tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post3219917655555479302..comments2024-03-19T15:20:58.259+01:00Comments on janquim: Paràbola de la màquina d'escriurejnqmhttp://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-67944232196851379082007-10-05T23:05:00.000+02:002007-10-05T23:05:00.000+02:00Anònim, gràcies pel teu comentari i pels teus ànim...Anònim, gràcies pel teu comentari i pels teus ànims. De tota manera, estem en la teoria i quan arribi la posada en pràctica veurem com va tot. Miraré d'explicar-ho i ser sincer. Binot, gràcies una altra vegada per voler participar aquí. Està bé la teva visió realista de les 3 tipologies. Deixa'm que n'hi sumi una altra: els que sense cap coacció en veuen els beneficis. A l'empresa on treballo, per exemple, en poques setmanes hem fet una petita xarxa de deu persones que compartim els enllaços. Estem començant però em sembla que a tots ens agrada provar de compartir i aprendre junts i els uns dels altres. I no som tots joves ni tots som automitivats. De veritat.jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-69957675946509635262007-10-05T15:30:00.000+02:002007-10-05T15:30:00.000+02:00Tinc una “teorieta” d’estar per casa sobre la impl...Tinc una “teorieta” d’estar per casa sobre la implentació pràctica dels canvis. Crec que, més enllà dels discursos, les bones paraules i les declaracions d’intencions, només són assumits per alguna de les següents tipologies:<BR/>1- Els inquiets, automotivats, curiosos o com se n’hi vulgui dir. Segurament en Janquim n’és un, però globalment son (som?) pocs.<BR/>2- Els joves: accepten allò nou amb naturalitat. El temps s’encarrega de canviar-los de categoria.<BR/>3- Els coaccionats: no hi ha més remei, s’acaba la possibilitat de seguir fent el que es feia. Sigui perquè el teu cap i t’ho imposa, sigui perquè s’enfonsa el vaixell, sigui perquè Kodak deixa de fabricar rodets fotogràfics... tan se val.<BR/>Potser soc massa expeditiu, segur que se’n podria parlar i debatre molta estona, però em penso que a partir d’aquí es poden encetar algunes línies de reflexió i d’actuació efectives.<BR/>Salutacions.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-50328981075434615912007-10-05T02:26:00.000+02:002007-10-05T02:26:00.000+02:00Janquim, és envejable el teu esperit inquiet i la ...Janquim, és envejable el teu esperit inquiet i la teva capacitat per il·lusionar-te davant les noves propostes i oportunitats.<BR/>Això contrasta amb la actitud seriosa (per dir-ho de manera educada) de tants directius que reticents al canvi, es mostren escèptics respecte les novetats que la socialització de la web ens ofereix.<BR/>El més greu és que sovint, aquests mateixos directius són els que s’omplen la boca parlant d’innovació i de canvi a les seves organitzacions.<BR/>En fi, l’evangelització de la que parles, serà difícil però no impossible.<BR/>L’historia està plena d’incomprensions, però al final el temps s’ocupa de deixar cada cosa al seu lloc.<BR/>Penso que la web 2.0 ens proposa diferents eines, que podran quallar en major o menor grau a les organitzacions. Dependrà de la eficiència i adequació de cada eina a les diferents necessitats, però em resulta molt difícil d’entendre aquests profetes, que sense haver fet cap esforç d’immersió i sense cap intenció de fer-ho, desautoritzen aquestes propostes amb total seguretat .Anonymousnoreply@blogger.com