té sentit que provem d’observar i anotar com la digitalització té efectes en totes les esferes, també en la museologia.

Escrit abans de ser-hi

Vaig recórrer al mateix principi quan vaig acudir a escoltar el professor Ramon Salaverría, en una de les sessions de 10 en comunicació que convoca Escacc.

En realitat, ja havia pre-escrit la crònica abans d’arribar al Col·legi de Periodistes, amb uns espais en blanc on pensava resumir la intervenció de l’expert en periodisme digital. Vaig creure que la qüestió tornava a ser massa especialitzada però que tenia sentit intentar reflectir els debats que hi ha entre els periodistes.

I vaig fer una peça en què les paraules de Salaverría són només un exemple d’un estat de la situació que volia sintetitzar. Ja havia escoltat Paul Bradshaw en el mateix marc i sabia que es convocaven més trobades.

A més, em semblava una ocasió magnífica per esmentar, en un mitjà generalista, la feina d’alguns observadors atents com Sílvia Cobo i Antoni Piqué. Havia fet coses semblants amb consultors polítics i altres referents de la xarxa catalana que miro de citar sempre que puc, per anar posant al descobert una feina impressionant i valuosa que sovint no traspassa els cercles de bloguistes i assidus lectors d’aquests continguts.

El moment i els tabús

Qui vulgui saber què va dir Salaverría, farà bé de llegir la crònica que Iván Vila va publicar a "La Vanguardia". La meva peça només comptava amb la conferència per fer entendre l’esforç dels organitzadors i seguir-los, més enllà, per assajar un primer dibuix, una "crònica del moment".

http://www.3cat24.cat/noticia/955006/ciencia/Els-periodistes-catalans-reflexionen-sobre-la-millora-dels-mitjans-digitals

A més, vaig aprofitar l’ocasió per superar uns quants tabús que trobo tan obsolets com allunyats de l’anomenada “cultura digital”. Vaig citar i enllaçar altres mitjans (la competència!) i vaig provar de construir un subtext cal·ligrafiat amb hiperenllaços que acosta als usuaris d’un mitjà digital les crítiques que algunes persones han exposat sobre la producció d’informació digital. Em semblava un exercici d'honestedat informativa i de transparència pública, encara que se sostingui en la subtilesa.

Em creia que ho tenia tot ben lligat.

La sorpresa

Però encara que la planificació imprescindible estigui ben resolta sempre hi ha espai per a la improvisació. Salaverría va deixar anar, una mica de passada, i quan es referia a les novetats que li interessaven, la menció a un concepte que admeto que desconeixia del tot: “newsgames”.

Em va intrigar. I l’endemà em vaig abocar a la pantalla de l’ordinador amb ganes de trobar respostes.

L’aprenentatge

La peça que vaig escriure és molt transparent, en aquest sentit, perquè la seva estructura sembla que s’inspiri en el meu procés de cerca. No és ben bé així, és clar, de les notes inicials al text final hi ha canvis que volen millorar l’efecte narratiu, però sí que he deixat que s’intuís aquesta ruta.

http://www.3cat24.cat/noticia/956046/ciencia/Els-jocs-informatius-volen-ajudar-a-comprendre-els-fets-mes-actuals

Tenia molt de sentit. Per explicar alguna cosa que desconec del tot he de provar d’entendre-la ni que sigui una mica. I no em fa res que es noti aquest procés en la redacció, al contrari, podria estimular un cert afany de coneixement entre els lectors i això seria òptim en un text divulgatiu.

El repte

Com de costum, ara no m’hi conformo. Sempre em passa el mateix. M’atabalo pensant si de debò seríem capaços d’adoptar aquest llenguatge dels jocs en què els "newsgames" es basen per explicar una història informativa.

Hi ha mitjans que fan l'experiment. Sovint, el que es busca és la implicació del consumidor d'informació en una experiència que l'acosti als fets. Molts cops, es creua la frontera del periodisme cap a l'activisme, però val molt la pena fixar-s'hi per aprendre'n les claus.

És un repte interessant, però no disposo de temps, la feina que tinc encomenada consisteix a aportar "temes propis" a la redacció, no pas "formats", encara que en aquest blog he exposat un parell de proves amb gràfics dinàmics (abstenció i onomàstica).

Però m’agrada rumiar-hi, i intentaré seguir Ian Bogost de la mateixa manera que procuro estar al cas de les novetats que aporten Paul Bradshaw i Simon Rogers. El que em preocupa és la possibilitat d’estar-me equivocant de camí. Ja ho vaig comentar aquí mateix.

L’enfocament

Fa un any que provo d’explicar què passa amb el nostre país i internet, per dir-ho molt curt, però potser el que fa falta és adoptar del tot la cultura (en sentit ampli) que es deriva d’aquest canvi per informar d’una altra manera, no pas sobre la xarxa sinó des de la xarxa.

Amb quines eines expliquem la confrontació coreana? Com aprofitarem l’obertura de dades públiques per crear nous serveis i redistribuir la informació?

Ian Blogost és un dels guanyadors dels Knight News Challenge de l'any 2010. Quins altres reptes podem acarar?

Per començar, potser una partideta en aquest joc mediambientalista? Play Windfall by Persuasive Games

24/11/10

Més enllà del safareig: internet social

La capacitat social incorporada a internet és poderosa i va més enllà del safareig. Amb aquesta obvietat vaig acabar un article que pretenia exposar exemples d’aquesta asseveració. Potser va quedar una peça massa “panoràmica”, potser m’hauria hagut de centrar en un sol cas, aprofundir-hi més, i desar material per a més informacions. Però vaig creure que valia la pena intentar una “demostració” més àmplia.

Per això el text sobre l’ús de les TIC per part de les oenagés (m’adono que prefereixen ser anomenades “organitzacions no lucratives”, oenaeles, però he decidit combinar les dues expressions perquè la majoria dels usuaris tot just hem après a dir “flim” i ja aprendrem a dir-ne “penícula”) és fruit de dues converses de quasi dues hores, de diversos correus electrònics i d’una estona raonable de cerca.

Els últims dies han aparegut altres articles que trepitgen el mateix territori. He intentat explicar als lectors del mitjà on treballo que les tecnologies de la informació i la comunicació són recursos emprats en el treball amb persones discapacitades, permeten que campanyes singulars tinguin escala global. Per això té sentit que l’administració, d’acord amb entitats que saben on són, miri d’estendre el coneixement amb tanta proximitat com sigui possible.

És clar que aquests articles són una aportació minsa en un context dominat per l’última novetat sobre qualsevol giny singular, els canvis accelerats de les empreses per adquirir notorietat i tots els conflictes derivats de la novetat d’aquests hàbits. És poca cosa, però sospito que té sentit insistir-hi per contribuir a la percepció d'internet com alguna cosa més que una opció d’entreteniment o l’espai d’una competència una mica anguniosa.

22/11/10

Política i internet: amb els peus al bassal


Com que intento exposar casos reals de la utilització d’internet i observar de quina manera transforma l’entorn tenia sentit que també tingués interès en l’ús d’aquests recursos en la política.

Evolució de la mirada

Vaig tenir la sort de rebre la confiança de diverses persones i d’aquesta manera vaig obtenir unes quantes petites primícies. Vaig escriure unes quantes peces informatives que volien donar a conèixer com els partits polítics buscaven una altra manera de relacionar-se amb els ciutadans.

http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica

http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

http://www.3cat24.cat/noticia/750866/ciencia/ERC-obre-un-web-perque-els-ciutadans-aportin-idees-al-seu-programa-electoral

A mesura que ens acostàvem a la campanya electoral, vaig substituir aquestes informacions per un tipus d’article més interpretatiu, on comparava l’acció de forces polítiques diferents. Vaig aportar aquí una llista d'aquest seguiment.

Quan ja érem a tocar de la campanya, aquestes cròniques també van canviar i es van convertir en uns llistats que volien ser molt equilibrats, amb la menció dels partits en ordre de la seva representació parlamentària.

http://www.3cat24.cat/noticia/927126/ciencia/Creen-Electoralia-com-a-plataforma-per-analitzar-lopinio-electoral-dels-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/847386/ciencia/Els-partits-catalans-reactiven-la-seva-accio-a-internet-de-cara-al-28-N


http://www.3cat24.cat/noticia/856368/politica/Observadors-i-analistes-electorals-obren-espais-a-la-xarxa-per-comentar-la-campanya-del-28-N


http://www.3cat24.cat/noticia/884386/ciencia/La-convocatoria-deleccions-impulsa-la-campanya-digital-dels-partits-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/917946/ciencia/La-campanya-digital-guanya-pes-en-els-partits-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla


No tenia cap instrucció per actuar així però entenia que qualsevol desequilibri en un mitjà públic podia posar en risc l’esforç de divulgació.

Sabia, perquè ja s’havia explicat, que quan comencés la campanya no podria fer cap altra peça sobre aquesta matèria. Totes les informacions de campanya apareixen en un bloc especial del 3cat24 i en general, em sembla, reprodueix les informacions de la tele i la ràdio que, com se sap, estan condicionades per les normes que ha aprovat el màxim organisme de la CCMA.

De manera que la meva contribució acabava amb els qüestionaris que vam fer a tots els partits amb representació parlamentària sobre la seva campanya digital. I no he pogut dir res sobre algunes accions com “el vídeo de l’orgasme” (PSC), “el fals noticiari” (CiU) o el “vídeojoc xenòfob” (PPC). La redacció se n’ha ocupat seguint les pautes que regeixen aquesta situació.

Amb internet s'accedeix a una actualització constant de la campanya, que té observadors que s'han ocupat de comentar-la amb encert i espais que apleguen tots els recursos i les anàlisis.


(Faig un parèntesi per demanar-me què hauria passat si uns il·luminats haguessin creat un vídeojoc en què es disparés contra la bandera espanyola. Només d’imaginar la reacció als mitjans de comunicació em vénen esgarrifances. La idea no és original, és clar, però de veritat que això és fer política? Això és explicar a les persones el teu programa de govern?)


Perspectiva escumosa


Aquesta distància silenciosa em dóna una certa perspectiva, després de posar el focus durant molts mesos en la manera com els partits entenen els canvis que internet proporciona. Si sóc sincer, tinc la sensació que es limiten a buscar notorietat sense pensar que la política es pot fer d’una altra manera. No em semblen convençuts de les possibilitats de participació que les noves tecnologies posen al nostre abast. No veig que creguin en la necessitat que els governs s’obrin de debò als seus propietaris legítims, la ciutadania.

És veritat que el PSC sap que hi ha una xarxa de bloguistes simpatitzants que despleguen la seva capacitat quan la situació ho reclama. També ho és que CiU ha innovat més que cap altra candidatura i que ha mirat de treure suc de la seva posició per demostrar un cert compromís. És veritat que ICV ha intentat transportar a internet la seva xarxa de suports i ho és que ERC ha volgut compartir accions de campanya, però l’excusa de la falta de recursos els ha mantingut massa allunyats d’un objectiu que haurien pogut tenir: representar una altra manera de creure en la política. El PP ha malbaratat les seves opcions, la seva manera d’entendre internet es basa massa en la idea que una campanya és com “el mur d’una xarxa social”. C’s han fet servir la seva capacitat d’enlluernar i han aprofitat un vídeo d’aparença agosarada per fer-se notar.

Molta escuma i poca substància. Aquesta és la conclusió provisional quan ja hem passat l’equador de la campanya. Era previsible.

L’avís públic

Ho havien advertit poc abans que el primer rètol de campanya fos desplegat un grup de consultors vinculats a la política i a l’administració. És un conjunt d'articles amb un manifest que han publicat als seus blogs. Uns quants dels que firmen el document que van fer públic són persones implicades de forma molt directa en aquesta campanya, de manera que les seves paraules adquireixen encara més valor.

Però la majoria de mitjans han obviat aquesta declaració. És cert que no és gens fàcil esmentar-ho en un mitjà no especialitzat, tot i que era possible almenys oferir l’enllaç, com vaig fer en una de les últimes cròniques.

El conjunt d’articles que firmen Edgar Rovira, Jorge Galindo, Carlos Guadián, Guillem López-Bonafont, Xavier Peytibí, José Rodríguez, Roger Senserrich i Albert Medran explica on som de debò i ens fa comprendre que els partits polítics catalans, pel que fa a internet, són tan poc agosarats com en la resta d’assumptes que tots esperem que comprenguin, sense gaire fortuna.

El rastre

N’hi haurà uns que guanyaran, uns altres que perderan (ja fa dies que vaig fer pública la “meva porra”) i uns altres que trigaran una mica a entendre si han perdut o han guanyat res. Però la política hi tornarà a perdre i tots els catalans també hi perdrem. És una llàstima, és clar, però no ens hauríem de desesperar.

Hi ha països on l’empresa i els creadors impulsen el canvi, hi ha ciutats i àrees on la innovació servirà per generar una altra economia i hi ha Estats que saben com és d’important que tinguem una bones infrastructures per a internet, un marc que garaneixi la neutralitat i la transparència i un entorn que afavoreixi la creació de nous serveis.

També hi ha persones que creuen que el que de debò s’ha de transformar és la manera com els ciutadans podem ser actius en la política, més enllà dels partits que viuen a la defensiva la demanda d’una democràcia millor.

Però nosaltres vivim en un altre món. El nostre país sosté debats peculiars, es disputa les engrunes en comptes de parar taula una altra vegada. El manifest sobre política i internet és un avís rotund que ens fa tocar de peus a terra i aquest gest és molt important, perquè és quan t’adones que anem descalços damunt d’un bassal de neu ja fosa, sense deixar cap rastre.

18/11/10

Una manera de xiular: context o emocions

Personal

No sóc un seguidor dels castellers però tinc uns quants amics i un germà que s’hi apassionen de debò. O sigui que els felicito a ells i a tothom que s‘ha vist reconegut amb la declaració com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat d’aquesta tradició no gaire antiga (tinc entès que un parell de segles), nascuda en una àrea del país i estesa arreu durant la transició democràtica. L’èxit és recent, diuen que dels anys noranta.

Però no vull escriure sobre els castells humans, només he aclarit les circumstàncies personals per evitar malentesos. M’he volgut fixar en un aspecte concret de la informació. Al mitjà on treballo, per exemple, es va convertir en “la notícia més llegida” del dia. O sigui que va connectar amb el públic.

Emocionar

I aquest és el punt que m’interessa. Diria que els mitjans catalans han tendit a emocionar-se i a emocionar el públic. Obviant una mica que els castells era una de les propostes que feia Espanya. Els Estats deuen ser el responsable immaterial de relacionar-se materialment amb la Unesco.

Als mitjans hi he vist la referència al flamenc, el cant de la Sibil·la i la dieta mediterrània com una mostra d’altres béns immaterials seleccionats. Potser els mitjans francesos han destacat que el seu menjar forma part de la mateixa llista (el primer ministre ja ha tret pit en nom dels xefs) i els xinesos han parlat de l’Òpera de Pequín. És raonable, s’informa d’allò més proper.

Context

Però també deu ser convenient aportar una mica de context. Els mitjans impresos ho tenen més complicat però els digitals, gràcies als enllaços, ho resolen de seguida. M’adono que al 3cat24 sí que van incloure una hiper referència a les altres propostes acceptades. Em sembla correcte.

Per entendre que els castellers són un patrimoni cultural immaterial (cosa que és raonable celebrar) de la mateixa manera que ho és un pa d’espècies de Croàcia, unes puntaires franceses o una fira ramadera belga. El context és útil perquè ajuda a entendre de què estem parlant.

El cant de la Sibil·la, per exemple, té un context rotund: hi ha una pila de cants diversos (de Lituània, del Perú...) que han accedit al mateix rang.

Si la llista comencés per les tradicions amb més suport, la falconeria seria al capdamunt sense competidors, amb onze Estats firmant la proposta.

El context també ens
obliga a fer-nos preguntes. Per exemple, els castellers eren representats a Nairobi per dues màximes autoritats catalanes. No sé encara, però admeto que m’intriga una mica, quines autoritats representaven el pà d’espècies i les puntaires.

Curiositat pel conjunt

No sóc gens tafaner però sí fàcil d’encuriosir. Intueixo que aquesta és una de les finalitats d’aquest acte solemne, provocar que ens interessem pel patrimoni cultural immaterial. O sigui que he fet una ullada a les quaranta-sis propostes acceptades a Nairobi i comprovo que també hi ha l’acupuntura, uns lluitadors turcs que s’unten amb oli, un combat iranià inspirat en nocions religioses...

En conjunt, el patrimoni cultural immaterial ja compta amb dos-cents quaranta-cinc elements. I n’hi ha que m’han cridat molt l’atenció. Si no fossin en aquesta llista hauria ignorat la seva existència i suposo que per això els castellers i els seus seguidors poden estar contents, perquè és evident que és una finestra de difusió, encara que esquifida, perquè és probable que a cada país "premiat" els mitjans s’hagin ocupat d’emocionar el seu públic amb la tria dels èxits nacionals. El vídeo de promoció ha tingut per ara mig centenar de visionats. Aquesta dada també és part del context.

Interès pels detalls

Mirant la llista comprenc que el patrimoni cultural immaterial està format sobretot per danses, cants, accions teatrals, artesania i processons i altres manifestacions religioses, entre altres.

I n’hi ha uns quants que m’han cridat l’atenció, com ara un sistema endevinatori... Ho presento aquí perquè, a parer de la Unesco, i de la “seva gent”, són mostres tan valuoses com l’afició d’aixecar torres humanes.

Una manera de xiular de l’illa de la Gomera que s’ha introduït a l’escola pública (més ben dit: un sistema de comunicació rural basat en xiulets). Al vídeo (que
gairebé arriba als set mil visionats) s'explica.




Uns dibuixos a la sorra...




Un ritual budista...




Per fi

I no, no estic fent mofa dels castells. És clar que no. Però em veig quasi forçat a haver-ho d'aclarir perquè hi ha entorns molt susceptibles, no sé entendre per quina raó. He vist que un periodista ha estat acusat de tots els mals per esmentar el flamenc al costat dels castells. Ell mateix respon.

A mi, de debò, m'interessa parlar del que parlo aquí, sense cap altra intenció.

Si de cas, anoto que, de vegades, sota la raonable necessitat de tractar els temes de manera que s'interessi el públic local, correm el risc d'obviar el context, que ens ajuda a entendre més bé la informació. Més encara: la intenció de la Unesco era emocionar els seguidors de cadascuna d'aquestes tradicions o pretén que el món sencer hi pari atenció? Ho hem fet? O ens hem regalat una satisfacció en forma de notícia?

11/11/10

Recursos per seguir la campanya electoral digital

VOT CONSCIENT

(tests per saber què votar)















LA CONVERSA
(a Twitter)










Llista per seguir la campanya


ANÀLISI
(de la conversa)

















ANÀLISI
(de la campanya digital)








PARTICIPACIÓ
(enquestes i porres)














SONDEJOS
(actualització i anàlisi)
























MISCEL·LÀNIA

(estadístiques, conversa, sondejos...)












NOTÍCIES
(actualització)



















COMENTARIS

(politòlegs bloguistes que comenten la campanya)


Albert Medran - Antoni Gutiérrez-Rubí - Pau Canaleta - Xavier Peytibi - Edgar Rovira


PARTITS
(expliquen la campanya digital)



CiU - PSC - ERC - PPC - ICV-EUIA - C's


3cat24
(especial electoral)

El mitjà on treballo ofereix un "especial" on es recull tota la informaicó relativa a la campanya.


PARLAMENT
(informació oficial)








10/11/10

Entrevista Total de Campanya a la Marató de la Comunicació


Una marató

La Marató de la Comunicació és un invent d’Antoni Gutiérrez-Rubí i Albert Medran que consisteix en la presentació ràpida i comunicativa de quinze idees renovadores. Es va fer per primer cop el gener de l’any 2009 i aquest dilluns hi va haver la segona edició.

El tema era la campanya electoral catalana i s’havia donat un assumpte concret a cada ponent, que estava obligat a tenir una idea nova i exposar-la en un màxim de tres minuts, amb algun suport visual.

Els organitzadors van ser tan agosarats que m’hi van convidar i jo vaig ser igual d'agosarat en acceptar-ho, tot i que només disposava de tres dies per rumiar-hi.

La sessió

La sessió va ser molt creativa i l’ambient era càlid i amistós, de manera que tot i la impressió que em feia de seguida em vaig adaptar a l’entorn. Ens han demanat a cadascun dels que hi vam participar que fem servir els blogs per explicar la proposta que vam fer i miro de complir l’encàrrec tot seguit.

N'hi ha un resum al blog de Sandra Bravo. Hi diu que no li va quedar clara la proposta que vaig presentar, atreta per les diapositives. O sigui que en comptes de penjar aquí una presentació que no s'entendria sense la meva "veu en off", provaré d'exposar amb paraules el que volia dir.


El tema


Em van donar com a matèria “l’última entrevista de campanya”.

Vaig intentar explicar la idea que havia tingut mentre feia transparent el procés per arribar-hi. Intentaré reproduir-ho més o menys.

L'inici

Dels tres termes de l’expressió, no podia canviar l’últim perquè “campanya” forma part del context imprescindible.

Per tant, vaig provar de donar la volta a la paraula primera: “última”.

No em servien “primera” ni “moltes” ni “única” i vaig provar amb “total”.

Per això vaig proposar de fer una “entrevista total de campanya”.

Descripció


Consisteix en un paquet de preguntes i respostes amb escenaris, actors i guions diferents (excepte la reiterada presència del candidat).

La idea és que un equip (amb caràcter periodístic) enregistri cada dia desenes de preguntes i respostes, llargues, breus o brevíssimes, com ara aquest diàleg: “Què, com anirà?”, pot preguntar un ciutadà que saluda el candidat a l’entrada d’un acte. “Guanyarem”, respon. O un fragment d’una conferència de premsa o una conversa amb un expert que es troba en un acte reduït o... Cada dia els candidats responen moltes vegades.

Paquet

Es tracta de tenir cada dia 5 unitats de “pregunta-resposta” i posar-les a l’abast de tothom. Vaig proposar YouTube perquè no se m’acudia una altra opció però en tot cas es tracta de servir-ho a una gran audiència.

Públic

Perquè el pas següent és repetir el mateix durant 14 dies de campanya. Això vol dir que s’han “penjat” a la xarxa 70 unitats de pregunta i resposta. El públic selecciona el que li interessa més i vaig suggerir que no fossin les més votades sinó les més vistes.

Els deu millors

Això proporciona a l’equip un “topten”. Les deu pregunta-resposta més interessants, que s’emeten totes de cop, ara en un sol clip com a última entrevista de campanya.

La proposta

Vet aquí l’entrevista total de campanya.

La principal subversió és que l'entrevista no la fa un mitjà sinó l'equip de campanya. Encara que vaig advertir que cal criteri periodístic i fugir de d'una temptació absurda que vaig representar amb la bandera de Corea del Nord.

Un altre detall que val la pena considerar és que es dóna a conèixer a internet i sense cap mitjà com a intermediari en l'emissió (cosa raonable perquè ja no són a la producció).

És "total" perquè dura tota la campanya, perquè és la base de l"última", perquè té preguntadors diversos i qüestions molt variades en escenaris diferents.

En fi, un joc, un entreteniment, que em va servir per fer anar el cervell una bona estona, per respondre a un repte estimulant i per compartir una hora i mitja del vespre amb mig centenar de persones.

Materials

S'han publicat llistes amb quasi tots els materials emprats en la sessió i de moment ja hi ha uns quants dels ponents que han exposat al seu blog la proposta que van fer: Xavier Peytibi (imatge), Ricard Espelt (jingles), Ana Polo (flashmobs).

També hi van participar (i potser aviat tindrem un apunt seu explicant-ho):
Roger Fort (busos electorals), Marta Albes (rètols), Jaume Freixes (vestuari), Antoni Gutiérrez-Rubí (la parella), Trina Milan (escenaris), Juan Víctor IzquierdoFrancesca Parodi (miting de butxaca), Pau Canaleta (debat a sis), Imma Marín
(jocs), Albert Medrán (jornada de reflexió) i Marc Elena Soler (el paper del partit Barça-Madrid) (merchandising).

Judici

Em va agradar molt el format. Va ser una experiència intensa i estimulant, un repte que va valdre la pena. Agraeixo als impulsors d'aquesta cursa contra rellotge (contra un timbre de recepció d'hotel que els moderadors premien quan tocava) l'oportunitat de ser-hi. Espero que els que hi van acudir ho trobessin tan interessant com els que vam poder-hi contribuir.

9/11/10

Un any a la redacció: tercera llista d’un aprenent de periodista

El 9 de novembre fa un any que vaig començar a fer feina de periodista al 3cat24.

Com que vaig compartir el projecte personal que emprenia, he cregut que era raonable fer-ne més fàcil l’avaluació. Per això vaig publicar en aquest blog una primera llista amb bona part de les peces informatives firmades i, mesos després, una segona llista.

Avui publico la tercera i última llista. No crec que ho hagi d’anar fent, em sembla que deu ser molt pesat per als lectors, però a mi em serveix per tenir en alguna banda una mena de “memo” de la feina feta, per comprovar si he sigut fidel al repte que vaig assumir i també per recordar-me què he escrit.

Si algú molt enderiat hi té interès, la suma de les tres llistes dóna una idea no absoluta però sí força aproximada d’una part fonamental (els “temes propis”) de la producció de peces informatives d’aquest any a la redacció digital. (A la fotografia, cobria un acte sobre patrimoni i les TIC).

En tot cas, si algú ha seguit el blog ja s’haurà adonat que de tant en tant ja comento l’elaboració d’unes quantes informacions.

LES TIC COM A INSTRUMENT SOCIAL

Recerca


http://www.3cat24.cat/noticia/874866/societat/La-recerca-europea-sobre-les-TIC-sorienta-cap-al-benefici-social


Campanyes


http://www.3cat24.cat/noticia/882986/societat/Facebook-presenta-als-experts-en-politica-i-tecnologies-una-eina-propia-a-favor-de-la-pau-que-destaca-les-relacions-entre-persones-de-zones-en-conflicte


http://www.3cat24.cat/noticia/905386/societat/Una-campanya-de-videos-per-internet-anima-a-no-rendir-se-les-victimes-dassetjament-a-causa-de-lorientacio-sexual


Acció

http://www.3cat24.cat/noticia/908748/societat/Els-punts-TIC-resolen-mes-de-sis-centes-batalles-diaries-contra-la-fractura-digital

EMPRENEDORS


Bloguistes que difonen


http://www.3cat24.cat/noticia/902386/societat/Joves-professionals-difonen-lus-de-les-noves-tecnologies-amb-blogs-escrits-en-catala


Empresaris que milloren


http://www.3cat24.cat/noticia/910847/societat/PuntCat-anima-el-sector-turistic-de-la-Costa-Brava-a-millorar-amb-les-noves-tecnologies


Casos: “el taxista 2.0” (vaig comentar aquesta peça)


http://www.3cat24.cat/noticia/854946/societat/Un-taxista-dIgualada-innova-amb-oferta-de-wi-fi-iPad-i-mes-serveis-basats-en-internet

LES TIC I LA CULTURA

Llibres


http://www.3cat24.cat/noticia/863966/ciencia/Enciclopedia-sobre-als-usuaris-i-millora-les-cerques

http://www.3cat24.cat/noticia/877786/ciencia/Els-bloguistes-debaten-sobre-el-futur-del-llibre-digital-a-Mataro-en-un-acte-dels-Premis-Blocs-Catalunya

Patrimoni


http://www.3cat24.cat/noticia/862186/ciencia/Patrimoni-crea-un-diposit-digital-amb-milers-de-documents-sobre-excavacions-i-obres-de-restauracio


http://www.3cat24.cat/noticia/875526/catalunya/Les-comunitats-gitanes-de-Catalunya-sexpressen-en-un-museu-virtual


Llengua


http://www.3cat24.cat/noticia/891126/societat/Gairebe-dues-mil-peticions-reclamen-que-els-usuaris-de-Twitter-tambe-el-puguin-traduir-al-catala


INVESTIGACIÓ


http://www.3cat24.cat/noticia/872290/unioeuropea/La-UE-posa-2800-milions-deuros-a-labast-dels-investigadors-per-fer-un-gir-digital-al-continent


http://www.3cat24.cat/noticia/873546/societat/Empreses-i-institucions-catalanes-busquen-oportunitats-de-recerca-i-fons-europeus-per-desenvolupar-projectes-de-les-TIC


LES TIC I L’EDUCACIÓ


http://www.3cat24.cat/noticia/877226/societat/Els-Premis-Blocs-Catalunya-reconeixen-lus-daquesta-eina-a-les-escoles-i-instituts-del-Maresme


http://www.3cat24.cat/noticia/844847/societat/La-digitalitzacio-de-les-aules-encara-no-canvia-el-model-educatiu-pero-esperona-docents-i-alumnes


LES TIC I L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA


Serveis


http://www.3cat24.cat/noticia/896786/societat/Els-ciutadans-es-decanten-per-internet-quan-es-relacionen-amb-ladministracio


http://www.3cat24.cat/noticia/916366/societat/El-nou-web-de-Badalona-resol-tramits-i-ofereix-mapes-amb-dades-publiques-per-anunciar-mes-transparencia-a-traves-dinternet


Obrint les dades


http://www.3cat24.cat/noticia/883106/societat/El-govern-anuncia-que-obrira-les-dades-que-administra-perque-altres-puguin-crear-serveis-digitals


LES TIC I LA POLITICA

Control ciutadà

http://www.3cat24.cat/noticia/900806/unioeuropea/Un-informatic-catala-crea-una-eina-basada-en-internet-per-controlar-lactivitat-dels-europarlamentaris


El món


http://www.3cat24.cat/noticia/881846/ciencia/Els-experts-reunits-a-Barcelona-discrepen-sobre-leficacia-dinternet-per-incidir-en-la-democratitzacio-de-les-societats-mes-tancades


Europa


http://www.3cat24.cat/noticia/881826/ciencia/Els-experts-asseguren-que-lextrema-dreta-europea-fa-servir-internet-amb-tanta-intensitat-com-eficacia


Govern espanyol


http://www.3cat24.cat/noticia/903806/ciencia/Els-membres-del-nou-govern-espanyol-no-fan-servir-les-xarxes-socials-basades-en-internet-fora-dexcepcions-comptades


Campanya electoral catalana

http://www.3cat24.cat/noticia/927126/ciencia/Creen-Electoralia-com-a-plataforma-per-analitzar-lopinio-electoral-dels-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/847386/ciencia/Els-partits-catalans-reactiven-la-seva-accio-a-internet-de-cara-al-28-N


http://www.3cat24.cat/noticia/856368/politica/Observadors-i-analistes-electorals-obren-espais-a-la-xarxa-per-comentar-la-campanya-del-28-N


http://www.3cat24.cat/noticia/884386/ciencia/La-convocatoria-deleccions-impulsa-la-campanya-digital-dels-partits-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/917946/ciencia/La-campanya-digital-guanya-pes-en-els-partits-catalans


http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla


LA XARXA COM A MIRALL DE LA SOCIETAT


Onze de Setembre


http://www.3cat24.cat/noticia/849546/politica/Els-assistents-als-actes-de-lOnze-de-Setembre-ho-comparteixen-al-Twitter


Eleccions


http://www.3cat24.cat/noticia/843326/ciencia/Els-usuaris-del-Twitter-opinen-sobre-la-data-electoral

La vaga general

http://www.3cat24.cat/noticia/874573/societat/Vaguistes-i-no-vaguistes-aprofiten-que-internet-si-que-funciona-per-fer-servir-les-xarxes-socials-i-els-canals-dinformacio

La visita papal

http://www.3cat24.cat/noticia/916806/societat/Un-web-favorable-a-la-visita-de-Benet-XVI-exposa-les-subvencions-rebudes-per-entitats-critiques-amb-la-presencia-papal


http://www.3cat24.cat/noticia/905307/societat/Les-protestes-per-la-visita-papal-i-larquebisbat-preparen-a-internet-larribada-de-Benet-XVI


EL CAS “TWITTER”


Entreteniment


http://www.3cat24.cat/noticia/857886/societat/Usuaris-catalans-de-Twitter-es-diverteixen-amb-la-fundacio-dun-partit-fictici


L’anàlisi (hi he dedicat un altre apunt)


http://www.3cat24.cat/noticia/903366/societat/Twitcat-millora-lanalisi-dels-missatges-catalans-al-Twitter


http://www.3cat24.cat/noticia/902746/altres/Els-creadors-de-Rodaliainfo-llancen-una-eina-que-analitza-les-converses-a-Twitter-sobre-la-campanya-electoral-catalana


http://www.3cat24.cat/noticia/920466/societat/Sestrena-una-eina-que-detecta-el-catala-a-Twitter-i-mesura-les-converses-electorals