L’altre dia vaig anar a una roda de premsa. Feia molts anys que no acudia a una convocatòria així. Formava part de l’experiència de tornar a començar i admeto que em feia una certa il·lusió que tenia un punt de puerilitat.
Vaig arribar a creure que era un acte positiu pel mitjà que represento. Era una manera de demostrar que un mitjà digital pot anar més enllà de la taula.
Però amb això no n’hi havia prou. Per ser honest, n’hauria de valorar el resultat.
La nota d’agència que va arribar després no es distingia gaire del que vaig escriure. No podia ser gaire diferent. Les dades sobre les infraccions dels webs del sector turístic són les que són. I les declaracions del director de l’Agència Catalana de Consum també.
Quin sentit tenia, si no aportava res de valor?
És clar que el periodista digital ha d’anar més enllà de la taula, però l’elecció no va ser encertada. Una roda de premsa on es donen dades no era un bon lloc a on anar.
Em vaig equivocar. I anoto l’experiència per recordar-me’n una altra vegada quan proposi la cobertura d’un acte informatiu.
En canvi, la redactora de Catalunya Ràdio que hi va anar sí que en va treure profit. La seva peça va tenir la immediatesa de la ràdio i després una explicació calmada que vaig poder escoltar al vespre i que em va semblar la millor exposició que he vist sobre la mateixa notícia.
Vaig arribar a creure que era un acte positiu pel mitjà que represento. Era una manera de demostrar que un mitjà digital pot anar més enllà de la taula.
Però amb això no n’hi havia prou. Per ser honest, n’hauria de valorar el resultat.
La nota d’agència que va arribar després no es distingia gaire del que vaig escriure. No podia ser gaire diferent. Les dades sobre les infraccions dels webs del sector turístic són les que són. I les declaracions del director de l’Agència Catalana de Consum també.
Quin sentit tenia, si no aportava res de valor?
És clar que el periodista digital ha d’anar més enllà de la taula, però l’elecció no va ser encertada. Una roda de premsa on es donen dades no era un bon lloc a on anar.
Em vaig equivocar. I anoto l’experiència per recordar-me’n una altra vegada quan proposi la cobertura d’un acte informatiu.
En canvi, la redactora de Catalunya Ràdio que hi va anar sí que en va treure profit. La seva peça va tenir la immediatesa de la ràdio i després una explicació calmada que vaig poder escoltar al vespre i que em va semblar la millor exposició que he vist sobre la mateixa notícia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada