22/11/07

Escribano: "els espectadors poden girar la truita"

En aquest bloc hem llegit què pensen, en forma de respostes, Ferran Clavell i Jaume Masdeu. Continuo aquesta sèrie de converses escrites i ho faig amb Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya.

Els comentaris haurien de servir per ampliar aquesta conversa i generar un debat, ni que sigui reduït a l'àmbit modest d'aquest bloc. Hi ha algunes idees que poden suscitar controvèrsia (considerar internet com un complement de la tele, per exemple) i d'altres que poden comptar amb més suports (com aquest accent que sempre posa en la qualitat).

Crec que es mostra un Escribano més 'polític', amb afirmacions genèriques, i he trobat a faltar més concrecions i capacitat de projecció. Però per damunt de tot li agraeixo molt de veritat que hagi acceptat la conversa.

Amb Francesc Escribano hem treballat junts prou temps com per creure que ens coneixem una mica. Que hagi volgut mantenir i reproduir aquest diàleg electrònic és una prova d'un estil que mereix un reconeixement sincer.

Paco, la televisió s'acaba mesurant per l'audiència que té cada canal. Però tu sempre has defensat que hi havia altres indicadors a considerar. Ens ho pots explicar? Què et sembla que ha de servir per mesurar una televisió que existeix gràcies a la contribució de tothom?


Els sistemes per mesurar l’audiència de televisió són tan ràpids i exhaustius que condicionen els continguts i la nostra percepció sobre el mitjà . Sembla que només valgui la llei del mercat i que la valoració quantitativa sigui la única referència per jutjar el que fem. Vivim en un món on només importa quanta gent mira un programa i no el que opinen d’allò que han vist, si els ha agradat o no.

N’estàs segur? Més aviat fa l’efecte que es pugui opinar més que mai. Sobre els productes, sobre els serveis. Tothom pot fer de crític d’hotels o de concerts. També de televisió. Hi ha molts blocs que en parlen

Saps què passa, que la quantitat és fàcil de mesurar i la qualitat no. Poden haver-hi molts blocs, moltes opinions, tants caps tants barrets, però com pots saber quina opinió pesa més que l’altra? Si vols ser diferent, si vols ser millor que els altres, has d’apostar per la qualitat de manera decidida. Qualitat vol dir risc, voluntat d’innovació, gust per la diferència i cura pels detalls, voler que els teus espectadors se sentin orgullosos del fet diferencial que suposa la teva oferta. És el que volem fer a TV3.

De quina manera et sembla que s'adaptarà la televisió pública catalana als canvis que tenen lloc a l'entorn?

El principal repte que tenim de futur és aconseguir que la llengua catalana tingui un paper de primer nivell en el nostre univers audiovisual. El català s’enfrontarà en aquest entorn canviant amb continguts en castellà i en anglès que poden competir millor que els nostres. Hem d’apostar pels continguts, creure que el nostre imaginari col•lectiu és tan bo com els imaginaris més grans i consolidats, i no defallir. Hem d’estar molt atents a la nova manera que tindran els ciutadans de relacionar-se amb els continguts audiovisuals. Les famoses ‘patates de sofà’ que s’escarxofen davant la tele continuaran existint i seran majoritaris però si fem i pensem els continguts per a ells no guanyarem el futur.

Em sembla una declaració de principis: parles de reforçar un imaginari determinat i no desatendre els escarxofats, si ho entenc bé. Però què diries que haurà de fer TVC?

Hem de mirar què fan els joves, què fan els nens, què fan aquelles persones per les quals les noves tecnologies no són les ‘noves’ tecnologies sinó simplement les tecnologies amb les que es comuniquen perquè han nascut i crescut amb elles. Hem de mirar aquests grups socials i humans per modelar els continguts del futur. També hem de continuar apostant per la producció de continguts, tant de línia generalista com alguns de més minoritaris. Hem de continuar produint documentals, informatius, dramàtics, esports i tots els altres continguts que fem adreçats a públics majoritaris, però hem de valorar cada vegada més els targets específics, fer programes per a segments determinats de públic que volem fer nostre. Finalment hem d’aprofundir els dos adjectius que més ens defineixen i que més ens diferencien com a televisió: l’aposta pel servei públic i pel servei al país.

Recentment, des de la direcció general de la CCMA es va fer una declaració sobre la necessitat de revisar l'estructura de la Corporació per configurar-la per continguts temàtics i no per plataformes d’emissió. Quina opinió et mereix aquest enfocament?

És un enfocament totalment necessari si volem ser una empresa del segle XXI. Abans, tenir un canal era sinònim de tenir poder i per tant les plataformes d’emissió eren molt cobejades. Ara continuen sent importants, però si no ets capaç d’omplir-les amb continguts propis i diferenciats no valen res.

Com et sembla que ens mirarem la tele d'aquí a 5 anys?

Veurem més televisió a més llocs i la combinarem amb més suports. La nostra relació amb el mitjà s’assemblarà més a la que mantenim ara amb Internet. Penso que en el futur Internet i la televisió convergiran encara més. Després del Youtube la televisió no pot ser el mateix.

Estem d’acord que ja no serà igual. Però com a màxim responsable d’una cadena tan important, què preveus que passarà? Què farem els espectadors que ara no fem?

En aquest negoci ple de profetes del passat sempre és difícil fer prediccions. Però per dir alguna cosa, crec que els espectadors, en aquest futur multiplataforma, multipantalla i hipercomunicat que ens espera, faran una cosa no han fet fins ara que és demanar de debò. Fins ara l’oferta ha condicionat la demanda, a partir d’ara els espectadors tenen elements suficients per girar la truita i descartar aquells continguts que no tenen valor comunicatiu afegit. Els programes de televisió han de deixar de pensar-se ‘només’ per a televisió, s’han de pensar com un contingut que necessita complementar-se en altres suports (internet, telèfon mòbil, ràdio...).

Què creus que canviarà en la manera de treballar dels que ara fan televisió?

Als professionals ens canviarà la manera de relacionar-nos amb el nostre públic, haurem de dominar més llenguatges, ser més conscients de la necessitat de dominar altres plataformes... Però hi ha una cosa que no canviarà: continuarem buscant històries per explicar. En un món on les veus es multipliquen, on l’accés als mitjans és més fàcil i democràtic, la línia que separarà els professionals dels qui ho volen ser és que els professionals són aquells que tenen alguna cosa a dir i, per tant, els que es fan escoltar.

Amb això vols dir que tothom que es faci escoltar serà un professional? Hi ha milers de ciutadans amb coses a dir i sovint es fan escoltar. El que dius implica un canvi molt gran, estàs dient que la televisió de tots la farem entre tots?

Vull dir que no et pots considerar professional si no tens res a dir, si no pots aportar alguna cosa nova, per petita que sigui. I, sí, és un canvi molt gran. Hi ha molta gent que no porta el títol de professional que es podria plantejar viure de la seva habilitat comunicativa en aquest nou entorn que vivim.

Per facilitar un diàleg obert, via comentaris, estarà bé disposar d'altres materials. Aquí es pot llegir què declarava Escribano poc després del seu nomenament i aquí es pot veure una entrevista que li van fer a Vilanova Digital.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a bon director d'una TV generalista, Paco Escribano encara pensa en clau "TV-cèntrica", on l'electrodomèstic i l'empresa que l'alimente encara és el centre del món. Des del moment en què la TV ja no és tan important, caldria parlar de "continguts audiovisuals multiplataforma", no de "programes de televisió que es complementen amb altres suports". En aquests moments, televisions admirades (i copiades) per TV3 com la BBC ja estan desenvolupant projectes audiovisuals on el mitjà complementari és la televisió i el camp de batalla principal és Internet o els mòbils. Ens agradi o no, la TV ja no és el centre del món, encara que a nivell d'empresa i recursos encara sigui així.

BINOT ha dit...

Ja li havia sentit amb anterioritat al Francesc Escribano aquesta idea de que l’organització que encapçala ha de ser una eina per reforçar o impulsar un imaginari col•lectiu. Crec que és una idea obsoleta. Els imaginaris col•lectius podien ser potents quan la societat mantenia cert grau d’homogeneïtat, en qualsevol sentit: cultural, lingüistica, d’origen de la població... Però avui, aquí com a tot arreu, anem just en sentit contrari, la societat avança cap a una disgregació creixent en petites comunitats. Qualsevol intent per a reforçar un determinat imaginari col•lectiu està destinat a incidir només sobre grups cada vegada més reduits i més desconectats els uns dels altres. L’imaginari dels joves es totalment diferent al dels adults, el dels immigrants equatorians al dels que provenen del Pakistan, i així fins a l’infinit. Forma part de l’essència del nostre temps, ens agradi o no (en podríem parlar molta estona). En qualsevol cas, una televisió pública no hauria de caure en l’error de tancar-se també en una (unes) d’aquestes comunitats. La gent no canviarà d’imaginari, canviarà de canal. (Consti que no m’estic referint a la qüestió de si a TV3 s’ha d’utilitzar el castellà, això podria ser només un element més de la discusió, no el tema central).
Slts

genis roca ha dit...

Tinc una dèria personal amb el tema de les mètriques. No sé perquè, doncs sóc de lletres, però sempre m'ha interessat molt com posar dades numèriques als aspectes qualitatius.

Certament, si em dius qué medeixes podré esbrinar qué t'interessa. Medir l'audiència em sembla lògic, però medir només l'audiència és preocupant. Ara hi ha la possibilitat de medir (per exemple) l'activitat a la xarxa:

- el nivell de debat i/o comentari que ha generat un contingut (amb BlogPulse, HitWise o similars), i amb un petit mashup això es pot creuar amb d'altres dades com el nombre de visites a aquestes pàgines, o el nombre d'intervencions en un d'aquests espais, o el nombre d'enllaços de tercers a aquests espais i/o a aquestes opinions... tot plegat pot donar peu a indicadors potencialment interessants.

- durada de la repercussió (quant temps després de l'emissió apareixen les primeres reaccions, i durant quant temps -hores, dies, setmanes...- tenen lloc aquestes reaccions.

- distribució geogràfica de les reaccions

- presència del contingut a les xarxes socials (del.icio.us, youtube, etc) i audiència en aquests entorns (visites, favorits, sendmail...)

- nombre de persones diferents expressant opinió respecte un contingut o grup de continguts concret

... i un etcètera que suposo llarg, doncs ara tot just estic improvisant. Però suposo que per aquí hi ha un camí.

O no...

En tot cas, Janquim, boníssima la sèrie d'entrevistes. Merci!

jnqm ha dit...

Gràcies, anònim, binot i Genís. Provo de seguir el diàleg.
Anònim, potser sí que hi ha un pensament "tvcèntric" com tu dius, però per ser honestos és el mateix pensament que s'observa a les altres cadenes generalistes. El que diu en Genís va en la mateixa direcció: hi ha maneres noves de ser presents al món creant continguts. Però també és cert que són emergents. Les formes estables de consum encara pesen.
El que em sembla més destacable és que Escribano parli d'espectadors que giren la truita i de nous professionals (això pot tenir a veure amb els natius digitals que en Genís estudia i presenta al seu bloc). Em semblen dues visions molt rellevants. Caldrà veure amb quin ritme s'avança cap aquí però el que ha dit marca una ruta.
Binot, el que dius sobre l'imaginari gairebé ens portaria a una cadena de comentaris inacabable. Diria que hi veus bé però també és veritat que la història de persones que es troben acaben per configurar imaginaris propis. Així ha sigut sempre. Una altra cosa serà que aquest imaginari ja no podrà ser el que se'ns transmetia fa vint anys. Diria que la diferència és que l'imaginari no l'ha de construir una televisió, ni que sigui pública i es tingui per nacional. El fa la gent. I si de cas els mitjans l'han d'interpretar i entendre els canvis.
En fi, gràcies a tots per acceptar aquest micro debat i participar-hi.

Anònim ha dit...

Janquim: que les altres TV generalistes també siguin "tvcèntriques" és fruit de la tradició. Que encara no hagin trencat amb això no és un motiu perque nosaltres tampoc ho fem. Posats a enmirallar-nos, fem-ho amb la BBC, no amb TeleCinco o Antena 3....

Anònim ha dit...

Més directors de TV generalista davant d'una cruïlla complicada: el director de La Sexta en una convenció de bloggers. Molt interessant....

http://industriaaudiovisual.blogspot.com/2007/11/ms-mentalidades-en-conflicto-los.html

Anònim ha dit...

Molt interessant el que expliqueu... i l'entrevista molt ben portada.
Però em surgeixen diferents dubtes, com podrien ser aquests.
Qué fa una televisió pública per formar als seus profesionals en el àmbits dels continguts multiplataforma ?
Per que no lidera aquets canvis, tractant-se d'una tele pública, i no anar a contracorrent de les privades ?
Coneix el Dtor. de Televisió de Catalunya que es fa pels "puestos" al voltant de la televisió 2.0, xarxes socials, continguts crossmedia etc etc ? La meva resposta és que MAI l'he vist a ell ni a ningú del seu equip en aquest foros on es parla d'això. Simptomàtic és l'aportació de l'altre anònim al respecte del dtor. de la sexta.
Peruqe parla del youtube com una obsesió.... si molt abans del youtube ja existia de manera decidida el video a la xarxa ?... el youtube és una consecuencia no un fet aillat.
Pensa produir en multiplataforma ? o només basar continguts i replicar-los ?

bé son dubtes que tinc.

salut i bona feina.

anònim2

jnqm ha dit...

anònim 1, anònim 2 i anònim 3, disculpèu que us anomeni així però no tinc més dades per fer-ho d'una altra manera.

gràcies de veritat per la vostra participació.

les preguntes que s'adrecen a Escribano no les puc pas respondre. Però em semblen pertinents, això sí.

Quedui clar, si de cas, que jo no volia dir que TVC s'hagi d'emmirallar en les tv generalistes que "passen" de la noció multiplataforma, només volia indicar que hi ha un context que pot ajudar a entendre com són les coses.

De totes maneres, em deixeu apuntar un tret? Sovint disparem tots plegats cap amunt. I si ho fem en línia recta? Quantes persones que treballen a TVC han aprofitat aquesta entrevista per expressar la seva opinió? Quantes persones de TVC han volgut saber què deia el seu director sobre aquestes qüestions? Tinc les dades, és clar. Aquest post, des que és aquí, no ha rebut ni un centenar de visites, i moltes no són de gent que treballi a l'empresa (per lògica cal deduir-ho). Per tant, no ens enganyem, l'interès pel que pugui passar demà encara és escàs i restringit a persones molt actives en aquest terreny.

Dit això, d'acord que youtube és conseqüència i no inici. I d'acord que malgrat el que veiem no ens hem de rendir. Hi ha molta feina a fer i val la pena. L'altre dia vaig ser en un "mini-input" a Santiago de Compostel·la i vaig demanar a 40 estudiants de comunicació audiovisual si veien la tele cada dia. La majoria van dir que sí. Encara que la meitat també veien blocs, una tercera part escrivien blocs i una quarta part havien "pujat" un vídeo a la xarxa algun cop a la seva vida. Eren nois i nois de 20 anys.

En fi, que tenim TV per estona. La discussió és sobre quina mena de TV.

En seguirem parlant, moltes gràcies de veritat per acceptar aquest espai com a punt d'intercanvi d'idees i per expressar les vostres. Seguim així!