L’hàbit de la transparència no és encara prou comú al nostre entorn però se’n comencen a veure exemples que ens haurien d’aportar raons per l’esperança. N’hi ha diversos i en sectors diferents però per avui em limitaré a donar d’exemple els que tinc més a prop, a l’entorn de la CCMA, sense que això s’hagi de veure com un acte de promoció de l'empresa on treballo (ho he mirat d'aclarir des del primer dia). És, si de cas, una reflexió oberta.
Ja vaig explicar que tenim un bloc intern (sols s’hi accedeix si s’està a la xarxa interna de la CCMA) per una acció impulsada des de l'equip del 25è aniversari i la direcció de Gestió del Coneixement. A més, fa pocs dies s’ha obert un bloc intern des de la direcció d’Innovació.
I com que els serveis informàtics promocionen una eina tipus “lloc de treball” que incorpora blocs i wikis, a poc a poc més professionals de la CCMA es podran habituar a aquesta manera d'expressar-se.
Obrim la porta
Però siguem sincers. Un bloc intern és mig bloc. Està bé per un equip de treball, per impulsar un projecte... Però els blocs corporatius són una altra cosa i els blocs personals de directius d’empresa en són encara una altra de més diferent.
Ara mateix, els únics blocs oberts de què disposem (que jo conegui) són tres.
- El que escriuen, per explicar com funciona el 3cat24.cat, Karma Peiró (responsable de participació) i Jaume Masdeu (director).
- El del Màster de TV3. Com em va explicar el seu responsable, l’Eduard Boet, els estudiants del màster no entenien que un bloc fos intern, capat, i ara que s’ha obert és quan s’han animat a participar-hi.
- I el bloc d’Interactiva, que com que va firmat de forma neutra és el que té més aspecte de bloc corporatiu, sense components personals. És una llàstima. Recordo que quan em vaig llançar a escriure el bloc del canal 33, els mateixos responsables d'Interactiva em van suggerir que donés la cara i el firmés, com així vaig fer. De tota manera, explica molt bé per què fan el que fan i ens introdueix, per exemple, a la noció d’icatització, és a dir, la manera com el model d’IcatFm serveix per altres projectes i com de moment s’ha traslladat a la música clàssica.
Aquest matí he sabut que els serveis informàtics també volen disposar d'un bloc propi. Però, si no ho he entès malament, dubten entre fer un bloc obert o fer-ne un de tancat. No cal dir que els animo a obrir-lo.
Comunicar per ser directiu
El que de veritat m’agradaria (i diria que a molts ciutadans també) seria llegir el bloc del director de TV3, el bloc del director de Catalunya Ràdio, el bloc del nou director general (diuen que el seu nomenament serà imminent però no en tinc cap detall), el bloc del president del Consell de Govern...
En fi, animar tots aquests directius a llançar-se a l’arena és part de la meva feina i per tant si encara no el tenen també és perquè no ho estic fent prou bé. Ho escric aquí per recordar-me en públic que aquest és un repte pendent. De moment sé que ha obert finestra el responsable de Responsabilitat Social i Corporativa, que a més ostenta la màxima responsabilitat sobre compres, en Jaume Pérez.
Tinc la sensació que molt aviat es considerarà la capacitat de comunicació personal, també mitjançant el bloc, com una de les habilitats requerides per exercir de directiu. Més encara en el sector de la comunicació.
Exemples i propostes
A més, a la CCMA hi ha desenes de blocs de tota mena, però no estan ben bé destinats a explicar l'empresa o a conversar amb l’entorn sinó que són en ells mateixos productes adreçats als ciutadans (podeu veure la presentació que se’n va fer durant les jornades de la Catosfera).
A excepció del penúltim paràgraf, que em fa una mica de vergonya d'enllaçar i que entomo com un repte per fer-ho millor cada dia, aquest apunt de Genís Roca és d’una gran utilitat per decidir-se a escriure un bloc d’orientació professional. I el llibre d’Alorza amb què comença el seu escrit, i que també he llegit, és una lectura molt recomanable.
Air fryers, heated throws and the world’s best jeans: Black Friday deals on
the products we love
-
We recommended them in the Filter; now we’ve sifted through all the offers
to find the genuinely good discounts on our favourite products
Black Friday i...
Fa 1 hora
7 comentaris:
Potser hi ha directius que no tenen res a dir, potser escriure en públic és massa compromès, potser el que dirien seria criticat, potser no els hi agrada escriure...... potser és millor l’absència que no pas crear blocs només per ser-hi, perquè és la moda, per quedar bé, per fer-se veure, per esnobisme, per la pressió dels 2.0.....
anònim
gràcies de ser-hi i per participar aquí amb la teva opinió
estem d'acord que dir per dir no tindria cap sentit, parlar per parlar no va enlloc, d'acord amb tu
però és que tinc la sensació que un directiu té coses a dir, forma part de la seva feina enir coses a dir, saps què vull dir?
i no penso en el bloc com una moda o una actitud d'esnobisme, encara que si tu ho veus així fas ben fet d'explicar-ho
el bloc em sembla una manera com una altra de comunicar, però que té virtuts interessants: és obert, molt accessible, permet enllaçar (si t'hi fixes sempre pcoruo enllaçar força als meus apunts), obrir comentaris (com ara el teu).
Sobre això que dius de ser criticat, mira sempre ho serà un directiu, calli o parli, potser més val que parli, no trobes? en canvi, m'interessa molt aquest matí que hi poses: "escriure en públic és massa compromès". Bé, aquest és el punt clau. Entenc que ser directiu d'empresa o liderar projectes de qualsevol altra naturalesa implica compromís. De manera que no hi ha gairebé res "massa" compromès. Estar compromès és part de la història. Però potser en tinc una visió idealitzada. El teu contrast resulta saludable.
Gràcies per voler opinar.
No veig jo que els blocs siguin exactament una moda. Escriure, informar, opinar, intercanviar coneixements i punts de vista —encara que, com diu anònim, sigui per quedar bé, per per fer-se notar o per esnobisme—, són activitats ben antigues. La novetat és el mitjà, que permet una intercomunicació oberta A TOTHOM, amb una gran eficiència i sense més requeriments que disposar d'un senzill ordinador, una connexió telefònica i ganes de fer-ho. I és clar que escriure en públic és compromés; però, vull creure que, per tots aquells que tenen alguna responsabilitat professional, aviat serà encara més compromés no "obrir finestra"
einestzara
gràcies de ser aquí i participar
em sembla que hi puc afegir poc
diria que estem més que força d'acord
si de cas, un matís (també per corregir-me coses dites aquí):
sí que obrir finestra serà part del compromís necessari, però ara com ara encara és un desig minoritari, vull dir que potser es diu que és una moda com una manera de dir que encara no és un lloc comú.
Benvolgut Janquim,
Utilitzar la blogosfera per dir la nostra.... és genial, oi?
Però penseu que és el mateix fer-ho opinant des de la identitat real, que fer-ho sota l'aixopluc d'un nom "artístic"? No companys. Cap de les dues opcions és millor que l'altre. Simplement són diferents.
La primera és constructiva i transparent però coartada per què ha de ser políticament correcta... la segona, "gamberra" però lliure (important no efendre ningú).
Directius donant la seva opinió a través d'un blog personal? en algun cas (i només en algun cas) em donaria un fart de riure... Alguns estan posats a dit en càrrecs pels que no tenen ni formació específica, ni trajectòria professional en el seu àmbit d'actuació, demostrable!
Què ens podrien explicar de interessant? I molts dels formats i amb experiència demostrada i demostrable (Tu o l'Einestzara en sou un exemple) heu d'anar amb peus de plomb.
Uff, complicat, oi?
Salut i sort!
Lluis K
Per al·lusions...
És cert que al blog d'Interactiva (www.interactiva.cat) no se signen els posts amb nom i cognom. Ens va semblar que seria la millor manera d'aconseguir que més gent de l'equip s'hi sentís involucrada i representada. No és el blog d'unes quantes persones d'Interactiva, sinó el blog de totes les persones d'Interactiva. No sé si és la millor decisió del món, però aquest és el motiu.
Ah, jo no em considero ben bé "un directiu", però després de diversos intents ja sóc aquí amb el meu blog: www.ferranclavell.com
Salut,
Ferran Clavell
anònim Lluís K,
continuo pensant que quan es tenen responsabilitats la comunicació és una part central... i com que penso que tothom té responsabilitats per tothom és important saber-se explicar o intentar-ho, exposar un cert "discurs"
no crec que es tracti de veure qui fa millor les coses, cadascú tria una manera o ho prova i se'n surt o no
m'agrada que aquest apunt sobre els blocs hagi tingut comentaris... vol dir que és veritat que ens interessa saber què diuen i pensen les persones amb qui compartim projectes
Ferran,
felicitats per la decisió de tornar a escriure al teu lloc. Se t'haurà de seguir la pista sens falta.
Gràcies per fer aquest comentari aquí i per mostrar-te. És veritat que un bloc col·lectiun costa de firmar (a tagejant-nos firmen de fet sols 2 persones). Només ho havia comentat perquè ,recordava que vosaltres animàveu a firmar el del 33, però és cert que són coses diferents. Allà no hi havia tot un equip al darrere. Ho vam provar, però van preferir que el bloc el tirés endavant una sola persona, què hi farem.
Ah, Lluís K, no crec que es pugui dir que vaig amb peus de plom... però, en fi, això és molt subjectiu
gràcies als dos per venir aquí, llegir i opinar
em comença a agradar això de parlar amb gent que no conec (i amb gent que sí conec) de coses que tot just aprenc...
Publica un comentari a l'entrada