Quan s’ataca una llengua s’ataquen totes

“No creo que sea bueno que en Badalona haya barrios donde la lengua predominante sea el árabe”.

Aquesta frase és molt recent i l’ha dita el cap dels regidors del PP de Badalona, Xavi Garcia Albiol, que ja s’ha distingit altres vegades per emprendre aquesta ruta perillosa.

Sospito que el regidor no diria mai el mateix de la llengua dels immigrants que han arribat d’Equador, Colòmbia o el Perú. Però més enllà d’aquesta sospita, la pregunta que ens podem fer tots és si aquesta afirmació inclou altres llengües.

Què passa amb el finlandès?

Per exemple: “No crec que sigui bo que a Badalona hi hagi barris on la llengua predominant sigui l’arameu”.

O el francès. O l’italià amb accent de Màntua. O el finlandès. Què diria el regidor si tinguéssim un barri on es parlés molt de finlandès?

És curiós que no hagi esmentat l’urdú, llengua que parlen molts dels immigrants que han arribat del Pakistan. Potser és que el regidor confon aquest idioma amb l’àrab o potser és que li sembla que si diu "urdú" no l’entendran i si diu "àrab" tothom es deixarà portar per la idea que l’àrab és una llengua més perillosa que les altres.

El que preocupa a Garcia Albiol és l’àrab? No ho crec, una cosa és que faci servir tàctiques feixistes, com es fa evident, i una altra que sigui tan ignorant.

Dragons de colors

Hi ha barris de Badalona on se sent molt de xinès. Desconec quina de les variants, però és xinès. També es pot veure a molts rètols dels magatzems d’importació. Però el regidor del PP no ha dit res del xinès. Potser perquè li sembla que el xinès fa pensar en dragons de colors i un plat de porc agredolç i en canvi creu que l’àrab pot fer pensar en bombes.

Quan algú fa servir una llengua per insinuar altres coses, quan algú llança una idea com aquesta, encara que dissimuli, és un extremista molt perillós.

Imaginem, aquesta frase: “No crec que sigui bo que a Badalona hi hagi barris on predominin els jueus”. Com sona? Una mica com a l’Alemanya dels anys trenta, oi?

En aquest bloc no m’ocupo gaire de política, per no dir que gens, però sí que he parlat de la llengua i dels usos perversos que se li poden atribuir. Per això hi torno ara, sense manies.

El meu pare va estudiar semítiques i a casa era molt natural veure llibres en àrab i hebreu. Quan érem nens, de vegades ens ensenyava els números i algunes lletres. Cap dels fills no li ha seguit aquesta pista però tots hem après a respectar la llengua dels altres per damunt de tot.

Conviure o odiar

A Badalona hi ha molts barris on la llengua que predomina és el castellà. I en zones més restringides hi predomina el català. Les últimes dècades, els uns i els altres han après a conviure. Però potser algú creu que la convivència no fa guanyar vots.

L’extrema dreta sap que si aprofita l’estat de xoc que la crisi econòmica provoca per treure el pitjor de cadascú i excitar l’odi potser n’aconsegueixi rèdits electorals. I els sembla que si això dóna vots ja no cal aturar-se a pensar si en aquesta partida s’hi val tot.

No fa gaire van fer servir la religió. Els rètols de campanya parlaven de mesquites. Ara li ha arribat l’hora a la llengua. Suposo que un dia se li escaparà que no creu que sigui bo que en alguns barris de la ciutat hi predomini la pell fosca.

Potser el PP no és d’extrema dreta però aquestes actituds sí que ho són. No m’impressiona gaire que Garcia Albiol segueixi dient les coses que diu. Però sí que m’entristiria una resposta tova, calculada, per part de tots els altres grups polítics. Que no tinguin por de perdre vots. Quan algú diu aquestes coses, s’ha de contestar de seguida i amb claredat. A l’extrema dreta se li ha de plantar cara. Molt més quan es disfressa amb l’aparença democràtica.

PER SABER-NE MÉS:

La notícia

Garcia Albiol segons ell mateix

Garcia Albiol i el cop de puny