7/7/10

Abans que es tanqui la finestra

La noció de “finestra” és molt emprada entre els venedors i compradors de productes audiovisuals. Es refereixen al període durant el qual els drets permeten l’exhibició d’un film o l’emissió d’una sèrie.

Els professionals d’aquest segment debaten si la finestra aquesta o aquella és massa curta o massa llarga.


Entenc com a “finestra”, per tant, l’oportunitat que algun fet s’esdevingui, que algun projecte arribi a port, que alguna idea progressi.


Les finestres s’obren, sí, però també es tanquen.


De vegades és possible controlar-ho però molts cops el context és tan poderós que actua com un fort corrent d’aire, que tanca les finestres encara que no ho vulguis.


Llegia fa poc sobre el cas de Ronald Wayne, un dels tres fundadors d’Apple, que va vendre’s les accions per 800 dòlars fa molt i molt de temps, un 10% que avui valdria 22.000 milions.


Aquest és un cas personal, algú que, com diu el mateix Wayne, confirma que quan som en un punt crucial no ens en solem adonar.


Hi ha molts altres casos, els músics que van deixar grups que després van ser molt populars i altres artistes o emprenedors que no van tenir tota la sort que potser mereixien.


Les empreses noves saben que a més de la planificació i l’encert depenen força de la sort, o sigui, de com afronten la seva “finestra”.


Però hi ha finestres que van molt més enllà d’una persona.


Són oportunitats que s’obren per a una comunitat, per a una idea determinada o per a un país.


En aquests casos, la pèrdua no consisteix a deixar escapar una mica de fama o uns quants milions de dòlars sinó que té conseqüències de més abast.


És veritat que costa molt adonar-se que ets en una cruïlla decisòria quan hi arribes. Però si tens la sensació que t’arriba aire fresc, si veus un paisatge que no veies, és legítim començar a creure que hi ha una finestra oberta.


En aquestes situacions, no estic gens segur que sigui gaire pràctic discutir sobre el color del marc ni aturar-se a comentar la pols que s’ha enganxat als vidres.


Hi ha el risc que una ventada tanqui la finestra oberta i, també hi ha la possibilitat que mentre ens entretenim amb el marc i els vidres vingui algú i aprofiti l’avinentesa per tirar avall la persiana.

Cap comentari: