El meu twitter

Aquest bloc està dedicat a uns quants assumptes que m’interessen però no pas a tot el que m’interessa, ni de bon tros. Va ser una decisió rotunda des del principi, volia deixar clar què s’hi podria trobar. Em sembla que aquest pas és quasi una obligació quan fas un bloc. El lector té dret a preguntar-se: “I això de què va?” i hauria de trobar una resposta més o menys neta.

La conseqüència és que en quedaven fora els comentaris i situacions més personals.

Per una altra banda, he volgut pensar de què em podia servir la idea del microblog. Com se sap, el que twitter permet són dues coses: la immediatesa i la brevetat, a més del contacte ràpid amb altres persones. La majoria de persones fan servir aquesta eina per explicar-nos què fan, on són, a qui veuen...

He trigat una mica perquè abans de llançar-m’hi volia tenir clar què hi faria, és a dir, què volia compartir. A Twitter hi ha qui en treu profit per donar a conèixer les activitats de la seva empresa, per servir notícies, per difondre activitats culturals o per respondre a emergències.

Mirant de ser fidel a les dues normes (immediatesa i brevetat) però sense deixar que aquesta regulació m’angoixi, he decidit una manera pròpia de ser a twitter: provo d’exposar part de les meves opinions i comentaris amb tots els sentits. Això vol dir que explico què he vist (i llegit), sentit (o escoltat), tastat, ensumat (aquí hauria de preferir la prospectiva a l’aroma) o tocat. Em sembla que és una aposta sincera i personal a la vegada que, per algú, podria ser un complement d’aquest bloc. Confio que l’intent sigui comprès.

A tothom que m’hi vulgui seguir, per tant, només li cal anar a http://twitter.com/janquim. Si aquest lector també s’anima a tenir el seu propi espai a twitter i s’hi registra, em podrà afegir a la llista d’aquells a qui segueix.

Genís Roca ha explicat molt bé què és el microblogging i què representa twitter. També he vist aquests altres articles on hi ha aclariments interessants sobre aquesta eina.

Benvinguts al meu twitter.