Escribano: "els espectadors poden girar la truita"

En aquest bloc hem llegit què pensen, en forma de respostes, Ferran Clavell i Jaume Masdeu. Continuo aquesta sèrie de converses escrites i ho faig amb Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya.

Els comentaris haurien de servir per ampliar aquesta conversa i generar un debat, ni que sigui reduït a l'àmbit modest d'aquest bloc. Hi ha algunes idees que poden suscitar controvèrsia (considerar internet com un complement de la tele, per exemple) i d'altres que poden comptar amb més suports (com aquest accent que sempre posa en la qualitat).

Crec que es mostra un Escribano més 'polític', amb afirmacions genèriques, i he trobat a faltar més concrecions i capacitat de projecció. Però per damunt de tot li agraeixo molt de veritat que hagi acceptat la conversa.

Amb Francesc Escribano hem treballat junts prou temps com per creure que ens coneixem una mica. Que hagi volgut mantenir i reproduir aquest diàleg electrònic és una prova d'un estil que mereix un reconeixement sincer.

Paco, la televisió s'acaba mesurant per l'audiència que té cada canal. Però tu sempre has defensat que hi havia altres indicadors a considerar. Ens ho pots explicar? Què et sembla que ha de servir per mesurar una televisió que existeix gràcies a la contribució de tothom?

Els sistemes per mesurar l’audiència de televisió són tan ràpids i exhaustius que condicionen els continguts i la nostra percepció sobre el mitjà . Sembla que només valgui la llei del mercat i que la valoració quantitativa sigui la única referència per jutjar el que fem. Vivim en un món on només importa quanta gent mira un programa i no el que opinen d’allò que han vist, si els ha agradat o no.

N’estàs segur? Més aviat fa l’efecte que es pugui opinar més que mai. Sobre els productes, sobre els serveis. Tothom pot fer de crític d’hotels o de concerts. També de televisió. Hi ha molts blocs que en parlen…

Saps què passa, que la quantitat és fàcil de mesurar i la qualitat no. Poden haver-hi molts blocs, moltes opinions, tants caps tants barrets, però com pots saber quina opinió pesa més que l’altra? Si vols ser diferent, si vols ser millor que els altres, has d’apostar per la qualitat de manera decidida. Qualitat vol dir risc, voluntat d’innovació, gust per la diferència i cura pels detalls, voler que els teus espectadors se sentin orgullosos del fet diferencial que suposa la teva oferta. És el que volem fer a TV3.

De quina manera et sembla que s'adaptarà la televisió pública catalana als canvis que tenen lloc a l'entorn?

El principal repte que tenim de futur és aconseguir que la llengua catalana tingui un paper de primer nivell en el nostre univers audiovisual. El català s’enfrontarà en aquest entorn canviant amb continguts en castellà i en anglès que poden competir millor que els nostres. Hem d’apostar pels continguts, creure que el nostre imaginari col•lectiu és tan bo com els imaginaris més grans i consolidats, i no defallir. Hem d’estar molt atents a la nova manera que tindran els ciutadans de relacionar-se amb els continguts audiovisuals. Les famoses ‘patates de sofà’ que s’escarxofen davant la tele continuaran existint i seran majoritaris però si fem i pensem els continguts per a ells no guanyarem el futur.

Em sembla una declaració de principis: parles de reforçar un imaginari determinat i no desatendre els escarxofats, si ho entenc bé. Però què diries que haurà de fer TVC?

Hem de mirar què fan els joves, què fan els nens, què fan aquelles persones per les quals les noves tecnologies no són les ‘noves’ tecnologies sinó simplement les tecnologies amb les que es comuniquen perquè han nascut i crescut amb elles. Hem de mirar aquests grups socials i humans per modelar els continguts del futur. També hem de continuar apostant per la producció de continguts, tant de línia generalista com alguns de més minoritaris. Hem de continuar produint documentals, informatius, dramàtics, esports i tots els altres continguts que fem adreçats a públics majoritaris, però hem de valorar cada vegada més els targets específics, fer programes per a segments determinats de públic que volem fer nostre. Finalment hem d’aprofundir els dos adjectius que més ens defineixen i que més ens diferencien com a televisió: l’aposta pel servei públic i pel servei al país.

Recentment, des de la direcció general de la CCMA es va fer una declaració sobre la necessitat de revisar l'estructura de la Corporació per configurar-la per continguts temàtics i no per plataformes d’emissió. Quina opinió et mereix aquest enfocament?

És un enfocament totalment necessari si volem ser una empresa del segle XXI. Abans, tenir un canal era sinònim de tenir poder i per tant les plataformes d’emissió eren molt cobejades. Ara continuen sent importants, però si no ets capaç d’omplir-les amb continguts propis i diferenciats no valen res.

Com et sembla que ens mirarem la tele d'aquí a 5 anys?

Veurem més televisió a més llocs i la combinarem amb més suports. La nostra relació amb el mitjà s’assemblarà més a la que mantenim ara amb Internet. Penso que en el futur Internet i la televisió convergiran encara més. Després del Youtube la televisió no pot ser el mateix.

Estem d’acord que ja no serà igual. Però com a màxim responsable d’una cadena tan important, què preveus que passarà? Què farem els espectadors que ara no fem?

En aquest negoci ple de profetes del passat sempre és difícil fer prediccions. Però per dir alguna cosa, crec que els espectadors, en aquest futur multiplataforma, multipantalla i hipercomunicat que ens espera, faran una cosa no han fet fins ara que és demanar de debò. Fins ara l’oferta ha condicionat la demanda, a partir d’ara els espectadors tenen elements suficients per girar la truita i descartar aquells continguts que no tenen valor comunicatiu afegit. Els programes de televisió han de deixar de pensar-se ‘només’ per a televisió, s’han de pensar com un contingut que necessita complementar-se en altres suports (internet, telèfon mòbil, ràdio...).

Què creus que canviarà en la manera de treballar dels que ara fan televisió?

Als professionals ens canviarà la manera de relacionar-nos amb el nostre públic, haurem de dominar més llenguatges, ser més conscients de la necessitat de dominar altres plataformes... Però hi ha una cosa que no canviarà: continuarem buscant històries per explicar. En un món on les veus es multipliquen, on l’accés als mitjans és més fàcil i democràtic, la línia que separarà els professionals dels qui ho volen ser és que els professionals són aquells que tenen alguna cosa a dir i, per tant, els que es fan escoltar.

Amb això vols dir que tothom que es faci escoltar serà un professional? Hi ha milers de ciutadans amb coses a dir i sovint es fan escoltar. El que dius implica un canvi molt gran, estàs dient que la televisió de tots la farem entre tots?

Vull dir que no et pots considerar professional si no tens res a dir, si no pots aportar alguna cosa nova, per petita que sigui. I, sí, és un canvi molt gran. Hi ha molta gent que no porta el títol de professional que es podria plantejar viure de la seva habilitat comunicativa en aquest nou entorn que vivim.

Per facilitar un diàleg obert, via comentaris, estarà bé disposar d'altres materials. Aquí es pot llegir què declarava Escribano poc després del seu nomenament i aquí es pot veure una entrevista que li van fer a Vilanova Digital.