1/9/11

Freelance



Blog nou

A l’apunt anterior, celebrava el quart aniversari d’aquest blog i insinuava alguna reforma.

Ara ja puc anunciar que d’aquí a poc dies podré ensenyar un blog nou que es distingirà d’aquest perquè aplega continguts que ara es troben a llocs diferents, perquè tindrà un disseny elaborat per un professional i perquè s’allotjarà en un domini propi.

D’aquesta manera, el blog que sempre he considerat com un mitjà d’expressió personal ho serà més que mai: agregarà tots els continguts que produeixo, la seva lectura serà més còmoda i tindrà una casa amb el seu nom.

Aventura nova

Aquest canvi, que fa mesos que concebo, respon a alguna cosa més que al desig de millorar les condicions d’aquest mitjà. A partir d’aquest setembre començo una aventura personal que no cal que expliqui aquí amb tots els detalls, en part perquè sóc incapaç de traçar el guió sencer.

Vaig dedicar un apunt a uns quants periodistes emprenedors del país i escrivia per tancar-lo una frase que contenia la pista d’una actitud: tornar a començar. No era la primera vegada que m’hi referia. Em vaig abocar amb el mateix lema a les tasques de redactor especialitzat que se’m van encomanar al 3cat24.

Però aquesta vegada es tracta d’un canvi més radical. Aquesta tardor posaré en janquim a disposició dels clients que sàpiga convèncer pel meu compte perquè he abandonat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, després d’haver-hi servit (m’agrada dir-ho amb aquest anglicisme) més de deu anys com a empleat (en una etapa anterior, n’havia estat un col·laborador extern).

Moltes gràcies

En aquest temps he tingut una pila d’oportunitats magnífiques, des del projecte de creació del primer informatiu infantil d’Espanya fins als vint últims mesos a la redacció del portal de notícies.

Entremig he tingut la sort d’aprendre a dirigir programes i àrees de producció de continguts, a programar canals, a coordinar graelles, a més de participar en el disseny del projecte del llibre d’estil corporatiu per enfocar l’estructura dels primers documents i d'obrir un dels primers blogs d'un canal de televisió.

Una confiança immerescuda em va permetre participar en els equips que es concentraven en la innovació i vaig intentar desplegar activitats que afavorissin la redistribució del coneixement d’una manera tranversal en un conjunt d’empreses que ara tendeixen a la unitat.

Amb les etiquetes "empresa" i "ccma" es poden trobar força apunts dedicats a aquestes qüestions, de la mateixa manera que després n'hi ha molts centrats en la "redacció" i el "periodisme".

Ha sigut extraordinari, i aprofito per donar les gràcies a tots aquells als que no ho he pogut dir encara personalment. M'han ajudat a aprendre molt més que l'ofici.

He conegut desenes i desenes de persones molt preparades, intel·ligents, professionals que en saben un niu, apassionats per una idea de comunicació pública i, també, responsables per força, perquè la consciència que es tracta d’una columna fonamental per al manteniment d’una llengua viva els obliga a actuar amb molt de seny.


Sense mapa

Però ara és hora de provar una altra cosa. Sense res més que molts bons records i amb la vista cap endavant.


La Karma Peiró va fer una foto quan passava per última vegada la targeta que dóna accés als empleats, a les instal·lacions de Televisió de Catalunya.

M'ha agradat il·lustrar l'apunt amb aquesta imatge però la fotografia que de debò ho explicarà tot encara no existeix, l'aniré ensenyant a mesura que tingui alguna forma més concisa.

Intueixo quina mena de feines em ve més de gust fer, quines preferiria evitar i quines em farien molt feliç. Però quan algú fa d’ell mateix la seva empresa i saluda el mercat farà bé d’arribar-hi amb alguna idea més concreta i, potser, una flexibilitat raonable. De manera que no puc avançar encara quina ruta emprenc, confio que la meva cartera real, a mesura que es defineixi, m’ajudarà a entendre’m més bé i m’agrada encetar aquesta etapa sense un mapa minuciós. Per això té un punt d’aventura, que no voldria perdre del tot.


La píndola vermella

Ara queda explicat aquell tuit d’un divendres, el 29 de juliol, quan indicava que el meu vídeo del dia era aquell moment del primer Matrix, quan el Neo ha de triar entre la píndola blava i la vermella.

No vull dir que abandoni una fantasia recreada, l’empresa on he treballat aquests anys és una realitat evident i notable.



Aquest fragment em servia per explicar un contrast entre l’estabilitat, una certa seguretat, i l’aventura de la desconnexió, un lloc on t’has de valer amb els altres que són com tu. Interpretava la píndola vermella com la decisió que no té retorn, com una versió actualitzada d’aquell “alea jacta est” de quan Cèsar va creuar el Rubicó.

Si fins ara pagava els peatges acceptables de l’estabilitat (una certa estabilitat), des d’ara assumeixo els riscos de la llibertat.

Invitació

Als lectors d’aquest blog no els interessen els meus assumptes personals, i ho agraeixo. Però ni que fos per evitar malentesos, com un gest de mínima transparència, he cregut oportú esmentar aquest canvi.

Qui hagués pensat que les meves opinions podien estar massa tergiversades perquè estava empleat a la CCMA des d’ara ja podrà pensar que ho són igualment perquè en sóc un ex empleat.

Qui hagués pensat que valia la pena llegir aquest mitjà, està convidat a la casa nova, de seguida que en pugui obrir la porta.

20 comentaris:

Kedume ha dit...

Molta sort en aquesta nova aventura :-)

Xavier ha dit...

Molta sort i endavant!

Trina Milan ha dit...

Sort i força!

Joan Ayats ha dit...

Normalment a la piscina on és llencen el autònoms no hi ha mai gaire aigua, però la sensació de llibertat fa que el cop no faci mal.
Molta sort i seguirem atents al bloc!

Marc alegre ha dit...

Molta sort janquim! Ets un crack!!

Miquel Saumell ha dit...

Et desitjo molts èxits en la teva nova etapa professional, i aprofito per felicitar-te per haver pres una decisió que venint d'on vens segur que no t’ha estat fàcil de prendre. La llibertat que tindràs treballant per tu i no per un tercer et compensarà la manca de seguretat que dius que tenies fins ara. Jo sempre he treballat per mi i t’asseguro que no ho canvio per res, i això que he passat també per moments difícils i dolents, com tothom que decideix volar pel seu compte.

Montse Marsal ha dit...

Benvingut al mon dels emprenedors! Felicitats per la decisió que has pres! El desitjo molts, molts èsits!

Boris Mir ha dit...

Decidir i fer, dues accions que requereixen coratge. Les dues que has fet no són banals: enhorabona i molta sort!

Mònica Ramoneda ha dit...

Sort, Janquim, et seguirem de prop!

Karma ha dit...

Et dedico un gran somriure i una abraçada.

Ens trobarem pel camí ;-)

Ferran Moron ha dit...

Que tinguis molta sort en aquesta nova etapa.

Aleix ha dit...

Molta sort! Esperem l'enllaç al nou blog aquí i via twitter ;)

Xavier Colomer ha dit...

Molta sort aventurer, esperarem amb impaciència aquest nou mitjà per llegir els teus articles sempre interessants.

Gerard Velez ha dit...

Molta sort en aquesta nova i interessant aventura.

jnqm ha dit...

Moltes gràcies a tothom. Ho aniré desvelant mentre passi...

Conxa Rodà ha dit...

Sort!!!
esperem amb ganes el teu nou espai
Conxa
@innova2

Odilas ha dit...

Molta sort Janquim!, quedem un dia d'aquests i ens prenem unes píndoles :)
Benvingut allà on vulguis anar.
Abraçada

Anònim ha dit...

Una forta abraçada.
Rafael Bigorra

einestzara ha dit...

Una pèrdua de talent a la Corpo. Et desitjo èxit i moltes satisfaccions en aquesta nova etapa. Una abraçada.

Jaume Pérez

Anna ha dit...

Molta sort! T'anirem seguint de ben a prop :)