Swarming: cap a la corpo 2.0?

Patrons de comportaments massius

La noció de swarming (de l’anglès swarm: eixam) té a veure amb la teoria que hi hauria uns patrons de conducta que es repeteixen en els eixams (i en estols d’ocells, bancs de peixos, ramats d’herbívors nòmades). Una de les sospites que tenen els estudiosos és que sovint es produeix una fase en què es disputen diversos lideratges fins que una d’aquestes direccions rep més suport i tot el grup la segueix.

L’aplicació a la política és un lloc comú: hi ha una bossa d’indecisos que solen optar pel cavall guanyador. Són persones que no tenen clara la seva predilecció però sí que saben que volen guanyar. Moltes vegades aquest 'efecte bandwagon' fa que els candidats apostin per demostrar les seves opcions d’èxit com un dels elements centrals de la seva campanya.

Parèntesi: el cas Obama

Per això va ser tan important la victòria al caucus d’Iowa del candidat demòcrata Barack Obama, que en principi tenia totes les de perdre i que des d’aleshores s’ha convertit en algú amb opcions.

Vaig demanar a Rick Ridder què en pensava. Ridder ha fet de consultor en moltes candidatures del Partit Demòcrata i per altres partits europeus. La seva opinió és aquesta:

"I think Obama is very inspirational but is not very substantive.
Smart but has not developed his policies as well as he should."

Em sembla que "el caràcter inspiracional" no és tan irrellevant com opina aquest expert. Com a mínim he d’admetre que el seu discurs a Iowa em va causar un gran efecte perquè proposava d’una manera nova una altra visió dels Estats Units, en una sintonia molt més comprensible per la mentalitat europea.

Lideratges a les empreses

A les empreses, la noció de swarming s’aplica si de cas en la relació amb els clients. Els moviments de masses s’observen a vegades a partir d’aquest patró. De fet, una organització basada en una estructura jeràrquica dificulta molt aquesta mena de moviments.

Però a les grans organitzacions sempre hi ha corrents d’opinió o tendències d’acció i la CCMA no n’és una excepció. No es manifesten amb la claredat que es podria detectar en un grup que seguís els patrons d’eixam, ni menys encara amb la confrontació pròpia de la batalla electoral, però sí que hi ha lideratges que van més enllà del marc estructural.

Aquest seria el cas d’un corrent d’opinió que aposta per modernitzar l’empresa. De fet, la mateixa direcció general que encara tenim ha impulsat aquestes idees, encara que per alguns ho hagi fet de manera tímida la veritat és que ha encetat una ruta.

Hi ha un exemple que m’anirà bé per fer-me entendre.

La “corpo 2.0”

Una de les activitats que han emprès des del departament corporatiu de RRHH consisteix en un seguit de trobades dels professionals que vulguin amb diversos directius de la CCMA. Són reunions obertes, d’unes dues hores de durada, i el resum se sol reflectir al portal intern gràcies a l’equip de comunicació interna. Doncs bé, la noticia que hi havia al portal no fa gaires dies era que el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, havia afirmat això: “És l’hora d’anar cap a la Corpo 2.0”. No sabem ben bé quina capacitat tindrà en el futur immediat per impulsar aquesta idea però la seva expressió ja és una mostra molt important d’aquests moviments que els científics diuen que observen en un eixam abans que el grup tingui clara del tot la direcció que emprendrà.

Tot just avui, el CAC ha aprovat la idoneïtat del nou Consell de Govern de la CCMA (d'una manera que incorporava una crítica al procediment).

Sigui qui sigui el nou responsable d’aquest grup de comunicació, haurà de considerar aquesta declaració, que compta amb un suport no explícit però gens menyspreable. El desig d’avançar cap a l’actualització de l’empresa s’ha estès amb força durant els darrers anys. I ara molta gent espera que no ens aturem.