28/5/08

Professors que innoven

Aquest matí he viscut una experiència singular. Durant una mica més d’una hora i mitja he parlat davant d’una seixantena de professors de secundària i mestres de primària que han desenvolupat projectes d’innovació els últims tres anys. M’hi va convidar Pitu Martinez, del departament d’Ensenyament, que m’havia vist fer de ponent a la primera trobada de la Catosfera, que impulsa Marc Vidal.

Ha valgut molt la pena. Ja sabia que el canvi també és visible en el camp educatiu. M’havia interessat l’experiència del centre Jacint Verdaguer de Sant Sadurní i procuro seguir José Antonio Donaire (a qui, si l’agenda no ens falla, podré conèixer ben aviat gràcies a un amic comú).

Tenir al davant un grup nombrós de professionals de l’educació abocats a l’adopció de noves metodologies i apassionats per entendre el canvi que tenim el privilegi de viure m’ha proporcionat una sensació molt agradable.

He provat de compartir amb ells tot el que em sembla que he après els últims anys, he centrat la meva intervenció en la identitat (des de les claus de la identitat personal fins a la necessària identitat digital) i he volgut resumir tot el que sostinc amb una sola paraula, que ja he escrit sovint en aquest bloc: compartir (els enllaços, les relacions, la immediatesa...).

Quan he acabat, he pogut parlar amb uns quants dels assistents i m’ha reconfortat molt la seva visió positiva. No hi ha res millor que exposar el que penses i que aquells que t’escolten et diguin que els ha agradat i que han percebut la mena de missatges que els volies transmetre.

Com que el més important sempre és el que aprenem, diré que avui m'han fet descobrir que a la xarxa educativa xtec ja hi ha milers de blocs (es diu aviat) i que molts educadors comparteixen el coneixement amb aquesta eina.

A més, hem tingut una breu conversa amb el responsable de formació i desenvolupament a Ensenyament, Quim Núñez, i amb el responsable de projectes TIC, Jordi Vivancos. M’agrada conèixer gent i encara més quan es tracta de persones interessants. Com és natural hem quedat que establiríem contacte.

Com que la trobada es feia a Lleida, he tingut l’oportunitat de viatjar, per primer cop, amb el tren d’alta velocitat. Un dia magnífic.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A casa hi ha 3 criatures, molt seguides, totes van a la mateixa escola, pública, amb una diferència entre la primera i la tercera de 4 cursos escolars. La petita té un bolc de classe, molt actiu per cert, i demana sistemàticament de participar-hi (té 8 anys), puja amb això i ho té plenament incorporat. De sobte pensa en què li deuen haver penjat els amics, que segur que despres comenten al pati. La gran també té un bloc de classe amb tot un altre plantejament, més acadèmic els mestres els penjen cets treballs al bloc de la classe.

Com que son molt demòcràtics, a l'escola fan eleccions de delegats de classe, (cap a principis de curs), sabeu quin era l'eslògan del parell de delegats que va guanyar? Mantindrem el bloc de la classe i cada dia hi penjarem els deures. I ho fan.

Tot plegat impulsat per qui? Pels mestres, per la feina pacient i constant dels mestres. Bona feina.

dvert ha dit...

He tingut la sort d'escoltar-te en aquesta xerrada. M'ha agradat molt.
Ara feia el xafarder en el teu bloc. L'afageixo a preferits.
Dolça

Maria Mayol ha dit...

Hola Joan

M'he sentit molt identificada, tant quan ens parlaves de la identitat, com del temps, com de les circunstàncies...com dels fills, com de la manera que hem après nosaltres i de la manera "innata" que s'han trobat ells....les multitasques que són capaços de fer...i de les que no....

M'he divertit recordant situacions, llocs, esdeveniments en els que tu m'has fet tornar...tot parlant...
I sobretot, sobretot, m'has fet veure la necessitat que tenim de seguir tirar endavant, aprenent el que ens falta per aprendre... que és molt afortunadament!

Gràcies per aquesta bona estona que hem compartit plegats!

I espero que puguem tornar a aprendre plegats també!

Maria

jnqm ha dit...

anònim, dvert (dolça) i maria mayol, gràcies de veritat per venir aquí i deixar aquests comentaris.

em sembla que tots plegats estem força d'acord que aprendre i compartir-ho és una de les millors sensacions que es poden tenir. si a sobre aquest és l'esperit dels professionals que es ddiquen a l'educació, com és el vostre cas, resulta encara més emocionant.

jo també confio que tindrem altres oportunitats d'explicar-nos més coses

gràcies per la feina que feu cada dia.

Jordi Vivancos ha dit...

Janquim,
Gràcies per la xerrada. Pel què i pel com ho vares presentar. El format de narració interactiva a partir de les pròpies vivències, va ser tota una descoberta.
Seguirem compartint.

lpalacin ha dit...

Hola a tothom:

Vaig assistir el dia 29 a la conferència. Sóc professor de Secundària (21 anys, tot i que ara no imparteixo classes, estic a l'àrea d'informàtica educativa de la Delegació d'Educació de Lleida). Em va agradar molt l'orientació de la teva exposició. No sé si has estat docent i durant quant de temps, però
crec que vas donar amb la fórmula màgica. Una de les estratègies que a mi m'han servit per captar l'atenció i confiança dels alumnes adolescents és parlar de mi, dels meus èxits i també sobre tot de les meves mancances i per que no, fracassos. Els sermons morals no funcionen. És el model personal el que els interessa. Tu mostres qui ets i com ets. Ells i elles analitzen que saps i on estàs. El model ja està gravat a la seva ment. És un més dels que se trobaran al llarg de tota la seva vida.

lpalacin

jnqm ha dit...

jordi, gràcies pels comentaris i la visita aquí. buiscarem les oportunitats.

lpalacin, gràcies també. i no, no sóc docent encara que admeto que alguna vegada fa anys m'havia passat pel cap. em fa una mica de vergonya tot aquest seguit de comentaris però miro d'interpretar-ho bé. tots vam ser feliços de passar una estona plegats.

diuen que ara som a la generació de l'ego. a la meva, l'ego era criticat. era l'època del "tots junts". Pero si no ets ningú, a qui ets pots unir i per fer què? L'ego abusiu no du enlloc, una certa creença en un mateix ens dóna possibilitats de renéixer sempre que calgui. si sabem entendre l'ego dels joves que volen sortir a la tele i entenem que no volen ser amosos sinó descobrir com poden ser ells mateixos, potser farem alguna cosa de bona. a mi em costa, a casa no és tan fàcil com a casa dels altres, oi? no sóc ningú per aconsellar res però si a les aules no es busca una confrontació sinó una actitud honesta i autèntica de compartir, segur que els alumnes hi posaran de grat la seva part. els professors que més recordo són els que transmetien que creien en alguna cosa, apassionats d'allò que ensneyaven, fos el que fos. no perdeu mai aquesta passió que us ha dut a seguir projectes dificils als vostres centres docents.

ànims a tots i gràcies m olt de veritat per aquesta visió positiva que m'heu sabut donar.