Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administracio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administracio. Mostrar tots els missatges

19/1/11

Exposant la presència masiva del Govern a internet

Divulgar

Si la meva vocació actual és divulgar casos reals de l’ús de les TIC, té sentit que també em fixi en l’administració. Ja he escrit força peces informatives sobre aquesta qüestió. De fet, vaig tenir la sort d’informar abans que altres de l’aparició a Twitter dels aleshores consellers Nadal i Maragall. I amb motiu del canvi de govern vaig escriure tres peces consecutives, que ja vaig comentar aquí.

http://www.3cat24.cat/noticia/997006/ciencia/Al-mateix-instant-que-Mas-tingui-al-coll-la-medalla-de-president-sactivara-el-seu-web-al-portal-gencatcat

(publicat el dia 26 a les deu de la nit)

http://www.3cat24.cat/noticia/998646/ciencia/#presidentmas-pren-possessio-al-Twitter-abans-de-lacte-institucional

(publicat el dia 27 a migdia)

http://www.3cat24.cat/noticia/999546/ciencia/Els-nous-consellers-son-actius-de-forma-variada-a-les-xarxes-basades-en-internet

(publicat el dia 27 una mica abans de mitjanit)

Confiança

Fa pocs dies he tingut la sort de merèixer la confiança de moltes persones que treballen al departament de Cultura. Això em va permetre escriure sobre un cas concret, la promoció internacional de la cultura catalana mitjançant internet, però també insinuar quin serà el “capteniment digital” al departament.

Debat

Fa encara menys dies, gràcies a l’avís d’una altra persona que confia en la meva manera de treballar, vaig posar sobre la taula un debat obert entre els funcionaris de la Generalitat sobre la participació a les xarxes socials. Ha tingut diversos comentaris dels lectors.

Radiografia

Avui he fet un pas més. He volgut fer una primera radiografia provisional de l’ús d’internet que fan els alts càrrecs, l’anomenat “sotagovern”. És una peça llarga que es publica en dues parts.

http://www.3cat24.cat/noticia/1027007/ciencia/Presencia-massiva-dels-nous-alts-carrecs-del-govern-a-les-xarxes-socials-basades-en-internet

http://www.3cat24.cat/noticia/1027012/ciencia/Presencia-massiva-dels-nous-alts-carrecs-del-Govern-a-les-xarxes-socials-basades-en-internet-%28i-2%29%3Cbr-%3E

No he esmentat els que no hi són, no calia. M’he fixat en els que sí que actuen.

Conclusions

I en trec aquestes primeres conclusions:

- L’experiència en el camp local és clau. Els que l’han tinguda, valoren més l’acció amb eines com Facebook i Twitter.

- Té a veure amb una actitud generacional. Potser per això es percep aquesta presència massiva entre secretaris generals i directors generals.

- Si es miren els perfils a Facebook, es pot observar un canvi interessant. Molts alts càrrecs actuals hi consten com a “andorrans”, en un intent d’esquivar el reconeixement de la seva nacionalitat espanyola. I n’hi ha molts que manifesten amb naturalitat, en l’apartat de “creences”, el seu cristianisme, amb la mateixa naturalitat amb què en el govern anterior es podia observar un pes més gran de laïcisme. Hi ha un cas en què potser podria crear una certa polèmica i em temo que serà esmenat. Carles Flamerich diu que és un “cristià amic del sionisme”. No he volgut incorporar aquest detall, ni altres, perquè la meva peça no pretén polemitzar sinó demostrar l’ús quasi massiu de les TIC en el sotagovern. De les polèmiques que se n’ocupin els periodistes de política.

Marcià

Aquest és un detall que val la pena anotar. Per què em miro tot això? No ho hauria de fer jo. És feina dels redactors de les seccions de Política. Són ells els que de manera natural haurien d’accedir a les xarxes i emprar-les com a font. Que ho faci algú a qui s’encarrega que tingui la vista posada en aquest entorn és absurd, ja ho he dit molts cops. Però mentre sigui un corresponsal a Mart, miraré de fer el que em toca

Missatge

A banda de l’intent de “fotografiar” aquesta presència, goso des d’aquest espai personal convidar tots els que hi són a fer-ne un ús polític, és a dir, a compartir opinions, estendre relacions, conversar amb els ciutadans i provar de deixar rastre. Potser n’hi ha que ara s’espanten i es fan enrere o, com a mínim, modifiquen els atributs de privacitat. Ho entenc. És dur estar exposat d’aquesta manera.

Però als que em vulguin llegir els convido a ser valents. Tenim un sotagovern molt participatiu a les xarxes. Hauria de ser una gran oportunitat, no la perdem per timidesa o pànic escènic. Aprofitem aquesta ocasió. El país s’ho val.

11/12/10

La diplomàcia dels EUA i els diaris espanyols

Què pensa la diplomàcia nord-americana dels mitjans impresos espanyols? No es pot saber. Però si ens atenem a les mencions que s’han fet en els missatges de les ambaixades desvelats per Wikileaks i fets públics pels mitjans de comunicació, en podem tenir una certa impressió.

Es tracta només d’una cerca en gairebé 1.300 documents i se suposa que un dia o altre n’hi haurà més de 250.000 que seran visibles però val la pena assajar amb l'eina de cerques creada per periodistes holandesos.

Tot i que es tracta d’un nombre reduït de peces, es poden treure conclusions provisionals.

1.- L’ambaixada es fixa sobretot en els mitjans editats a Madrid, tot i que...

2.- ...“Público” i “La razón” no existeixen.

3.- Per això, “La Vanguardia” i “El Periodico” se citen escassament i per informacions concretes.

4.- La visió sobre la línia editorial d’aquests mitjans no és gaire matisada, ni aporta novetats al que es podria considerar una “opinió estesa”, que no vol dir que respongui del tot als fets.

ABC és el “conservative Spanish daily

EL PAÍS és “Left-of-center daily”, “left leaning
o “Spain,s leftist daily newspaper”. A més, “has close ties to the ruling Socialist Party”.

EL MUNDO és “Spain's second leading daily”, Center-right” o centrist” i “strongly anti-ETA”. Potser per això darrer, “a segment of the opposition Popular Party (PP) and the newspaper El MUNDO continue to allege a Socialist party conspiracy and cover up and claim that the Basque terrorist group ETA had some link with the March 11 attacks”.

I no, a les cerques que he fet no hi apareixen per ara els diaris escrits en català.

5/10/10

Quatre cròniques generalistes sobre política i noves tecnologies

Intensitat

Dilluns i dimarts he passat un munt d’hores a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona. Assistia a les jornades del Personal Democracy Forum Europe, que s’ha tornat a fer a Barcelona.

Després he dedicat una altra bona estona a acabar les meves cròniques i enviar-les al 3cat24.

I ara, quan per fi s’ha acabat una feina tan apassionant com esgotadora, m’agrada aturar-me a comprovar com ha anat tot plegat.

Fils estranys

He intentat fer una cosa una mica estranya. Buscar fils que es poguessin resseguir a tota la conferència, o sigui. Això implicava assistir a totes les ponències principals (més d’una trentena) i triar bé les que coincidien amb altres.

Per tant, les cròniques no partien d’una sola declaració sinó que consistien en la recerca de nexes comuns que s’haguessin estès al llarg d’un o dos dies. És una tècnica que ja havia provat.

Quatre peces

Aquest sistema m’ha permès escriure quatre peces:

Sobre diplomàcia digital

Sobre l’ús d’internet en causes globals

Sobre l’ús de les eines per part de l’extremisme

Sobre les dades públiques i la seva obertura

Dues notícies

A més, en dos casos m’ha semblat que podia obrir la peça amb un títol més clar perquè hi havia una “notìcia” (és una manera de dir, ja ens entenem, alguna novetat que valia la pena transmetre als usuaris del mitjà on treballo).

- Facebook emprèn un projecte a favor de la pau basat en la seva experiència com a xarxa social

- El Govern anuncia que obrirà les dades abans d’un mes

El públic

Mentre faig aquesta mena de feina, sempre procuro recordar que no escric per als coneguts que trobo en aquests esdeveniments. Els agraeixo els ànims quan em saluden però res que digui no els sorprendrà. Són experts i saben molt bé de què es parla en aquestes cites.

Miro de pensar sempre que si escric és perquè se’n facin una idea aproximada les persones que no han assistit als debats, persones que acudeixen a un mitjà generalista i que potser se senten atretes pels titulars (sempre em queden llargs... perquè m’agrada que siguin explicatius i perquè quan treballava a la premsa impresa tenia unes limitacions d’espai que per sort ja no tinc).

Només pretenc que persones que busquen informació general se sentin encuriosides i que vulguin seguir una crònica que no ho explica tot ni de bon tros però que ofereix una certa visió panoràmica i algunes pistes, en forma d’enllaços.

Una influència que he d’esquivar

Però sempre temo que em quedin uns textos massa espessos.

Siguem sincers: dificilment coneixeré gaires lectors amb qui debatre el que faig, però als professionals del sector me’ls trobo tot sovint. Sense voler, dec tenir por que em considerin massa "superficial" i potser inconscientment intento “quedar bé” amb ells.

És absurd. No escric per a ells sinó per al públic no especialitzat. Intento recordar-ho sempre però no sempre me’n surto.

Entendre-ho

Una altra dificultat és que parlo d’assumptes que tot just miro de començar a entendre. Per explicar-ho, necessito entendre-ho... si més no una mica.

Escoltar algú en una altra llengua (no uso mai els aparells de traducció perquè m’agrada l’oportunitat de fer hores de “listening”), intentar copsar els conceptes, buscar un fil comú i provar d’escriure una crònica que no sigui espessa em sembla que són molts reptes a la vegada.

Ja sé que el resultat no és mai el que pretenc i també sé que el que pretenc no és tampoc suficient però confesso que el repte m’estimula.

Han sigut dos dies intensos però ara em sento una mica com aquell que després d’una bona caminada pot seure en una pedra i contemplar el paisatge.

He après tantes coses... Només espero haver-ne sabut transmetre alguna als lectors del 3cat24. Després de tot, aquesta és la meva feina.

El rerebotiga

A les peces informatives que he elaborat, em semblava banal referir-me a les possibles millores que el PDF-Europe ja sap que ha d’acarar. Però aquest blog és un espai personal i sempre hi aporto comentaris sobre el “rerebotiga”.

L’equip que ho ha organitzat ha estat eficaç i formidable però és una llàstima que en una trobada sobre noves tecnologies ens quedem sense llum dues vegades, que el so pateixi alguns defectes i que la connexió wifi, una altra vegada, sigui un absolut desastre. Per a mi era particularment incòmode perquè tinc el costum d’anar buscant i desant adreces de webs que els ponents citen.

La llengua

Un altre aspecte millorable que no vull obviar té a veure amb la llengua. El PDF és una trobada internacional i com sol passar als països europeus, l’anglès és la llengua comuna que tothom fa servir. Tothom menys algú a qui conec de fa molts anys i a qui ho he comentat més d’un cop. Per això m’atreveixo a escriure-ho.

Que una directora general del Govern hagi escolit aquesta cita per anunciar de forma pública l’obertura de dades és un gest que s'ha de valorar molt. És un reconeixement de l’administració a la gent que observa internet des de forums de professionals i experts. Crec que tothom ho ha jutjat de forma molt positiva.

Però segurament hauria sigut més adequat que algú del seu equip, capaç d’expressar-se en anglès, hagués fet la presentació. Finlandesos, noruecs, alemanys, italians, holandesos, francesos i altres catalans han parlat aquests dies en anglès. La seva intervenció en català, l’única, ha alentit una mica la sessió.

Desinterès

Però no vull acabar així. Subratllo el que és evident: si la llengua emprada en una sola intervenció i el wifi es poden millorar, és perquè no hi ha cap més detall per anotar. La cita ha estat un èxit.

Només em queda un interrogant: excepte els activistes de diversos partits i l’alcalde de Sant Cugat, que ha estat un dels ponents, m’ha fet la sensació que els dirigents polítics catalans no tenen gaire interès per l’us de les noves tecnologies a la política. Han tingut dos dies per escoltar experts de qualitat i descobrir accions tan agosarades com atractives però devien tenir l'agenda plena.

És una llàstima. Sort que a totes les formacions hi ha persones que s’ho creuen i hi treballen de valent.

29/9/10

Com i per què he escrit les cròniques des de Brussel·les


De viatge

Cada vegada que acudeixo a una trobada sobre usos diversos d’internet miro què hi puc aprendre. Des de fa un any, tambe tinc l’obligació d’intentar captar algun detall rellevant que valgui la pena transmetre al públic d’un mitjà digital generalista.

Amb angúnia

I sempre tinc la mateixa angúnia: trobar aquests elements aptes per al públic al que m’adreço, és a dir, aptes per a mi. Si jo no ho entenc, no ho sabré explicar.

Una missió

Al ICT Digitally Driven de Brussel·les, m’ha semblat que tenia una mena de missió que corresponia a un mitjà públic: ajudar a fer entendre que els recursos que s’obtenen amb els impostos tenen moltes finalitats i que una de les despeses aporta recursos a la recerca sobre les TIC. Potser sembla banal però no estic segur que tots plegats en siguem sempre conscients.

Tres cròniques

Per això vaig començar amb una peça de tipus general, que conté uns quants exemples.


Vaig continuar amb el fruit d’unes quantes converses amb una mostra dels delegats catalans, perquè crec que val la pena fer saber als conciutadans que hi ha gent que participa des d’aquí en tots aquests projectes.


I he acabat amb una mena de resum que subratlla l'orientació social d'aquesta recerca i que parteix del que s’exposava a la sala d’exposicions, les conferències a les que vaig assistir i una mirada al llistat de projectes.


Em sembla que potser és una mica massa per a un mitjà no especialitzat però tres cròniques no és tant si es considera que el viatge té unes despeses inevitables de transport i allotjament.

El sector

Ja havia parlat al 3cat24 d’aquests projectes, quan es va fer una reunió a Barcelona d’un dels sectors inclosos en els programes de R+D impulsats per la Comissió. I he cregut que tenia sentit recordar, amb un enllaç, que en un congrés d’aquest any es van presentar dades per demostrar que el sector de les TIC a Catalunya resisteix la crisi i genera ocupació.

Pistes

D’aquesta manera, no he sabut presentar un reportatge profund ni aconseguir uns grans titulars que trobin aplaudiments però miro d’oferir a l’usuari d’un mitjà que contribueix a finançar pistes més o menys clares sobre l’estat d’aquest sector a la vegada que intento compartir el respecte que sento per totes les persones que s’afanyen a millorar les nostres vides amb anys de recerca apassionada i parsimoniosa.

Dubtes

Ara bé, tot això no evita que tingui uns quants dubtes i a les cròniques que he escrit els he insinuat. Aquesta recerca corre el risc de tancar-se en ella mateixa, de buscar camins que satisfaran els seus autors però que potser no podran arribar com a retorn a la societat.


Vies de retorn


Tal com ho veig, hi ha dues vies de retorn essencials: la comercialització d’un servei o la creació d’una infrastructura o producte que permeti millores reals de la vida ciutadana.

O el resultat té mercat o mereix fons públics, però si no apunta a cap d’aquestes dues sortides, és una recerca una mica onanista o, per ser més elegant, com un castell de focs o un joc de llums com el que em va sorprendre l'última nit a la plaça més famosa de la ciutat.



L'art té l'avantatge que no inclou la utilitat en els seus requeriments (excepte si es mira des de la perspectiva marxista, que ha castigat tant la creació), però em temo que la recerca no té aquesta sort.

És clar que la recerca quasi sempre aporta coneixement però en el cas de les TIC (i en d’altres que per prudència no esmentaré) em sembla que hem d’anar més enllà.


NOTA:


He esmentat l’estada a Brussel·les en aquests altres apunts:

- Teletreballant a pesar dels controladors aeris belgues
- Sense endolls ni wifi en una trobada europea del màxim nivell

9/6/10

Interior posa el logotip a un document dels Mossos d'Esquadra

Còpia oficial

M'avisen d’un cas de còpia molt singular. Ja he parlat aquí dues vegades de les redaccions que practiquen el “copiar i enganxar” com a procediment periodístic (una i dues).

Però aquesta vegada es tracta d’un document sencer, oficial, que una administració ha elaborat i pagat i d’una còpia increïble que una altra administració ha fet.

Oberts a la seguretat” és una “guia pràctica de seguretat adreçada als establiments comercials”, produïda des dels Mossos d’Esquadra i amb el suport de la Confederació de Comerç de Catalunya.

Pel que he vist, se’n van distribuir prop de cent mil exemplars durant les festes nadalenques, fa uns quants mesos.

Comercio es seguridad” és una “guia práctica de seguridad dirigida al comerciante”.

L’autoria queda clara quan es diu al principi:

“La Confederació de Comerç de Catalunya i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, amb l’interès comú de millorar la seguretat en el sector del comerç, han elaborat conjuntament aquesta guia pràctica per tal de donar eines d’autoprotecció adreçades a tots els comerciants de Catalunya”.

La versió en castellà ho diu així:

“La Dirección General de Política Comercial solicitó a la Confederación Española de Comercio el diseño de la presente guía práctica en materia de seguridad en el sector comercial.”

Logotips

Fora d’aquests paràgrafs inicials, les dues guies són exactament la mateixa (una és en català i l’altra en castellà). La castellana porta els logotips del ministeri de l’interior, el ministeri d’Indústria i el Govern d’Espanya.

Hi ha una diferència important. Al final, naturalment, la guia espanyola no proporciona el telèfon dels Mossos sinó el de la policia espanyola. I hi ha una il·lustració canviada (només una). La imatge del cotxe dels Mossos s’ha substituït per una imatge de sirenes policials inidentificables...

No és que el text sigui el mateix (que ho és). És que el disseny és el mateix i les il·lustracions. Tot. Una és una simple traducció de l'altra.

Fins i tot els colors corporatius dels Mossos (blau i vermell) s’han mantingut (sense pensar si també eren els colors corporatius del govern espanyol, que sembla que opta sempre pel groc).

La compaginació, les il·lustracions, en fi, que és el mateix producte.

Podria ser que la Confederació del Comerç fes saber a la Confederación Española que disposava d’aquest document però el resultat és que el ministeri de l’Interior fa circular com a pròpia una guia de la policia catalana.

Estalvi, acord o plagi?

Ja ho sé, és un assumpte menor. Amb tantes notícies interessants que hi ha m’he fixat en un aspecte menor. Però trobo que té molta gràcia que les administracions arribin a aquest grau de plagi.

Caldria saber quants diners de pressupost públic s’ha endut aquesta edició de la guia espanyola... considerant que el producte ja estava fet per la policia catalana.

Una altra pregunta seria si els Mossos saben de manera oficial que la seva guia ha “inspirat” aquesta versió i si ja formava part de la seva missió elaborar un producte per al ministeri de l’Interior...

És a dir, estaria bé esbrinar si és un cop de mà entre administracions (amb algun estalvi associat) o si és una jugada de les confederacions de comerç...

10/4/10

El fil que he estirat cobrint Tecnimap


L’última experiència de feina m’ha dut a cobrir la trobada Tecnimap per al 3cat24. És un encontre que es fa amb recursos públics i esponsorització d’empreses i té l’impuls del govern espanyol, que intenta d’aquesta manera que els seus professionals de les TIC comparteixin l’experiència... en fi, la intenció sembla clara.

Pel que he entès, tot i que fa anys que se celebra, en les dues últimes edicions és quan les TIC s’hi han fet presents amb més intensitat (2008 i 2010).

Qui s'ocupa dels continguts

Però la història deixa un rastre perquè, si no m’equivoco, hi ha més enginyers informàtics i els clàssics CTO que professionals vinculats als continguts. En realitat, tant a l’administració com a l’entorn privat, els “informàtics” amb formació empresarial o executiva són els que s’han acabat ocupant de forma majoritària dels continguts, però això és una altra qüestió que em conformo a insinuar i que potser hauria de merèixer una atenció més delicada.

Justificació i dificultats

La justificació per acudir Tecnimap és molt senzilla. Una trobada sobre administració pública i digitalització ha d’interessar un mitjà públic digital.

Les dificultats també són evidents: moltes comunicacions breus que relaten casos concrets de bones pràctiques, una allau d’informació menuda que no té sentit per a un mitjà que busca el públic generalista. A més, un marc rotundament espanyol complica la mirada en un mitjà des d’on la referència institucional, com és lògic, és la de Catalunya.

Un fil

Per tant, vaig apostar d’entrada per copsar un missatge clar, un lema de fons, la música que fos més neta, i explicar-ho a partir de les ponències que seguís i les informacions que obtingués dels delegats.

La primera nota diàfana em va semblar copsar-la quan un càrrec del govern responia per primer cop davant la iniciativa d’uns joves per crear un web de rodalies basat en missatges de Twitter.

Potser era exagerat, però vaig creure que valia la pena aprofitar-ho per situar la qüestió damunt la taula periodística d’una manera que anés més enllà de l’enfrontament o la posada en evidència.

Canvi de cultura


A més, l’observació objectiva i serena confirma el que les meves fonts em diuen sobre el gir radical de la política informativa des del traspàs de Rodalies. Seria un acte desinformatiu no subratllar que el web nou respon a una actitud que no té res a veure amb la que practica la companyia ferroviària.

Ciutadania i maduresa


Però aquest fet no impedeix que la societat catalana sigui prou madura i que un grup de joves emprenguin una iniciativa pionera.

Qui hagi seguit les peces que he escrit al mitjà on treballo sap que tendeixo a parlar d’aquests "joves que fan coses a la xarxa", perquè em sembla que és la meva obligació, que he d’estar atent als gestos. Fins i tot alguna vegada he hagut de defensar aquest criteri com a resposta als comentaris que els usuaris deixen a les informacions.


Serenor i objectivitat


Presentar el web dels joves com una prova que el govern s’equivoca molt em sembla un error que només es pot explicar per una actitud d’aparent crítica una mica infantil o per una intencionalitat política, legítima però poc neta informativament.

Una posició

Presentar-ho com un suport a la idea que els Estats no serveixen davant la fantàstica actitud ciutadana em sembla un altre error, en aquest cas inspirat o bé en un idealisme excessiu o en un liberalisme a ultrança.

Vaig sentir dir fa poc a Agustí Pons, en una entrevista radiofònica on presentava el seu darrer llibre, que el periodista ha d’explicar el món des d’una posició. És important saber des de quina i que tot plegat sigui clar.


En el meu cas, ahir va fer fer cinc mesos que ho repeteixo: intento exposar situacions que permetin entendre als usuaris del mitjà on treballo que les TIC aporten canvis rellevants i que a Catalunya aquests canvis es poden observar en tota mena d’entorns: educació, cultura, justícia, política i ciberactivisme, economia, serveis ciutadans, administració, periodisme...

Per tant, anava a Tecnimap a trobar un fil que em permetés entendre què fa l’administració pública, per què ho fa, des de quina actitud ho fa.

Estirar el missatge

El reconeixement del govern em va semblar un possible punt de sortida. I ho va ser. Potser perquè jo anava encaminat cap a aquesta direcció, d’acord, però si els fets no m’hi haguessin ajudat hauria estat impossible estirar-lo.


En la sessió sobre xarxes socials, es van citar molts casos semblants i la coincidència dels ponents era rotunda: l’administració no ho pot fer tot, també s’equivoca, ha de fer provatures, i els ciutadans i les empreses tot sovint complementen els espais buits, milloren els serveis. (Tot i que vaig encetar la crònica amb un títol que centrés l'atenció del públic català)
.

Si obren les dades ja les farem servir


El millor que es pot fer és posar les dades a l’abast. Aquest semblava un missatge potent. Si ho pensem bé, els governs no parlaven així encara no fa quatre dies. És veritat que les iniciatives de Gran Bretanya, els Estats nits i Austràlia, pel que tinc entès, han trobat rèpliques al País Basc i compten amb assajos parcials a Astúries i Catalunya. Però per al públic generalista és nou i és notícia.

Parèntesi: jo sóc generalista

Faig aquí un parèntesi per aclarir-ho: com que no sé res de tot això, jo sóc públic generalista. Per això no em costa gaire identificar-me amb la persona que ha de llegir les notícies que escric.

Quan per a mi és nou, quan sé que abans ho he d’entendre, em sembla que potser val la pena explicar-ho. I quan ho he entès, o m’ho sembla, miro d’explicar-ho de la forma més clara possible.

La ignorància com a virtut


Perquè jo no em sento lluny del públic generalista en aquestes matèries, tot al contrari. Des de fa cinc mesos no deixo d’aprendre coses noves cada dia i com més comprovo que no en sé res més comprenc que aquesta ignorància és la meva principal virtut com a informador, segurament l’única.

Una idea, tres cròniques

En una altra sessió, dirigents europeus (si ho preferiu, funcionaris europeus, alts funcionaris) van reiterar el mateix: la col·laboració és essencial. Ciutadans i empreses milloren, complementen. Així creixen les societats avançades.

Per això vaig intentar que totes les cròniques tinguessin un enllaç fàcil i que plegades formessin una sola partitura.

Materials

També vaig provar d’aportar materials. El web de Tecnimap, el lloc on hi ha les presentacions, a més d’alguns textos legals com la llei que regula els “drets electrònics” o la declaració de Malmö. Per quina raó els usuaris del 3cat24 tenien menys dret que jo a accedir als textos originals? Però ja he parlat sovint aquí dels enllaços i ara no m’hi aturaré.

Apunts d'actualitat


Les altres peces que vaig preparar tenien finalitats més puntuals, com ara presentar l’esdeveniment o respondre a una petició dels meus caps perquè estigués atent a una presència política sobre la consulta de la Diagonal. En aquest cas, em vaig centrar a explicar el que havia entès amb tanta claredat com sabés.

Allò que no he dit


Quan escrius informació per a un mitjà hiu ha detalls que no hi caben o que no tenen sentit, perquè desdibuixen el que vols explicar. Però en aquesta mena de "contracrònica" sí que en puc desvelar uns quants.

Les sessions sempre tenien molta assistència i això prova que els delegats estaven decidits a treballar. Contra l'opinió estesa amb injustícia sobre els empleats públics. Menys les sessions on calia escoltar en anglès. És un símptoma que hauria de preocupar algú. La solució és convidar encara més representants estrangers. Siguin del país que siguin sempre usen l'anglès amb naturalitat i eficàcia.

Un defecte important va ser l'acústica. El so de les sales se solapava i a més de dificultar l'atenció va donar mala imatge de l'organització. Posats a comentar les pegues, trobo que servir dinars només a partir de dos quarts de tres és una irresponsabilitat i de mal gust. Hauria d'estar previst que les persones amb horaris més civilitzats poguessin dinar com a mínima partir de la una.

Seguint "spots" a Saragossa


Tot i que vaig escriure diverses peces i que solia acabar l’última prou tard, en aquestes situacions sempre pots esgarrapar una mica de temps per fer una ullada a la ciutat, sobretot si el teu hotel discret es troba en una zona cèntrica.

De manera que, tot i que no tinc per costum donar aquests detalls, diré que vaig visitar de pressa uns quants suposats “must” de Saragossa. No ho explico per tafaneria sinó perquè em va servir per recuperar una mica la relació amb la meva galeria a Flickr i per intentar fer proves amb Gowalla, registrant els llocs (els "spots") que he conegut.

Tothom i ningú


Gowalla és un joc que he decidit que em distregui una temporada, ni que sigui per entendre’l més bé, sobretot després de comprovar que la peça que vaig escriure sobre Foursquare i Gowalla es va convertir per un dia en una de les més llegides. Em fa l'efecte que el misteri d'aquests noms devia influir-hi, però també sospito que uns quants lectors molt actius a Twitter hi van contribuir.

I jo que sovint penso que escric per a tothom sense captar l’interès de ningú.

23/4/08

Compartir lectures a la xarxa

Moltes persones compraran avui almenys un llibre. Això no modificarà els índexs de lectura però dóna a aquest dia un aire particular.

El mateix que ha dut a la decisió d'estrenar el lloc 'Què llegeixes?', que es vol fer més popular com a QL?.

Funciona com altres eines similars: hi pots anotar lectures, comentar-les, compartir-les, participar a la comunitat. La diferència és que es tracta d’un servei en català.

I que és una iniciativa pública (amb una participació privada, però desconec el risc assumit).

Això pot significar que hi ha un esperit d’actualitat a l’entorn de la cosa pública o pot voler dir que no hi ha mercat previsible perquè valgui la pena llançar el projecte des del sector privat.

Llocs per compartir

Hi ha eines semblants en castellà i en anglès. Suposo que la idea parteix de la certesa que al marge de quanta gent llegeixi, la gent que llegeix sol tenir ganes de compartir-ho, igual com sol fer la gent que va al cine (o veu pel·lícules) o la gent que escolta música.

Les persones que han entrat a les xarxes socials ja estan habituades a compartir els seus enllaços, els apunts que escriuen, fotos, vídeos... i lectures.

Aplicacions sobre llibres

A Facebook hi ha una llista llarga d’aplicacions amb aquesta finalitat. Des del seu Books fins al I'm reading, passant, entre moltes més, per aquestes possibilitats: iRead, My bookshelf, My Books, Goodreads, Shelfari Books o Visual Bookshelf.

Massa oferta?


Per tant, compartir les lectures és cada vegada més fàcil des de la xarxa. És clar que amb una oferta tan àmplia és difícil triar bé. Se suposa que vols un lloc on trobis el màxim de lectures compartides.

És el mateix que passa amb els agregadors d’enllaços. Si n’hi ha un que té més enllaços serà més útil deixar-hi enllaços (excepte que busquis un lloc especialitzat).

Una comunitat suficient


Una altra solució pot venir per la localització. Potser sí que aquí hi ha un tram de recorregut pel QL?.

Tot dependrà de l’existència d’una comunitat suficient que hi vulgui participar.

Qui sap si la mena de persones que ja tenen pràctica amb algunes de les aplicacions que he anotat o la gent que va trobar interessant el bookcrossing, persones com les que avui acudiran a un mercat d'intercanvi o aquelles a qui pugui ser útil una eina per comparar preus de llibres a la xarxa.

O a tothom que avui hagi comprat un llibre.

El dia d'avui dóna protagonisme a tothom, als que venen llibres, i als que els publiquen, però sobretot a tots aquells que es dediquen a escriure'ls.

Potser també en correspon una part a la idea de compartir.

ENLLAÇOS PERTINENTS

Acabo aquest apunt compartint dues informacions més.

- Beat.cat m'informa del canvi al món de l'edició i m'interessa el punt de vista de José Antonio Millán.

- en aquest bloc s'han comentat algunes lectures sobre la mena d'assumptes que s'hi tracten

6/12/07

Bones pràctiques a l'administració

No fa gaires dies, un destacat representant de l'entorn empresarial va llançar una crítica molt dura contra el funcionariat, força basada en tòpics, i la va reiterar en diversos llocs, com ara quan se'l va entrevistar en el programa de televisió que dirigeix el meu amic Albert Closas.

Avui, Francisco Longo, un expert de primer nivell, es refereix a la necessària reforma de la funció pública en un article de premsa i deixa molt clar que el terreny on s'ha de treballar no és tant l'estatal com l'autonòmic.

Doncs bé, com que a tot arreu hi ha exemples diferents, m'agrada explicar que ahir al matí vaig acudir a la II Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Coneixement del Departament de Justícia. Altres cops m'he referit aquí a la feina destacada que allà s'hi porta a terme des de fa uns quants anys.

El projecte que impulso de gestió del coneixement a la CCMA haurà d'aprendre força de l'experiència d'aquells que se'ns han avançat i que, a més, ho han fet amb un cert èxit. Des de la utilització de l'eina bloc a les presons fins a la decisió transparent d'exposar vídeos i altres documents a la mirada de tothom, perquè el responsable de difusió, Jordi Graells, considera que allò que fan ha de portar una llicència Creativa Commons i que ha d'estar obert a tots els ciutadans. És una lliçó indiscutible. Però a més d'això va resultar molt simptomàtic comprovar com tot de persones d'entorns diversos, psicòlegs o personal dels arxius judicials, treballaven maneres de donar a conèixer allò que fan, cercaven estàndards i es posaven d'acord per millorar la qualitat de la seva feina a més de compartir els resultats mitjançant un espai comú al seu portal.

Va ser tot un exemple de bones pràctiques, amb el suport d'acadèmics com Mario Pérez-Montoro i Sergio Vasquez Bronfman i amb la implicació d'altres persones que s'esforcen per millorar l'administració, com ara Borja Riu, que al seu bloc també explica aquesta sessió tan interessant.

ACTUALITZACIÓ (12/12/07): Tots els materials estan disponibles aquí

15/11/07

El poder de les persones

A l'últim número de la revista If... hi trobo una reflexió firmada per Alfons Cornella sobre la relació entre les noves eines i la voluntat de les persones. Cornella proposa un esquema dels moviments que espera veure: que la creativitat passi de la individualitat al grup mentre la productivitat passa del grup a l'individu.

De fet, aquesta visió se sosté en la convicció que són les persones les que poden transformar en valor les idees. Em sembla que he defensat aquí un enfocament semblant.

És un corrent molt estès i un dia n'hauré de donar més dades. Per ara hi afegeixo aquesta altra afirmació que he llegit a bokardo, un d'aquests 'desconeguts' a qui segueixo gràcies al RSS: "The one major idea behind the Del.icio.us Lesson is that personal value precedes network value.What this means is that if we are to build networks of value, then each person on the network needs to find value for themselves before they can contribute value to the network. In the case of Del.icio.us, people find value saving their personal bookmarks first and foremost. Allother usage is secondary."

Una d'aquestes persones que pel seu compte tenen la capacitat d'impulsar canvis de relleu és Jordi Graells. Fa tres mesos vaig dedicar un post a les activitats innovadores que ell impulsa al departament de Justícia: comparteixen amb tothom i des de la xarxa presentacions, calendari, vídeos... Ara ho explica en un article a la mateixa revista d'Infonomia.

27/7/07

Innovar és de justícia

A l’administració pública hi comença a haver exemples molt interessants de transferència de coneixement. La sorpresa és que també hi ha actuacions que obren les portes. Això és el que han fet al Departament de Justícia, amb l'impuls del seu Cap de Difusió, Jordi Graells.

El més recent ha sigut la creació d'un espai de vídeos a youtube i d'un arxiu de presentacions a slideshare.

Vaig conèixer Jordi Graells no fa gaires dies i és un autèntic activista digital. Ha publicat diversos textos d'interès i el 2005 va publicar 'Innovar per Internet'.

Mentre preparava el post m’he adonat que de tot això ja n’havia parlat Borja Rius a 'Apunts de govern electrònic'. Però m’he decidit a mantenir-lo perquè anirà bé que hi hagi més referències d'aquestes accions.