Televisió: desapareixerà, canviarà o només es vendrà d'una altra manera?

“Desapareixeran la ràdio i la televisió tal i com les coneixem avui?”. Així ha començat Josep Maria Ferrer Arpi (director d’Innovació a la CCMA) la sessió ‘Provocacions’ al Broadcat d’aquest any, al CaixaForum de Barcelona.

No hi hagut temps pel debat i ens hem quedat amb un seguit de breus monòlegs. Tot i amb això, ha suscitat interès entre les més de dues-centes persones que hi assistíem. Miro d’apuntar amb brevetat el que m’ha cridat l’atenció.

Alfons Cornella, fundador i president d’Infonomia

La tendència a buscar la màxima eficàcia fa que l’esforç se centri ara a entendre millor com funciona el cervell humà per aconseguir que els missatges hi puguin incidir amb més precisió. Creu que el desenvolupament de l’audiovisual va cap aquesta direcció.

Sobre la distribució, ha apostat pels nanocanals, adreçats a targets reduïts, seguint la teoria de la llarga cua, sense esmentar-la.

El més important serà la manera com aquests canals sàpiguen arribar a qui els pugui voler veure i això m’ha fet pensar en un dels comentaris que es van fer en aquest post, on insinuava posicions sobre la televisió participativa i el periodisme ciutadà.

Oleguer Sarsanedas, director de les emissores de Catalunya Ràdio

Ha defensat una visió humanista, que ha volgut contraposar a la que ha qualificat de massa cientifista per part d’Alfons Cornella. Des d’aquesta perspectiva, ha reclamat la capacitat dels mitjans per servir elements als ciutadans que els permetin ser més lliures. Ha confiat en més exigència sobre el valor i la qualitat de la informació.

Ha posat com a exemple de transformació que els redactors de ràdio surten al carrer amb càmeres de vídeo i ha apostat per un canvi on la distribució encara tingui sentit.

Sarsanedas ha acabat el seu últim torn amb una apel·lació molt directa a Ferrer Arpí, quan li ha dit: “D’algunes coses que hem dit avui ja fa més de deu anys que en parlem. Potser que ja és hora que ens hi posem".

Franc Ponti, expert en creativitat i professor d’una escola de negocis

Ha sostingut un missatge a favor de la interculturalitat i la mescla per aconseguir més creativitat i innovació.

Està convençut que tots els canvis que tenen lloc han de servir per fer-nos més feliços i aquest enfocament tant centrat en les persones m’ha fet pensar en aquest post, que encara em sembla que és on m’he compromès més des que vaig començar a anotar observacions i reflexions en aquest bloc.

La seva aposta a favor de la felicitat és sincera i ha coincidit amb Sarsanedas i amb Cornella en la idea que a l’empresa s’ha d’acabar l’organització jeràrquica tradicional a on, a més, els més joves ja no s’hi volen adaptar.

Imma Tubella, rectora de la UOC

Ha participat des d'un vídeo enregistrat de manera que la interactuació era impossible. Però ha donat pistes molt clares, a part de mostrar-se singularment escèptica amb la política.

Creu amb fermesa que els mitjans han de ser més participatius si volen connectar amb el nou públic. Ha explicat que els estudiants més joves de la UOC ja els demanen continguts wiki, volen participar en l’elaboració dels continguts.

I ha confiat en el paper dels mitjans de gran abast per dur a termne accions d’acollida i integració.

A la sessió de la tarda, Thebe Ikalafeng, ha fet evident com es mira aquest canvi amb ulls de màrqueting.

L’expert sud africà en branding ha assegurat que la tele persistirà però que serà diferent. No ha dit com però en la seva intervenció havia insistit en la idea que les marques busquen noves maneres d’acostar-se al públic perquè el públic pensa diferent.

Està bé que ho miri com un canvi cultural però fa una mica de por la sensació que el canvi que preveu a la televisió no té a veure amb una altra televisió sinó amb una altra manera de vendre-la i poca cosa més.