Estic cobrint la conferència Personal Democracy Forum per al www.3cat24.cat. És una trobada important però també molt especialitzada. La majoria dels seus ponents són experts en comunicació política, politòlegs, ciberactivistes i emprenedors que posen a l'abast dels primers eines útils per a la seva feina.
Els responsables del portal estaven d'acord quan vam decidir que ho cobriríem que és un acte de relleu i que valia la pena destacar la seva presència al nostre país. Però això no garantia que hi hagués material transmissible a un mitjà generalista.
Per sort, la presència del president del Parlament m'hi ha ajudat. Al principi se'l veia més tens, com si volgués recordar el seu càrrec, però així que s'ha deixat anar a sigut més interessant. No el conec però he de dir que la seva exposició m'ha semblat sincera.
Fins a aquell moment, havia previst obrir la peça amb les conclusions d'una discussió on ha quedat clar que la campanya d'Obama pot ser una inspiració però no un model per a Europa.
Tornar a aprendre
El que em sembla que he après d'aquesta experiència són dues coses.
La primera és que és possible buscar un tipus de peça que parteixi de la crònica (un gènere que m'agrada i que s'adequa al tipus d'acte) però que busqui una notícia, un titular.
No crec que m'hagi sortit del tot bé, el text queda més desconnectat del que voldria i podria haver-hi alguns enllaços interessants que he obviat. Però crec que la via té recorregut per intentar informar d'aquesta mena de trobades que posen de relleu de quina manera la xarxa és viva i potent a Catalunya.
La segona és que sempre hi ha vies molt més ràpides i pròximes amb les que no cal intentar competir. Seria absurd.
El mirall de twitter
Al PDF, hi havia un efecte mirall molt interessant (que ja he vist en altres cites) pel qual allò que els assistents posen al twitter apareix a la pantalla del fons. És una manera de recordar als ponents que són allà per compartir i que se'ls pot valorar.
Fins i tot, els assistents han obert pel seu compte una altra etiqueta de Twitter per fugir dels resums i fer una mica de safareig.
Doncs bé, tot el que es deia allà era molt més pròxim i immediat que cap altre article. Però no s'adreçava a un mitjà generalista.
Per tant, tot aquell volum de comunicació es convertia per a mi en un conjunt de fonts, que d'alguna manera hauria de citar (i encara no sé com, per això ho explico aquí de moment).
Quan em semblava triar una frase d'algú perquè era una síntesi interessant, si al cap de poc coincidia que altres persones citaven aquella mateixa frase em feia creure que no anava errat o, fins i tot, que l'havia entès bé.
El mirall de twitter a la pantalla era per al redactor una font col·lectiva difícil de citar i de força utilitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada