14/12/07

La tv que hi ha, les tv que hi haurà

A Leweb3 també s’ha parlat de televisió. Miro de fer un resum de què s’ha dit, amb uns quants comentaris més personals.

La tv massiva sobreviu

- La televisió produïda amb criteris de qualitat i costos elevats, per atraure masses, es mantindrà com a forma de lleure per força temps. Hi ha molt de públic passiu i els seus estàndards no tenen competència ara mateix.

- L’èxit d’aquesta modalitat serà la televisió per IP. Aquí voldria afegir-hi:

. Ara com ara aquesta és una modalitat de pagament i això es contradiu amb els hàbits llatins de consum massiu. La seva gratuïtat proporciona a la TDT una finestra de vida més àmplia que no sembla.

. Les xarxes espanyoles són encara inadequades.

- El primetime de la televisió massiva coincideixen i això fa pensar a Nir Ofir que a poc a poc un es menjarà l’altre. Sobre aquest punt, em fa l’efecte que tard o d’hora els primetimes se sumaran i combinaran. És que no mirem la tele amb un llibre a la falda o el diari a la mà? Que no conversem mentre mirem les notícies? Mirar la tele i consumir missatgeria instàntania, gestionar el correu, xatejar, participar en xarxes socials, comentar què vus i fer-ne recomanacions, en fi, tota aquesta activitat formarà part de “mirar la tele”. I ho farem amb una sola pantalla. No sóc capaç d’anticipar quan passarà però em sembla la confluència més raonable.

La tv de la gent

- Al marge o al costat o en paral·lel a la televisió produïda per professionals creixerà, i a un ritme molt veloç, una altra modalitat de televisió. Els continguts elaborats per ciutadans que els volen compartir són l’essència d’aquesta altra tv. Són els canals de youtube però també els de tants altres espais per compartir vídeos. Tindrem milions de canals personals. Robert Scoble ha repetit que els seus vídeos són llargs i pesats pel públic generalista però que són adequats pel públic que ell pretén tenir. La majoria, diu ell que s’hi guanya la vida, no ho fa per diners. Mentre la tv massiva es concentra en realities i telenovel·les, els mateixos usuaris elaboren una gamma molt més àmplia de continguts encara que amb una qualitat menor. En aquests nous canals és possible controlar les imatges (com en asterpix), participar en una conversa sobre l que veus (seesmic) o emetre en directe des d’un mòbil (kyte). Aquesta nova televisió de la gent no substituirà la televisió de les empreses de broadcast però s’hi afegirà i el seu pes tendirà a créixer.

Entre les mencions a la tv que s’han fet a la trobada parisenca destaca la presència de Janus Friis un dels creadors de Skype i ara de Joost. Va insistir en la seva vocació d’emetre productes autoritzats i va demostrar una actitud molt interessant amb Joost: no vol competir amb el que ja hi ha a la xarxa sinó crear un espai nou on creu que hi ha recorregut. Per dir-ho segons Chan Kim i Renée Mauborgne, prefereix un oceà blau on tot està per inventar que competir en un oceà vermell (poblat de productes similars) on l’única arma està vinculada al preu i per tant a la rebaixa de costos.

Alguna cosa per explicar

També ha tingut interès escoltar June Cohen, de TedTalks, defensant la idea que l’important és tenir coses per explicar (storytelling), un pensament que havia expressat Francesc Escribano en aquest bloc.

Cohen creu que no ens hem de concentrar en la tecnologia sinó en el comportament de les persones i assegura que la majoria dels blocaires i altres generadors de continguts de la xarxa no pretenen competir amb els media sinó, simplement, ser-hi. L’únic que passa és que ser-hi, avui, ja implica generar continguts i ja hi ha una generació que quan pensa en continguts no es limita als escrits i també actua amb els audiovisuals.

Sobre els TEDTalks cal dir, si de cas, que quan van decidir traslladar aquestes presentacions i conferències a la xarxa, a la vista de tothom, no sols no van matar la idea de la trobada presencial sinó que a més han arribat a un altre públic que no haurien assolit mai.

Si hi ha d’haver canals diversos per públics diversos, els directius d’empreses dedicades a la fabricació de continguts no s’haurien de perdre un canal televisiu com aquest perquè hi ha expressions molt interessants sobre l’esdevenidor. No podran tenir mai un prime time capaç de competir amb el safareig i la telenovel·la, però són un canal preferent per un col·lectiu professional nombrós que s’hauria d’interessar pels canvis que tenen lloc en el nostre entorn.

2 comentaris:

genisroca ha dit...

Gràcies Joan pels teus comentaris i cròniques de LeWeb3. No he pogut anar-hi i agraeixo molt la teva mirada sobre el que s'hi va dir.

Del que dius de la TV, que hi estic totalment d'acord, voldria afegir-hi una reflexió:

El debat s'està centrant en els formats i en els usuaris. El mitjà ha d'oferir noves possibilitats, nous formats, com a conseqüència de creuar-se amb la xarxa. Com bé dius, poder xatejar, poder comentar, poder recomanar... I els usuaris han d'enriquir el panorama audiovisual aportant la seva creativitat i la seva nova capacitat massiva de poder crear, publicar i difondre.

Però crec que hi ha un tercer eix sovint marginat: l'evolució física dels aparells. Quan es parla de nous dispositius ara tothom pren el biaix de la mobilitat, tant influenciada per la telefonia. Doncs no, quan parlo de nous dispositius no vull dir nous terminals mòbils. Parlo de nous aparells de TV.

Crec que en un futur breu podria ser raonable imaginar aparells que enlloc de ser bàsicament RECEPTORS siguin bàsicament REPRODUCTORS. És a dir, jo no veig el que rebo, veig el que decideixo reproduïr. I enlloc de fer zapping pels canals 1, 2, 3, 14, 28, 115 o 367, navego pels emissors de continguts que vull. No faig zapping per canals, navego per contenidors de video.

Imagino anar a greysanatomy.com i triar el capítol que vull veure (amb el meu idioma, amb els seus anuncis). Després anar a heroes.com i veure el capítol que vull. Després anar a tv3.cat i veure el programa que vull. Després anar a familiaroca.com (suposem) i veure el video de les vacances dels meus pares. Després anar a uoc.edu i veure un video formatiu. Després... i així. I en tots els casos, la possibilitat de xatejar, comentar, recomanar...

De fet, ja ara la gent està veient els capítols de les sèries americanes molt abans que s'emetin aquí. I ja hi ha més d'un i més de dos que té un canó de projecció al menjador de casa. No estem massa lluny. Accedeixo al contingut i el reprodueixo, enlloc d'engego la tele i miro que emeten en aquest moment.

I el mateix a la ràdio, que amb el fenòmen podcast ja està més a prop d'això. Més reproductors que receptors.

Si això passa, el mercat audiovisual es fragmenta tant que esdevé un mercat desestructurat, amb models de negoci ben diferents, i un marketing ben diferent, i una aplicació ben diferent de l'economia de l'atenció.

Estic massa passat de voltes?
Com ho veus?

jnqm ha dit...

Genís

Gràcies pel teu comentari.
I ja que em demanes com ho veig et diré que no em sembles gens passat de voltes. De fet, pretenia insinuar això quan em referia a un sol aparell. No parlem de la nova tele sinó del nou televisor (en català podem fer auqesta distinció semàntica amb el gènere). Estic del tot d'acord amb tu. Caldrà que tinguem l'aparell que ens permeti moure'ns per aquests estocs de continguts i també seguir canals de broadcast si ens ve de gust (per què no?). I m'agrada això de combinar les sèries i informatius amb el canal familair.

Un dels reptes serà la manera com els productors clàssics de continguts que a més en són emissors miren de situar-se en aquest nou context.

Ara bé, em fa una mica de por que abans que aquesta solució del "reproductor", com tu dius, arribi a ser massiva tindrem unes quantes resistències i intents de limitar-ho. Creus que les grans empreses privades o públiques tindran d'entrada molt d'interès que això progressi?

Algú més hi vol dir la seva?