La immediatesa no és un valor sempre

Durant el dia d’avui he tingut dues converses breus però interessants a la redacció digital on treballo, totes dues a propòsit de "la immediatesa".

Tothom sap que els mitjans digitals de notícies online van néixer sota el concepte dels canals de 24 hores (cosa que és aparent perquè com és obvi de nit no hi ha gaires visitants i el servei queda en suspens). A causa d’aquesta vocació, se sol donar per fet que la immediatesa és un valor rellevant.

Però la qüestió ha sorgit a partir d’un fet autèntic (les reflexions més pràctiques solen venir de casos reals i no d'una abstracció sense causa directa). 

Una reunió emesa per Twitter

Estàvem al cas de la reunió de la ministra de Cultura amb uns quants promotors del manifest contra la possibilitat que es talli l’accés a Internet sense ordre judicial.

Com que molts dels assistents emetien per Twitter la reunió, era còmode seguir-la (tot i que això només ens donava una versió perquè des del ministeri no hi havia aquesta mateixa activitat).

La decisió que havíem pres era la d'esperar que la reunió s’acabés (no es podia allargar gaire). I després, redactar una peça on s’expliqués de què s’havia parlat i si hi havia algun acord entre el Govern i els promotors del manifest.

Però les persones que en tenen la responsabilitat han valorat que era urgent avisar els nostres usuaris que hi havia la reunió. Encara que no en tinguéssim prou informació. Es tractava de ser “immediats”.

Així s’ha fet però entre que es redactava, s’hi afegien els enllaços i s’editava la imatge, la reunió ja s’havia acabat i ha sigut possible explicar-la una mica millor.

Eixos que condicionen

La meva opinió és que la immediatesa només és un valor en funció d’altres eixos a tenir en compte. N’apunto dos que em semblen destacables. N'hi ha més.

El primer és l’assumpte.

Un accident en un aeroport, un atemptat, unes eleccions.. són la mena de qüestions que requereixen a parer meu d’un avís urgent i el desenvolupament posterior de la notícia perquè la seva evolució és òbvia a la vegada que els flaixos inicials mereixen interès.

El segon eix té a veure amb la línia editorial del mitjà.

El nostre és un mitjà generalista que no s’especialitza en assumptes com Internet o tecnologia. Es tracta de temes que volem oferir de forma comprensible.

Seguir el debat per Twitter era pràctic per al periodista. Però l’usuari d’un mitjà generalista no espera en aquest cas (em sembla) una reacció urgent sinó una informació que li permeti entendre què està passant. L'usuari especialitzat podia seguir la mateixa font que ja seguia el periodista digital. A més, per dir què passa de forma entenedora primer cal que el periodista també ho entengui.

S’ha de llegir, s’ha de processar... S'ha d'elaborar la informació.

En el cas que comento, si anàvem de pressa no es podia contrastar (veure una nota del ministeri i anotar les seves reaccions, tan importants com les dels que seien a l’altre costat de la taula). Calia enllaçar la

informació amb les notícies precedents, de manera clara, per conformar un conjunt amb sentit.

Successió de fets

Durant la tarda encara han passat més coses. L’oposició política ha fet declaracions (i les hem reproduït). Més tard, un ministre ha deixat entendre que no estava d’acord amb el ministeri de Cultura. Ho hem reproduït. I al final, el mateix president del Govern hi ha intervingut. Ho hem reproduït.

Això ha tingut com a efecte que hem acumulat fets però no hem pogut donar sentit al conjunt. Acumular fets informatius de manera successiva desinforma. Avaluar el paquet i interpretar-lo potser informa.

Però aquesta ja és una altra reflexió que deixo per a un altre apunt.

Avui em volia limitar a rumiar en veu alta sobre la immediatesa.

Sostinc que no sempre és un valor. Al contrari: tot sovint és la causa de molts errors. Cada vegada que volem ser immediats perdem qualitat.

Què volen els usuaris? 

A més, no crec que tinguem gaires lectors que s’estiguin connectats tota l’estona per seguir l’evolució

d’una notícia (això ocorre quan hi ha fets més rellevants com els que esmentava més amunt). Per tant, no es tracta d’anar servint micropeces incompletes sinó de ser capaços de presentar una informació global que expliqui al màxim tots els fets.

Això sí, el més aviat possible. Un diari imprès no parlarà de la reunió fins demà al matí quan esmorzem. Un mitjà digital ho pot fer de seguida que té la informació. Quan la té. No mentre l'elabora.

Sobre el manifest, per exemple, hem descuidat un matís important. Hi ha molts bloguistes que han dit que subscriurien part del seu manifest però no la seva totalitat, que han considerat partidista i aliada amb posicions ultraliberals antiestatalistes.

Tampoc no hem deixat prou clar que els bloguistes que es reunien amb la ministra només es representaven  a ells mateixos.

Calia haver contribuït millor a superar la desinformació estesa que fa veure que Internet és un món uniforme, com si fos un món a part del món, amb idees pròpies.

Velocitat i matisos

Aquests errors són meus i només meus i no pretenc fer servir la pressa d'excusa.

Només dic que des del meu punt de vista tenir cura d'aquests matisos aporta molt més valor a la informació que la immediatesa.

A més, i això ja és un problema personal, no sóc capaç de tenir cura d'aquests detalls si corro massa. Se m'escapen matisos que demanen atenció en la lectura, varietat en les fonts.

Per la senzilla raó que no sóc bo sinó mediocre. Per això m'esforço per millorar. Valorar com m'ha anat el dia m'ajuda a creure que demà ho faré una mica millor.

 

Un risc molt alt 

Em continua semblant (per acabar) que la immediatesa és tan arriscada que n’hem de ser conscients i hi hem de recórrer només i només en casos molt determinats i no com a pràctica habitual.

Per descomptat, aquesta és una opinió personal. L'opinió d'un nouvingut que ho té tot per aprendre sobre mitjans digitals.

Però al final de la jornada m'agrada imposar-me  l’obligació d’aturar-me una estona i pensar-hi. I,
com de costum, m’agrada compartir aquests pensaments, confiat que potser els lectors d’aquest blog voldran dir-hi la seva i fer-me veure que no he sabut obtenir les conclusions adequades d'un altre dia emocionant en un lloc extraordinari, amb una feina que em fascina.