13/11/08

Allegro amb internet

Aquest matí he viscut una experiència que em ve de gust comentar aquí. Els amics de Catalunya Música m’havien demanat que participés en una reunió per esmentar les oportunitats que les noves eines ens proporcionen i comentar de quina manera canvien la nostra manera de comunicar i consumir els continguts que els mitjans públics solen crear.

Com que no en sóc cap expert sinó un aprenent només he explicat el que he après. No hi havia gaire temps però hem vist maneres d’informar-se i obtenir materials, maneres de compartir-ho o la possibilitat d’expressar una identitat sobre la veu pròpia. Els he confessat quines emissores escolto sovint mentre treballo davant d’un ordinador.

La meva intervenció ha sigut només un parèntesi en una reunió en què més d’una vintena de professionals d’aquesta emissora es preparaven pel llançament proper dels seus projectes a la xarxa després de Catclàssica. A la primavera esperen tenir a punt el que anomenen “icatització” de Catalunya Música. Cap a l'estiu confien que podran fer un salt encara més radical.

Tothom està d’acord que no es tracta de canviar sense motiu sinó que l’acció s’inspira en la voluntat d’arribar a més persones, de posar a l’abast dels ciutadans tot el que esperen d’un mitjà públic i de fer-se lloc a la xarxa per difondre una creació artística i un context comprensible.

Assistir a aquesta reunió interna ha sigut un privilegi i m’ha convençut que tot l’esforç que fa tanta gent en aquesta empresa per insistir en el valor d'aquestes oportunitats val molt la pena.

Premis Fiasco

Arriscar-se, emprendre transformacions i llançar projectes és una prova de vitalitat. Encara que sigui veritat, com s’ha recordat a la trobada d’avui, que aquestes noves eines no sempre són tan útils ni sempre estan prou ben pensades.

Hi he pensat després de tres hores de reunió, quan he obert l’ordinador i he vist el recordatori d’un amic que em parlava d’uns premis molt peculiars: els Fiasco Awards. Amb suports i ànims premien els projectes que no han arribat enlloc, els fiascos.

Ja tenen un grup de fans i s’expliquen prou bé.


Es tracta de gosar. I si no acaba de sortir, entomar-ho amb bon humor. Per aprendre i tornar-hi.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui no s'arrisca només veu les derrotes del altres

Lluís K. ha dit...

El risc forma part del món de l'Empresa! (detall: Empresa amb majúscula).
Aquest risc, però, quedarà segur minimitzat si es gestiona amb mètode, coneixement, seny i especialització (obvio expressament la paraula "innovació" què em fa una ràbia brutal, pel sobre-ús que se li ha donat...)
Les "empreses" amb minúscula trampegen amb vegetativa trajectòria, basant la seva gestió en la imposició dels criteris i les jerarquies de seguiment quasi eclesiàstic.
Un dubte: En aquest blok hi hauran visitants, de tot tipus d'organització... Si avui us criden a una reunió, entreu en un laboratori o en una sacristia?
Amén...

Anònim ha dit...

Amén
(Prudènci, un lector anònim, o no tant)

jnqm ha dit...

Veig que l'apunt ha suscitat comentaris a favor de la segona part, a favor del risc i l'acceptació de l'error o el desencert i ho celebro

gràcies einestzara

però confesso lluís-K que, tot i que participes sovint aquí, aquest cop no t'he acabat d'entendre. Segur que em perdo alguna cosa i no sé què... En to cas, provant de contestar, he anat a reunions laboratori, que dius tu, i han sigut molt interessants i he anat a reunions de l'altre tipus i hi ha hagut de tot...

gràcies a tots, també a tu Prudenci o anònim desconegut...