Televisió pública i qualitat

Aclariment

Amb aquest text tanco la sèrie que he dedicat a l’INPUT TV , però abans vull aclarir una afirmació que vaig fer a l’últim apunt, per evitar que sigui malinterpretada.

Els exemples que esmentava permetien assegurar, i ho mantinc, que la televisió massiva es basa en la simplicitat i el populisme (a més d’estar vinculada als esdeveniments i a l’emissió en directe). Però amb això no volia dir, és evident, que no sigui possible fer productes televisius de qualitat que trobin resposta d’audiència. Hi ha un acord molt ampli sobre el fet que la televisió pública catalana ha destacat en aquesta línia, de manera particular en el gènere del documental i la docusèrie.

Per tant, queda aclarit que sí que em sembla possible una televisió de qualitat que tingui èxit (no és que m’ho sembli, és que s’ha demostrat), però és obvi que la televisió massiva es mou en uns altres paràmetres.

També volia aclarir que la simplicitat en el contingut no implica per força una falta de complexitat en l’elaboració. No hi havia afegit el matís perquè el trobava implícit, però també em ve de gust anotar-ho per si de cas. Tots els professionals saben que la realització d’un programa basat en aspirants a intèrprets vocals pot ser d’un nivell extraordinari.

Ara sí, i per acabar el meu resum personal d’aquesta troabada internacional, apunto els últims programes que van merèixer més interès.

Diversitat

El documental francès Dans la peau d’un noir presenta, potser amb una extensió excessiva, la situació d’uns blancs que descobrexen tots els prejudicis cap a les persones negres al mateix temps que uns altres de negres confirmen la sospita que els blancs reben per part d’altres blancs un tracte preferent. S’inspira en un llibre.

Amb temàtica similar, el documental senegalès Nosaltres, que no vaig poder veure, se centra en l’experiència d’uns immigrants de Mali a Sant Feliu de Codines, un poble que conec molt bé perquè hi havia passat força estius.

Personalitat

Convertint el gènere documental en una oportunitat per a anar més enllà, gràcies a la comèdia, i a partir d’un protagonista molt singular, De syv dødssyndene és una proposta noruega que agafa el pretext dels set pecats capitals per explorar les contradiccions del nostre món. Va provocar un debat intens.

Em va interessar l’espai suec Hjarnstorm , que prova d’acostar a l’espectador la importància de la psicologia i la manera com reaccionem quan anem a comprar o quan ens deixem seduir per idearis polítics.

Novetat

Hi ha dues peces més que no vaig veure però que he de citar per força perquè els que en van tenir l’ocasió van deixar clar que eren d'un interès molt alt i els faig tota la confiança perquè en saben mil vegades més que no pas aquest aprenent. La peça britànica Richard is my boyfriend és un docudrama on es mesclen els actors amb els experts reals i el documental Hospedes da noite presenta la vida quotidiana de les persones en un entorn gens fàcil, en un antic hotel de Moçambic.

Profunditat

Per fi, i en el gènere de la ficció, cal fer una menció de la sèrie israeliana Screenz, que es construeix a partir dels diàlegs a dues pantalles, per reproduir converses telefòniques amb l’ordinador, i atén amb desimboltura i sobrietat les relacions entre les persones. El mateix equip havia tingut èxit amb BiTipul, que es va adaptar als Estats Units amb el nom In treatment.

Comunitat

Per aquells que no coneguin tan bé aquest encontre, serà bo dir que cada any se’n pot veure una selecció al Miniput de Barcelona i recordar que l’arxiu de l’INPUT té la seva seu a Barcelona, i compta com a responsable amb Jordi Balló.

SI T'HA INTERESSAT, POTSER VOLS LLEGIR:

Encontre mundial de televisions públiques
Què estem veient a Input TV