16/12/07

Resum de l'assistència a Le Web 3

Els meus posts sobre Le Web 3

la xarxa és d’aquest món

individus o multituds

el món tal com és

la tv que hi ha, les tv que hi haurà

tenim la tecnologia: es diu web

més claus per la innovació


Altres cròniques

David Lenehan a Read /Write Web

Una visió sobre la rellevància del vídeo com a opció de negoci

Una valoració sobre la intervenció de Doc Searls

Un comentari sobre Mahalo

Algunes opinions personals

ACTUALITZACIÓ (05/01/08): Hi ha disponibles els vídeos de LeWeb3.

Valoració personal

El pitjor de programa


La frivolitat estel·lar d’alguns convidats com el dissenyador Phillip Starck, que no sabem ben bé què va aportar; les entrevistes “massatge” de Loïc Le Meur, que no valdria de periodista incisiu; l’afany de notorietat de Robert Scoble des del primer minut del primer dia.

El millor del programa

Les presències que anaven més enllà de la mateixa xarxa. Les aportacions de Rosling, Itgo i altres construïen un discurs clar sobre el món i la importància de la xarxa.

Esperit pervers


La manera com es va arribar va parlar dels diners en algunes sessions resultava ofensiva. Una cosa és estar d’acord que és important que hi hagi emprenedors i que posar en marxa una start-up és una acció valenta, i una altra és parlar d’ingressos astronòmics amb un desdeny de nou ric impropi de persones responsables; hi ha en aquest entorn un egocentrisme adolescent que necessita madurar i aportar alguna proposta al món que vagi més enllà de la convicció que es poden crear fortunes del no res sense cap esforç.

Bones intencions

La decisió de cedir espais a les organitzacions ninemillion.org i pangeaday.org, dedicades al suport als refugiats i al canvi climàtic i que van tenir oportunitat de fer evident que el canvi cultural que permeten les tecnologies pot contenir posicions ideològiques.

El millor de l’organització

La possibilitat d’endollar els ordinadors portàtils. Les miserables bateries no permeten mai atendre una jornada com aquesta. Estar endollats tota l’estona va permetre veure centenars d’assistents que escoltaven amb el portàtil a la falda i treballaven sense parar.


El pitjor de l’organització


Que en una conferència com aquesta la connexió wifi falli tant demostra que la tecnologia encara no està al nivell d’allò que se’ns promet. La publicitat ha de seguir una regla d’or que consisteix a no permetre mai que la promesa falli.

ACTUALITZACIÓ (febrer 2008): La revista If..., d'Infonomia, publica un text que em va demanar, resum de les meves cròniques a París.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Una bona crònica, felicitats. Em sorpren la capacitat per generar tant material.