29/1/08

Endreço els enllaços

Vaig dir a principi d'any que provaria de millorar la llista d'enllaços amb la voluntat d'oferir un servei coherent amb els continguts d'aquest espai.

És clar que hi haurà més canvis i reformes, d'això es tracta, però ara té un aspecte que indica prou bé cap a on es podrà dirigir.

Proporciono enllaços que conec (no aquells que es troben en llistats sinó els que he visitat més d'un cop, sovint hi estic subscrit) i els ofereixo en paquets temàtics vinculats sempre a la idea de contribuir al panorama del canvi.

Distingeixo els enllaços endreçats en aquests grups dels que tenen a veure amb les relacions d'amistat. Tot i l'enfocament professional d'aquest lloc no volia renunciar a enllaçar amics que he retrobat a la xarxa i d'altres amb qui em ve de gust compartir interessos.

A més, comparteixo lectures, xarxes, posts... d'una manera més visible.

També aniré millorant la pàgina on em presento i explico el bloc.

I he incorporat una traducció automàtica força imperfecta que, no obstant això, resol si més no el problema de la incomprensió total pels lectors de la resta d'Espanya.

Relacionat amb això he publicat:

Explico el que aprenc

Els meus enllaços i els teus

28/1/08

Nou indicador: “estat de lectura” en una empresa

Entre els professionals de l’empresa on treballo l’índex de lectura no és gens baix. Durant aquests anys, l’intercanvi de títols i recomanacions ha sigut freqüent en les converses. Potser això no té res de particular.

El que sí m’interessa comentar (en un bloc que vol observar el canvi, també a les empreses) és la manera com un grup de persones, a prop d’una vintena, hem compartit determinades lectures que es referien a la manera com treballem.

Sobre innovació

Quan a la CCMA es va crear la Comissió de la Innovació, que dirigeix Josep M. Ferrer Arpí, en Franc Ponti ens va dedicar unes quantes tardes molt intenses. Va ser després d’aquelles sessions que vam llegir l’èxit de W. Chan Kim i Renee Mauborgne sobre idea de crear negocis allà on no hi hagi competència, en un oceà blau (que no estigui tenyit de vermell a causa de les batalles de preus).

el llibre
una nota
un resum

A gairebé tots, les pàgines finals ens van semblar repetitives i més ensopides però la tesi ens va interessar: no facis allò que fan els altres, inventa el teu espai.
Ponti ens va suggerir altres lectures, que també vam compartir:
Passió per innovar, Thinkertoys, La alquímia de la innovación.

D'amic a amic... el món es torna pla

Al cap de poc, vaig llegir La tierra es plana. Si no ho recordo malament va ser Oriol Lloret qui va insistir que el llegís (ens vam conèixer al Renacer de 2006). Després vaig recomanar-lo amb la mateixa passió a Carles Porta i recentment en vaig parlar amb Ferrer Arpí. El meu exemplar el tinc deixat a un amic que treballa a “sistemes informàtics” de la CCMA i ja sé que me’l tornarà.

què en diu la wikipèdia
l’esmenta al seu bloc Manel Mas
nota de l’editor espanyol

Potser l’aproximació era massa liberal pel meu gust però l’exposició sobre la relaitat de la globalització sense prejudicis em va fascinar.

La llarga cua i la gent que sap compartir

De la tesi de la llarga cua en vaig tenir la primera referència quan en Marc Mateu (responsable d’Entreteniment a TVC) ens va enviar a uns quants l’article publicat a Wired. Amb en Marc ens vam conèixer a l’Avui fa més de vint anys. És una persona activa que està al dia i un dels seus mèrits més grans és que és un bon ‘repartidor’. Passa informació amb generositat des de fa temps.

De fet, ell i en Ferran Clavell van insistir (ara fa tres anys) perquè els acompanyés a Londres a conèixer l’equip de serveis interactius de la BBC. Per molts dels projectes que em va tocar impulsar després, aquell viatge va ser proverbial i l’inici d’una etapa professional més abocada a internet.

Però no havia llegit el llibre fins fa poques setmanes. Exposa prou bé una visió brillant del canvi. Al final també m’ha ensopit, però el que explica i documenta ja fa un temps que és un lloc comú a tenir molt present. L’unic temor que em queda és que de tant en tant sento qui aprofita la idea de la llarga cua per defensar actituds encaminades a atendre només el gran cap. El que de veritat m’interessa de la teoria de la llarga cua és això, la llarga cua (hi ha lloc per tots).

Tanco aquests exemples amb el llibre d'Attali que ja vaig comentar aquí i que em va passar Ferrer Arpí.

Compartir reflexions

El que trobo interessant és que persones de la mateixa empresa hem fet lectures similars els últims dos o tres anys i, per tant, és possible pensar que participem de les mateixes reflexions que ara mateix es fan sobre la creació de continguts, les noves empreses, la comunicació...

Aconseguir aquest "estat de lectura" és rellevant. Significa que les neurones estan actives en una organització on tot sovint el més urgent no és dedicar-se a reflexionar. És com si s’hagués creat un sistema singular de recomanacions que funciona a favor de cadascú i a la vegada a favor de tots.

Per això he pensat que valia la pena fer-ne un apunt. Si hi ha algú que s’interessa per algun d’aquests llibres hauré reconegut aquells que me’ls van recomanar.

Postil·la: dues lectures a la pantalla

Els ultims mesos, a més, he llegit edicions digitals (descarregats a la pantalla) d’altres llibres que m’han interessat i que tenen a veure amb qüestions que a vegades es tracten aquí.

La web 2.0 d’Antonio Fumero i Genis Roca, és una introducció clara i que es fa entendre amb elegància.

Més recentment he llegit El poder de las redes , de David de Ugarte, també molt entenedor i aclaridor. Espero poder-ne parlar més endavant.

Si algú s’hi llança des d’aquí, reconeixerà aquesta recomanació i l’hi agraeixo a l’avançada.

27/1/08

Exploració, realisme, valentia, intel·ligència... a la Catosfera

La segona jornada de la Catosfera ha tingut taules temàtiques amb les dues sales plenes (literatura, negocis, política, empresa, xarxes, periodisme...). En comptes de fer una crònica ordenada del que s’ha dit sobre cada qüestió trio un resum personal d’allò que m’ha interessat més.

L'exploració de Laura Borràs sobre les possibilitats de lectura en pantalla. Ha adoptat un to molt acadèmic però ha sabut causar bona impressió quan demostrava les combinacions possibles de textos i músiques, imatges i jocs de cerca en un espai tridimensional.

He trobat altres impressions sobre aquesta taula.

La valentia de Pau Llop amb el seu projecte en marxa de ciutadans periodistes que treballen de costat amb ciutadans no periodistes. Té les idees clares, les sap exposar amb força però molta mà esquerra.

El realisme de l’emprenedor Dídac Lee que, després de deu minuts sobre els canvis la cultura 2.0 aporta a l’empresa ha recordat que fer un negoci consisteix en el mateix que fa segles: els ingressos han de superar les despeses

La intel·ligència de Genís Roca, que ha deixat anar la seva convicció que a l’empresa no s’hi pot entrar amb el 2.0 si abans no es fa més 1.5. M’ha semblat una manera clara d’explicar que fa falta més difusió, explicació, abandonar la temptació de qualsevol debat endogàmic sobre el canvi cultural i, sense negar-lo, exposar amb claredat el benefici de les eines i posar en marxa una cadena de bones pràctiques.

En aquesta mateixa taula hi he participat per intentar dir alguna cosa sobre l’equilibri complicat del bloc personal quan també s’orienta cap a objectius professionals. Potser era un assumpte una mica ensopit pels assistents i per això he provat d’incorporar-hi una mirada informal. Diria que s’ha percebut de manera positiva.

A més, com sol passar en aquests llocs, ha estat una oportunitat per conèixer persones a qui només havia llegit: Marc Vidal, César Calderón, Carlos Guadian, Núria Masdéu i Martí Cabré...

Demà al matí hi ha una taula on es presenten “els blocs de la CCMA”.

25/1/08

Què és un bloc? Primera discussió a la Catosfera


Què és un bloc? Així ha començat el debat a les Jornades de la Catosfera s’han obert aquesta tarda a Granollers sota l’impuls de Marc Vidal.

Com que sóc un blocaire recent hauria de guiar-me la prudència però com que m’agrada dir el que penso no em queda més remei que explicar que discrepo d'algunes posicions que he observat fins ara.

Blocs per canviar les coses

César Calderón ha fet una presentació intel·ligent i entretinguda per posar l’accent en el caràcter d’agent ciberactivista dels blocs. Tot seguit, en els torns dels assistents, s’han alçat veus sobre la conveniènica que els blocaires tinguem propostes comunes.

No sé veure cap raó a favor d’això. Que hi hagi blocs amb aquest enfocament ciberactivista està molt bé però això no defineix el conjunt. I si algú vol que el seu bloc sigui el lloc des d’on compartir receptes de pastissos o ens vol parlar de les seves passejades per no se sap quina contrada? Doncs també està molt bé.

Cada bloc és un món...

No entenc aquesta dèria per unir els blocaires més enllà d’allò que els uneix: fer blocs. O és que tothom que usa el telèfon ha de dir i pensar el mateix? Què uneix la gent que condueix més enllà de conduir?

La idea que els blocaires representen un contrapès a una suposada visió oficial de l’actualitat (com ha dit Marc Vidal) em sembla una idealització excessiva. Molts blocs poden ser oficials (si és que això vol dir res) i fins i tot tenir interessos comercials (per què no?).

Atorgar als blocs un cert aroma contra un sistema determinat em sembla una suposició molt arriscada. N’hi ha que volen adoptar aquest paper i n’hi ha que no. Si a més s’afirma que els blocs tenen un paper de vigilància em recorda massa el paper que sovint s’han atribuït els periodistes. Vigilar què? Contra qui? Més encara quan tot seguit es diu que els blocaires no fan periodisme. Dependrà. N’hi ha que sí i n’hi ha que no. No estic d’acord amb la idea de Vicent Partal que el periodisme necessita d’un mitjà per existir.

Partal, que és una autoritat, i un dels pioners, ha fet en la meva opinió força demagògia. Assegurar que els blocs ho fan bé mentre que els mitjans ho fan malament m’ha semblat una trampa doble: parteix d’una falsa suposició (que els blocs s’oposen als mitjans de comunicació) i és tan maniqueu que no es pot sostenir sense enrojolar-se. Em sap greu perquè conec en Vicent des de fa anys i li tinc un gran respecte. Però avui no compartim aquesta visió.

...i la xarxa és part del món

El debat era sobre la necessitat o no d’un codi ètic pels blocs. Estic d’acord amb Partal que aquest codi és innecessari. Tal com ho veig, ja n’hi ha: totes les lleis que ens regeixen. Ni més ni menys. I això és coherent amb el que procuro sostenir una vegada i una altra en aquest espai: la xarxa no és un món a part, és part d’aquest món.

23/1/08

Dues notícies i la truita de patates

Dues notícies...

Aquest bloc no sol dedicar comentaris a les notícies però n'hi ha dues que vull esmentar pel que em permetran afegir-hi. D'una banda, la justícia imposa restriccions a la utilització d'informació que un buscador acumula (Google tendrá que olvidar su pasado). D'una altra, el buscador que hi vol competir, ha de reorganitzar l'empresa i podria optar per acomiadaments massius. Vet-ho aquí, internet no és xauxa. Qui s'ho pensava? Gairebé ningú dels que hi viuen i treballen cada dia. Però sí que és encara una imatge que se'n dóna tot sovint.

La xarxa som tots

Internet no és la confirmació de la victòria definitiva del neoliberalisme (hi ha qui insisteix a fer-ho creure i això li atorga posicions de guru, però internet no és tampoc una terra exclusiva dels gurus) ni és tampoc l'instrument d'una revolució mundial de ja no se sap quina internacional.

A la xarxa no tot és gratis ni s'hi pot fer de tot. És clar que no. Perquè internet no és un altre món, no és un paradís virtual (encara que també hi ha qui insisteix a escampar aquesta idea, com si tingués pànic a l'ús natural de totes les seves possibilitats).

Ja n'havia parlat a partir d'una de les sessions a LeWeb3 de fa poques setmanes. Però aquestes informacions m'han fet venir ganes d'insistir-hi.

Si internet no és res d'això, quina gràcia té?

Dues mirades

Cadascú tindrà la seva opinió, i no en puc representar cap altra que la meva, però n'hem parlat amb unes quantes persones i la veritat és que coincidim força.

La gràcia de la web, si és que ho hem de dir així, és doble.

Des de la mirada utilitarista, ens dóna accés a tantes eines que permeten canviar de forma radical la nostra manera de treballar, de comunicar-nos, d'ocupar-nos del nostre lleure i en general de les nostres vides que seria neci no aprofitar-se'n i permetre que s'allargui més el temps dels pioners, l'era en què només uns avançats van entendre-ho i alguns van confondre aquesta posició amb un privilegi dirigista.

Des d'una perspectiva més àmplia, el que compta és que representa un canvi cultural d'abast global. La possibilitat de crear continguts i, per damunt de tot, perquè això primer és per força "més minoritari", la comprensió dels beneficis extraordinaris de compartir, modifiquen la nostra manera de veure el món, de saber què fem i de conèixer les altres persones.

Empresa, política... el món

Quan es parla de la política i internet és com si es parlés de la política i el telèfon o de la política i el target dels fanàtics de la truita de patates, poso per cas. El que és rellevant és que la política serà diferent perquè el canvi cultural ens permet actuar d'una altra manera. Deixem estar la truita de patates.

Quan es parla d'empresa i internet passa el mateix. Si es tracta només de calcular l'increment de la productivitat o les opcions de captació de talent o una operació de màrqueting per controlar millor els usuaris, tornem a estar amb la truita de patates. Que no, que és un canvi de debò.

Les organitzacions seran diferents i les seves relacions entre les persones també (ja ho comencen a ser). La relació dels ciutadans amb la mateixa noció de ciutadania se'n veurà afectada. No dic res de nou perquè no puc dir res que no hagi après. Si de cas ho puc dir a la meva manera, que és el que provo de fer.

I això no ho desmenteix que una empresa tingui problemes (a internet i a on sigui) ni que una altra sigui advertida sobre l'existència d'unes normes de convivència (a internet i a on sigui).

... i la truita

I que consti que m'agrada molt la truita de patates. Amb ceba.

21/1/08

L'objectiu de la BBC no és fer bons programes

Quin és el propòsit de la BBC? Algú podria respondre: fer bons programes. Doncs bé, des de la mateixa empresa ens diuen que no. Això és només un mitjà per mirar de complir amb la missió social que tenen encomanada.

El que expliquen es pot llegir en aquesta presentació que incrusto aquí i on desenvolupen 15 principis que proven de seguir en les seves accions a internet.


Em sembla d'interès per la seva experiència però sobretot per l'enfocament.

És de març de 2007, però no ho coneixia. Ho he trobat a la Consultoría artesana en red de Julen Iturbe.

16/1/08

Swarming: cap a la corpo 2.0?

Patrons de comportaments massius

La noció de swarming (de l’anglès swarm: eixam) té a veure amb la teoria que hi hauria uns patrons de conducta que es repeteixen en els eixams (i en estols d’ocells, bancs de peixos, ramats d’herbívors nòmades). Una de les sospites que tenen els estudiosos és que sovint es produeix una fase en què es disputen diversos lideratges fins que una d’aquestes direccions rep més suport i tot el grup la segueix.

L’aplicació a la política és un lloc comú: hi ha una bossa d’indecisos que solen optar pel cavall guanyador. Són persones que no tenen clara la seva predilecció però sí que saben que volen guanyar. Moltes vegades aquest 'efecte bandwagon' fa que els candidats apostin per demostrar les seves opcions d’èxit com un dels elements centrals de la seva campanya.

Parèntesi: el cas Obama


Per això va ser tan important la victòria al caucus d’Iowa del candidat demòcrata Barack Obama, que en principi tenia totes les de perdre i que des d’aleshores s’ha convertit en algú amb opcions.

Vaig demanar a Rick Ridder què en pensava. Ridder ha fet de consultor en moltes candidatures del Partit Demòcrata i per altres partits europeus. La seva opinió és aquesta:

"I think Obama is very inspirational but is not very substantive.
Smart but has not developed his policies as well as he should.
"

Em sembla que "el caràcter inspiracional" no és tan irrellevant com opina aquest expert. Com a mínim he d’admetre que el seu discurs a Iowa em va causar un gran efecte perquè proposava d’una manera nova una altra visió dels Estats Units, en una sintonia molt més comprensible per la mentalitat europea.

Lideratges a les empreses

A les empreses, la noció de swarming s’aplica si de cas en la relació amb els clients. Els moviments de masses s’observen a vegades a partir d’aquest patró. De fet, una organització basada en una estructura jeràrquica dificulta molt aquesta mena de moviments.

Però a les grans organitzacions sempre hi ha corrents d’opinió o tendències d’acció i la CCMA no n’és una excepció. No es manifesten amb la claredat que es podria detectar en un grup que seguís els patrons d’eixam, ni menys encara amb la confrontació pròpia de la batalla electoral, però sí que hi ha lideratges que van més enllà del marc estructural.

Aquest seria el cas d’un corrent d’opinió que aposta per modernitzar l’empresa. De fet, la mateixa direcció general que encara tenim ha impulsat aquestes idees, encara que per alguns ho hagi fet de manera tímida la veritat és que ha encetat una ruta.

Hi ha un exemple que m’anirà bé per fer-me entendre.

La “corpo 2.0”

Una de les activitats que han emprès des del departament corporatiu de RRHH consisteix en un seguit de trobades dels professionals que vulguin amb diversos directius de la CCMA. Són reunions obertes, d’unes dues hores de durada, i el resum se sol reflectir al portal intern gràcies a l’equip de comunicació interna. Doncs bé, la noticia que hi havia al portal no fa gaires dies era que el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, havia afirmat això: “És l’hora d’anar cap a la Corpo 2.0”. No sabem ben bé quina capacitat tindrà en el futur immediat per impulsar aquesta idea però la seva expressió ja és una mostra molt important d’aquests moviments que els científics diuen que observen en un eixam abans que el grup tingui clara del tot la direcció que emprendrà.

Tot just avui, el CAC ha aprovat la idoneïtat del nou Consell de Govern de la CCMA (d'una manera que incorporava una crítica al procediment).

Sigui qui sigui el nou responsable d’aquest grup de comunicació, haurà de considerar aquesta declaració, que compta amb un suport no explícit però gens menyspreable. El desig d’avançar cap a l’actualització de l’empresa s’ha estès amb força durant els darrers anys. I ara molta gent espera que no ens aturem.

2/1/08

Explico el que aprenc

Quan escric aquí no pretenc explicar a ningú què hauria d'aprendre. Potser aquesta actitud té sentit en els mestres i professors (no n'estic segur) però no serviria de gaire en un bloc personal d'orientació professional. Més aviat busco el contrari: explicar el que aprenc. Compartir el que em crida l'atenció. I mirar d'oferir un exemple de "bona pràctica" (fer servir l'eina bloc per comunicar-me).

Amb cinc mesos d'escriptura i a prop del mig centenar de posts, m'adono que la intenció principal de gairebé tot el que he publicat era només aquesta: explicar el que aprenia.

Per això, trobo sentit a presentar-ne un resum en aquest primer post de l'any.

He intentat reflexionar sobre les eines que tot just començava a fer servir.

divulgant les eines

exposant la noció d'empresa 2.0


Amb una aproximació més periodística he intentat fer una certa crònica dels actes on he assistit per destacar el que hi he après.

le web 3

jornada de bones pràctiques de gestió del coneixement al departament de justícia

broadcat

conferencia de Sanchez Tabernero

8th European Conference on Knowledge Management


De tant en tant he exposat amb la màxima transparència algunes activitats que tenen lloc a l'empresa on treballo a més de conversar de forma pública amb uns quants dels seus directius, amb la intenció gens dissimulada d'animar aquestes persones a emprendre pel seu compte activitats semblants de comunicació cap enfora.

El que aprenia sobre les organitzacions em feia exposar mirades personals sobre el canvi que molts impulsem.

sobre les persones

sobre les eines

En conjunt, per tant, si em faig algun retret és l'escassetat d'apunts on la meva opinió sigui més present, sense temors, i si tinc alguna satisfacció té a veure amb la certesa que a algú li hagi estat d'utilitat com ho són per mi els blocs que miro de seguir. Per això trobo natural acabar amb una selecció dels blocs que m'ajuden.

consultoria artesana en red

otro blog +

alianzo

A més de tots els que hi ha a la columna esquerra. Aquest és un altre "servei" d'un bloc. Ha d'oferir enllaços d'interès que permetin continuar la navegació. Dedicar el temps adequat per millorar el blogroll és un bon propòsit d'inici d'any.