15/3/08

Agitació a la CCMA. Per què no riuen?

Transició pública

Com se sap, a la CCMA ens trobem en un moment de transició. El president del nou consell de govern, Albert Sàez, ha assumit al direcció general fins que es nomeni algú per aquest càrrec (podria passar aviat).

Però al mateix temps, s’observa un estat de certa agitació reflexiva que contrasta amb el que es podria esperar d’una gran organització a l’espera de decisions.

Corrent de canvi

Hi té a veure encara l’efecte de l’anterior direcció general, exercida fins al 29 de febrer per Joan Majó. L’atenció als processos i els reconeixements EFQM que s'han obtingut, al costat de l’impuls a projectes estratègics i l’activitat al voltant de la innovació, han creat un ambient de canvi que es comença a estendre.

Van voler parlar d'aquest canvi, aquí, Francesc Escribano, Oleguer Sarsanedas, Jaume Masdeu i Ferran Clavell.

L’última acció ha sigut el llançament de l’Institut Obert, impulsat des de RRHH, com un espai que faciliti l’accés a les idees que inspirin aquest canvi.

L’estrena va ser dijous passat, amb una conferència de l’israelià Itamar Rogovsky.

Enllaços cap a Itamar Rogovsky

S’hi va estar dues hores i mitja i se n’hi hauria pogut estar vint-i-cinc sense cansar-se’n ni esgotar el discurs. Aquest home, amb més de mig segle d’experiència a prop d’empreses de tota mena, és d’una exuberància difícil de resumir. Per això hi renuncio.

Segur que serà més útil llegir què en va comentar Karma Peiró el 2002 o parar atenció a l’entrevista que ara farà un any li va fer Mònica Terribas.

De tota manera, hi ha un detall de l’orador que m’anirà bé per fer un altre exercici.

Proposo un joc

Rogovosky, que sabia amb qui parlava, ja que ha estat diversos cops a Barcelona, és franc, rialler i modula amb enginy el seu castellà amb el deix argentí de la seva infantesa.

Un dels seus trucs retòrics consistia en la repetició d’una frase que va captar l’atenció de tothom. Després de cada exemple que ens servia amb gràcia, ens provocava: “Por que no se ríen?”. Primer ens feia riure, però a mesura que avançava se’ns glaçava la rialla ja que era evident que ens avisava del risc de riure al nostre funeral.

Com que no goso resumir la sessió, se m’acut mostrar una pinzellada personal a partir d’una acció conjunta. Escriuré algunes de les idees que va exposar i que el lector s’imagini, al final de cadascuna, que també hi ha escrit això: per què no riuen? Aquesta aportació permetrà acostar-se almenys una mica a l'aire que es respirava durant la conferència.

Evidències

No té cap sentit fer les coses ben fetes si no són les coses que s’han de fer

Un professional que passa a directiu no pot exercir de professional, faria malament les dues coses (un metge que arriba a dirigir un hospital no necessita una llitera al despatx, un periodista que arriba a dirigir una empresa de comunicació no cal que...)

El benefici immediat no pot ser mai la raó, hi ha d’haver una missió que justifiqui el rol social de l’organització (en el nostre cas, competir tan sols per tenir audiència no aportaria res, hem de saber què hi hem vingut a fer a aquest món).

Canviar o morir

L’organització de tipus dinosaure té garantida una tomba digna si és això el que la preocupa

La supèrbia sol impedir a les potències adonar-se amb prou anticipació del seu declivi

No es tracta d’apostar pel canvi sinó de viure en el canvi

No es tracta d’aprendre sinó d’aprendre a aprendre

Visca el caos!

L’ordre s’oposa al desordre. El caos és previ a tots dos. El caos és necessari per crear.

El principi de contradicció: centralitzar i descentralitzar

Aprofitar les paradoxes i les tensions amb el context

Competència interna i cooperació en permanent contradicció

Capacitat de canviar

S’ha de conservar l’ADN de les empreses però en permanent estat de canvi

Les cèl·lules especialitzades tenen molts límits, el cos necessita més cèl·lules que puguin adoptar qualsevol forma

A les organitzacions poden ser útils les organitzacions paral·leles, que es dediquen a pensar en què i com

Sense estructura, sense límits, sense lideratges, sense pressupostos, sense objectius... (en fi, un programa radical que estava d’acord a seguir només en part)

Internet també és el món

Internet és l’instrument ideal des d’aquesta perspectiva. Caòtic però capaç de generar l’ordre.

Internet i televisió i telèfon seran una sola cosa, amb moltes més coses al voltant. I serà així molt abans que no ens sembla.

Conclusió provisional

De manera que mentre som en plena transició, aquests són la mena de missatges que s’emeten des de l’alta direcció de la CCMA.

Seguim en transició, però també en estat d’agitació. Per què no riuen?

ACTUALITZACIÓ (19/03/08): Jaume Pérez, directiu de la CCMA que també assistia a la conferència, n'ha fet una síntesi personal al seu bloc. Val la pena llegir-ho.

3 comentaris:

einestzara ha dit...

La situació que descrius en la teva conclusió provisional és la que ens anava congelant el riure. Serà aquesta l'orientació dels nous òrgans de govern? Serà suficient l'actual inèrcia de "les organitzacions paral·leles" per aconseguir que les "cel·lules mare" de la CCMA aconsegueixin que l'organització s'adapti a les necessitats? Fins que no es redefineixi —o confirmi— quina és la visió (sí,visió), potser estarem fent molt bé allò que no cal fer.

jnqm ha dit...

gràcies einestzara per venir aquí i per opinar
sobre el que pugui passar no se'n sap gaire cosa pèrò sembla d'interès deixar constància almenys d'un cert interès pel canvi i,
de moment, a seguir fent coses

Ramon ha dit...

L'Itamar és magnífic: jo el vaig coneixer primer com a alumne i després com a col.laborador en els tallers d'economia del coneixement que es van anar organitzar des de fa uns quatre anys.

Ded fet, gràcies a com em va ajudar a canviar ens vàrem animar a crear World Wide Minds amb altres dos socis precisament per posar en marxa procesos de re-disseny organitzacional.

Ens ho passem molt bé i fem negoci.

Apart d'això el treball posterior amb les seves idees m'ha servit en molts altres àmbits, com en el disseny del propi Citilab (Citilab.eu)

Records i a veure si dinem algun dia!