10/10/07

La força de l'optimisme (o la cuina de la innovació)

Més raons per innovar

Hi ha moltes raons per innovar al sector de la comunicació. Avui n'he sentides unes quantes en una presentació del navarrès Alfonso Sánchez Tabernero, de la UN.

- L'allau d'informació disponible permet un accés molt obert i alhora fa més necessària l'elaboració de continguts.
- És un sector on el canvi és accelerat i innovar s'ha convertit en una condició de supervivència.
- Competir només per l'audiència no serà suficient, caldrà ser rellevant i aquesta batalla es guanya a la pantalla del televisor però també més enllà d'aquest aparell.

Optimistes? Feliços!

De manera justa, a la proclamació de la necessitat l'ha seguida l'acceptació de les dificultats. N'ha esmentat de moltes menes però m'he quedat amb aquestes:

- El risc que les estructures ("necessàries, és clar", ha dit) provoquin paràlisi
- La por al risc i la comoditat
- El cinisme
- El pessimisme

M'ha agradat molt la seva claredat en aquest punt. No tenia pietat: els pessimistes no fan res perquè passi res perquè no val la pena fer res si res no ha de canviar. I com que no fan res veuen confirmats els seus designis.

No ho he sentit avui però hi afegiré que els pessimistes són més desgraciats, menys feliços. Hi pot haver raons pel pessimisme de llarg recorregut, sobre la condició humana, la supervivència de l'espècie o qui sap què. Però per viure cada dia i fer coses el pessimisme és destructiu fins i tot pels pessimistes. Perquè els força a convertir en realitat els malsons.

En canvi, la força de l'optimisme pot transformar les coses, encara que sigui només una mica i no sempre. Això no val només a la feina, és una manera d'entendre la vida. L'optimisme és part essencial del canvi. Un apunt personal: tendeixo a considerar optimistes la majoria de persones que afavoreixen canvis i em costa no imaginar menys feliços els immobilistes que arreu s'esforcen per aturar en comptes d'impulsar.

La recepta

A la tercera part, ens ha demostrat que els mitjans de comunicació clàssics no han destacat pel seu caràcter innovador. Però, optimista, ha aportat algunes propostes per afavorir la innovació:

- Explicar que cal innovar i per què (no ho ha dit així, però entenc que es refereix a una acció evangelitzadora)
- Elaborar anàlisis internes i externes per adonar-se de quines són les possibilitats certes d'innovació
- Detectar les persones favorables a la innovació
- Aconseguir resultats
- Augmentar la base que fa possible l'acció
- Arrelar l'enfocament innovador

Segur que hi ha altres receptes, però aquesta sembla realista i se l'han escoltada amb interès un centenar de professionals de la comunicació. Això sol convida a un optimisme prou fonamentat.

He trobat molt discutible, per aportar una crítica, l'elecció de l'última imatge, encara que entenc l'aire provocador que hi volia donar. Però estic segur que hauria pogut trobar una idea més encertada per establir un contrast potent entre el control de les idees i la cultura innovadora que un mapa de Corea del Nord i Corea del Sud. Què hi farem.

Convocats per una llista

Sánchez Tabernero és un expert en innovació als mitjans de comunicació. La seva conferència a l'auditori de Televisió de Catalunya, adreçada a la gent que treballa a la CCRTV (molt aviat CCMA) prova que hi ha ganes d'entendre, d'aprendre i de saber.

M'he decidit a parlar-ne perquè aquesta sessió formava part d'una activitat impulsada des de la direcció d'Innovació (que ostenta Josep M. Ferrer Arpí) que val la pena de comentar. Els últims mesos, el mateix auditori s'ha omplert de gom a gom per escoltar altres oradors. En destaco la intervenció d'Alfons Cornella, d'Infonomia, perquè va posar el llistó molt amunt.

La decisió d'organitzar aquests cicles és una demostració de vitalitat i d'atenció a l'entorn. No és la primera experiència d'aquesta mena. Tinc entès que el Consell Directiu de TVC ha fet sessions amb altres persones que podien aportar una visió del que passa al nostre entorn. No fa gaire, en un departament de TVC van comptar amb un guru de la comunicació (un dels assistents ho va reflectir al seu bloc).

La diferència, si de cas, és que aquestes sessions són més obertes i es convoquen a través d'una llista de distribució de cert èxit anomenada 'Club Innova' (en parlava aquí). Potser és que, d'una manera o altra, la recepta que ens han donat ja és a la cuina.

2 comentaris:

Binot ha dit...

Pregunta: És el procés d’introducció de la cultura de la innovació a l’empresa comparable a altres canvis viscuts anteriorment per aquesta mena d’organitzacions? Penso en la incorporació massiva de tecnologia als processos productius (revolució de la productivitat), els sistemes de qualitat (procedimentació, ISO’s, etc) o ara, també, els criteris ambientals o de responsabilitat corporativa.
Si la resposta es afirmativa, possiblement es poden aprofitar les experiencies en els camps anteriors per impulsar el que avui toca impulsar.
Una altra pregunta: quan la cultura de la innovació estigui implantada, què ens tocarà introduir?
Slts
Binot

jnqm ha dit...

Binot, sempre tan atent. Disculpa el retard en la resposta. Després d ela innovació, dius... hi hauria d'haver més innovació. No em sembla una mopda sinó la convicció que mirar d'innovar ha de ser un esforç constant. La tenacitat per damunt de les batzegades. No sé com ho veus...