21/7/10

Explicacions: què és això de la finestra

Explicar la posició

Jeff Jarvis ofereix al seu blog una explicació clara de les seves posicions, per evitar malentesos amb els seus lectors i fins i tot anota quina mena d’interessos econòmics pot tenir, i les seves creences religioses, perquè troba més honest deixar clar al lector el seu punt de partida.

Els lectors d’aquest blog ja saben que no m’ocupo de política. M’interessen aquí molts altres assumptes que tenen a veure amb el canvi que les TIC ens ajuden a fer i, des de fa uns mesos, des de la feina de periodista, he intentat aportar reflexions sobre la manera com expliquem les coses.

Per tant, em podria estalviar cap mena d’explicació.

Una acció audaç o ingènua

Però els últims dies circula per la xarxa un document que potser té sentit que miri d’explicar aquí.

No sé si és una acció audaç o només ingènua.

Sigui com sigui, confio que aquest posicionament no desviarà l’atenció de cap lector. Aquest blog seguirà sent el mateix. No canvia.

Però vull donar una explicació sobre una proposta que aquí només havia insinuat.

Posició

En termes polítics, sóc pragmàtic i divideixo l’espectre entre dues grans posicions, les més socialdemòcrates i les més liberals. M’inclino sense vergonya per les primeres, encara que molts amics em diuen que de vegades no ho sembla. Dec ser una mena de socialdemòcrata liberal, no ho sé.

En qüestions de drets civils i altres assumptes morals, em sento més aviat radical (en el sentit recte de la paraula, en vaig parlar un dia aquí).

Pel que fa a les propostes de solució per a Catalunya, després d’una joventut nacionalista em vaig anar acostant al federalisme, sobretot seguint les idees i propostes de persones com Pasqual Maragall o Quim Nadal. De fet, durant uns quants anys, vaig adqurir una experiència, que encara m’és útil, treballant en algunes campanyes electorals, sempre per a candidats del PSC.

És una de la desena de feines que he fet en els últims vint-i-cinc anys i des d'aquest blog sempre hi ha hagut i hi ha un enllaç a la meva biografia professional.

Una fallida

Em vaig desvincular de la política quan vaig emprendre un projecte que no volia que tingués cap mena de risc a causa d’això i, com tothom, una mica per esgotament.

Durant els darrers anys, he mantingut les meves opcions personals i he sigut un votant de l’actual govern de Catalunya, tot i que en els últims dos o tres anys he anat rumiant amb amics sobre la fallida de la proposta federal de manera cada vegada més intensa.

No estic sol. L'estadística diu que formo part d'un moviment ampli de persones que compartíem una posició i que avui creiem que hi ha una urgència a resoldre d'una vegada per totes.

Els darrers mesos, he mirat de resumir la meva mirada i me n’ha sortit un document que em sembla que conté crítiques força dures a l’independentisme i al nacionalisme, tot i que sense aquesta aportació no seríem a on som, i que convida els federalistes a ser col·laboradors d’un projecte que ens permeti sortir de l’atzucac, d’aquest bucle del qual tinc la impressió que la classe política no vol acabar de sortir.

Compartir-ho

Crec que s’equivoquen. Crec que hi ha una sortida. Ho he explicat. Ho he escrit. Per a mi, per entendre’m, però m’ha semblat que podia ser útil si ho compartia.

En aquest document, enfoco la qüestió de la independència d’una altra manera. No dic que sigui bona ni tan sols és original. Hi ha desenes d'articles i llibres que ho saben dir millor.

I segur que no hauria estat capaç d’escriure res sense totes les aportacions de persones que sí que estan preparades per tractar d’aquests assumptes. Jo no sé res. Només he escrit el que m’ha semblat entendre.

Interès

Però m'ha sobtat que el text ha tingut força lectures (o visites) i he rebut comentaris que demostraven molt d’interès, en pocs dies. I això que som a l'estiu.

És veritat que m'he preocupat de fer-lo arribar a uns quants amics i coneguts, però també ho és que he rebut notes de persones que no coneixia de res i que subratllaven aspectes del text que trobaven d'interès.

Per això vaig decidir fer una presentació que ajudés els posibles lectors a entrar una mica en el text, abans de decidir que hi podien dedicar mitja hora.

Ja està, ara ha quedat explicat.

Sortir del bucle

Mantinc en general les meves preferències. Per entendre’ns: l’endemà de la independència, és molt probable que torni a votar la socialdemocràcia, tingui les sigles que tingui. Encara que molts amics em trobin una mica liberal i que jo em senti en molts aspectes més radical.

Però ara mateix crec que és una urgència sortir del bucle. La proposta d’estar 30 anys més negociant, discutint, al bucle, no m’il·lusiona gens ni mica. I el concert econòmic em sembla una jugada més o menys vivaç però dins del mateix bucle.

Vet-ho aquí.

Ja està. Ja no caldrà que aquí en parlem més.

En aquest blog no faig política.

I els lectors saben que no és el que ofereixo.

Però he volgut donar una explicació.

Per evitar malentesos.

Tots som moltes coses alhora.

I una d’aquests “coses” que sóc és el document que he escrit i la presentació que n'he fet.

La presentació és aquesta:

1 comentari:

Ricard V. ha dit...

m'agradaria compartir aquesta fantàstica presentació al facebook. Saps com es pot fer? No ho podriens penjar a YouTube?
Tampoc s'obre el link del document final.
(ricard.vaque@gmail.com)