tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post2298648207726898479..comments2024-03-19T15:20:58.259+01:00Comments on janquim: El 'model barrufet' a les organitzacionsjnqmhttp://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-30619674734823061892008-03-27T19:46:00.000+01:002008-03-27T19:46:00.000+01:00anònim que firmes Gargamel...gràcies per ser aquí ...anònim que firmes Gargamel...<BR/><BR/>gràcies per ser aquí i per opinar<BR/><BR/>deixa'm dir-te en primer lloc que sentir-se derrotat és una sensació superable. T'ho dic per experiència. Cada vegada que ens sentim derrotats aprenem a fer-ho millor, paraula! <BR/><BR/>Sobre les semblances que hi has vist, te les respecto i admeto fins i tot que hi havia un cert punt de "subtext", que se sol dir, però et prometo que el meu apunt era sincer i per tant també ho era quan deia que no crec que aquest "model" es trobi de forma absoluta en una organització. Sí crec, i ho deia, que hi ha a molts llocs "territoris barrufet", que no és ben bé el mateix. <BR/>Potser cadascun de nosaltres hem de pensar, a la CCMA i a on sigui, quantes vegades hem actuat amb por, amb seguiment cec, amb actituds massa naïf o quants cops hem reservat massa el que sabíem, no hem compartit una idea o ens ha costat seguir un canvi i encara més impulsar-lo. Vull dir que tots plegats tenim coses a millorar. M'¡agradaria que aquest apunt, i tots els comentaris, estimulessin més ganes de no ser com els barrufets anti innovadors. <BR/>Gràcies de veritat per llegir aquest bloc i per voler-hi participar.jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-92017011456901015292008-03-26T16:36:00.000+01:002008-03-26T16:36:00.000+01:00Amic Janquim, I jo que pensava que la història del...Amic Janquim, <BR/>I jo que pensava que la història del món barrufet es basava en la CCMA...<BR/>És clavat! <BR/>El "sempre s'ha fet així" i la obediència cega, sense crítica és el que atorga el reconeixement i la projecció interna! <BR/>La crítica i el desig de innovar, el rebuig inevitable...<BR/>La única diferència real, és el gran Barrufet... el nostre no és, ni de bon troç, el més savi i molt menys: el més valent.<BR/>Però és clar... no pot ser. Els barrufets no es basen en la CCMA. Nosaltres només tenim 25 anys i, al pas que anem, no crec que arrivem als 50... snif!<BR/><BR/><BR/>Un Gargamel derrotatAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-6003474342420125182008-03-26T00:49:00.000+01:002008-03-26T00:49:00.000+01:00anònimgràcies de ser-hi i dir la teva A Jan i Tren...anònim<BR/>gràcies de ser-hi i dir la teva <BR/><BR/>A Jan i Trencapins, justament, és on van "néixer" els barrufets. <BR/><BR/>Per cert, no he dit que m'agradessin sinó que els havia llegit. De tota manera, ja que en parles, m'agradaven més altres històries, com Espirú i Fantàstic. La sèrie de tele dels barrufets em sembla que els desmereixia molt els àlbums. Però és una opinió que potser té a veure amb l'edat. <BR/><BR/>I no, no sé veure per què t'hauries de preocupar. <BR/><BR/>La veritat és que dubtava sobre fer o no aquest apunt, considerant la mena d'assumptes que apaeixen en aquest bloc. Però m'està agradant això d'observar models d'organització en llocs com les aventures dels barrufets... o qui sap què més podria aparèixer per aquí.jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-4912442821195856922008-03-26T00:01:00.000+01:002008-03-26T00:01:00.000+01:00Interessant punt de vista sobre aquesta col·lecció...Interessant punt de vista sobre aquesta col·lecció. Personalment, no sabria dir perquè, però a mi no em van agradar mai gaire els barrufets. Preferia Jan i Trencapins, les histories dels cinc o fins i tot les novel·les d’en Juli Verne. M’haig de preocupar?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-6935429795734360122008-03-25T17:43:00.000+01:002008-03-25T17:43:00.000+01:00Gràcies binot per participarSí, admeto que ha sort...Gràcies binot per participar<BR/><BR/>Sí, admeto que ha sortit un "post" curiós. Una mica diferent, però també està bñe, no et sembla, d'anar per altres camins de tant en tant? <BR/><BR/>Espero sorprendre amb altres apunts similars... <BR/><BR/>Sobre el que dius, d'acord amb tu que el món real és molt més interessant. El que volia era aprofitar aquest aniversari per obrir un petit debat, aquí o a on sigui, sobre aquests "territoris barrufet" que sé del cert que existeixen a moltes empreses grans d'entorns molt professionalitzats... <BR/><BR/>A veure si ens atrevim a parlar-ne...<BR/><BR/>Sobre Heràclit... curiós, a la darrera conferència que vaig assistir (Itamar Rogovsky, en en vaig parlar aquí mateix)va esmentar el mateix nom per parlar-nos del canvi... però diria que a l'empresa encara hi ha molts "parmènides", per seguir amb la broma...jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-33375069031810548232008-03-25T00:02:00.000+01:002008-03-25T00:02:00.000+01:00Es ben curios el post... Potser la diferencia mes ...Es ben curios el post... <BR/>Potser la diferencia mes gran entre el mon dels barrufets (irreal) i el nostre (real) es aquesta idea de que es troben en un estat gairebe perfecte, i que es tracta d'una mena de pou de potencial al fons del qual retornen despres de qualsevol pertorbacío. Per aixo es poden permetre el luxe d'estar contra els canvis, i que els surti be.<BR/>El nostre mon es justament el contrari: un equilibri de tensions inestable, que no sabem cap a on es moura. Mai tornem a un estat anterior, no hi ha punts estables,... i a les empreses, tampoc. Heraclit, al capdavall.<BR/>Certament, seria mes comode viure en el mon dels barrufets, pero possiblement es mes divertit fer-ho en el nostre.Anonymousnoreply@blogger.com