9/5/08

Què estem veient a INPUT TV

Mentre a Barcelona es fan públics els canvis a l'empresa on treballo, la delegació catalana que encapçala Francesc Escribano continua dedicant moltes hores cada a dia a veure els programes seleccionats en aquesta edició de l'INPUT TV. Vaig dir que miraria de fer-ne algun resum i provo avui d’exposar algunes idees per si fossin d’interès.

Noves tendències

Ha interessat molta gent l'experiència d'una ficció sueca que va anar més enllà de la pantalla i va aconseguir captar els internautes i la participació de moltes persones que contribuïen, com en un joc, a aclarir la trama o a embolicar-la encara més. La influència de “l'entorn internet” es percep de forma rotunda en un magazine per joves que prové d'Hongria.

Al servei dels ciutadans

Com és natural en un encontre de les televisions públiques, la idea de servir els interessos generals es troba darrera de molts programes. En destaco els seguents: Mitka vaalit? (Això és el que vols?) és una proposta finlandesa per acostar els joves a la política (a parer meu no prou reeixida). Plan B és un treball danès que explica l'experiència educativa amb un grup d'adolescents que representen el fracàs escolar. Es basa en un format britànic però se n'allunya perquè es mostra més comprensiu i no cerca l'escàndol de la mateixa manera. També han cridat l'atenció algunes peces produïdes amb el suport de WhyDemocracy?, com ara una d'italiana sobre les televisions pirates i una sobre alumnes d'una escola xinesa.

Gosadia o provocació

Com sol passar, hi ha hagut uns quants programes que han suscitat un gran debat per la seva naturalesa provocadora (a INPUT no es miren programes i prou, sempre hi ha un debat interessant entre els delegats de tot el món després de cada projecció ).

Aquest és el cas de Ut i Var Hage, una sèrie noruega on es fa mofa de gairebé tot i que en certa forma fa pensar en l'exitosa Little Britain, o de Yallahrup , un programa amb ninots de la televisió danesa on hi ha paròdies per adults (a l'episodi que ens han ensenyat l'objecte de la burla era el terrorisme fonamentalista).

La televisió més vista

A la sessió dedicada als programes més populars vam confirmar algunes qüestions interessants. El programa amb més espectadors del món és el que fa la televisió pública xinesa pel seu cap d'any. El típic programa de varietats però amb els missatges oportuns del partit únic xinès i, encara avui, amb idolatria escandalosa de la figura de Mao Zedong. La manera com aquella televisió utilitza la seva enorme popularitat resulta tan repugnant com exemplar, perquè permet entendre què tendeix a fer el poder absolut quan els mitjans s'hi sotmeten.

L'altra lliçó és que l'exit d'audiència s'oposa a una televisió de gran qualitat, per molt que hi hagi qui vulgui sostenir el contrari. Després de tot, els programes que més triomfen es basen en una aposta molt senzilla i el seu èxit se sosté sobre elements tan simples com populistes. Com és el cas dels programes que la televisió sueca o la coreana fonamenten en públics reals massius (en grans parcs) que canten amb entusiasme. Aquells a qui agradi més una televisió cultural o que inviti a la reflexió ja sabem que el share és un repte absurd, fàcil d'aconseguir si segueixes les normes del populisme i la simplicitat.

Documentar la realitat

Miraré de tornar a parlar d'aquesta trobada però de moment, per acabar l'apunt d'avui, diré que una de les peces més interessants és un documental de tres parts que segueix una investigació policial, amb un accés sorprenent al sospitós, al comissari i a la jutgessa. Le flic, La Juge et l'Assassin és un programa belga que ha provocat dubtes de caracter ètic però que ha merescut el reconeixement a una tasca professional de gran nivell.

2 comentaris:

Binot ha dit...

Saps per què un share elevat s'aconsegueix, com tu dius, amb el populisme i la simplicitat?
Una perogrullada: perquè en les coses simples, en els instints primaris, tots som igual, els compartim de fàbrica, i el públic potencial és molt gran.
En canvi, en la nostra part més sofisticada, hi ha més variat i gairebé tots som diferents.
Producte sofisticat, per definició, producte per a una minoria.
Records,

(per cert, Janquim, fas una mica d'enveja, tan veure món...)

jnqm ha dit...

gràcies binot per la teva fidelitat a aquest espai

estic força d'acord amb el teu comentari però aquests dies he pensat que volia aclarir una mica les meves afirmacionms i per això ben aviat espero escriure un altre apunt que potser et permetrà dir-hi la teva una altra vegada

gràcies