Tele i internet en un conte de Monzó

Els últims anys és comú el debat sobre la incidència del canvi d’hàbits a partir de l’arribada massiva dels ordinadors i les connexions de banda ampla. El motor d'aquesta transformació és aquesta generació de natius digitals que en Genís Roca estudia i presenta amb passió.

Molts professionals s’han preguntat fins a quin punt hi ha una altra manera de consumir continguts i si això allunya espectadors de la tele i, encara, com ha de canviar la manera de fer televisió. La pregunta que es fa força gent és més o menys aquesta: tv o internet? Com si per força s’haguessin d’oposar i no fos possible el futur d’una sola pantalla, la confluència radical dels electrodomèstics audiovisuals.

Aquests canvis són tan visibles que, a més del periodisme, immediat, la literatura també se’n fa ressò. N’hi ha d’haver exemples diversos però n’acabo de trobar un que m’ha semblat d’interès i per això l'esmento.

A l’últim llibre de Quim Monzó, Mil cretins, hi ha un conte amb una explicació molt ben esmolada de la vida domèstica on aquesta transformació dels costums trastoca la vida familiar. La visió de l’escriptor sobre aquests canvis no és gaire positiva però no en donaré detalls per no revelar el final del conte Qualsevol temps passat. Si de cas, podríem dir que el paisatge previ a la transformació no mereixia tampoc una visió gaire entusiasta.

La imatge de la portada del llibre prové del ws de Quaderns Crema.