29/4/08

Reorientació digital a la CCMA?

La possibilitat que el directiu d’una empresa comenti les instruccions que pugui rebre dels seus comandaments sempre dependrà d’un equilibri raonable entre la vocació comunicativa i el territori de la confidencialitat de qualsevol organització. Em fa l’efecte que, fins ara, he pogut explicar amb naturalitat algunes activitats de l’empresa on treballo que tenien a veure amb el canvi, la innovació, la gestió del coneixement i la comunicació.

Ja fa uns quants dies que es va conèixer la intervenció del president del Consell de Govern de la CCMA, Albert Sáez, a Tribuna Barcelona. Jaume Pérez hi va ser i ho va explicar.

El text es va distribuir per correu electrònic i els que no hi vam anar també hem sabut què hi va dir. Cadascun d’aquests lectors se n’ha pogut fer una opinió. No hi ha previst cap mecanisme intern perquè tots aquests lectors hi puguin dir la seva i, per tant, no em semblaria encertat aprofitar l’avinentesa que escric un bloc per fer-ne una anàlisi ni per emetre’n cap judici.

Però sí que puc i vull transmetre una sensació personal i subratllar el que m’ha interessat més o el que em sembla que té més a veure amb les qüestions que se solen tractar aquí. He volgut esperar que el context permetés una interpretació adequada d’aquest apunt.

Sensació

La sensació és que Sáez s’adreçava a aquesta tribuna després d’escoltar i parlar durant setmanes amb molts professionals de la Corporació. Les músiques que hi sonen poden sintonitzar molt amb opinions i entorns diversos dins de l’organització.

Per subratllar, he tallat i enganxo aquí els fragments que m’han aparegut com una reflexió compartida o un estímul interessant, per raons del tot personals i per tant sense cap més valor.

El canvi

"La digitalització és el primer canvi tecnològic en l’àmbit de la comunicació que empren aquest país en condicions mínimament favorables. Vivim en democràcia i tenim autogovern. Un entorn polític i social que ens ajudarà a entrar amb garanties d’èxit a la nova era digital. Però tenim moltes altres coses que no teníem fa 25 anys quan va començar aquesta aventura. Tenim, per exemple, el talent i el coneixement de les 2700 persones que fan funcionar cada dia els mitjans de la nova Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Necessitem desvetllar el seu entusiasme creant la mateixa complicitat en l’entorn social i polític que van trobar ara fa 25 anys."
La missió

“Aquest horitzó té un objectiu predeterminat: la nostra missió d’acord amb la llei que ens governa és garantir el servei públic audiovisual en l’era digital. Segurament resulta més senzill definir el concepte de servei públic que caracteritzar l’era digital. El concepte de servei públic el defineix la Llei de la Corporació com “la posada a disposició dels ciutadans de Catalunya d’un conjunt de continguts audiovisuals (...) orientats a satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals, a garantir l’accés universal a la informació, la cultura i l’educació, a difondre i promocionar la llengua catalana i a oferir un entreteniment de qualitat”. Uns principis que el mateix Parlament s’ha compromès a concretar en un mandat marc que ha d’establir els objectius pels pròxims sis anys. I tot plegat ens ha de servir per establir amb el govern de Catalunya un nou contracte programa que fixi el marc financer d’aquest encàrrec.”

El projecte

"Haurem de lliurar tres batalles simultànies: la dels continguts generalistes a través de les xarxes de distribució convencionals que perdran pes en el seu conjunt però seguiran sent de referència tant social com publicitària; la dels canals especialitzats i la de les noves plataformes d’accés a la informació, a l’entreteniment i a la cultura.“
Continguts generalistes

"Mantenir tant a la ràdio com a la televisió l’ambició del lideratge sense caure en el tacticisme que ens faci perdre el nostre prestigi social i el nostre equilibri pressupostari.”

Canals especialitzats

"Hem de deixar d’entendre el Canal 33 com un canal complementari en l’escenari generalista i dibuixar-lo com una de les nostres apostes més importants en la captació de nous públics, una mica en la línia que està treballant en els últims anys IcatFM."

"La fragmentació de les audiències no l’entenem com una fatalitat sinó com una oportunitat per enriquir el servei públic que donem als ciutadans."
La xarxa

"Hem de ser a tot arreu perquè els ciutadans de Catalunya puguin trobar-hi la qualitat en la informació i l’entreteniment i la pluralitat en els continguts que han caracteritzat fins ara la nostra missió de servei públic. El descens del consum de la ràdio i la televisió convencional no comporta hores d’ara una disminució del consum total de continguts audiovisuals. Més aviat el contrari. I, per tant, des del servei públic tenim l’obligació de no abandonar els ciutadans allà on estan."

Però no només hem de distribuir els continguts que ja fem a la ràdio i la televisió. Ens hem d’oferir al conjunt de les administracions públiques com a plataforma de servei públic més enllà dels continguts estrictament audiovisuals en combinació amb les necessitats del país en l’educació, la sanitat o la cultura."

El sector

"Aquesta aposta l’hem de fer, com deia, renovant i aprofundint el nostre compromís amb la indústria privada i el nostre paper de pioners en la creació de nous mercats pel consum cultural en llengua catalana. És reconegut per tothom que avui no tindríem la indústria audiovisual que tenim a Catalunya sense el paper de motor dels mitjans de la Corporació. Ni tampoc tindria la dimensió que té el mercat de la comunicació en català sense la nostra aportació al costat de molts altres esforços. Des d’aquest doble punt de vista estem disposats a acompanyar les empreses audiovisuals privades perquè s’aboquin a les noves xarxes de distribució en la mesura que estem disposats a assumir els riscos que només pot assumir el sector públic en qualsevol activitat econòmica."
He cregut que aquest material escrit podia interessar els lectors d'aquest lloc i potser algú vulgui aportar comentaris.

5 comentaris:

Binot ha dit...

Dies enrere llegia el llibre recent d'en Ferran Mascarell. Parla sovint de fa 25 anys, i hi surten les paraules "entusiasme" i "complicitat" al voltant del projecte Barcelona.
Es perceptible una enyorança colectiva de quan les coses es feien amb aquest esperit, com a minim per part de qui les van protagontizar.
No crec que aquests temps tornin, ara es diferent. Pitjor? Simplement diferent.
Slts
TB

Anònim ha dit...

Tot el discurs de Sáez està ple d'obvietats benintencionades que podrien haver-se escrit sense tenir una relació directa amb la CCMA.
De tota manera, si Sáez, Cullell & Co. passen de les paraules als fets i les obvietats benintencionades es fan realitat crec que podriem donar-nos per satisfets....

jnqm ha dit...

binot, gràcies pel comentari i la lectura que proposes. Sobre això que dius, potser és veritat que és absurd tenir enyorança. Però no m'ho sembla, en canvi, tenir raons per impulsar projectes. Em sembla que és veritat que les al·lusions a un cert esperit col·lectiu poden quedar enrere però el repte de la digitalització i la posada al dia d'una altra manera d'entendre la comunicació el trobo estimulant. De tota manera, d'acord amb tu: no és hora de fer servir el retrovisor sinó els prismàtics.
Anònim, pot ser veritat que la majoria de les intervencions públiques dels representants institucionals pequen d'un cert compromís que les sol tornar més ambigües, fins i tot a vegades etèries, però no trobo que els fragments que he seleccionat siguin obvietats. Deixa'm provar d'explicar-ho: els darrers anys, a la CCMA, tenen lloc reflexions i debats intensos sobre alguns dels punts que he volgut destacar. Podria ser que alguns d'aquests punts puguin semblar-te obvietats però prefereixo creure que la seva menció respon a una voluntat. Com tu dius, es tracta de passar de les paraules als fets. No serà aquest bloc el lloc on es facin aquestes valoracions, és clar. Però tens raó que el judici es farà sobre el que tots plegats siguem capaços de fer.
Gràcies de llegir i participar, de veritat.

Anònim ha dit...

Binot,

Si no hi ha entusiasme, complicitat, etc, en els projectes actuals, estem pitjor, ho miris com ho miris!. Diferent dius?
Jo diria que ets políticament moooooolt correcte, no?

el mossén de Ventdelplà

jnqm ha dit...

anònim o mossèn de ventdelpla
gràcies de participar i disculpa el retard en la meva resposta.

crec que sí que és possible comptar amb actituds entusiastes i no sé veure que això em converteixi en "políticament correcte" encara que per descomptat respecto del tot la teva manera de veure-ho

confio que sabré mantenir un equilibri entre l'expressió molt lliure de les meves opinions i la responsabilitat que em pertoca d'assumir com a directiu d'una empresa

gràcies i fins ben aviat