Comentava no fa gaire que la immediatesa no sempre es pot associar al rigor informatiu i valorava la dificultat per superar aquest entrebanc quan es tracta d’un mitjà basat justament en aquesta immediatesa.
Potser animat per aquesta reflexió, vaig proposar la publicació d'unes peces on s'aportés una mica de context a la informació. L’assumpte era la polèmica decisió del ministeri de Cultura de crear una comissió sobre propietat intel·lectual amb capacitat de demanar informació sobre usuaris d’internet.
L'intent
Després de treballar-hi, vaig ampliar la proposta a un paquet de tres peces que volien ser un intent doble:
- Aportar elements menys immediats que permetessin fer-se una idea de la mena de debats que tenen lloc sobre com serà internet d’aquí a uns quants anys.
- Assajar un tipus de peça menys basada en l’actualitat, en un mitjà que ofereix actualitat.
El resultat
El resultat em sembla encara ambigu.
- No estic segur que les peces aportin informació clara i prou fiable. Quan no ets un expert i tot just mires d’entendre què passa, sempre et descuides elements importants. Potser hauria sigut una idea millor demanar col·laboracions a persones amb autoritat sobre la matèria? Potser hauríem pogut seguir un model combinat, en què el periodista ajuda l’expert a explicar-se d’una manera més informativa, com fan a la revista Sàpiens, per exemple.
- No em satisfà tampoc la debilitat de la frontera entre el periodisme interpretatiu i la mera emissió d’opinió. Crec que és un altre punt a millorar.
- En un intent de “justificar-ho”, vaig lligar-ho a l’actualitat amb informació recent que no sempre s’havia donat. Hauria estat millor que tot fos resum de peces publicades o era correcte incorporar qüestions que s’havien considerat massa especialitzades per a un mitjà generalista però que podien aportar valor en una peça més àmplia?
- En un intent de “vendre-ho”, vaig buscar un titular molt gastat. És veritat que el terme “batalla” tenia com a precedent adequat la confrontació amb la ministra, però encara em sembla una típica exageració periodística.
- Per fi, no tinc clar quina mena d’interès poden tenir aquest tipus de peces de context en un mitjà on el públic busca en realitat la notícia actual, a més de la curiositat i l’entreteniment (d’aquestes circumstàncies també m’agradaria parlar-ne un dia).
- No és un reportatge del tot (encara que es busquen fonts no personals i se citen), ni una crònica ni un comentari d'expert. No queda clar el gènere potser perquè no estava prou clar el propòsit.
Tornar-ho a provar
Suposo que part de la gràcia d’aquesta feina és que cada vegada que proves una via et quedes igual d’insatisfet que amb la via anterior i que es tracta d’això, de no veure-ho mai prou clar.
Però no estic segur que a un advocat, a un arquitecte o a un cirurgià li acceptéssim el procediment de l’assaig i l’error.
No és fàcil aprendre sense decebre els que esperen que facis bé la teva feina sense embolicar gaire la troca, començant pels usuaris del mitjà on treballes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada