15/4/08

Tres punts clau pels textos wiki

No fa gaire vaig comentar que a l’empresa on treballo, des de els serveis informàtics, s'ha impulsat l’ús d’una eina tipus suite, que equival a un "lloc de treball compartit" i que en principi busca la reducció de les reunions i del correu electrònic, a més d’incidir en canvis d’hàbits.

Aquesta eina inclou un editor wiki que, com se sap, permet la redacció de textos de manera contributiva.

A l’entorn de l’àrea que dirigeixo he participat en la posada en marxa de gairebé una desena d’aquests grups i hem començat a practicar. M’agradaria compartir unes primeres impressions.

La informàtica no és un problema

Solen ser eines molt intuïtives i resulta fàcil acostumar-t’hi. En general, l’obstacle no són les instruccions sobre l’ús d’aquesta eina. Al final, totes s’assemblen a processadors de textos enriquits.

El més important és el canvi d’actitud

Aquí sí que hi ha algunes dificultats. Dues d’essencials que vull comentar.

La primera és el pànic al full en blanc. Algú ha de començar. Per això als grups que treballin amb textos wiki caldrà que hi hagi un lideratge clar, algú que assumeixi el paper de trencar el blanc, de fer-ho fàcil pels altres.

La segona és el desig de fer bé les coses. M’explico: tots plegats tendim a voler ensenyar els nostres textos en un estat molt semblant al final. No ens sol agradar que ens puguin jutjar per un esborrany. Però si pengem al wiki un text massa elaborat, la conseqüència és que impedim que els altres hi participin. Qui s’atrevirà a canviar aquella frase tan ben escrita? Qui gosarà modificar una idea en un paràgraf si això implica que se n’han de canviar deu més que hi estan associats?

Fa falta pensar d’una altra manera. Estar disposat a compartir anotacions, esborranys, pre-textos... per arribar tots junts al text final. I això demana fugir del personalisme, superar l’ego que a tots ens pot ajudar però que també ens pot complicar la vida en un equip.

La tercera dificultat que caldrà superar té a veure amb el procés. Algú ha de ser el responsable final, tranquil•litza a tothom saber qui hi ha qui farà l’última mirada, que tot plegat serà fàcil d’endreçar i posar en solfa perquè algú assumirà aquesta tasca sense sentir-se per damunt de ningú sinó al costat de tothom.

Un exemple qualsevol

Avui hem tingut una reunió llarga on una dotzena de persones de zones molt diverses de la CCMA n’hem parlat, a partir de la nostra experiència. He posat un exemple que miro de reproduir aquí.

Si fem entre tots un text wiki per decidir què dinem diumenge vinent amb 25 convidats i no comença ningú patirem el problema número 1. Algú ha de ser el primer.

Si algú envia el menú complet, amb negretes i subratllats, i una foto de com quedarà la taula, ens trobarem davant del problema número 2. A veure qui s’hi fica.

Seria ideal començar amb un esborrany, com unes notes del tipus:

Àpat

Primers plats (freds? – tindríem menys feina)
Segons plats (calent, peix i carn per donar opcions?)

Entorn

Exterior, previsió interior per si plou.

Taula

Senzill. Potser flors.


A partir d’aquí no hi ha pànic al full en blanc, tothom té molt de recorregut per participar i hi ha espai suficient per canviar les idees.

Si ens quedem en un esborrany molt participat amb idees contraposades i sense definir algunes qüestions, estarem davant del problema número 3.

Imaginem que llegim:

Àpat

Primer plat fred amanida tèbia de bolets
Plat calent peix llenguado i carn de vedella ja veurem

Entorn

Segur que no plou (???).

Taula

A mi les flors no m’agraden però si tots hi esteu d’acord no m’hi oposaré.


Ja es veu que hem evolucionat des de les primeres notes però fa falta que algú hi doni unitat, que ho redacti adreçat a qui calgui i que elimini tot allò que sigui part del procés.

En fi, que a partir de l’experiència, i de moment res més, sembla clar que hi ha uns mínims que cal complir perquè el grup es trobi còmode amb el text wiki. I, per damunt de tot, cal tenir clar que cap d’aquestes consideracions té a veure amb el maquinari ni amb el programari, no hi fa res que siguin eines de xarxa interna com les de la CCMA o eines obertes. El que compta és la capacitat d’afrontar els textos d’una altra manera, d’estar disposat a col•laborar amb altres i d’entendre que l’autoria col•lectiva, en molts casos, està justificada i és un valor afegit.

Un bon ús de l’eina wiki es demostra quan hi participen aquells que no solen escriure gaire i quan els que escriuen amb més facilitat deixen que els altres s’hi posin i, si de cas, contribueixen en l’etapa final per donar més ordre i comprensió al que s’ha volgut dir.

Si aquesta reflexió és d’utilitat per algú, és el que pretenia. Si algú vol aportar altres mirades ens anirà bé a tots.

5 comentaris:

binot ha dit...

Es evident que l'ordinador, i més encara, les tecnologies que fan possible la colaboracio en xarxa, han modificat radicalment la forma d'estructurar i escriure un document.
En una ocasió la filla d'en Salvador Espriu (si no recordo malament) explicava el mètode del seu pare: tancar-se en una habitació, amb un diccionari, paper i llapis, reflexionar cada frase i llavors, finalment, escriure-la. Que diferent del que ara fem!
Janquim, que t'haig d'explicar, cada vegada costa mes trobar textos amb cap i peus...
Ara, per decidir un menu, segurament es la millor opció.
Slts

jnqm ha dit...

gràcies binot

diria que et mires els textos fets així amb una certa distància.

a mi em sebla que hi ha textos prou diferents i que es poden elaborar de maneres molt variades

els textos amb eines wiki (i sobretot, com provava de dir, amb "mentalitat wiki") permeten arribar a acords entre grups, són útils per treballar en projectes d'equip... i no deuen ser gaire adequats per altres necessitats

Però trobo que t'ho prens massa a la valenta, si m'ho permets.

Vols dir que no trobes textos amb cap i peus?

Gràcies per dir-hi la teva i fins aviat!

binot ha dit...

Gracies a tu pel bloc.
Doncs mira, es que justament m'has enganxat que ahir pensava en aquest tema! Naturalment, com a eina colaborativa una wiki es collonuda, permet acumular i compartir molta informacio. Ara be, els textos sovint queden "apedaçats". Potser son manies meves, pero cada vegada tinc em passa mes de llegir coses i pensar "veus, sembla que això, de punta a punta, no s'ho hagi llegit ningu".
De fet, el tema dona per molt: les propietats dels nous medis de comunicació com a eina real per a adquirir coneixement. Es un assumpte que m'interessa, pero... no et vull avorrir més!
Slts

jnqm ha dit...

binot, ja saps que no avorreixes mai als lectors d'aquest bloc amb les teves aportacions

tot al contrari! gràcies de nou

i sí, els textos a moltes mans queden apedaçats si no hi ha algú que hi passa després, se'n diu "editor". Existeix la figura a molts mitjans escrits, més en la premsa anglosaxona que a la nostra (aquí sovint en diuen "la mesa de cierre", però amb altres finalitats) i en parlava quan em referia al "problema número 3".

Per cert, no hauries de comprovar el protagonisme de l'anècdota que referies al teu primer comentari en aquest apunt?

una abraçada

Anònim ha dit...

Crec que el wiqui és un bon sistema per redactar documents de forma col·laborativa. La teva proposta d’embastar el document amb idees inicials on tothom pugui afegir-hi la seva part, allà on un se sent còmode, penso que és molt útil i permet obtenir el millor de cadascú. Aquest mètode, inspirat en la metodologia up to down, on un va donant forma al document a partir de les idees de nivell superior i va desglossant i ampliant el contingut aprofundint de forma progressiva en la descripció dels diferents apartats penso que és molt útil.
No entenc el pessimisme d’en Binot, deu ser que jo escric molt malament.