12/12/07

Tenim la tecnologia: es diu web

Escriure de pressa sobre el que acabes d’escoltar és arriscat perquè falta el temps de reflexió, per integrar les idees i mesurar-les. Però no m’hi vull resistir i escric aquestes notes des de la mateixa sala on escoltem tos els debats d’aquesta quarta edició de LeWeb3.

L’economista indi J.P. Rangaswami ha fet una declaració sincera i radical sobre el canvi necessari a les empreses. Com que treballo en una empresa avançada (el sector de les comunicacions és encara un terreny fèrtil per la innovació), i com que em correspon impulsar projectes relacionats amb aquests canvis, la seva intervenció m’ha impressionat força. Miro de llançar, de manera telegràfica, uns quants apunts que em semblen rellevants (i anoto aquí el seu bloc).

- Ha costat molt de temps permetre a la gent d’accedir a informació no estructurada perquè ells mateixos la manipulin i transformin. Ara en tenim l’oportunitat.

- Es tracta de donar capacitat a les persones (“empowering individuals”) en comptes de seguir la tendència de les organitzacions a estandarditzar les “desviacions”.

- Els fanàtics del control s’espanten davant d’aquests canvis. Són un fre. El fre del terror.

- Els departaments d’informàtica han actuat a vegades com a bruixots o capellans o metges: tenen un llenguatge propi, et demanen que no et preocupis per detalls que de tota manera no entendries i mantenen quotes de poder basades en aquest secretisme. Ho escric tal com ell ho ha dit perquè n’hem parlat obertament amb els meus amics de la nostra àmplia àrea informàtica a CCMA, on diria que trobo per ara més complicitats que rebutjos.

- Hi ha pràctiques personals que trenquen la confiança, com ara la ditxosa còpia al cap. Si tu i jo conversem i tu envies una còpia al meu cap, per què he de confiar que sabràs conversar amb mi la pròxima vegada?

- Les empreses tendeixen a organitzar-se per no compartir. Per això tindran problemes.

- Si només mires els inputs, et preocupa que la gent tingui telèfon a la taula (podrien perdre el temps), que tinguin correu electrònic i accés a internet (podrien perdre el temps) o accés a xarxes socials i blocs (podrien perdre el temps). Però aquesta és la mirada que correspon al passat. Si mires els outputs, el que vols és que les persones aportin valor a l’empresa i tant te fa a quina hora ho facin, des de quin lloc ho facin i quants accessos tinguin cap a l’exterior. Més ben dit: només hi haurà bons outputs si dediquen el seu temps a totes aquestes activitats.

- En aquest punt ha estat crític amb Google, on diuen que tothom té dret al 20% del temps de treball en projectes propis. Rangaswami ens ha dit: “El 20%? A la meva gent els dic que el 100% del seu temps han de fer el que els sembli si aporta valor a l’empresa i fa progressar els nostres projectes”.

- Les noves eines poden subvertir les jerarquies i crear noves experiències a l’empresa

Ha proposat que ens mirem les noves generacions. Que mirem què fan en el seu dia a dia i que intentem aplicar aquests conceptes a l’empresa.

Al final, ha deixat clara una idea fonamental: la gent espera que les coses es facin d’una altra manera, tenim les eines per fer-ho d’una altra manera.

I ha acabat amb una declaració que em sembla rotunda i assenyala la ruta amb claredat: “Tenim la tecnologia, es diu web”.

3 comentaris:

Binot ha dit...

Molta gent a les xerrades de LeWeb3?
(estar clar que hi estàs disfrutant!)
Slts

Joans2.0 ha dit...

Joan, gràcies per compartir aquestes xerrades tant interessants.
Moltes de les idees del conferenciant s'exposen també amb profunditat al llibre Wikinomics

jnqm ha dit...

binot , gràcies altre cop per ser-hi
disfrutar o no a part, m'ha semblat interessant i provaré en els pròxims posts d'enllestir "els deures"

joans.0, gràcies també per participar. I sí, hi ha un corrent força estès que enfoca l'orgasnització des d'aquesta nova perspectiva. En seguirem parlant, oi?