Biblioteca de les "bones obres"

Aviat farà un any que em vaig referir a la decisió d’una biblioteca universitària de posar a l’abast una col·lecció de jazz. El mateix centre, segons que em fa saber en Miquel Codina, incorpora ara un paquet de “serveis 2.0”, mitjançant el seu lloc web.

No ho explico només perquè m’he compromès aquí a prendre apunts pel panorama del canvi que miro de contribuir a redactar, ni tan sols perquè l’esforç d’aquesta biblioteca sigui un símptoma del desig d’actualització dels serveis públics, sinó com un altre exemple d’allò que podem fer quan volem actuar dins d’una xarxa.

Vaig donar a conèixer l'adreça des de twitter i com que hi va haver respostes vaig entendre que havia de posar en contacte la bibliotecària gamoia, que tenia ganes d’opinar, i la persona que ho ha impulsat. En aquest cas he fet servir una eina que sovint és criticada però que em sembla encara eficaç en moltes situacions: el correu electrònic.

L’expressió “bona obra” ja ha quedat molt enrera, associada a una pràctica catòlica que l'escoltisme promovia i, pels que en llegien els àlbums, a un personatge del còmic que va trobar al país un cert ressò.

Ara mateix no estic segur si he embolicat dues persones en una relació no desitjada o si els he fet algun servei. Però no em fa res dir que he acceptat el risc de grat i que, de moment, no me n’avergonyeixo.

Sé amb certesa que altres persones fan el mateix. Posar altres persones en contacte, enviar informacions d'interès, compartir el que aprenem... és part del dia a dia a la xarxa. Entre tots apilem una biblioteca de les “bones obres” que ens ajuden a entendre’ns més bé i ens fan ser millors.