tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post4749619427049357046..comments2024-03-19T15:20:58.259+01:00Comments on janquim: Cinc raons per gairebé una causajnqmhttp://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-69860428230133005412008-01-28T21:39:00.000+01:002008-01-28T21:39:00.000+01:00Hola, Janquimm'ha semblat que aquest post tenia to...Hola, Janquim<BR/><BR/>m'ha semblat que aquest post tenia tocs "fonamentalistes 2.0" que voldria matisar.<BR/><BR/><B>1) “les eines 2.0 són un benefici per les persones”</B><BR/><BR/>Totalment d'acord, encara que m'atreviria a dir que aquestes eines són simplement un pas més (certament un enorme pas) en l'evolució de les formes en què ens comuniquem els éssers humans. Òbviament, les persones poden optar o no a comunicar-se amb aquestes eines (com hi ha gent que no vol tenir telèfon mòbil, o fix, o TV, o radio, o cotxe, etc...). Ho dic en el sentit que per a tu i per a mi sí que són un benefici, però que és legítim que altra gent no opini el mateix …<BR/>Dins aquest mateix punt, també volia comentar quan dius que "les eines 2.0 tenen sentit perquè reporten un benefici personal. Si no fos així, encara que reportessin rendibilitat financera o eficàcia productiva, ens hi hauríem d’oposar en defensa de la nostra felicitat individual. No és el cas."<BR/><BR/>Bé, si no m'erro estem parlant de l'entorn professional i/o empresarial; jo crec que una eina que no aporti gaire -o cap- benefici personal/particular tampoc té perquè ser dolenta (a nivell empresarial, és clar). Dubto molt que les cadenes industrials de muntatge aportin gaire beneficis als seus treballadors, i malgrat tot es continuen fent servir des de fa molts i molts anys. Una altra cosa fóra que una eina determinada provoqués danys (psíquics, físics, etc…) a les persones/treballadors. Aquí evidentment tots ens hi hem d’oposar.<BR/><BR/><BR/><B>2) Les eines 2.0 ens fan més lliures</B><BR/><BR/>Totalment d’acord : les eines 2.0 ens proporcionen (o poden proporcionar) més llibertat en molts aspectes de l’existència humana. Ara bé, faig el mateix comentari que abans respecte que si no ens fessin més lliures ens hi hauriem d’oposar. Al meu parer, només ens hi hauriem d’oposar si no respectissin les llibertats de què fins ara gaudim. Potser el què vols dir és que les eines 2.0 tenen la capacitat d’oferir a l’ésser humà unes noves llibertats desconegudes fins ara i a les quals hi té dret … però jo no m’atreveixo a afirmar quines seràn, i quines romandran.<BR/>Ara bé, en un altre aspecte les eines 2.0 ens fan més esclaus, i per tant ens treuen llibertat. Per què dic això? Per la sobrecàrrega d’informació, coneixements i relacions que s’estableixen entre persones, que a sobre creixen en magnituts exponencials (haig de fer veritables esforços amb el meu Google Reader per a mantenir un nombre raonable de blogs a seguir –i seguir-los diàriament!- , per posar un exemple). Posiblement encara jo no sapigui com emprar del tot correctament les eines 2.0, que precisament ens han d’ajudar a redduir i filtrar aquesta sobrecàrrega d’informació i no pas ofegar-nos-hi !<BR/><BR/><B>3) Ens ajuden en la nostra rebel•lió contra l’esclavatge del lloc i el temps de treball</B><BR/><BR/>No hi estic d’acord, i a més em sembla un tema força delicat. Opino que la divisió entre temps de feina i temps personal no ha exercit cap mena d’esclavatge entre els treballadors; ans el contrari. Un dels problemes més greus que pateixen els treballadors des de la dècada dels 1980-90 són les cada cop més llargues jornades laborals: això provoca enormes problemes de conciliació familiar, pèrdua de productivitat, problemes de salut molt diversos (males dietes, menys hores de son, estrés, etc..). I és clar que s’ha lluitat per reduir el temps de feina i augmentar el personal, per a poder, precisament, viure una vida més plena amb la familia, els amics, les pròpies aficions, etc … ! Quan afirmes taxativament “NO VOLEM TENIR MÉS TEMPS PERSONAL”, t’arrisques a que moltíssima gent et digui : “parla per tu, company!”, jo entre ells. Entenc que sovint barregem temps de feina i temps personal (com en el parell d’exemples que comentes), però això no pot justificar eliminar completament la barrera entre els dos. Estic d’acord amb tu en que la tendència és a alliberar a poc a poc el lloc de treball d’un lloc físic i que es bo tenir un horari flexible, però si no mantenim la distinció entre temps laboral/temps professional d’alguna manera (crec que podrem inventar noves formes de separar-los que puguin ser molt útils), ens convertirem, llavors sí, en esclaus de la feina.<BR/><BR/><B>4.- Ens posen en contacte amb altres persones</B><BR/><BR/>També hi estic d’acord. Abans he dit que per a mi les eines 2.0 són, essencialment, noves formes de comunicació entre persones, que possibiliten la creació de relacions interpersonals més àgils, flexibles, i lleugeres (que es poden modificar molt més fàcilment). Però acabes el punt amb la teva frase preferida : “Si les noves eines no ens permetessin establir xarxes arreu del planeta i en tots els plans del nostre temps únic, ens hi hauríem d’oposar encara que reportessin rendibilitat financera...” És fantàstic que ens permetin tot això, però i si no fos així? Jo no trobo motius per oposar-nos-hi perquè, simplement, són bones eines.<BR/>També, però, aquest punt em genera inquietut : no creus que les eines 2.0 permeten moltes noves formes de relació entre persones, i permeten crear xarxes socials enormes i tupides, però que no tenen la profunditat humana suficient? I ara estic entrant en terreny filosòfic …<BR/><BR/><B>5.- Són universals</B><BR/><BR/>Bé, de fet no són universals, ara com ara. Tant de bo! I efectivament cal lluitar per a que ho siguin, perquè potser sí que cal considerar-les un dret universal. Però no pas les eines 2.0, sino simplement les 1.0. O fins i tot baixant una mica més avall, les 0.0 (el telèfon, la TV, la radio). Malauradament, la majoria d’éssers humans no han vist mai un ordinador (ni un endoll de corrent, vaja), per tant la web 2.0 ha generat la misèrìa 2.0. <BR/>El que també és preocupant és que aquesta misèria 2.0 es pot generar en les societats occidentals que sí disposen d’accés a Internet, i aquí també cal posar-hi mans a la feina (com dius tú, evangelitzar) per evitar en la mesura del possible l’aparició d’“indigents digitals”, com he sentit dir a algun guru.<BR/><BR/>Crec que m’he extés massa, però tenia ganes de participar amb les meves reflexions. <BR/><BR/>Seguim en contacte,<BR/><BR/>Carles Ciutat<BR/>https://www.xing.com/profile/Carles_CiutatKarlitushttps://www.blogger.com/profile/01560413813730557184noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-35614057500558877762007-11-04T19:14:00.000+01:002007-11-04T19:14:00.000+01:00anònimDel tto d'acord amb la idea clau: anem prova...anònim<BR/><BR/>Del tto d'acord amb la idea clau: anem provant sense mitificar. El que volia dir, o provava de dir, és que no em val que aquest canvi cultural s'enfoqui sols (una vegada més) com una altra ocasiód e millorar la productivitat, etc. El post, potser no prou afortunat, volia ser un missatge clar contra el dirigisme o algunes actituds pròpies, de vegades, dels entorns de RRHH. Volia deixar clar que si parlem de persones no és un llenguatge d'empresa disfressat sinó una convicció profunda i autèntica. <BR/><BR/>Gràcies per ser clar i exposar el teu punt de vista.jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-50146215812267188722007-10-28T02:44:00.000+02:002007-10-28T02:44:00.000+02:00Janquim, m’ha costat decidir-me a fer un comentari...Janquim, m’ha costat decidir-me a fer un comentari i m’ha calgut llegir-me un parell de cops les teves cinc raons.<BR/>No dic que no tinguis raó. Aquestes eines obren noves línies de comunicació i d’informació, per gairebé tothom, en tot lloc i en tot moment, però penso que la llibertat, la rebel·lió, la saviesa i la autèntica igualtat entre els sers d’aquest planeta, van molt més enllà que disposar d’un punt de connexió a la xarxa.<BR/>L’èxit de les eines de l’anomenada empresa 2.0 vindrà a partir de realitats objectives i contrastades.<BR/>El meu humil consell seria de procurar introduir de forma progressiva, eines 2.0 en projectes i grups de treball, on es puguin obtenir beneficis demostrables. Això ha de possibilitar noves experiències i anar creant cultura 2.0. A partir d’aquí el dia a dia farà la seva.<BR/>En fi, penso que no hauríem de mitificar res, abans d’haver demostrat la seva vàlua.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-49341529826212161002007-10-23T23:15:00.000+02:002007-10-23T23:15:00.000+02:00Gràcies. Espero que no sigui un "toc" sinó part d'...Gràcies. Espero que no sigui un "toc" sinó part d'una perspectiva, d'una manera de veure-ho.jnqmhttps://www.blogger.com/profile/07494920818370059910noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3786391839195190828.post-1052183328017082612007-10-22T23:56:00.000+02:002007-10-22T23:56:00.000+02:00Ei, Janquim,m'agrada el toc humanista d'aquest i a...Ei, Janquim,<BR/><BR/>m'agrada el toc humanista d'aquest i altres posts del teu blog.<BR/><BR/>TintínColoVilahttps://www.blogger.com/profile/09763281841029099251noreply@blogger.com