La tv que hi ha, les tv que hi haurà

A Leweb3 també s’ha parlat de televisió. Miro de fer un resum de què s’ha dit, amb uns quants comentaris més personals.

La tv massiva sobreviu

- La televisió produïda amb criteris de qualitat i costos elevats, per atraure masses, es mantindrà com a forma de lleure per força temps. Hi ha molt de públic passiu i els seus estàndards no tenen competència ara mateix.

- L’èxit d’aquesta modalitat serà la televisió per IP. Aquí voldria afegir-hi:

. Ara com ara aquesta és una modalitat de pagament i això es contradiu amb els hàbits llatins de consum massiu. La seva gratuïtat proporciona a la TDT una finestra de vida més àmplia que no sembla.

. Les xarxes espanyoles són encara inadequades.

- El primetime de la televisió massiva coincideixen i això fa pensar a Nir Ofir que a poc a poc un es menjarà l’altre. Sobre aquest punt, em fa l’efecte que tard o d’hora els primetimes se sumaran i combinaran. És que no mirem la tele amb un llibre a la falda o el diari a la mà? Que no conversem mentre mirem les notícies? Mirar la tele i consumir missatgeria instàntania, gestionar el correu, xatejar, participar en xarxes socials, comentar què vus i fer-ne recomanacions, en fi, tota aquesta activitat formarà part de “mirar la tele”. I ho farem amb una sola pantalla. No sóc capaç d’anticipar quan passarà però em sembla la confluència més raonable.

La tv de la gent

- Al marge o al costat o en paral·lel a la televisió produïda per professionals creixerà, i a un ritme molt veloç, una altra modalitat de televisió. Els continguts elaborats per ciutadans que els volen compartir són l’essència d’aquesta altra tv. Són els canals de youtube però també els de tants altres espais per compartir vídeos. Tindrem milions de canals personals. Robert Scoble ha repetit que els seus vídeos són llargs i pesats pel públic generalista però que són adequats pel públic que ell pretén tenir. La majoria, diu ell que s’hi guanya la vida, no ho fa per diners. Mentre la tv massiva es concentra en realities i telenovel·les, els mateixos usuaris elaboren una gamma molt més àmplia de continguts encara que amb una qualitat menor. En aquests nous canals és possible controlar les imatges (com en asterpix), participar en una conversa sobre l que veus (seesmic) o emetre en directe des d’un mòbil (kyte). Aquesta nova televisió de la gent no substituirà la televisió de les empreses de broadcast però s’hi afegirà i el seu pes tendirà a créixer.

Entre les mencions a la tv que s’han fet a la trobada parisenca destaca la presència de Janus Friis un dels creadors de Skype i ara de Joost. Va insistir en la seva vocació d’emetre productes autoritzats i va demostrar una actitud molt interessant amb Joost: no vol competir amb el que ja hi ha a la xarxa sinó crear un espai nou on creu que hi ha recorregut. Per dir-ho segons Chan Kim i Renée Mauborgne, prefereix un oceà blau on tot està per inventar que competir en un oceà vermell (poblat de productes similars) on l’única arma està vinculada al preu i per tant a la rebaixa de costos.

Alguna cosa per explicar

També ha tingut interès escoltar June Cohen, de TedTalks, defensant la idea que l’important és tenir coses per explicar (storytelling), un pensament que havia expressat Francesc Escribano en aquest bloc.

Cohen creu que no ens hem de concentrar en la tecnologia sinó en el comportament de les persones i assegura que la majoria dels blocaires i altres generadors de continguts de la xarxa no pretenen competir amb els media sinó, simplement, ser-hi. L’únic que passa és que ser-hi, avui, ja implica generar continguts i ja hi ha una generació que quan pensa en continguts no es limita als escrits i també actua amb els audiovisuals.

Sobre els TEDTalks cal dir, si de cas, que quan van decidir traslladar aquestes presentacions i conferències a la xarxa, a la vista de tothom, no sols no van matar la idea de la trobada presencial sinó que a més han arribat a un altre públic que no haurien assolit mai.

Si hi ha d’haver canals diversos per públics diversos, els directius d’empreses dedicades a la fabricació de continguts no s’haurien de perdre un canal televisiu com aquest perquè hi ha expressions molt interessants sobre l’esdevenidor. No podran tenir mai un prime time capaç de competir amb el safareig i la telenovel·la, però són un canal preferent per un col·lectiu professional nombrós que s’hauria d’interessar pels canvis que tenen lloc en el nostre entorn.