8/12/10

Informar sobre una eina o fer-la servir per informar

Després d’escoltar Paul Bradshaw a Barcelona vaig compartir aquí una reflexió que mantinc: fa més d’un any que em fixo en casos reals d’un ús rellevant de les tecnologies de la informació i la comunicació però potser hauria d’abandonar aquest retrat que traço amb llambregades desiguals i fer servir les eines que les TIC proporcionen per atacar informacions corrents. És a dir: i si en comptes de “parlar de les TIC”, faig servir les TIC per “parlar del que sigui”?

Fa pocs dies he topat amb una situació que serveix d’exemple. És un assumpte menor però m’ha ajudat a entendre per on em sembla que hauria d’anar.

Parlar de l'eina

Vaig veure en un altre mitjà la menció d’un cercador anomenat Cablesearchs que serveix per capbussar-se en els missatges dilomàtics desvelats per Wikileaks. Del total de 250.000 anunciats, se n’han donat a conèixer prop d’un miler. Encara no és gaire, però fer cerques en tot aquest conjunt de documents és difícil i aquesta eina ho fa molt més fàcil. A mesura que es facin públics més missatges, la seva utilitat creixerà.

Em podia haver limitat a repetir la menció. Però això equivalia a “parlar de l’eina”.

Fer-la servir

En comptes d’això, vaig intentar fer-la servir. Als documents que ja són públics, com hi apareix Catalunya? Treballo per a un mitjà públic que dóna prioritat al punt de vista des del país. Era una pregunta òbvia. La resposta era previsible: poques mencions.

Però valia la pena provar d’oferir una crònica breu d’aquesta operació de cerca. Al públic li devia interessar perquè es va situar entre les més llegides, tot i que admeto que després de sentir-se atrets per la crida els lectors es podien decebre: poca molla.

Un intent

M’és igual, no pretenc valorar l’interès d’una peça publicada enmig d’un pont. Anoto només que en comptes d’anunciar l’existència d’una eina vaig provar de treure’n algun profit, per minso que fos.

Em sembla que aquesta ha de ser l’actitud i ho tinc tot per fer.

A més, amb aquest recurs hem pogut oferir un “tema propi” (tan menor com es vulgui però propi) sobre una qüestió que, com és natural, lideren els mitjans que han arribat a un acord amb Wikileaks. Els altres estem forçats a la repetició selectiva i només ens queda com a consol l’intent de reconvertir algun detall petit en una peça original. És el que vam fer. No és gaire, és clar, però és un intent. Veig que l'endemà s'ha repetit part del mateix tema, aquest cop amb una font aliena ("Le Monde").

Debat

L’altra aportació pròpia són els textos d’opinió. Hi ha al mitjà on treballo un debat interessant. D’una banda, Josep Cuní escriu un article en què no acabo d’entendre què pensa, potser perquè ja és el que vol, tot i que al final acusa els mitjans que difonen els missatges d'haver "comprat mercaderia robada". D’una altra, Antoni Bassas escriu al seu blog un text a favor de l’acció empresa per Julian Assange. Cuní no contesta cap dels comentaris i Bassas sí que ho fa.

Incapaç de participar en aquesta "discussió entre gegants", vaig apostar per un missatge subtil que em permetia afegir-me als recordatoris d'un aniversari.

NOTA

He tractat la qüestió de les eines a propòsit dels "jocs informatius" i dels "jocs seriosos".