22/5/08

El gegant i la por

Vaig comentar en aquest lloc que, a poc a poc, a l’empresa on treballo creix el desig de compartir allò que s’aprèn i cada vegada més el bloc és vist com una eina útil per aquesta finalitat. És veritat que la majoria d’experiències es basen en blocs interns on només s’hi accedeix des de la xarxa de la CCMA i també és veritat que de moment no tenen un nombre elevat de lectors. Però tot és començar, oi? I de moment ja n’hi ha uns quants: els blocs que mantenen des de les empreses del grup Activa Multimèdia i Interactiva, el que escriuen les persones de la Comissió de la Innovació, i ara s’hi ha afegit un bloc que fan des dels serveis informàtics.

Tot això ens porta de nou a la discussió sobre la utilització d’eines externes o d’eines tancades. Com és natural, les empreses de software procuren convèncer les grans corporacions que val la pena adquirir les seves suites on es combinen tot d’eines inspirades en l’entorn 2.0. Així ho van fer la gent d’IBM, per exemple, a la conferència de Hannover.

Ahir al matí, un equip d’IBM i de Sowre va fer una exposició davant d’una desena de professionals de la CCMA. L’estrella convidada era Luis Suárez, que es presenta ell mateix com un evangelitzador del “social computing”, detall que m’agrada. Suárez és un professional de la gestió del coneixement a qui miro de seguir des de fa un cert temps i tenir-lo al davant i poder-hi discutir va resultar extraordinari.

Com és normal, sosté que les eines externes no aporten prou fiabilitat. Qui ens diu que delicious demà encara hi serà i que allò que desem i compartim serà visible? Per això defensa la conveniència d’adquirir eines pròpies per les empreses, com el paquet Lotus Connections que ens presentaven. L’altre argument de pes té a veure amb la seguretat. Si tens por que la confidencialitat es posi en risc, aquestes eines internes permeten aprofitar el concepte clau de la web 2.0 (compartir el que aprens) sense jugar-te els quartos, que hauria dit el meu avi.

Potser sí, no en sé prou per contradir-lo, però he de dir que em sap greu que els grans arguments de venda d’una empresa líder com IBM es basin en la por. Això resulta ideal per vendre a la mena de directius espantadissos que creuen que orientar i dirigir equival a instal·lar-se en la prudència permanent però a mi m’interessa molt més la gent que arrisca, potser és una qüestió de caràcter.

A part d’aquest detall, la intervenció de Suárez va ser molt interessant. Va fer servir una presentació molt semblant a aquesta altra que va usar a Hamburg no fa gaire, i que em va autoritzar a citar aquí.

Vam parlar dels avantatges del treball col·laboratiu amb eines wiki en relació a la pesadesa del correu electrònic, de les comunitats que s’autoorganitzen, de la manera com s’aprima la línia que divideix la vida professional de la vida privada (una qüestió que ja he tractat aquí i que em segueix interessant) i, sobretot, de la idea fonamental que el canvi a què ens referim no es basa en les eines sinó en les persones (m'interessa el punt de vista de Rangaswami -se'l troba aquí-, vaig comentar-ho amb motiu de la meva assitència a LeWeb3 de París).

Però, siguem francs, després de tot nosaltres érem uns possibles compradors, una empresa pública amb uns tres mil empleats, i ell donava la cara per uns venedors, una empresa d’abast mundial que té pressa per mantenir les seves quotes de mercat.

És una llàstima que de moment no trobin arguments més poderosos que la por (i confesso, perquè vull ser sincer, que aquests arguments feien forat en l’entorn on em bellugo i que estaven molt ben exposats). Estic segur que tard o d’hora sabran capgirar aquest enfocament perquè IBM és un gegant amb les piles de la intel·ligència molt ben carregades.

M’agradaria tornar a coincidir amb Suárez per poder parlar de tot plegat amb més calma. Qui sap, la vida és plena d’oportunitats.

ACTUALITZACIÓ:

He volgut esperar que s'aturessin els comentaris però ara em ve de gust anotar que Luis Suárez es fa ressò al seu bloc del debat que s'ha obert a partir d'aquest apunt.
One of the other things that I would want to touch base with as well is with regards to one of my customer visits from last week to Barcelona, where the session I provided on Social Computing in the Enterprise sparked some really good, and thought-provoking, discussions I am hoping to touch base on as well (Link here, in Catalan). Not going to mention too much just yet in order not to spoil it, but I can certainly guarantee you that it would be quite an interesting read.

No cal dir que li agraeixo que ho consideri així i reitero que ha estat un plaer poder-lo conèixer.

31 comentaris:

Anònim ha dit...

Què vols que digui IBM? Més por ens hauria de fer la guerra nuclear i no em sembla que la gent es vagi construint refugis. D'altra banda, crec que abans de que desapareguin els monstres de la 2.0 alguna "macrocorporation" se'n farà amb la propietat i garantirà els seus continguts a canvi d'unes quotes (qui sap si no va per aquí la cosa...)

Anònim ha dit...

janquim, jo ho veig més com una qüestió de llibertat que de por: llibertat per a què cada membre d'una organització pugui definir quin nivell de transparència vol donar a cada un del àtoms de coneixement implícit que va capturant.

Cal enriquir/enriquir-se de l'intercanvi global, però cal guanyar-se la vida buscant avantatges competitives. Tots tenim centres concèntrics de col·laboradors; volem aprendre d'ells, volem facilitar-lis la descoberta d'informació rellevant sense ofegar-los amb soroll, volem tenir una bona reputació, volem, respecte el cercle més extern, competir amb ells... La solució ideal m'ha de fer molt fàcil capturar el coneixement que potser voldré fer servir demà i, al mateix temps, fer-lo accesible a un dels centres concèntrics de col·laboradors.

Cada cap que algú deixa d'afegir un link al delicious per preservar la seva intimitat, la seva reputació o la confidencialitat d'un projecte, estem perdent un peça d'un puzzle. Cada cop que les meves eines no m'ajuden a trobar el company que em podria ajudar, perdo.

(advertència: treballo a IBM :-)

jnqm ha dit...

einestzara, gràcies de ser aquí i potser tens raó, qui sap si un dia les suposades "eines obertes" es mostraran com les eines d'una corporació potent que tot ho domina (ja ens hi anem acostant...)

i gràcies xavier per comentar la jugada i per la teva sinceritat dient d'on véns.

a veure, a mi em sembla que la proposta d'un paquet d'eines pot ser molt útil per les empreses (i potser no ho he sabut transmetre així). Sols volai dir que espero que la seva argumentació de venda millori. Per entendre'ns: em poden dir que compri un jersei perquè és bonic, atractiu i em farà sentir millor o perquè quan no tingui res més per abrigar-me no passi fred (l'exemple és dolent, ho sento). Em referia sobretot a això, al fet que trobo una mica pobre l'argument. Pe`ro per descomptat que crec que moltes empreses acabaran adoptant aquesta formula i en part serà un progrés, perquè ajudaran a compartir coses, com tu dius, xavier. en tot cas, estic content que explicar com vaig veure una reunió interna (ja veieu que no em sembla que fos confidencial, tothom sap que la CCMA té productes IBM)interessi, és una prova que val la pena fer aquest esforç de compartir.

gràcies a tots i benvinguts sempre en aquest espai

Anònim ha dit...

Si hi ha gent dins de la CCMA que està utilitzant wordpress,del.icio.us, facebook, twitter,etc.(eines equivalents a les que aporta la suite d'IBM),pq haurien de canviar-les quan es mouen en l'entorn de la feina?? I d'altra banda, i els que no les utilitzen; què farà o impulsarà que les utilitzin per la seva vida laboral?

jnqm ha dit...

joans2.0
em sembla que fas dues preguntes clau.
naturalment no sé respondre-les però m'interessen molt les dues.
anem a pams:

- els que no fan servir res, potser se sentiran més còmodes si l'eina és interna? no els veu tothom sinó tan sols els companys de feina... (qui sap). a més, si el paquet acabés sent corporatiu, voldria dir que estaria integrat i tothom el trobaria per defecte, com ara la intranet... o no? m'agradaria saber exemples d'empreses on ja tinguin això...

- els que ja fan servir eines externes (que a la CCMA no són tampoc tants). Bé, aquest és un dilema. Què farem? Tindrem... "dues vides", per dir-ho d'alguna manera? Algunes coses aniran " a fora" i altres a dins? Mira, el cert és que als espais realment interns (com els llocs QUICK-R) hi diem coses que NO diríem mai a fora, sobre projectes, pesones... potser sí que es poden tenir dues vides

Com pots veure no ho sé, però miro de ser optimista i em sembla que fas les dues preguntes que ens hem de fer tots plegats abans de prendre decisions.

Si hi ha algun lector d'aquest bloc que conegui casos d'empreses amb paquets similars estaria molt bé tenir alguna pista...

gràcies de llegir i de participar, joans2.0!

Anònim ha dit...

Veig que aquest cop hi ha debat, encara que en Binot de moment ens falla. Jo també hi vull dir la meva. Us voldria dir, que no acabo d’entendre el dilema plantejat. Jo quan tinc gana, menjo al restaurant que em sembla que s’adapta millor a les necessitats del moment. Vull dir que en funció del temps que tinc, la gana, el pes, el dia .... puc escollir el restaurant més adequat a les circumstàncies. Si tinc de desplaçar-me, puc utilitzar taxi, metro, bus, el company, el meu cotxe particular, el de la dona (si ella vol), bicing,, San Bernat..... En cap cas m’agradaria que vingui un dogmàtic dictant-me què haig de fer. Centrant-nos en les eines 2.0, que no oblidem són fruit de la democratització d’internet, sembla una contradicció que encara tinguem dubtes de si fora o dins, de si públic o privat. Penso que és molt més senzill. Cal utilitzar el que et vagi millor a tu i a la teva organització en cada moment. I si algun cop has de duplicar alguna feina disposes del copia i enganxa que no et cansaràs pas. Deixem-nos de “pijotades”, l’important és disposar de les eines (fora i dins) que tothom tingui l’oportunitat d’utilitzar-les, participar, i així poder fer el canvi cultural. (ai!!! és que em falta un enllaç de la feina al delicious !!!! és aquest el teu problema?)

jnqm ha dit...

anònim, gràcies de ser-hi i també gràcies per la sinceritat (i sí, és veritat, ara que hi ha debat ens falta en binot que sempre hi diu la seva).

el que dius em sembla molt clar i d'interès. Potser sí que estem buscant els tres peus del gat, potser sí que tot és molt més simple: fem servir el que més ens convingui en cada cas. Bé, la petita diferència és que "implementar" (ho diuen així, oi?) un paquet d'eines en una empresa de 3.000 persones no es fa en un tres i no res i demana pensar-hi una mica... però fora d'aquest "detall" entenc bé, em sembla, el que vols dir. Deixem-nos de discutir sobre el que és aparença i centrem-nos si de cas en la qüestió del canvi cultural.

si és això el que volies dir, crec que tots plegats ens posarem d'acord molt aviat, oi?

gràcies de veritat.

Anònim ha dit...

Re: què farà o impulsarà que les utilitzin per la seva vida laboral

Tres idees rellevants per aquesta discussió:
1. http://janquim.blogspot.com/2007/11/el-poder-de-les-persones.html:
The one major idea behind the Del.icio.us Lesson is that personal value precedes network value.What this means is that if we are to build networks of value, then each person on the network needs to find value for themselves before they can contribute value to the network. In the case of Del.icio.us, people find value saving their personal bookmarks first and foremost. All other usage is secondary
2. http://janquim.blogspot.com/2008/03/nous-enfocaments-per-les-organitzacions.html:
On és cada persona a la corba d'innovació? Com "es pesca" a persones que tendeixen a ocupar llocs diferents en aquesta corba? I cal recordar que no hi ha una única corba: una persona és a vegades dels primers en adoptar una nova idea i altres vegades dels últims
3. http://en.wikipedia.org/wiki/Technological_change#Innovation: Rate of adoption of a new idea is proportional to its Relative advantge + Compatibility + Low Complexity + Trialability + Observability. Una bona eina interna guanyarà a les externes pel que fa a "trialability" (no em caldrà -uf, quina mandra- registrar-me en cap servei) i "observability" (sense saber-ne res, la intranet em planta al nas les coses que els meus companys van escrivint/marcant -potser si que està bé això de publicar en lloc de escriure coses a la meva llibreta...)

A l'altre plat de la balança està que els que ja tenen "vida externa" (que probablement són els que tendeixen a entendre millor el canvi i a tenir contribucions més valuoses), tindran un problema nou que ara no tenen. Alguns faran la transició cap a una "doble vida" i altres no (uf, ara figura que haig de seguir una cosa que no puc posar al bloglines/google reader per què és de la intranet?). La solució ideal ha de poder capturar i fer fàcilment accessible la meva activitat externa modificant mínimament els meus hàbits anteriors. Per exemple, al guardar un link haig de poder fer-ho, en una única acció i sense haver d'etiquetar les coses dues vegades, al delicious i al "delicious" de la intranet.

(Noteu que parlo de "la solució ideal", i no vull implicar en cap cas que Lotus Connections respongui o no a la meva carta als reis del que hauria de fer el software social a l'empresa)

Anònim ha dit...

Caram, avui arribo a misses dites...
El tema és interessant, perquè si bé a nivell personal un pot fer vida utilitzant els recursos que ens proporciona internet, a nivell d'empresa, cal tenir un "core" propi (la comptabilitat, coneixement reservat, gestió de personal...). Un banc no ho tindra mai tot a Intenet, en sistemes que ell no controla, per posar un exemple extrem.
Per tant, on s'ha de colocar la frontera entre el que es pot fer fora i el que s'ha de fer dins? Potser es podria pensar en una empresa com una agregació d'individus que utilitzen eines? Em penso que la cosa no va per aqui, sino justament el contrari. Cada vegada l'empresa es més un esser amb entitat propia en el qual els individus van i venen, passen... Des del meu punt de vista, l'individu cada vegada es més prescindible perque es més petit respecte a les magnituds del món actual. I les empreses això ho saben (ho intueixen, tot i que potser no ho expliciten), en canvi, nosaltres, com a individus, ens neguem a creure-ho. I aquesta intuicio es la que porta als responsables a pensar "bé, tot això és molt maco, però hi ha coses que han de quedar aquí dins".
En fi, crec que és un debat força central.
Slts

Lluís K. ha dit...

La meva humil aportació ataca un altre aspecte: el contingut (i no, el continent).
Intern, extern... tot té avantages i inconvenients.
El problema és quelcom del que el Janquim alguna cosa ens podria explicar: Gestionar i compartir el coneixement.
I deixo una pregunta a l'aire, tan important com dramàtica: Què succeeix quan el contingut no conté coneixement, sinó "desconeixement" i aquest el difons com si fos el contrari, i el que és pitjor... quan aquest desconeixement o informació falsa cal.la dins el col.lectiu com a veritat?
Si les filtres, fiscalitzes... si no ho fas, pots contribuir a difondre autèntiques barbaritats.
Arriscar està bé i coincideixo amb vosté en aquest punt, però... Què perilloses poden ser les xorrades exposades com a certeses!...
Fomut, molt fomut...

jnqm ha dit...

Abans de res moltes gràcies a tots. Estic desconcertat. Quin debat més viu i profund! Els comentaris superen de molt la petita provocació de l'apunt. Ara sí que sento de veritat que el bloc pot ser un espai de conversa. I no sabré estar a l'altura. Us agraeixo MOLT tot el que feu, venir aquí i opinar i debatre... de veres que estic sorprès.

I ara anem al gra.

xavier, gràcies de nou per insistir. I pels re-enllaços i pels textos i les cites. Und ebat així es torna més seriós! Estic d'acord amb tu (si t'he interpretat bé) quan dius (1) el valor individual precedeix al de la xarxa, és a dir, si tu no aportes res per tu no aportaràs per ningú. Hi crec. Salvo enllaços per mi abans que res. I això, compartit, pot ser un valor pels altres. (2) no tenim posicions úniques. En alguna matèria ens sentim avançats i en d'altres no i (ja que ho cites), tenim llocs diversos a les nostres "corbes perosnals de la innovació". Del tot d'acord. I per fi (3) d'acord també amb l'element FACILITAT. Si les coses són fàcils les farem i si no, no. Encara que registrar-se i deixar una adreça de correu no ems embla tan complicat. Però és una barrera (per mi ho va ser durant mesos, fins que gràcies a Genís Roca (http://www.genisroca.cat/) em vaig llançar a l'abisme...). (ONDIA, encara no sé posar enllaços als comentaris... dec estar al lloc mil de la corba)
xavier, gràcies de tanta franquesa, també quan parles de Lotus Connections.

binot, per fi, ja ho veus, això és increïble. ja sé que les teves posicions són sempre més comprensives amb l'empresa i jo, un empleat, tendeixo a defensar més els individus. dec ser injust. però en tot cas aquest cop tornes a tenir raó. les empreses, és clar, miren de defensar el seu patrimoni (també l'intel·lectual) i segur que fan ben fet.

lluísk, benvingut i gràcies. tens raó, espero NO SER un d'aquests que escampen falsedats pensant que comparteixen el coneixement i si és així confio que tots vosaltres sabreu esmenar l'error! ara, agregar, filtar, etc són funcions de qui de veritat vol compartir. quan comparteixes el que aprens hi ha el rsic evident que no sàpigues ben bé què dius. repeteixo: espero evitar aquest error però qui sap...

de tota manera, això que anomenes "les xorrades exposades com a certeses" no ems embla una exclusiva de la xarxa, oi? hi ha tants mitjans que sembla que s'hi dediquin...

i ara, una confessió: mentre encetava el debat proposava una reunió interna per validar molt seriosament la possibilitat de tenir una suite interna que ens ajudi a treballar d'una altra manera a la vegada que doni confiança i seguretat...

gràcies a tots!

Lluís K. ha dit...

Janquim, naturalment, no em referia a vosté!! (i sí al perill de les aportacions en una xarxa ja sigui interna o externa).
Em consta la seva estricta gestió de les seves responsabilitats (que jo no les voldria... je je je).
Una abraçada a tots

Anònim ha dit...

Benvolguts,

Sempre és un plaer llegir i aprendre a can Janquim, i a més a més, avui no me n'he pogut estar d'entrar a la cuina i participar del debat.

Crec que el que canvia és el concepte d'empresa, si més no en un sector intensiu en coneixement i talent com el de la CCMA. Potser no ara, però estic convençut que cada cop més el terme "empresa" serà quelcom diferent al paradigma actual d'una organització que comparteix un conjunt d'eines, sistemes i procediments. "Empresa" serà aquella entitat que sap congregar els millors professionals per portar un projecte concret a bon port. I aquests professionals ja tindran els seus propis mecanismes de gestió del coneixement.

El que vull dir és que no puc delegar la meva competitivitat en una empresa. Necessito poder bellugar-me de manera àgil pel mercat laboral, doncs tot és molt inestable. Per tant, jo com a professional no construiré els meus recursos de coneixement contra sistemes corporatius de cap companyia. M'hi jugo la meva empleabilitat futura. L'empresa que vulgui de veritat captar el meu possible coneixement s'haurà d'apalancar contra els meus sistemes personals d'informació, i no al revés.

No treballo a la CCMA, però si mai ho fés seria força irreal que l'empresa pretengués canviar els meus hàbits i rutines de com gestiono informació. "Benvingut, en endavant quan trobis un enllaç interessant has de fer això...". I deixo de alimentar els meus propis sistemes personals?. Ni parlar-ne. La CCMA pot montar el que vulgui, i si ens posem d'acord li deixaré sincronitzar-se amb els meus. Però jo seguiré amb els meus.

No és software. Són persones. Aquest és el principal problema que li trobo al que en Janquim ens explica de IBM. No m'interessa el software, sino les persones. Em recorda l'época dels mainframes, quan l'ordinador central ho regulava tot. Els amos del sistema decidien quins programes es feien servir als terminals, i en aquestes que varen arribar els PCs, i cada usuari s'instal.lava el que li donava la gana. Potser en aquesta presentació que ens explica en Janquim hi ha quelcom d'ADN mainframe. La CCMA no pot instal.lar una solució software central, doncs cada usuari té la seva pròpia CPU, la seva pròpia intimitat, i farà el que cregui.

La suite de IBM ha de partir de la base que un munt de persones que utilitzen potencialment eines ben diferents volen compartir el seu coneixement, però sense deixar de fer servir cadascun les seves eines. I la seva suite ha de permetre interconnectar tots aquests diferents sistemes, però mai substituir-los. Jo vaig fent, i l'empresa si vol, que s'hi apunti.

Records,

jnqm ha dit...

Ostres, Genís, això sí que és un luxe! Gràcies de venir i de participar!

Ja ho veus, tot el que tu dius és més o menys el que altres que hem après de tu mirem d'escampar i en resum diria que la idea nuclear que exposes compta amb el suport meu i crec de molts altres dels que han llegit això. Si ho he entès bé, cadascú construeix el seu entorn i l'empresa (quin nom, oi?, sona antic) mira d'aprofitar tots els talents, els convoca, els agrupa, els impulsa i els ofereix a canvi un projecte comú de realització i... un salari?

crec que tot el que dius és exactament el que altres "volem creure"

Ara bé, el debat també era: si a la nostra gran empresa tot això costa molt, té sentit usar algun d'aquests paquets com a eina "difusora"? és a dir, si habituem a tothom a fer anar blocs, wikis i així a entendre una altra cultura, no vols dir que a la llarga ja veuran que el millor serà anar pel "seu compte"? No ho sé, no ho sabem i tenim tants dubtes que ara mateix aquest debat tan viu ems embla rellevant i miro de no donar res per descomptat (per si de cas).

m'agrada MOLT quan parles de sincronització i de interconnexió, crec que són els dos conceptes clau. Cadascun dels "jo" que hi ha en una organització ha de trobar la seva manera (apta per a tothom) d'entendre's amb la resta de "jo", que això és l'organització i no una altra cosa.

Sols discrepo en això de la intimitat. Siguem francs, no n'hi ha. A les empreses (heu vist el cas de Deutsche Bank?) la intimitat és un somni considerant que a tota gran empresa hi ha uns serveis "pagats" per exercir tasques policials, d'espionatge i fins i tot de contragovern. Però, en fi, això a part (que seria un argument per no tenir ganes d'estar gaire temps en una empresa gaire gran...), diria que les teves paraules incideixen en el punt central de la discussió.

Moltes moltes gràcies de voler venir i de participar.

A veure què més surt! Qui ho hauria dit que un assumpte tan "tècnic" acabaria per convertir-se en l'apunt amb més comentaris de la petita història d'aquest bloc? Ningú... és clar.

Gràcies a tothom, una altra vegada.

Anònim ha dit...

Continuant amb la conversa, l'empresa s'ha de plantejar que li és més rendible, si invertir en sistemes o invertir en capacitació de personal.

M'explico (o ho intento): El que estem buscant és millorar la gestió personal de la informació, i per tant cal promoure unes certes actituds davant la informació i els seus (imparables) fluxes. I per aconseguir això prefereixo parlar de "usos corporatius", abans que "eines corporatives". El tema és on posem l'accent.

Avui és delicious i demà serà una altra cosa. Pel que fa als RSS hi ha qui fa servir Google Reader i qui prefereix Bloglines o Netvibes. Com a plataformes de blogs, o de wikis, tres quarts del mateix. I és que tant s'hi val. El coneixement que corporativament vol retenir la CCMA (fins i tot el més intim i confidencial) es generarà de manera inevitable des d'un munt d'eines diferents impossibles de substituir amb una única solució central corporativa. Si cal invertir en programari, invertim en agregadors que són capaços d'anar a buscar el que calgui on calgui, i són capaços de sindicar-ho i redistribuir-ho on calgui. El que importa no és el control dels mitjans de producció, sinó la capacitat de gestionar-ne els seus fluxes. Brolli d'on brolli, intentarem saber-ho recollir (ara que es parla tant de canonades i sequeres...).

Qué apassionant, no?.

Lluís K. ha dit...

Companys,

Un cop més em sento un anec lletg que neda en estany paral•lel. A diferència del que he llegit en aquest intens debat, crec que l'individu amb VALOR, justament, és cada cop més l'eix de l'empresa i el seu màxim actiu i aquesta, lluny de ser una entitat per sí mateixa viu cada cop més depenent del talent, les ganes i les il•lusions dels individus que la conformen (en la mateixa proporció). De què serveix tant coneixement si no es marquen les pautes per aplicar-ho amb valentia i empenta? Que en faré de tanta informació si els equips que han d'explotar-ho viuen pendents de l'hora de marxar?
Fem el mkt intern per crear, retenir i fidelitzar uns treballadors ORGULLOSOS?
Què tothom és substituïble? Naturalment!, como difícil és fer-ho amb garanties i amb la necessària complicitat i integració per la perdurabilitat dels projectes empresarials.
I, Sr. Roca, parlant de canonades i sequeres... Els fluxes de la informació i el coneixement i les seves vies de distribució? Ai, Déu meu! que podem quedar desbordats i negar el conreu dels objectius generals per un excés de líquid intel•lecte si no sabem canalitzar i controlar (no em matin per l'utilització d'aquest verb) tot plegat...

jnqm ha dit...

Gràcies a tots. Infinites. Desbordat. No havia cregut mai que un debat tan viu em pogués emocionar tant.

Genís, gràcies de nou per insistir sobre els punts de vista. Del tot d'acord. Es tracta de les actituds. Les eines són efímeres. Canviem de cotxe però el que compta és que sapiguem circular, no atropellar ningú, etc. Del tot d'acord.

Són els individus, les persones som la clau. La resta no val (siguem francs, Genís, parlem d'un tipus d'empreses, ja voldrien moltes persones tenir aquests debats als seus llocs de treball on sols volen que rendeixin hores i hores sense pensar gaire).

LluisK, gràcies de nou i deixa'm provocar-te. El que és substituïble no és l'empleat sinó l'empresa.

A mi, això de parlar de treballadors i fidelitzar em posa una mica nerviós. Prefereixo parlar de persones i de projectes.

Seré sincer. A mi no m'han de fidelitzar. Si el projecte val la pena (en un sentit global) i si jo m'hi puc compremetre a la vegada que em desenvolupo (aprenc, em faig milllor persona, aprenc més), perfecte. Si no, "a fer punyetes" (disculpeu, és per dir-ho amb certa potència).

Si només es tracta de produir, francament, aleshores és quan prefereixo acordar un horari clar i quan me'n vaig a casa desconnectar i que s'ho facin, saps què vull dir?

Si mentre treballo aporto al grup però també m'aporto a mi mateix, és un bon acord. Si no és així i l'acord es basés només en "vostè produeix tant i nosaltres li paguem tant", ai, aleshores preguntaré de quina hora a quina hora em volen i la resta del temps ni tan sols pensaré en ells, oi que està clar? I en aquest cas triaria feines on no hagués de pensar gaire. Un lloc que em permetés llegir novel·les tot el dia, posem per cas.

He de dir que ara com ara sóc un privilegiat, treballo en una empresa de gran abast, que representa un projecte col·lectiu, que em permet investigar, equivocar-me, avançar i retrocedir, que em permet mantenir aquest lloc públic i conversar amb tots vosaltres... i sóc conscient que aquest és un privilegi que no està a l'abast de tothom i pèr això estic molt i molt content però també he de dir que al llarg de la meva vida professional sempre he decidit, al final, què em convenia a mi i que el sou no era el primer element de discussió.

Sentir-se capaç de desenvolupar projectes, tenir autonomia, espai per aprendre i compartir, per mi és fonamental i, com insinuava en Genís, per les generacions més joves aquests aspectes són clau.

Això esperem.

I deixeu-me acabar aquesta enèsima rèplica amb un altre agraïment. Tot aquest debat m'ha fet pensar que el meu espai és útil, que serveix d'alguna cosa, que hi ha gent que no es coneix i que es troba aquí, persones a qui tot el que procuro dir de tant en tant els pot servir i això, només això, és una de les sensacions més fantàstiques que he tingut mai. De debò.

Gràcies a tots.

Prometo que seguiré provant d'estar a l'alçada del que representeu.

Anònim ha dit...

Sens dubte es tracta d'un debat apassionant. De totes maneres no hem puc imaginar a ningú començant a treballar en una empresa i pretendre utilitzar les seves pròpies eines individuals. El més lògic es que la empresa estableixi les eines de treball dels seus treballadors per diverses raons: 1) per facilitar-los la feina i 2) per assegurar la eficàcia en el desenvolupament dels processos de la empresa, 3) per garantir la preservació de la informació, 4) per homogeneïtat (facilitar la comunicació entre les empleats) i 5) per facilitar l’administració i gestió d’aquestes eines als departaments tècnics (distribució, actualització, backups, ...).
El contracte de treball estableix una contraprestació entre les dues parts, empresa i empleat. És lògic, i la empresa en té tot el dret, a voler garantir i preservar les aportacions dels seus empleats amb motiu de la seva feina i per les quals paga mensualment un salari, “petit detall” que cal tenir en compte i la raó principal per la qual la majoria treballem. Pot ser si que alguns amb un valuosíssim “talent”, entre els quals jo no m’hi incloc, poden posar les seves condicions a la empresa, però crec que aquesta no és la realitat, al menys del món laboral que jo conec.
Una altra cosa és quines eines decideixes utilitzar fora de la feina, en el nostre temps lliure o quan no desenvolupem una tasca relacionada amb la empresa. Aquí si crec que té el dret a triar les eines que més li convingui.
Per tant soc de l’opinió que el tipus d’eines les ha de definir i establir la empresa en funció de les seves prioritats buscant l’equilibri entre llibertat, eficàcia, seguretat i disponibilitat.

Anònim ha dit...

l'últim anònim... la clava! Tots plegats feu un xic de política-ficció respecte a l'empresa. Aquí el que funciona és complir i no ficar-te en embolics o et tallen les orelles.
La motivació del 99% de la penya no es la que comenteu, us agradi o no sentir-ho.
Janquim i Lluis diuen el mateix amb altres paraules, binot no se si parla seriosament o viu en un nuvol, einestzara és pràctic, xavier, idealista... però tots feu esment d'una realitat que no és la de la majoria o la que vivim els no privilegiats. I em sap greu dir-ho.

Derrick Jensen

jnqm ha dit...

veig que això segueix, que bé!

anònim, l'expressió "l'empresa i els seus treballadors", amb aquest possessiu, admeto que em destorba. qui és l'empresa? els accionistes? el consell d'administració? no crec que sigui fàcil d'aclarir. som tots. i no som seus. som nostres, de cadascú, però deu ser qüestió de llenguatge, no t'amoïnis. sobre el salari ja n'he parlat en comentaris anteriors (i no, no parlaré de plusvàlua perquè diguem que el marxisme i jo no hem estat mai gaire amics, però podríem pensar-hi...)

l'empresa ha de decidir les eines, dius... home, és que aquest debat comença quan proposo en aquest bloc que discutim si determinades eines ens serviran o no... aquesta és la gràcia, oi? poder-ne parlar.

et podria parlar de moltes eines "homogènies" que no faciliten res...

en tot cas, trobo molt bé que diguis tot això i t'agraeixo de veritat la teva aportació. És veritat que no ets autor del comentari amb el que em sento més d'acord però això és debatre. I per això te'n dono les gràcies i et proposo de seguir visitant aquest lloc si vols...

a l'anònim següent (o derrick jensen) li dono també les gràcies i miro de ser breu.

no hi ha res que no vulgui sentir de manera que no em molesta gens que diguis el que dius, al contrari, crec que aportes un punt de vista interessant.

jo no estaria tan segur del percentatge que sostens (un 99%) però entenc que vols dir que la majoria de la gent té altres motivacions per treballar i et diré que en part tots tenim les mateixes, guanyar-nos la vida i tot això, però segur que estàs d'acord que si a més la feina et permet realitzar-te com a persona i ser part d'un projecte en què creus tot anirà millor, oi? parlàvem d'això.

en general, i com a conclusió, hauré d'admetre que uns quants dels lectors d'aquest lloc petit comparteixen una certa posició que m'atreviria a anomenar més o menys conservadora (en el sentit de veure més les coses com són més que no pas desitjar com haurien o podrien ser, amb cap altre sentit, que quedi clar!, que no sóc ningú per jutjar ningú)i això em fa feliç perquè vol dir que cada vegada que provo d'escampar arguments una mica provocadors estic fent un esforç que val la pena i que un cert contrast permet un enriquiment de les idees, començant per mi, que aprenc de tots i em feu pensar molt sovint com vaig d'errat.

només espero que després d'aquest debat tots plegats encara vingueu per aquí (us necessito, sense persones no hi ha debat i sense conversa això seria un monòleg força instranscendent) i si puc m'agrada ser d'alguna utilitat, ho dic de veritat

per tant, gràcies de nou i encaixades a tothom

Anònim ha dit...

Glups. Potser no m'he explicat prou bé. Ho intento:

I tant que l'empresa té la necessitat de controlar (i no tinc cap problema amb la paraula). Ho ha de fer. I ha de posar normes de joc, i regles, i procediments. I ha de dirigir. I manar. I ha de fer de cap de colla. I ha de retenir talent, sí, i ha d'exercir una certa autoritat. I donat que paga exigir resultats i si cal maneres de fer. Totalment d'acord.

Només dic que si l'empresa té uns sistemes capaços d'apalancar-se amb els meus recursos propis, té molt més a guanyar. Ara mateix tinc 42 anys, i si demà em contracta una empresa capaç d'aprofitar els meus recursos de gestió del coneixement es pot beneficiar de cop d'un banc de recursos que és el resultat de 20 anys. Si per contra em demana que m'adapti als seus sistemes, el meu banc de recursos està a zero. L'empresa hi surt perdent.

Si l'empresa té als seus sistemes la flexibilitat de saber entendre's amb qualsevol de les eines que els seus empleats estiguin fent servir, hi té molt més a guanyar que no pas si els obliga a fer servir una solució central corporativa.

Aquest post s'inicia amb una reflexió sobre possibles solucions d'enginyeria de software, de programari corporatiu. El que defenso és que l'empresa no pot (cada cop menys) partir de la base que l'empleat no disposa ja de solucions personals (cada cop més), i que si vol captar coneixement (i oferir coneixement) és molt més ambiciosa i útil si desenvolupa la capacitat d'aprofitar aquests recursos.

Per tant, torno a l'inici: l'empresa que paga un sou, i vol garantir uns objectius, i necessita fixar unes regles de joc, ara intenta millorar la gestió del coneixement que circula i es genera dins seu. Per fer això segueixo pensant que és més útil una eina que sàpiga aprofitar els possibles recursos personals dels empleats, que no pas una eina corporativa que obvia el que l'empleat ha aprés fora de l'horari laboral o en etapes professionals anteriors.

A canvi d'un sou i d'un projecte engrescador, prefereixo que enlloc de pactar l'ús d'una eina concreta pactem que compartirem els recursos relacionats amb la feina. Arribarà un dia que tindré esma de plegar d'un lloc de treball perque no voldré perdre l'accés al banc de recursos de coneixement compartit que allà hi ha. Aquesta és la fita, i no pas l'eina.

Gràcies pel debat, i gràcies Janquim per fer-lo possible.

Joel Pi ha dit...

Sr. Genís
Creo que se le habia entendido perfectamente, otra cosa bien diferente es que sus anhelos y preocupaciones coincidan con los de la mayoria de los que nos ganamos la vida como podemos (y ahi el anónimo tenia razon, creo)
Hablan alguno de ustedes de personas y proyectos y a alguno no le gusta oir la palabra trabajadores y fidelidad a la empresa de éstos... Pues es lo que hay! La gente es fiel al proyecto? QUE PROYECTO? NI LO CONOCEN!
El señor Janquim describe perfectamente lo privilegiado que se siente en sus funciones, investigando, rectificando, mirando al horizonte, etc...AFORTUNADO EL!!! Una gran parte de los trabajadores (que eso somos) debemos producir y producir, los proyectos los gestionan otros y de ninguna manera nos implican, ni sabemos donde quieren llegar esos privilegiados gestores. Es casualidad? No lo creo... les está bien así, si no, han tenido muuuuchos años para cambiar (y son los mismos) A Binot, o no lo entiendo o no lo entiendo... Donde trabaja este señor? Eso que describe, es real o forma parte de alguna novela de de Assimov?
El conocimiento y la distribución y explotación de éste? Por favor! miren a su alrededor... La mediocridad gestiona la inmensa mayoria de departamentos, o así lo veo yo y se ha perdido la ilusión propia de los 20 años (han pasado 25 o casi, para una parte importantísima y solo ha servido para pagar la mitad de una hipoteca, que no es poco, pero no estoy yo como para que me preocupe mi realizacion si a cambio de ésta, me quedo en la calle). Fomenten la ilusion, por encima del conocimiento, les dará mayores réditos...
Einestzara lleva razón: la visión de IBM es puro business.
Libertad de eleccion en los procesos del conocimiento aunque supongan caos (que bello puede resultar el caos!) Totalmente de acuerdo, Xavier.
Y mientras, rasquen en la organizacion en pro de devolver un ahinco que me temo vive en un letargo dificil de despertar. Y saquen de las madrigueras a personas de valor, pero para eso hay que ser humilde y reconocer que tal vez, solo tal vez... se han primado falsos conocimientos (creo que lo dijo Lluis Ka) por encima de la profesionalidad i el impetu por avanzar.
No nos preocupamos en exceso de las vias on line de interrelación del saber, cuando mi jefe, ni me saluda al llegar?
Perdonen, si no estoy en la linea de este foro, pero así lo veo y así lo expreso.
Gracias y un saludo respetuoso a todos ustedes.

jnqm ha dit...

Genís, gràcies altre cop pels aclariments. No hi afegiré res més, em sembla que estem bàsicament d'acord.

Joel Pi, no tienes que disculparte de nada, me parece estupendo que expongas tus ideas aquí. Solo un matiz ligero: aqui todos hemos opinado de buena fe y cuando comente que me siento privilegiado no queria ofender a nadie, solo admitir que no todo el mundo dispone de la posibilidad de basar su "producción" en la distribución de ideas y debates. A mi me gusta lo que hago y me esfuerzo en hacerlo lo mejor que se. Como todos, creo. Queria ser honesto y no molestar a nadie, lo siento si mis palabras han sonado mal.

SObre binot, en fin, no puedo sacar a nadie de su anonimato (la mayoria de los comentarios han sido anónimos, lástima), pero dire que se quien es, un emprendedor de primera linea, un empresario potente y reconocido. Alguien inteligente que arriesga mucho para defender sus proyectos.

I ara, si m'ho permeteu, provaré de reconduir aquest debat (diria que em correspon com a moderador), sense impedir que ningú més hi digui res, només faltaria, pero recordant com va començar això: discutíem si és bona idea adquirir un paquet d'eines tipus Lotus Connections o si és millor deixar que tothom aprofiti les eines que ja hi ha a lliure disposició.

I admetia en els primers comentaris que aviat en tornarem a parlar a la CCMA, per aclarir fins a quin punt una suite com la que ofereix IBM pot ser útil o no.

Oi que la cosa ha donat molt de recorregut?

Ha sigut una experiència fantàstica i confio que tots hagueu tingut la mateixa sensació d'aprenentatge i enriquiment personal que jo he tingut.

No sé acabar aquesta resposta sense un altre agraïment a tothom. Molt sincer. Ha sigut una sensació molt especial. Gràcies i espero que no abandoneu les vostres visites. Sempre benvinguts.

Anònim ha dit...

@desencantats-diversos: les eines de col·laboració poden ser molt potents per crear un millor clima de treball, per què fomenten la transparència i el diàleg. En molts casos, sabré millor què passa, quins projectes hi ha i per què es fan. I podré dir-hi la meva. Faciliten un canvi de cultura; igual que internet ha democratitzat molts aspectes del món, les intranets intel·ligents democratitzen l'empresa.
Això si: si el teu cap és un borde, ho seguirà sent :-/

@lluis.k: Què succeeix quan el contingut no conté coneixement, sinó "desconeixement" La transparència, les eines de col·laboració que la faciliten, i les comunitats que s'auto-regulen són una gran defensa en front de rumors i barbaritats. Cada empresa és un món, però les discussions internes que veig a IBM són alhora crítiques i constructives, i no tenen res a veure amb les seccions de comentaris del youtube. Sóc un gran fan de la transparència, de tractar els empleats com adults i de la no fiscalització.

@genisroca: la intranet existeix. És una gaita, però és inevitable. No tenim més remei que adaptar els nostres hàbits a ella (si ho podem fer amb el mínim impacte, millor). No puc deixar que la meva activitat pública dongui pistes als competidors de la meva empresa dels meus projectes confidencials. I això vol dir que sovint hauré de tenir discussions estrictament internes o guardar-me links amb eines estrictament internes (i, malauradament, consumir feeds sense poder fer servir eines online "normals").

Això no vol dir que l'empresa no capturi la informació que genero fora de la intranet. No sé si això forma part del Lotus Connections que es ven, però, en la intranet d'IBM, quan algú va al meu lloc de les "pàgines blanques", veu, a més del feeds interns, tots els feeds que jo hagi triat posar, quines etiquetes utilitzo més, com m'han etiquetat altres persones, amb qui tinc projectes comuns... Si en general les intranets són més avorrides que el "mon normal",la gestió de l'identidat i les relacions que pot fer-se a una intranet no té comparació amb res que existeixi fora.

Anònim ha dit...

A qui afavoreix les comunitats obertes? Només als membres que hi pertanyen? O potser en conjunt son un enorme banc de proves per a algunes corporacions(poques)?

Treballo a la CCMA, sé que s'estan duent a terme projectes europeus en col.laboració amb alguns desenvolupadors de grans empreses: què els interessa de l'aportació de la CCMA? doncs que en algun tema molt específic, som un molt bon banc de proves per als seus desenvolupaments.
Quins bancs de proves potents tenen desenvolupadors de metabuscadors? Quins bancs de proves poden utiltizar per assajar metabuscadors amb anàlisi proximitat de termes? amb anàlisi de continguts? Els convé que les comunitats siguin ben obertes, no pas tancades.

Anònim ha dit...

Janquim, jo vaig ser-hi! de fet estava en el bándol dels que "tenen la necessitat d'assolir amb la quota trimestral", es a dir de la part dels venedors.

Coincideixo amb tu que va ser una sesió molt interesant, des de molts punts de vista: la solvencia d'en Luis Suarez, la coherencia dels seus arguments, el seu sentit comú... les critiques per part vostre (absolutament constructives i llegitimes).. i els arguments que van sortir al llarg del matí, per cert quan vulguis ampliar el debat sobre la conciliació de la vida profesional amb la vida personal.. si us plau, no t'oblidis de mi.

Aquest es un dels arguments que més em treuen la son ultimament, com treballador que necessita avançar cap a aquest "equilibri magic", com directiu d'una empresa que dirigeix un equip de persones amb la pressió dels resultats i com empresari que es troba al mig entre la compte d'explotació, la millora del clima laboral i la competitivitat del mercat... es a dir, necessito que algú m'ajudi a treballar aquest concepte, i potser la web 2.0 es el forum de intercamvi de idees ideal.
En fi, m'estic enrotllant com una persiana i torno al tema inicial


Personalment crec que estem barrejant conceptes diferents a l'hora de descriure la sesió del altre día: per una banda tenim la eterna discusió entre software lliure i software comercial, i per l'altra banda la interesant diferencia d'opinions entre eines d'us públic i eines d'ambit corporatiu.

D'entrada una cosa no suposa l'altre, es a dir que jo puc utilitzar software de codi lliure (aquesta es la definició oficial i correcte) per crear eines d'us corporatiu i també hi han empreses que utilitzen software comercial per proporcionar un servei d'us public (gatuit o no).

En la diatriba de si el software ha de ser de codi lliure o no, no entrare.. no acabariem mai de discutir-ho. només us vull comentar (des de la meva perspectiva) que sense les empreses de tipos comercial com la mateiza IBM, dificilment tindirem avui en día tantes alternatives de codi lliure; la industria del software es el principal finaçador dels projectes "open".
La mateixa IBM allibera cada any millons de linees de codi de manera gratuita (no desinteresada) pels diferents projectes "open".


Referent al fet d'utilitzar a nivell corporatiu eines d'us public, em remeto a un parell de comentaris que s'han publicat aqui mateix; per una banda jo no parlaría de "técnica o política de la por", sino més aviat de la llibertat: utilitzar en cada cás la eina que millor encaixa en les necessitats.
i per altra banda, la necessitat de decidir en tot moment del punt de vista corporatiu quina informació es de caracter públic i quina d'us limitat a la corporació o bé a un col.lectiu concret.


I per acabar, afeigeixo el fet que en una empresa com la vostra els mateixos usuaris demanarán que aquestes eines ademés s'integrin amb el directori d'usuaris corporatiu (per evitar recordar un munt de passwords), que una part de continguts o de informació resideixi als diferents repositoris documentals o de gestión de continguts, que s'implementi un mecanisme de Single Sign On per evitar estar tot el día repetint la informació d'usuari i contrasenya, que es puguin integrar les eines en altres eines d'us diari (com el portal del empleat) i que a l'hora de cercar la informació tot aquest coneixement estigui a l'abast d'un mateix cercador.... en definitiva, tot integrat amb les eines més tradicionals amb el objectiu de obtindre mes eficacia i comoditat a l'hora de treballar.


Si es aixó lo que els usuaris ens demanen es probable que sigui necessari optar per eines d'us privat / corporatiu......


i per acabar us vull demanar disculpes per si en aquest escrit no m'he expresat d'una forma correcte. Es cert, porto uns quants anys visquent a Catalunya, pero soc autodidacte i encara em costa una mica escriure en Catalá.

jnqm ha dit...

anònim, fràcies per les teves opinions. Ja veus que trobar l'equilibri en la manera com obrim portes és una qüestió cada vegada més important. Tal com ho veig, que les empreses com la nostra tinguin aquests debats és un símptoma molt interessant i esperançador.

Marco, abans de res deixa'm dir que no t'has d'excusar de res, Si ets qui em penso, el teu català és extraordinari. Ets italià. Ja ens agradaria dominar una altra llengua que no fos la nostra. Quindi, ed inanzitutto, grazie per dire queste cose e partecipare con noi.

primer, gràcies pel matís i la precisió en la distinció entre programari obert, el codi lliure i tot plegat. Sí, no ens hem de confondre.

del tot d'acord amb la teva idea que la gent ens demanarà màxima senzillesa, fiabilitat i flexibilitat. és una obligació de les empreses (i més les "grans" com la nostra, perquè aquí la CCMA és gran encara que davant d'IBM som molt petits) atendre aquestes demandes dels seus professionals.

gràcies per venir aquí a seguir el debat després de participar en una sessió interna. em sembla que entre tots hem obert un camí molt interessant i que de segur ens durà allà on volem.

Unknown ha dit...

Bones, sóc qui ha posat en marxa el blog d'Activa Multimèdia. Va ser una iniciativa totalment pròpia una mica "off-the-record". No és iniciativa de la direcció i no forma part d'un nou model d'organització del coneixement i transparència envers els usuaris. De fet la direcció mai l'ha utilitzat (encara). Això sí, no me'l han tret.. :)

En el post s'indica la por de dependre d'una empresa externa com delicius per a donar aquests tipus de serveis.

En el meu cas, això no és així ja que he muntat un servidor amb WordPress que és lliure, gratuït i el puc muntar en el meu propi servidor. Així que no estic depenent de ningú. Si algún dia la iniciativa es mor, no passa re ja que tenim el codi font, tenim el servidor funcionant per sempre més sense cap tipus de cost. El puc ampliar tant com vulgui i el puc fer tant segur/insegur com jo vulgui.

A on està el problema doncs ¿?

Crec que és més perillos que de un dia per l'altre, una empresa canvii el seu software o el seu format, deixi de donar suport al que ja hi ha i a més a més el client no tingui el codi font per a continuar treballant-hi (per cert, quan acaba el suport a windows xp ?¿)

Salutacions.

jnqm ha dit...

ferran garriga

enhorabona per la iniciativa de llançar un bloc de l'empresa de la CCMA on treballes i molts ànims per mantenir aquest esperit obert i de certa radicalitat entusiasta

gràcies també de venir aquí i opinar i aportar les teves idees

tens raó que sempre queda el dubte d'on hi ha més dependència, amb una empresa que et proveeix i condiciona o amb els teus servidors... com ja has vist la discussió és llarga i continuarà de manera formal en una reunió que aviat celebrarem i de la qual potser en podrem desvelar alguns detalls... o no

Anònim ha dit...

...i la reunió ja la tenim!

avui s'ha celebrat la segona part de la presentació que va començar Luis Suarez (menys filosofía i més eina / productes)... i una tercera part (a portes tencades) .. pero d'aquesta no en se res :-)


espero que hem pogut cumplir amb el nostre objectiu (proveir tota la informació necessaria per tindre una visió clara del "offering" d'IBM) i vull agrair a tots els participants la seva predisposició per escoltar sense cap pregiudici la explicació i els comentaris.

gracies també per les preguntes i els comentaris en general.

una ultima cosa: si finalment la iniciativa tira endavant, us proposo que d'aqui a un temps (8 messos, 1 any) organitzem un sondeig (a través d'un bloc, esta clar) per rebre el feedback per part dels "connectats" de "com ha influit la adopció de la web 2.0 a la feina de cada día a la corpo", una especie de "matins.si / matins.no" pero fent servir "l'eina" per opinar d'ella mateixa.

des de el meu sofá, una vegada més intentant compaginar la meva vida personal amb la profesional, una salutació a tots! :-)

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!