15/12/09

Per què firmo 'janquim' al 3cat24

A la redacció, algunes persones m'han preguntat per què firmo 'janquim' al 3cat24. 


Com a qüestió personal no té interès. Però la resposta que se m'acut té a veure amb una actitud que potser sí que s'ajusta a les reflexions que exposo aquí. 

Primer de tot, per què firmo? 

Perquè els responsables del mitjà hi estan d'acord. Perquè firmar quan s'ha elaborat un tema propi, com se sol dir, se suposa que aporta algun valor al mitjà.

Hi ha mitjans digitals que tenen moltes peces firmades pels periodistes que també publiquen al mitjà imprès de la mateixa empresa. En d'altres, els redactors firmen tot sovint. I n'hi ha que ofereixen menys temes propis i per això la firma és menys freqüent. Acabo d'arribar i no en sé res, però tinc la impressió que en aquest aspecte al 3cat24 es viu a l'inici d'una transició.

En realitat, al 3cat24 hi podria haver moltes peces firmades. Les que fan des dels serveis informatius de la tele i la ràdio, per començar. A més, hi ha altres persones de l'equip que quan tenen temes propis hi deixen el nom, per explicar als usuaris que allò és un contingut informatiu produït a la redacció. Com fan la Karma, la Marta o la Irene . I els que em descuido.

Firmar t'obliga. Et fa més responsable. No és cap garantia contra els errors, és clar, però ensenyes que hi ha un mitjà i una persona que són allà.

Si es tracta de donar la cara, per què firmo amb un nom tan estrany? 

Algú pot haver cregut: mira, un altre 'friqui'. Com que parla d'internet s'ha buscat un nom friqui.

No correré aquí el risc de definir-me però 'friqui' segur que no és una etiqueta que se m'ajusti.

'janquim' és un nom que m'identifica perquè prové d'una barreja dels noms que tinc.

I no és un pseudònim per amagar-me: tot al contrari.

Vaig decidir firmar així perquè quan m'incorporava al 3cat24 se m'encomanava que escrivís sobre la xarxa, que m'aboqués a internet. I a la xarxa, la meva identitat, això que de vegades s'ha anomenat identitat digital, és 'janquim'. 



Res més lluny d'amagar-me. 


Amb aquest mateix nom hi ha un blog, un compte de twitter, un compte a delicious, un compte a un lector de subscripcions RSS, un compte a un canal de vídeo, a un servei de música en streaming, a diversos serveis web del "núvol ". 


A més, aquesta identitat s'associa a d'altres comptes de xarxes professionals que tenen altres noms però que hi tenen vincles clars i exhibits. 


De manera que 'janquim' és més transparent que cap altra firma possible. 


Respon a una identitat que s'expressa i comparteix. A més d'explicar-se aquí. 

3 comentaris:

einestzara ha dit...

No crec que un lector del 3cat24 —molt probablement usuari de diversos recursos d’Internet i amb prou capacitat de discernir— pensi que amb un seudònim es vol amagar la identitat de l’autor. Avui en dia no cal fer grans esforços per saber qui és qui en la xarxa. Però tampoc veig quina necessitat ha de tenir el públic de conèixer les dades personals del periodista. És el janquim. Doncs és el janquim, el de la redacció del 3cat24. Voler anar més enllà és pura tafaneria, sobretot quan tu mateix has renunciat a què els noms que figuren en el teu DNI es duguin el mèrit de la teva tasca de periodista.

Ferran ha dit...

Doncs ja que treus el tema, no discutiré sobre si els articles han d'anar signats o sobre l'ús de pseudònims. Però sí que discrepo de la ubicació i la visibilitat de la signatura. No em sembla el lloc adeqüat, ja que és on totes les altres informacions indiquen la temàtica o la ubicació geogràfica de la informació que estàs llegint. Algú pot arribar a pensar que Janquim és una ciutat de la Polinèsia. De fet, cap lector té per què saber que "janquim" és en realitat una persona i que allò és una signatura de la notícia. Per tant, crea confusió. En la meva opinió no és el lloc ni la manera de fer-ho.
De tota manera, molt bé que vagis explicant l'experiència al blog!
Salut,
Ferran

jnqm ha dit...

Ferran, gràcies per ser aquí i deixar la teva opinió

Sobre la posició exacta és veritat que crea confusió. COm que acabo d'aterrar he seguit la norma que se m'ha indicat però és cert que hi hauria d'haver una manera millor que eviti la confusió amb la localització (per cert, tot sovint posem "internet" perquè la notícia no neix en un lloc físic sinó en algun racó de la xarxa)
D'acord per tant, suposo que es podria trobar un lloc millor i la gent que en té la responsabilitat segur que hi pensen.
Sobre la resta, en fi, ja he explicat que janquim no és un pseudònim per tant ja està respost. Sobre si han d'anar firmades les informacions, cosa que dius que no discutiràs, jo tampoc no ho faré. En principi se suposa que quan s'elabora un tema propi (no d'agència) té sentit explicar a l'usuari que hi ha algú (o un equip, si és una tasca d'equip, que a la llarga és el que anirà sent) i donar la cara. A mi em sembla molt natural, també es firma a la tele i a la ràdio de la mateixa empresa. SObre explica l'experiència al blog, no et creguis, em costa perquè sovint tendeixo a ser molt crític amb mi mateix i potser no cal, però la veritat és que m'ajuda a pensar molt sobre com faitg les coses i només per això ja està bé. Si a sobre té alguna utilitat, bingo.

Einestzara, gràcies de nou per venir aquí. Només un matís quan dius que qui s'endu el mèrit. No entenc la firma com una manera de recollir cap mèrit sinó com una forma de fer-se responsable de la informació, com una manera d'explicar que hi ha algú que ha buscat, filtrat, elaborat i entregat.

Una altra cosa és que com deia a en Ferran, crec que aviat ens adonarem que molts temes són col·lectius (és a dir, que el paper de les fonts és més rellevant del que tendim a admetre). L'altre dia vaig fer una prova, posant com a "enllaç relacionat" d'una peça un blog que m'havia permès seguir un fil.

I encara hi vull afegir (un dia en parlaré) que la idea de fer un text i posar-hi firma limita molt els formats. Avui dia se'n poden fer mols d'altres per informar. I aquesta sí que és una qüestió que trobo d'interès.

Gràcies a tots