29/12/09

Copiar i enganxar... o periodisme

Podria fer un apunt llarg però no caldrà. 

Que el lector d’aquest blog es prengui la molèstia, per favor, de llegir aquesta informació que publica un mitjà digital català amb data 28 del 12

I, tot seguit, que el mateix lector, per favor, faci una ullada a aquest article que vaig publicar al 3cat24 el dia 25 del mateix mes.



Podria escriure unes quantes frases però prefereixo que siguin els lectors d’aquest blog, per favor, els que hi diguin alguna cosa.

Així m’estalvio d’incloure en aquest apunt expressions com ara "vergonya" i "decència professional" i m’estalvio també explicar conceptes com la cita d’autor i del mitjà. 

Una cosa és el refregit de peces d'altri, que tothom practica més o menys, i una altra és l'eina "copiar i enganxar"... 

Per favor!




24/12/09

10 "experiència TIC" de 2009

10 "experiència TIC" de 2009 que no havia tingut abans 


- Deixar de fer servir la xarxa Xing
- Canviar de Lastfm a Spotify
- Començar a participar una mica a les traduccions de Facebook
- Practicar amb extensions de Firefox
- Provar Google Wave 


10 "experiència TIC" que encara no he tingut (potser l'any 2010?) 


- Comprar un iPhone tot i que m’agradaria
- Comprar un Mac portàtil tot i que m’agradaria
- Deixar de fer servir un PC corporatiu
- Comprar un lector digital, en part perquè no sé quin voldria tenir
- Obrir un videoblog
- Eliminar extensions de Firefox
- Treure profit de Google Wave
- Adquirir el carnet electrònic i obtenir certificació digital
- Exercir el vot electrònic


Queda clar que no sóc un geek ni un early adopter, però amb aquest repàs m'adono que la meva curiositat i les ganes d'aprendre m'han permès imposar-me uns quants reptes que m'han fet sentir més bé. Encara que no n'hagi sortit sempre ben parat.


Quan no has fet mai un web ni ets de l'ofici, per posar un exemple, dediques moltes hores a equivocar-te, fins que vas entenent com funciona l'eina. I quan et sembla que ho comences a entendre, comproves que no ets cap dissenyador i que per alguna raó hi ha professionals que s'hi dediquen. Però mentrestant aprens, et distreus i, suposo que sobretot, et fa l'efecte que el repte ha valgut la pena. 



22/12/09

M'envien de corresponsal a Mart

Quan explicava quina mena de peces informatives he fet els primers 40 dies a la redacció, esmentava els casos en què he anat "a pescar", per copsar a internet les reaccions davant d'alguna situació.


Una cosa és observar quins recursos es fan servir i amb quines eines es comunica, com vaig fer quan vaig voler explicar l'ús de les TIC per part dels organitzadors de les consultes independentistes. Es tractava d'observar un ús.

Però quan es tracta de veure una reacció, és molt diferent. He de dir, per evitar malentesos, que m'agrada fer aquesta mena de peces. Resulta distret, sempre aprens moltes coses i t'acabes trobant llocs interessants.

Però que m'agradi o que em sembli bé fer-ho no vol dir que no sigui una anomalia. I crec que ho és.


Una anomalia 


És el corresponsal a Itàlia, per exemple, el que ha d'explicar què passa amb els grups de Facebook a favor i en contra de Berlusconi o de Massimo Tartaglia, l'home que li va llançar a la cara una reproducció de la catedral milanesa.

Ha d'estar al cas de la xarxa com sempre ha fet amb els diaris i les cadenes de televisió.

És el corresponsal o l'enviat especial a l'Iran qui s'adona que els manifestants fan servir twitter.

És el periodista de política el que observa si l'editorial conjunt provoca algun moviment.

Perquè internet no és un món a part sinó una part del món (ja no sé quantes vegades he escrit o pronunciat aquesta frase).

Perquè internet no és un país exòtic ni un planeta llunyà.


Perquè no veig internet com un "què" sinó com un "com".

L'eina no fa el tema

Oi que no encarreguem a un periodista que informi d'aquells fets que es produeixen gràcies a l'ús del telèfon? 

És com si algú digués: "L'empresa Qual ha comunicat Tal cosa" i algú respongués: "Ho ha comunicat per telèfon? Doncs que ho faci el periodista telefònic". No n'hi ha. 

Però sol haver-hi periodistes internàutics. 

És estrany i poc eficaç. Un periodista "internàutic" ha de tenir referents sobre Iran, Itàlia, la política catalana i Mart? 



Tard o d'hora, tots els periodistes faran servir aquestes eines (n'hi ha molts que ja ho fan). Desar enllaços, subscriure's a les fonts d'interès, xatejar, tot això són actuacions cada vegada més naturals per a molta gent, per als periodistes és una eina essencial.

Per a tots, no per als "periodistes internàutics".


Internautes tots 


En realitat, no m'agrada la paraula internauta. Ni tan sols quan la fa servir una Asociación de Internautas. Qui són els internautes? I què passarà quan tots siguem internautes? 

Trobaria més natural que fos una associació de "defensa dels drets civils quan s'utilitzen les TIC", per exemple (amb un nom millor, és clar, només em referia al concepte).

Si tinc un problema quan compro per internet voldré que m'ajudin les entitats i organismes que es dediquen a les qüestions de consum. I voldré que sàpiguen com actuar.

Si tinc un problema legal voldré un advocat i exigiré que sàpiga resoldre el cas més enllà de les meves eines. 


Si tinc un conflicte amb l'Estat a causa de la llibertat d'expressió voldré recórrer a les organitzacions de drets civils i confiaré que també en aquest terreny se sentiran segures. 

(Parèntesi) 


És clar que també hi ha una associació de teleespectadors, que és una cosa que sempre m'ha sorprès molt. 

No he vist una associació d'usuaris de diaris o una associació de lectors de novel·la negra (si de cas fan un club) ni una associació de persones que fan servir un ordinador o una torradora (no sé, una mena d'Associació d'Usuaris de la Torradora).  
 

Canvi social 

Per això vaig explicar que m'interessa l'enfocament social, el que centra la mirada en els canvis que aquestes eines permeten, en la seva utilització i els seus efectes. I el canvi social té lloc aquí, al planeta Terra. 

Observar el procés, divulgar l'ús i aportar elements d'anàlisi sí que em sembla que requereix de periodistes que s'hi dediquin i em sembla que puc aportar un intent d'avançar en aquesta direcció

És clar que el periodisme pot parlar de les TIC (tot l'apunt està dedicat a una altra acció, a aquestes excursions que solen acabar amb el que abans n'havien dit una "crònica d'ambient").


No em satisfà la visió d'internet que parteix de la idea que engegar l'ordinador i accedir a la xarxa és més o menys com ficar-se en una nau i volar fins a Mart.


Mansió de l'horror


La normalització de les TIC és un bé social, és un progrés global (hauria de ser-ho) i mantenir la visió marciana ja vaig dir que em recordava l'orientalisme.

Es podria anomenar "digitalisme" (sempre que acordéssim donar-hi aquest altre sentit). I un mitjà digital no hauria d'incórrer en el "digitalisme".


Tot i que és preferible a la presentació d'internet (encara freqüent) com una mansió espantosa on els pirates campen tan panxos i tota mena de malvats esperen com llops cruels que passi una caputxeta incauta. Oi que no seria correcte vincular la catequèsi amb l'abús de menors, tot i les xifres dels casos en què hi ha implicat un sacerdot catòlic? Doncs per raons semblants, la xarxa no és un indret tenebrós.


Potser Mart només és un pas intermedi cap a la normalització. M'encanta trobar raons per a l'optimisme.

21/12/09

Què voldria fer (40 dies - i 2)

Explicava a l'apunt anterior quina mena d'assumptes m'interessen. No m'hi vaig allargar més però vull seguir el fil i concretar-ho.

M'interessa l'enfocament social, que no es basa en l'eina (el software, la tecnologia) sinó en el seu ús. Els canvis que aquestes eines permeten. La transformació social. 

Si dic que a l'inici d'aquests 40 dies vaig llegir i omplir d'anotacions els centenars de pàgines de l'últim llibre de Manuel Castells crec que s'intueix un cert perfil d'intencions (a més, se suposava que se'l podria entrevistar, tot i que al final no va ser possible). (Qui no vulgui entomar un volum tan gruixut pot llegir aquest article del mateix autor).

M'interessa informar sobre l'ús de les TIC en educació i en seguretat, a les empreses i als transports, a la justícia i a la salut, en les comunitats i en la política. Aquest enfocament social està justificat per unes quantes raons. 

RAONS PERSONALS 

La meva formació m'hi encamina (em vaig llicenciar en Humanitats a la UOC i vaig estudiar Filologia a la UB). 

La meva experiència periodística m'hi ajuda (quan havia treballat a redaccions de diaris impresos sempre ho havia fet a la secció de Societat, la mirada cap a l'entorn és el que he après).

La meva experiència professional (els últims anys a la CCMA m'havia centrat molt en l'anàlisi de les eines que afavoreixen l'intercanvi de coneixement). 

Per tant, tinc raons personals per creure que contribuiré millor al projecte en què participo si em centro en els punts forts del meu perfil.  

RAONS PROFESSIONALS 

Les raons professionals són també poderosos. 

Un mitjà digital té sentit que s'ocupi de les TIC. I té sentit que vulgui incrementar públic, reduint la fractura digital i presentant les TIC sense exotisme. 

Però hi ha una altra raó, que no tinc por d'anomenar "ideològica".

Els mitjans públics no cerquen només l'audiència. Consideren que informar és un servei públic. L'empresa on treballo s'ha distingit sempre per aquesta actitud. 

Contribuir a reduir la fractura digital, ensenyar exemples concrets d'aplicacions de les TIC, observar i analitzar el canvi social, és part de la missió pública. 

El 15 d'octubre, quan es presentaven les conclusions del projecte Catalunya 4.0, el director general de Telefònica a Catalunya, Kim Faura, es referia a la "normalització TIC" i recorria com a inspiració a la normalització de la llengua. 

El periodisme no pot assumir objectius tan amplis però sí es pot sentir convocat a perfilar un enfocament social sota la convicció que és matèria d'interès (de la mateixa manera que hi ha hagut periodistes que han preferit dedicar-se sempre a les entitats ciutadanes o a les organitzacions de tipus social).

Al país hi ha emprenedors que creen nova riquesa gràcies a les TIC i hi ha empleats amb visió i agosarats que transformen la mentalitat de grans corporacions. Hi ha molts actors que incideixen en la vida de les persones i que troben en les TIC una eina d'interès social. Voldria ser capaç de pintar una mica aquest paisatge. 

Ja han passat 40 dies. Puc saber una mica més on sóc. 

Si d'aquí a sis mesos he progressat per aquesta ruta, tindré raons per creure que avanço en la direcció adequada. Si no fos així, em costaria evitar la sensació de fracàs. Sempre m'han agradat els reptes. 

20/12/09

Què faig al 3cat24 (40 dies - 1)


Ja ha passat la quarantena. Fa més de 40 dies que sóc a la redacció digital i puc començar a veure en què miro de contribuir.



És aviat per tenir clar cap a on progressarà aquest esforç, però ja puc observar quina mena de peces estic fent. 


Una mica més de la meitat de les peces que he elaborat eren d'agència o de tipus refregit (agències i altres fonts remesclades). 


La resta, les peces que he firmat, m'adono que es poden encapsar en  tipus 


TIPUS 




- Intent de mescla entre el reportatge de fonts i l'anàlisi (en vaig parlar )


- Seguiment d'un assumpte (com va passar entre l'aprovació del paquet telecom al Parlament Europeu i l'esclat de la polèmica amb el ministeri de Cultura)


- Copsar i descriure les reaccions a la xarxa sobre una qüestió determinada (tinc la sensació que aquest tipus de peces informatives se sostenen quan de debò hi ha algun brogit, com va passar el dia de l'editorial conjunt sobre la sentència pendent del Tribunal Constitucional , però si se n'abusa hi ha el perill de ser repetitiu, de sobredimensionar reaccions menors i de deixar-se dur per una mirada distant). En tot cas, el ciberactivisme existeix i és d'interès informatiu.   


- Cobrir actes diversos (com vaig fer al PDF de Barcelona o al TEDxBarcelona ). Crec que és una oportunitat a considerar, però s'ha d'encertar quan es trien els actes, molt més en una redacció on no se solen cobrir aquests esdeveniments.


Si em fixo en la temàtica, i hi incloc també aquell 60% de peces de procedència aliena, m'adono que la majoria de vegades m'he ocupat d'algun d'aquests assumptes principals: 


ASSUMPTES


- Tecnologia: 


No és que sigui un camp que domini poc, és que és un terreny que desconec gairebé del tot. Hi ha periodistes que s'hi han especialitzat fa temps. No seré mai ni tan sols mediocre en aquesta temàtica, no passaré del suspès i em sembla més encertat tenir clar que no és la meva assignatura. A l'empresa on treballo hi ha companys que en saben un niu, com l'Esteve Sala de Catalunya Ràdio i el Miquel Jarqued'IcatFM. Diria que el millor que podríem fer és trobar la fórmula per comptar amb el seu talent i les peces informatives que ja elaboren. 


- Moviments empresarials i novetats de serveis: 


No tenim accés a les fonts, solem anar a remolc en aquest assumpte. A banda d'això, s'assembla molt al que fan altres mitjans, que disposen de més recursos. I s'acaba parlant sempre dels mateixos, fent córrer rumors o afavorint moviments tàctics. 


- Visions de la xarxa:


Diversos assumptes que tenen a veure amb observacions sobre el comportament ciutadà amb internet. En general, m'adono que allò que suscita més audiència té a veure amb una visió d'internet que és negativa o que s'ajusta a la idea que és un "indret estrambòitic on hi passen coses estrambòtiques", una visió exotista (una imitació de l'orientalisme en matèria TIC). 
  
- Casos reals d'utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC):


Des de l'acció de les administracions  fins a les "propostes de guerrilla". I evidències del canvi que les eines permeten, en la política i en les organitzacions


Això darrer és el que de debò m'interessa. En seguiré parlant. 

17/12/09

He obert un 'janquim' instantani

Extens 

Quan vull fer una reflexió més o menys llarga, faig servir aquest blog. De vegades em diuen que els apunts són massa llargs però sempre ocupo l’espai que em sembla que necessito per dir el que vull dir.

Breu 

Quan vull ser breu, recorro a Twitter. Cada vegada el faig servir més. 

Vaig començar amb timidesa i ara em sembla que m’he tret la pressió del damunt. Em serveix sobretot per compartir enllaços, per donar a conèixer el que escric (al blog i a la redacció del 3cat24) i, sobretot, per saber coses.

Obtinc molta informació i aprofito per donar les gràcies a totes les persones que m’accepten de “seguidor”. Són fonts de vital importància. I procuro citar-les.

Immediat 

Però entre l’extensió del blog i la brevetat de Twitter em feia falta algun recurs que fos a mig camí, volia una eina que em permeti enviar de seguida un web que has vist o enviar els apunts amb comoditat. 

L’he trobada. És Posterous i hi he obert un espai que anomeno ‘janquim instant’.  

Em serveix per a una comunicació menys reflexiva i més immediata.
Des del correu puc adjuntar fotografies, incloure enllaços... I amb el botó de la barra puc “postejar” qualsevol web que em cridi l’atenció. Em sembla una eina fantàstica i miro de treure’n profit deixant cada dia un rastre dels llocs per on passo mentre navego, sempre amb un rumb o altre. 

Botons 

Els altres botons de la barra que faig servir sovint són el que em permet marcar enllaços pel delicious i el de subscripció al meu lector de RSS.     

15/12/09

Per què firmo 'janquim' al 3cat24

A la redacció, algunes persones m'han preguntat per què firmo 'janquim' al 3cat24. 


Com a qüestió personal no té interès. Però la resposta que se m'acut té a veure amb una actitud que potser sí que s'ajusta a les reflexions que exposo aquí. 

Primer de tot, per què firmo? 

Perquè els responsables del mitjà hi estan d'acord. Perquè firmar quan s'ha elaborat un tema propi, com se sol dir, se suposa que aporta algun valor al mitjà.

Hi ha mitjans digitals que tenen moltes peces firmades pels periodistes que també publiquen al mitjà imprès de la mateixa empresa. En d'altres, els redactors firmen tot sovint. I n'hi ha que ofereixen menys temes propis i per això la firma és menys freqüent. Acabo d'arribar i no en sé res, però tinc la impressió que en aquest aspecte al 3cat24 es viu a l'inici d'una transició.

En realitat, al 3cat24 hi podria haver moltes peces firmades. Les que fan des dels serveis informatius de la tele i la ràdio, per començar. A més, hi ha altres persones de l'equip que quan tenen temes propis hi deixen el nom, per explicar als usuaris que allò és un contingut informatiu produït a la redacció. Com fan la Karma, la Marta o la Irene . I els que em descuido.

Firmar t'obliga. Et fa més responsable. No és cap garantia contra els errors, és clar, però ensenyes que hi ha un mitjà i una persona que són allà.

Si es tracta de donar la cara, per què firmo amb un nom tan estrany? 

Algú pot haver cregut: mira, un altre 'friqui'. Com que parla d'internet s'ha buscat un nom friqui.

No correré aquí el risc de definir-me però 'friqui' segur que no és una etiqueta que se m'ajusti.

'janquim' és un nom que m'identifica perquè prové d'una barreja dels noms que tinc.

I no és un pseudònim per amagar-me: tot al contrari.

Vaig decidir firmar així perquè quan m'incorporava al 3cat24 se m'encomanava que escrivís sobre la xarxa, que m'aboqués a internet. I a la xarxa, la meva identitat, això que de vegades s'ha anomenat identitat digital, és 'janquim'. 



Res més lluny d'amagar-me. 


Amb aquest mateix nom hi ha un blog, un compte de twitter, un compte a delicious, un compte a un lector de subscripcions RSS, un compte a un canal de vídeo, a un servei de música en streaming, a diversos serveis web del "núvol ". 


A més, aquesta identitat s'associa a d'altres comptes de xarxes professionals que tenen altres noms però que hi tenen vincles clars i exhibits. 


De manera que 'janquim' és més transparent que cap altra firma possible. 


Respon a una identitat que s'expressa i comparteix. A més d'explicar-se aquí. 

8/12/09

La batalla de les tres batalles


Comentava no fa gaire que la immediatesa no sempre es pot associar al rigor informatiu i valorava la dificultat per superar aquest entrebanc quan es tracta d’un mitjà basat justament en aquesta immediatesa.

Potser animat per aquesta reflexió, vaig proposar la publicació d'unes peces on s'aportés una mica de context a la informació. L’assumpte era la polèmica decisió del ministeri de Cultura de crear una comissió sobre propietat intel·lectual amb capacitat de demanar informació sobre usuaris d’internet.

L'intent 

Després de treballar-hi, vaig ampliar la proposta a un paquet de tres peces que volien ser un intent doble:

- Aportar elements menys immediats que permetessin fer-se una idea de la mena de debats que tenen lloc sobre com serà internet d’aquí a uns quants anys.

- Assajar un tipus de peça menys basada en l’actualitat, en un mitjà que ofereix actualitat.




El resultat


El resultat em sembla encara ambigu.

- No estic segur que les peces aportin informació clara i prou fiable. Quan no ets un expert i tot just mires d’entendre què passa, sempre et descuides elements importants. Potser hauria sigut una idea millor demanar col·laboracions a persones amb autoritat sobre la matèria? Potser hauríem pogut seguir un model combinat, en què el periodista ajuda l’expert a explicar-se d’una manera més informativa, com fan a la revista Sàpiens, per exemple.

- No em satisfà tampoc la debilitat de la frontera entre el periodisme interpretatiu i la mera emissió d’opinió. Crec que és un altre punt a millorar.

- En un intent de “justificar-ho”, vaig lligar-ho a l’actualitat amb informació recent que no sempre s’havia donat. Hauria estat millor que tot fos resum de peces publicades o era correcte incorporar qüestions que s’havien considerat massa especialitzades per a un mitjà generalista però que podien aportar valor en una peça més àmplia?

- En un intent de “vendre-ho”, vaig buscar un titular molt gastat. És veritat que el terme “batalla” tenia com a precedent adequat la confrontació amb la ministra, però encara em sembla una típica exageració periodística.

- Per fi, no tinc clar quina mena d’interès poden tenir aquest tipus de peces de context en un mitjà on el públic busca en realitat la notícia actual, a més de la curiositat i l’entreteniment (d’aquestes circumstàncies també m’agradaria parlar-ne un dia). 

- No és un reportatge del tot (encara que es busquen fonts no personals i se citen), ni una crònica ni un comentari d'expert. No queda clar el gènere potser perquè no estava prou clar el propòsit.  


Tornar-ho a provar 

Suposo que part de la gràcia d’aquesta feina és que cada vegada que proves una via et quedes igual d’insatisfet que amb la via anterior i que es tracta d’això, de no veure-ho mai prou clar.

Però no estic segur que a un advocat, a un arquitecte o a un cirurgià li acceptéssim el procediment de l’assaig i l’error.

No és fàcil aprendre sense decebre els que esperen que facis bé la teva feina sense embolicar gaire la troca, començant pels usuaris del mitjà on treballes. 

4/12/09

Pel·lícules numerades


Lluís Arcarazo és un guionista a qui agrada el cine (ho dic així perquè hi ha de tot). No fa gaire, mentre sopàvem amb uns amics, va comentar que estava fent una llista de pel·lícules ordenades pel número del títol (gairebé sempre en la seva versió castellana o en l'anglesa si no es va traduir). 


De seguida li vaig demanar si em donava permís per reproduir-la en aquest blog quan l'enllestís. 


En alguns casos, ha hagut de triar. Per exemple, va posar Torremolinos 73 i no Winchester 73, en part perquè ja tenia força pel·lícules del gènere western i en part perquè devia trobar que valia la pena citar aquest llargmetratge espanyol.


El resultat és una llista entretinguda, una mica nostàlgica i tan llarga com fascinadora. 


Hi ha llocs buits. Si algú vol ajudar en Lluís... 




Bajo cero

Menos que cero.
Cero absoluto
Un hombre y una mujer
Dos hombres y un destino
Tres reyes
Los cuatro jinetes del Apocalipsis
Cinco esquinas
Seis días y siete noches
Siete novias para siete hermanos
Ocho citas.
Nueve semanas y media
10, la mujer perfecta
Ocean eleven
Doce hombres sin piedad
Trece rosas
14 kilómetros
15 minutos
16 calles
17 otra vez
Hangar 18
K-19: the widowmaker
20 años no es nada
21 black jack
Trampa 22
23 horas de pánico
24 horas al límite
25 kilates
Tres entradas para el 26
27 horas
28 días después
La calle 29
30 días de oscuridad
Km. 31
Un par de zapatos del 32
Paciente 33
Distrito 34
35 tragos de ron
36 China Town
37 horas desesperadas
‘38
39 escalones
Cuarenta días y cuarenta noches.
Female Convict Scorpion Jailhouse 41
Vania en la calle 42
Teheran 43
Estación lunar 44
Calibre 45
Código 46
Los 47 samurais
Límite: 48 horas
Brigada 49
50 hombres muertos
Planet 51
Bombarderos B-52
53 días de invierno
Studio 54
55 dias en Pekín
56 so far
Pasajero 57
Cuba 58
Psyche 59
60 segundos
Autopista 61
Cartouches gauloises (Summer of '62)
Skoplje '63
64
Tu vida en 65 minutos
Buffalo 66
67
The Elusive Summer of '68
Dionysus in '69 (Brian de Palma)
Boccaccio 70
71 fragmentos de una cronología del azar
Drácula 72
Torremolinos 73
Attila 74: The Rape of Cyprus
Aeropuerto 75
Clase del 76
Aeropuerto 77
Aeropuerto 78
Utopía 79
La vuelta al mundo en 80 días
Dancer, Texas Pop. 81
82
83
84 Charing Cross Road
85
Superagente 86 de película
87
88 minutos
76-89-03
90 millas
91
The House on 92nd Street
United 93
NYC 3/94
Héroes del 95
96 horas de amor
Hong Kong 97
Power 98
99 francos
99,44 muerto
99,9: la frecuencia del terror
Mamá cumple 100 años

101 dálmatas
102 dálmatas
200 cigarrillos
300
Los 400 golpes
500 dias juntos
700 Days of Battle: Us vs. the Police
800 balas
Novecento
El hombre de las mil caras
Las 1001 noches
2001 una odisea del espacio
Polígono sur (El arte de las 3.000)
4.000 euros
Los 5000 dedos del doctor T.
7000 dias juntos
10.000
Los 11.500
El 13.000
20.000 leguas de viaje submarino
100.000 dolares al sol
Un botín de 500.000 dólares.
Hace un millón de años
Ocho millones de maneras de morir.
Crash: un botín de cuarenta millones de dólares.
127 millones libres de impuestos
Las Vegas 500 millones


Un milliard dans un billard


Zero/Infinito