28/1/08

Nou indicador: “estat de lectura” en una empresa

Entre els professionals de l’empresa on treballo l’índex de lectura no és gens baix. Durant aquests anys, l’intercanvi de títols i recomanacions ha sigut freqüent en les converses. Potser això no té res de particular.

El que sí m’interessa comentar (en un bloc que vol observar el canvi, també a les empreses) és la manera com un grup de persones, a prop d’una vintena, hem compartit determinades lectures que es referien a la manera com treballem.

Sobre innovació

Quan a la CCMA es va crear la Comissió de la Innovació, que dirigeix Josep M. Ferrer Arpí, en Franc Ponti ens va dedicar unes quantes tardes molt intenses. Va ser després d’aquelles sessions que vam llegir l’èxit de W. Chan Kim i Renee Mauborgne sobre idea de crear negocis allà on no hi hagi competència, en un oceà blau (que no estigui tenyit de vermell a causa de les batalles de preus).

el llibre
una nota
un resum

A gairebé tots, les pàgines finals ens van semblar repetitives i més ensopides però la tesi ens va interessar: no facis allò que fan els altres, inventa el teu espai.
Ponti ens va suggerir altres lectures, que també vam compartir:
Passió per innovar, Thinkertoys, La alquímia de la innovación.

D'amic a amic... el món es torna pla

Al cap de poc, vaig llegir La tierra es plana. Si no ho recordo malament va ser Oriol Lloret qui va insistir que el llegís (ens vam conèixer al Renacer de 2006). Després vaig recomanar-lo amb la mateixa passió a Carles Porta i recentment en vaig parlar amb Ferrer Arpí. El meu exemplar el tinc deixat a un amic que treballa a “sistemes informàtics” de la CCMA i ja sé que me’l tornarà.

què en diu la wikipèdia
l’esmenta al seu bloc Manel Mas
nota de l’editor espanyol

Potser l’aproximació era massa liberal pel meu gust però l’exposició sobre la relaitat de la globalització sense prejudicis em va fascinar.

La llarga cua i la gent que sap compartir

De la tesi de la llarga cua en vaig tenir la primera referència quan en Marc Mateu (responsable d’Entreteniment a TVC) ens va enviar a uns quants l’article publicat a Wired. Amb en Marc ens vam conèixer a l’Avui fa més de vint anys. És una persona activa que està al dia i un dels seus mèrits més grans és que és un bon ‘repartidor’. Passa informació amb generositat des de fa temps.

De fet, ell i en Ferran Clavell van insistir (ara fa tres anys) perquè els acompanyés a Londres a conèixer l’equip de serveis interactius de la BBC. Per molts dels projectes que em va tocar impulsar després, aquell viatge va ser proverbial i l’inici d’una etapa professional més abocada a internet.

Però no havia llegit el llibre fins fa poques setmanes. Exposa prou bé una visió brillant del canvi. Al final també m’ha ensopit, però el que explica i documenta ja fa un temps que és un lloc comú a tenir molt present. L’unic temor que em queda és que de tant en tant sento qui aprofita la idea de la llarga cua per defensar actituds encaminades a atendre només el gran cap. El que de veritat m’interessa de la teoria de la llarga cua és això, la llarga cua (hi ha lloc per tots).

Tanco aquests exemples amb el llibre d'Attali que ja vaig comentar aquí i que em va passar Ferrer Arpí.

Compartir reflexions

El que trobo interessant és que persones de la mateixa empresa hem fet lectures similars els últims dos o tres anys i, per tant, és possible pensar que participem de les mateixes reflexions que ara mateix es fan sobre la creació de continguts, les noves empreses, la comunicació...

Aconseguir aquest "estat de lectura" és rellevant. Significa que les neurones estan actives en una organització on tot sovint el més urgent no és dedicar-se a reflexionar. És com si s’hagués creat un sistema singular de recomanacions que funciona a favor de cadascú i a la vegada a favor de tots.

Per això he pensat que valia la pena fer-ne un apunt. Si hi ha algú que s’interessa per algun d’aquests llibres hauré reconegut aquells que me’ls van recomanar.

Postil·la: dues lectures a la pantalla

Els ultims mesos, a més, he llegit edicions digitals (descarregats a la pantalla) d’altres llibres que m’han interessat i que tenen a veure amb qüestions que a vegades es tracten aquí.

La web 2.0 d’Antonio Fumero i Genis Roca, és una introducció clara i que es fa entendre amb elegància.

Més recentment he llegit El poder de las redes , de David de Ugarte, també molt entenedor i aclaridor. Espero poder-ne parlar més endavant.

Si algú s’hi llança des d’aquí, reconeixerà aquesta recomanació i l’hi agraeixo a l’avançada.

5 comentaris:

binot ha dit...

No deixa de ser sorprenent que en aquests temps en que apareixen constantment noves formes d'intercanviar informació, el llibre segueix mantenint plena vigència. Suposo que el dia en que ens puguem enxufar un stick USB de memòria directament al cervell, el llibre s'acabarà però, ara per ara, no té rival.
Slts

Anònim ha dit...

Per compartir lectures el llibre encara funciona, però per compartir altres coses (música, sèries, pel.lícules, programes de TV), el llapis USB d'1 o 2 GB va de meravella. No cal contaminar el medi ambient planxant CD's ni DVD's. Deixes el llapis, la gent s'ho copia al seu disc dur i ja està.

Boris Mir ha dit...

Per què de la mateixa empresa i no de la mateixa sintonia?
Un grup d’educadors, que som amics, compartim lectures i ens recomanem llibres.
Crec que en això no hi ha cap novetat, és el que sempre hem fet els fanàtics de la lectura en cadascun dels nostres camps de treball i reflexió.
El cercle de lectura que a mi m’interessa i que no he trobat encara és un grup de lectura transversal. Jo he tingut el llibre d’Atalli editat en català a les mans. Com que el meu cercle proper és de professors, no és un llibre “prioritari” i, per tant, tot i que l’acabi llegint, no ens el passarem ni el comentarem. El mateix em passa amb Bauman, Morin o Kapuscinski, per exemple.
No estaria bé fer un grup de lectura transversal amb gent d’àmbits i formacions diverses, és a dir, formadors, periodistes, emprenedors, mirmecòlegs...?

Proposar un dia i un lloc de trobada i fer una sobretaula centrada en el llibre que tots acabem de llegir? Té cap sentit això?

Molt cordialment,

Boris

jnqm ha dit...

binot, gràcies de nou
no sé quan ens endollarem un usb al cervell (mai?) però el llibre (en paper o no) seguirà sent una forma de continguts escrits d'interès

anònim, tens tota la raó i ja ho saps, fins i tot els llibres poden anar i van als llapis o, més fàcil, a la xarxa (n'he llegit uns quants que ni tan sols m'he descarregat a l'ordinador, els llegia 'online' a la pantalla i llestos, però no eren de literatura, ho admeto, potser no seria el mateix...)

el que m'interessava, boris, no era la idea de compartir llibres (s'ha fet sempre, com dius, és clar) sinó el fet que un grup de persones han compartit unes recomanacions, unes reflexions en conseqüència i formen en certa manera un grup heterogeni però amb bases comunes dins d'una gran organització. De cara als projectes de què ens ocupem, relacionats amb el canvi a les empreses, un fet així té rellevància. Més si es tracta de lectures que parlen de com ens hem d'organitzar i com s'hauria d'enfocar l'estratègia. És un procés lent però diria que poderós. No sé si aquesta seria una conclusió compartida.

I sobre la teva idea, trobo que està bé. Alguna cosa aixó com "Un llibre al mes no fa mal", hehe. Però què tal si la trobada fos virtual?

Boris Mir ha dit...

Sí que es una conclusió compartida.
De fet, no aprenem mai sols, encara que aprenem individualment. La interacció és una eina d’aprenentatge molt potent i la lectura compartida afavoreix la creació d’una orientació comuna i, sobretot, d’una "agenda d’idees". Moltes vegades és més decisiu determinar sobre què és pensa que no pas què es pensa... I els canvis en les creences i la comprensió compartida d’una situació són dues condicions prèvies per a qualsevol canvi verdader. La lectura compartida és un excel•lent mitjà per aconseguir-ho.

Les trobades virtuals poden ser de moltes menes i crec que això és decisiu. Entre una conferència tipus Skype, un xat, un fòrum o un wiki compartit hi ha molta gradació. Potser seria qüestió de provar-ho. Personalment prefereixo opcions “més calentes”, com el cara a cara... Però, certament, entre persones de cercles diferents és difícil trobar la concreció de lloc i data. Normalment això funciona quan hi ha algun amic comú, una mena d’amfitrió que articula la trobada i possibilita les condicions necessàries d’hospitalitat per tal de crear unes condicions en què la conversa –i el coneixement que se’n deriva...- es pugui produir amb fluïdesa.

No sé si això és possible entre nosaltres. Crec, però, que seria interessant. Almenys des del meu punt de vista.

Molt cordialment,

Boris

P.S. Disculpa que reprengui el fil amb tant de retard. El meu tempo no és el de la immediatesa de la xarxa, més aviat és el del passeig matinal...