Caram, la ce

Segona catosfera

El proper cap de setmana hi ha la segona trobada de la Catosfera, altre cop a Granollers, organitzada per l’ajuntament d’aquesta població. Miraré d’acudir-hi una almenys una estona.

Marc Vidal, que impulsa aquest encontre amb energia, hi ha implicat aquesta vegada l’empresa Cink, de la qual n’és director general. La intenció, pel que sembla, és professionalitzar la reunió.

Tot fa creure que s’ha aconseguit i també compta amb el suport d’unes quantes institucions públiques (un ministeri, un departament del Govern i una diputació).

Hi ha un programa prou ampli que permetrà, com l’any passat, una conversa entre persones molt diferents que només tenen en comú la decisió d’expressar-se amb un web blog.

Un debat artificial

Al mateix temps, des de la organització, s’ha afavorit un debat sobre la naturalesa d’aquesta convocatòria que trobo una mica artificial.

Per resumir-ho, es planteja si la Catosfera és de blogs en català (siguin d’on siguin) o de blogs escrits a Catalunya (en català o no).

Si es té en compte la llengua, com passa amb la literatura, la Catosfera només seria el conjunt dels blogs escrits en català (la literatura catalana aplega el conjunt de la creació literària en aquesta llengua).

Ara bé, la literatura castellana que es fa a Catalunya és evident que forma part de la cultura del país.

Per això, si “literatura catalana” només es pot referir a textos escrits en català, “cultura catalana” és una expressió que inclou produccions sense llengua (suposem un quadro, un vídeo sense text, i tantes altres) i d’altres que són en català, en castellà, en anglès i en altres llengües, cada vegada en seran més.

Viure en la indefinició

El debat m’ha semblat una mica artificial perquè a qui pertoca definir l’espai és a qui convoca l’acte.

No acabar-se de decidir i obrir el debat és el que trobo de poc rigor. Sembla que als organitzadors els satisfà aquesta indefinició. Potser perquè intueixen que, després de tot, s’ha convertit en una manera natural de viure al país.

Si algú volgués treure’n l’entrellat a partir d’una interpretació de les previsions no ho tindria fàcil. També fa tot l’efecte que ens movem en l’ambigüitat.

Punt de vista únic

Per un costat, la taula anomenada ‘Catalunya i el lideratge social’ és una prova que es poden convocar converses molt ensopides perquè tots els ponents comparteixen un punt de vista únic que té la representació en exclusiva.

Sembla pensada per a la consigna i l’aplaudiment i no per afavorir el diàleg. És una llàstima.

Mot escapçat

Per un altre costat, el mot “catosfera” només resta com el terme col·loquial de les jornades, una mena d’apel·latiu familiar, perquè cedeix pas a un nom oficial que evita la polèmica: CDigital.

La lletra ce deu ser el que queda del debat.

A mi el que em ve al cap és una ce de “caram”.