29/4/08

Reorientació digital a la CCMA?

La possibilitat que el directiu d’una empresa comenti les instruccions que pugui rebre dels seus comandaments sempre dependrà d’un equilibri raonable entre la vocació comunicativa i el territori de la confidencialitat de qualsevol organització. Em fa l’efecte que, fins ara, he pogut explicar amb naturalitat algunes activitats de l’empresa on treballo que tenien a veure amb el canvi, la innovació, la gestió del coneixement i la comunicació.

Ja fa uns quants dies que es va conèixer la intervenció del president del Consell de Govern de la CCMA, Albert Sáez, a Tribuna Barcelona. Jaume Pérez hi va ser i ho va explicar.

El text es va distribuir per correu electrònic i els que no hi vam anar també hem sabut què hi va dir. Cadascun d’aquests lectors se n’ha pogut fer una opinió. No hi ha previst cap mecanisme intern perquè tots aquests lectors hi puguin dir la seva i, per tant, no em semblaria encertat aprofitar l’avinentesa que escric un bloc per fer-ne una anàlisi ni per emetre’n cap judici.

Però sí que puc i vull transmetre una sensació personal i subratllar el que m’ha interessat més o el que em sembla que té més a veure amb les qüestions que se solen tractar aquí. He volgut esperar que el context permetés una interpretació adequada d’aquest apunt.

Sensació

La sensació és que Sáez s’adreçava a aquesta tribuna després d’escoltar i parlar durant setmanes amb molts professionals de la Corporació. Les músiques que hi sonen poden sintonitzar molt amb opinions i entorns diversos dins de l’organització.

Per subratllar, he tallat i enganxo aquí els fragments que m’han aparegut com una reflexió compartida o un estímul interessant, per raons del tot personals i per tant sense cap més valor.

El canvi

"La digitalització és el primer canvi tecnològic en l’àmbit de la comunicació que empren aquest país en condicions mínimament favorables. Vivim en democràcia i tenim autogovern. Un entorn polític i social que ens ajudarà a entrar amb garanties d’èxit a la nova era digital. Però tenim moltes altres coses que no teníem fa 25 anys quan va començar aquesta aventura. Tenim, per exemple, el talent i el coneixement de les 2700 persones que fan funcionar cada dia els mitjans de la nova Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Necessitem desvetllar el seu entusiasme creant la mateixa complicitat en l’entorn social i polític que van trobar ara fa 25 anys."
La missió

“Aquest horitzó té un objectiu predeterminat: la nostra missió d’acord amb la llei que ens governa és garantir el servei públic audiovisual en l’era digital. Segurament resulta més senzill definir el concepte de servei públic que caracteritzar l’era digital. El concepte de servei públic el defineix la Llei de la Corporació com “la posada a disposició dels ciutadans de Catalunya d’un conjunt de continguts audiovisuals (...) orientats a satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals, a garantir l’accés universal a la informació, la cultura i l’educació, a difondre i promocionar la llengua catalana i a oferir un entreteniment de qualitat”. Uns principis que el mateix Parlament s’ha compromès a concretar en un mandat marc que ha d’establir els objectius pels pròxims sis anys. I tot plegat ens ha de servir per establir amb el govern de Catalunya un nou contracte programa que fixi el marc financer d’aquest encàrrec.”

El projecte

"Haurem de lliurar tres batalles simultànies: la dels continguts generalistes a través de les xarxes de distribució convencionals que perdran pes en el seu conjunt però seguiran sent de referència tant social com publicitària; la dels canals especialitzats i la de les noves plataformes d’accés a la informació, a l’entreteniment i a la cultura.“
Continguts generalistes

"Mantenir tant a la ràdio com a la televisió l’ambició del lideratge sense caure en el tacticisme que ens faci perdre el nostre prestigi social i el nostre equilibri pressupostari.”

Canals especialitzats

"Hem de deixar d’entendre el Canal 33 com un canal complementari en l’escenari generalista i dibuixar-lo com una de les nostres apostes més importants en la captació de nous públics, una mica en la línia que està treballant en els últims anys IcatFM."

"La fragmentació de les audiències no l’entenem com una fatalitat sinó com una oportunitat per enriquir el servei públic que donem als ciutadans."
La xarxa

"Hem de ser a tot arreu perquè els ciutadans de Catalunya puguin trobar-hi la qualitat en la informació i l’entreteniment i la pluralitat en els continguts que han caracteritzat fins ara la nostra missió de servei públic. El descens del consum de la ràdio i la televisió convencional no comporta hores d’ara una disminució del consum total de continguts audiovisuals. Més aviat el contrari. I, per tant, des del servei públic tenim l’obligació de no abandonar els ciutadans allà on estan."

Però no només hem de distribuir els continguts que ja fem a la ràdio i la televisió. Ens hem d’oferir al conjunt de les administracions públiques com a plataforma de servei públic més enllà dels continguts estrictament audiovisuals en combinació amb les necessitats del país en l’educació, la sanitat o la cultura."

El sector

"Aquesta aposta l’hem de fer, com deia, renovant i aprofundint el nostre compromís amb la indústria privada i el nostre paper de pioners en la creació de nous mercats pel consum cultural en llengua catalana. És reconegut per tothom que avui no tindríem la indústria audiovisual que tenim a Catalunya sense el paper de motor dels mitjans de la Corporació. Ni tampoc tindria la dimensió que té el mercat de la comunicació en català sense la nostra aportació al costat de molts altres esforços. Des d’aquest doble punt de vista estem disposats a acompanyar les empreses audiovisuals privades perquè s’aboquin a les noves xarxes de distribució en la mesura que estem disposats a assumir els riscos que només pot assumir el sector públic en qualsevol activitat econòmica."
He cregut que aquest material escrit podia interessar els lectors d'aquest lloc i potser algú vulgui aportar comentaris.

23/4/08

Compartir lectures a la xarxa

Moltes persones compraran avui almenys un llibre. Això no modificarà els índexs de lectura però dóna a aquest dia un aire particular.

El mateix que ha dut a la decisió d'estrenar el lloc 'Què llegeixes?', que es vol fer més popular com a QL?.

Funciona com altres eines similars: hi pots anotar lectures, comentar-les, compartir-les, participar a la comunitat. La diferència és que es tracta d’un servei en català.

I que és una iniciativa pública (amb una participació privada, però desconec el risc assumit).

Això pot significar que hi ha un esperit d’actualitat a l’entorn de la cosa pública o pot voler dir que no hi ha mercat previsible perquè valgui la pena llançar el projecte des del sector privat.

Llocs per compartir

Hi ha eines semblants en castellà i en anglès. Suposo que la idea parteix de la certesa que al marge de quanta gent llegeixi, la gent que llegeix sol tenir ganes de compartir-ho, igual com sol fer la gent que va al cine (o veu pel·lícules) o la gent que escolta música.

Les persones que han entrat a les xarxes socials ja estan habituades a compartir els seus enllaços, els apunts que escriuen, fotos, vídeos... i lectures.

Aplicacions sobre llibres

A Facebook hi ha una llista llarga d’aplicacions amb aquesta finalitat. Des del seu Books fins al I'm reading, passant, entre moltes més, per aquestes possibilitats: iRead, My bookshelf, My Books, Goodreads, Shelfari Books o Visual Bookshelf.

Massa oferta?


Per tant, compartir les lectures és cada vegada més fàcil des de la xarxa. És clar que amb una oferta tan àmplia és difícil triar bé. Se suposa que vols un lloc on trobis el màxim de lectures compartides.

És el mateix que passa amb els agregadors d’enllaços. Si n’hi ha un que té més enllaços serà més útil deixar-hi enllaços (excepte que busquis un lloc especialitzat).

Una comunitat suficient


Una altra solució pot venir per la localització. Potser sí que aquí hi ha un tram de recorregut pel QL?.

Tot dependrà de l’existència d’una comunitat suficient que hi vulgui participar.

Qui sap si la mena de persones que ja tenen pràctica amb algunes de les aplicacions que he anotat o la gent que va trobar interessant el bookcrossing, persones com les que avui acudiran a un mercat d'intercanvi o aquelles a qui pugui ser útil una eina per comparar preus de llibres a la xarxa.

O a tothom que avui hagi comprat un llibre.

El dia d'avui dóna protagonisme a tothom, als que venen llibres, i als que els publiquen, però sobretot a tots aquells que es dediquen a escriure'ls.

Potser també en correspon una part a la idea de compartir.

ENLLAÇOS PERTINENTS

Acabo aquest apunt compartint dues informacions més.

- Beat.cat m'informa del canvi al món de l'edició i m'interessa el punt de vista de José Antonio Millán.

- en aquest bloc s'han comentat algunes lectures sobre la mena d'assumptes que s'hi tracten

15/4/08

Tres punts clau pels textos wiki

No fa gaire vaig comentar que a l’empresa on treballo, des de els serveis informàtics, s'ha impulsat l’ús d’una eina tipus suite, que equival a un "lloc de treball compartit" i que en principi busca la reducció de les reunions i del correu electrònic, a més d’incidir en canvis d’hàbits.

Aquesta eina inclou un editor wiki que, com se sap, permet la redacció de textos de manera contributiva.

A l’entorn de l’àrea que dirigeixo he participat en la posada en marxa de gairebé una desena d’aquests grups i hem començat a practicar. M’agradaria compartir unes primeres impressions.

La informàtica no és un problema

Solen ser eines molt intuïtives i resulta fàcil acostumar-t’hi. En general, l’obstacle no són les instruccions sobre l’ús d’aquesta eina. Al final, totes s’assemblen a processadors de textos enriquits.

El més important és el canvi d’actitud

Aquí sí que hi ha algunes dificultats. Dues d’essencials que vull comentar.

La primera és el pànic al full en blanc. Algú ha de començar. Per això als grups que treballin amb textos wiki caldrà que hi hagi un lideratge clar, algú que assumeixi el paper de trencar el blanc, de fer-ho fàcil pels altres.

La segona és el desig de fer bé les coses. M’explico: tots plegats tendim a voler ensenyar els nostres textos en un estat molt semblant al final. No ens sol agradar que ens puguin jutjar per un esborrany. Però si pengem al wiki un text massa elaborat, la conseqüència és que impedim que els altres hi participin. Qui s’atrevirà a canviar aquella frase tan ben escrita? Qui gosarà modificar una idea en un paràgraf si això implica que se n’han de canviar deu més que hi estan associats?

Fa falta pensar d’una altra manera. Estar disposat a compartir anotacions, esborranys, pre-textos... per arribar tots junts al text final. I això demana fugir del personalisme, superar l’ego que a tots ens pot ajudar però que també ens pot complicar la vida en un equip.

La tercera dificultat que caldrà superar té a veure amb el procés. Algú ha de ser el responsable final, tranquil•litza a tothom saber qui hi ha qui farà l’última mirada, que tot plegat serà fàcil d’endreçar i posar en solfa perquè algú assumirà aquesta tasca sense sentir-se per damunt de ningú sinó al costat de tothom.

Un exemple qualsevol

Avui hem tingut una reunió llarga on una dotzena de persones de zones molt diverses de la CCMA n’hem parlat, a partir de la nostra experiència. He posat un exemple que miro de reproduir aquí.

Si fem entre tots un text wiki per decidir què dinem diumenge vinent amb 25 convidats i no comença ningú patirem el problema número 1. Algú ha de ser el primer.

Si algú envia el menú complet, amb negretes i subratllats, i una foto de com quedarà la taula, ens trobarem davant del problema número 2. A veure qui s’hi fica.

Seria ideal començar amb un esborrany, com unes notes del tipus:

Àpat

Primers plats (freds? – tindríem menys feina)
Segons plats (calent, peix i carn per donar opcions?)

Entorn

Exterior, previsió interior per si plou.

Taula

Senzill. Potser flors.


A partir d’aquí no hi ha pànic al full en blanc, tothom té molt de recorregut per participar i hi ha espai suficient per canviar les idees.

Si ens quedem en un esborrany molt participat amb idees contraposades i sense definir algunes qüestions, estarem davant del problema número 3.

Imaginem que llegim:

Àpat

Primer plat fred amanida tèbia de bolets
Plat calent peix llenguado i carn de vedella ja veurem

Entorn

Segur que no plou (???).

Taula

A mi les flors no m’agraden però si tots hi esteu d’acord no m’hi oposaré.


Ja es veu que hem evolucionat des de les primeres notes però fa falta que algú hi doni unitat, que ho redacti adreçat a qui calgui i que elimini tot allò que sigui part del procés.

En fi, que a partir de l’experiència, i de moment res més, sembla clar que hi ha uns mínims que cal complir perquè el grup es trobi còmode amb el text wiki. I, per damunt de tot, cal tenir clar que cap d’aquestes consideracions té a veure amb el maquinari ni amb el programari, no hi fa res que siguin eines de xarxa interna com les de la CCMA o eines obertes. El que compta és la capacitat d’afrontar els textos d’una altra manera, d’estar disposat a col•laborar amb altres i d’entendre que l’autoria col•lectiva, en molts casos, està justificada i és un valor afegit.

Un bon ús de l’eina wiki es demostra quan hi participen aquells que no solen escriure gaire i quan els que escriuen amb més facilitat deixen que els altres s’hi posin i, si de cas, contribueixen en l’etapa final per donar més ordre i comprensió al que s’ha volgut dir.

Si aquesta reflexió és d’utilitat per algú, és el que pretenia. Si algú vol aportar altres mirades ens anirà bé a tots.

10/4/08

Documentació de TVC comparteix enllaços

Una de les novetats que més m’agraden, per la seva utilitat però també pel que representa, és l’hàbit del marcatge social. O, per dir-ho més clar, aquesta idea de compartir els enllaços .

A poc a poc, diverses persones de la CCMA s’hi han afegit i es va convertint per nosaltres en una altra via de comunicació. Tenim una xarxa petita però sincera i real a través del del.icio.us.

Hi ha professionals de l’empresa on treballo amb els que parlo poc, i quasi no escric correus, però als que tot sovint dic coses a través de l’opció “links for”, que consisteix a enviar-los un avís d’alguna cosa d’interès. I ells fan el mateix.

No solament és rellevant com a via de comunicació. M’agrada molt el que implica: vol dir que quan navegues, que quan veus coses, no penses només en tu mateix sinó que tens presents altres persones. Aquesta forma d’altruisme compartit sol veure’s recompensada però al marge d'aquest benefici, practicar-ho ja és un plaer.

Podria citar alguns professionals amb qui em relaciono amb aquesta eina, com ara el responsable d’informatius digitals, un subdirector de TVC, la persona que s'ocupa de la responsabilitat social corporativa, diversos comandaments vinculats als continguts, professionals relacionats amb la música clàssica o amb l'enginyeria informàtica i algunes veus rellevants de sistemes informàtics.

Però el que em ve de gust comentar, per damunt de tot, és la iniciativa empresa des de Documentació de TVC, on s’han decidit des de fa temps a obrir un espai per compartir els seus enllaços de referència.

No sé quin ús en fan al departament ni si més enllà de TVC hi ha altres documentalistes que s’hi han apuntat. Diria que la seva xarxa de “fans” és molt pròxima (per tant, són poc coneguts encara a l'exterior de l'organització) i diria també que poden créixer de veritat en la construcció d’una xarxa pròpia (fer servir aquesta eina i no “seguir” a ningú és una mica una llàstima). Però les possibilitats hi són i el gest em sembla significatiu. Si hi ha més gent que s’hi atansa també creixerà el valor d’aquesta acció.

SI T'HA INTERESSAT POTSER VULGUIS LLEGIR:

Explico el que aprenc

3/4/08

Val la pena llegir 'Wikinomics'

No havia cregut que en aquest bloc parlés tant de llibres. I ja hi torno.

De viatge al CeBit de Hannover vaig llegir Wikinomics, un tractat prou exhaustiu sobre la incidència en l'economia de les pràctiques col·laboratives. Havia pensat de fer-ne un resum. Però hi renuncio.

És un llibre de 2006 i això vol dir que se n’han fet molts i molts comentaris. Em sembla absurd provar de fer “el meu resum” quan ja n’hi ha resums suficients, opinions molt desenvolupades, explicacions clares, enllaços a entrevistes amb l'autor principal i visions que provenen de la investigació social, com és l'aportació de Pardo i Scolari.

Però sí que puc compartir aquí algunes qüestions que aquesta lectura m’ha suggerit, per si són d’utilitat a algú més.

Trilogia sobre el canvi

El llibre incideix sobre el canvi en la producció i fa una trilogia necessària i molt recomanable amb The long tail (que parla del canvi en el mercat) i The future of management (que parla del canvi en la gestió).

Conjuntura i estructura

Com que les velocitats del canvi són elevades (també en els aspectes negatius) no es pot esperar de cap estudi ni visió que resolgui per gaire temps res més que una certa anticipació de com succeeixen les coses, però cada aportació que confirma el canvi i la mateixa velocitat del canvi resulta útil per ajudar-nos a entendre’l.

Les persones són protagonistes

Confirma la línia de reflexió que situa el focus en les persones. D’una manera que trobo poc radical però ho fa. Qui s’interessi per la radicalitat pot seguir la pista de l’empresa oberta i comparar aquest enfocament amb altres visions sobre l’empresa com a organització que aliena.

Sigui com sigui, no hi ha cap dubte que les persones que treballen en el sector de la comunicació (on el canvi és més visible i és més rellevant a l’hora de prendre decisions d’ordre estratègic) trobaran en aquest llibre idees d’interès i exemples d’aquells que ja s’hi han posat.

2/4/08

Vols saber què es diu al carrer?

Enric Gomà, escriptor de llibres, guions i articles, ja fa uns quants anys que manté un grup molt especial que es diu "Al Carrer", com vaig comentar no fa gaire i com va va explicar molt millor Jordi Puntí.

Ara, l'Enric es proposa arribar als 400 membres d'aquest grup de persones a qui agrada compartir el que senten pel carrer, via subscripció a una llista de correu electrònic i, de tant en tant, publicar un llibre col·lectiu.

També apareixen aquestes anotacions a verbalia i a la revista Time Out Barcelona.

Qui en vulgui saber més coses o apuntar-s'hi només li ha d'escriure a: enricgoma (la cosa aquella) enricgoma (punt) com.

Per cert, l'últim llibre de l'Enric Gomà és molt divertit.