El neguit del pilot a la recta de sortida

A l’apunt anterior explicava que tornar a començar implica una activitat que fa uns quanta anys ni se’m passava pel cap.


Hi hauria d’afegir que he d’aprendre a fer anar unes eines que exigeixen atenció al detall. El gestor de continguts web sembla un d’aquells cavalls esvalotats que algú et demana que ensellis.


Confio que me’n sortiré.


Algú de l’equip m’ha suggerit que si tinc uns coneixements mínims del llenguatge htlm potser podré arrodonir millor la meva feina.


De primer em vaig espantar. Sempre havia cregut que el wyswyg era una situació ideal: tu només veus el que t’interessa, l’entramat és cosa de l’eina. De la mateixa manera que no em preocupo del que hi hagi darrere d’un processador de textos.


Però em sembla que l’estat actual de les eines fa necessari intervenir en l’entramat per corregir petits defectes del resultat. O sigui que m’hi hauré de posar.


Com que no tenia prou raons per fer-me enrere també he tastat una mica el twettdeck, aconsellat per un altre amic. És un gestor que m’hauria de permetre treure profit del twitter i poder-hi participar amb més sentit. Però encara se m’escapen algunes funcions.


Per reblar el clau, un cop de sort un un parell d'amistats han fet que m'arribés una invitació per fer proves amb el nou correu electrònic de Google, el wave. O sigui que se m'ha girat feina.

Quan deia que m’estimulava tornar a començar em sembla que em vaig descuidar de dir que també em fa una certa impressió.


I tot això sense comptar que les eines només són una obligació.

L’altra obligació encara és més complicada. I em vindrà de gust parlar-ne aquí.