Una experiència: conèixer algú que "tothom" coneix

Sempre que aprenc coses tinc la sensació de qui inventa la sopa d’all. Vull dir que quan ets conscient que has après perceps una certa il·luminació molt estimulant però al mateix temps proves d’apaivagar l’entusiasme, perquè l’experiència serveix d’alguna cosa, no fos cas que t’acabessis sorprenent perquè ha sortit el sol.

Amics dels amics

Aquesta contradicció és més exagerada si es tracta d’algun assumpte en què no hi entens ni un borrall. Això m’ha passat avui quan, per fi, he tingut l’ocasió de conèixer Boris Mir, fins ara només un “conegut virtual”, gràcies als suggeriments d’un amic de sempre i d’un amic recent.

A l’entorn educatiu tothom o gairebé deu conèixer aquest professor de música que viu dedicat a la pedagogia amb tanta intensitat que és difícil treure’l de les aules.

Una conversa? L'índex!

Com que no teníem gaire temps, ha sigut com si volguéssim deixar escrit l’índex de les qüestions que podríem tractar en les pròximes cent converses. Ho anoto aquí, sobretot, per no oblidar-me’n.

Em sembla que a la llista hi hauria:

- el model d’escola que tots tenim al cap i el model que és possible de construir

- la conveniència de centrar-se en l’aprenentatge i no en les altres funcions que l’escolarització també compleix i que segurament haurà de seguir complint

- la decisió que planificar és rellevant i que hi ha objectius que demanen temps

- la necessitat de llegir llibres a més de veure blocs en diagonal

- la importància de la formació dels formadors

- la possibilitat real d’acordar amb aquells agents de la societat que estan en condicions de fer-ho la creació de materials pedagògics

- una manera de posar les eines al servei de les persones, fent-les anar, que és com se n’aprèn

- la convicció que s’han d’atendre necessitats per ajudar a descobrir les possibilitats d’aquestes eines, entre altres coses que em descuido.

Sobre aquest últim punt de "les necessitats" n’hauré de parlar aviat perquè en Boris m’ha fet veure algunes raons de l’èxit limitat d’un projecte que hem posat en marxa durant tres mesos a la CCMA. Però no en parlaré fins que passin dues setmanes.

De manera que no he dit quasi res, només he fet un llistat que no pot resumir la conversa sincera que hem tingut i he admès que m’ha ajudat a entendre una situació que encara no vull comentar. No és gaire.

Acudir a la font

Però no m’amoïna perquè si algú que llegeix això no coneix Boris Mir no és en aquest bloc on ha de posar l’atenció sinó al seu lloc a la xarxa, des d’on comparteix els seus projectes. Anar a la font original sempre és una bona idea. Molt més si en raja tant de coneixement.

Escriu en castellà La mirada pedagógica, impulsa grups virtuals de professionals de l’educació i empeny amb altres el projecte Escola 2018, una proposta ambiciosa que per ara consisteix en la contribució col·lectiva des de visions personals. O sigui que no cal que en digui res més. En Boris hi és, se’l troba i l’única novetat que aporto és personal: avui ens hem vist i hem parlat tres hores.




Hi ha dies que et sents satisfet d’alguna cosa que has escrit, que has compartit o que has llegit. I n’hi ha que estàs content d’haver conegut algú. Avui és un d’aquests dies. M’ha agradat deixar-ne constància i si hi havia algun lector que no en sabés res ara ja sabrà on se’l pot llegir.