27/5/11

Crònica d'una actuació policial i molt més

ATENCIÓ: els partidaris del blanc o negre no cal que llegeixin aquest apunt. Hi ha força informació i uns quants enllaços. Demana una lectura desapassionada i tranquil·la. Qui vulgui treure conclusions amb una lectura en diagonal més val que ho deixi córrer. De debò.

Sincerament

No simpatitzo amb l’acampada. Em costa una mica exposar les raons amb brevetat però en faré un resum apressat.

No m’agrada que no hi hagi objectius clars. Els pocs objectius que he entès no em satisfan. Observo una actitud una mica maniquea i simplista en molts arguments de la protesta, amb tot de tòpics del segle passat sobre els bancs, la política i fins i tot la comunicació.

Sí, jo també he vist "Inside Job" i em va interessar molt a pesar d'algunes petites trampes narratives. I sí, he llegit el llibre tan citat de Stéphane Hessel. Diria que se'l cita molt sense haver passat per la lectura. No és gaire bo. Emotiu, si de cas, però mal argumentat i massa pamfletari pels que exigim qualitat i rigor en un llibre d'aquestes característiques.

No m’agraden gens les votacions a mà alçada, no m’han agradat mai. Crec que la democràcia exigeix garanties com ara el vot secret, l’escrutini públic i una urna vigilada (sigui física o electrònica).

No m’agraden la majoria dels eslogans dels acampats. Els més imaginatius solen estar inspirats en eslogans francesos de fa quaranta anys. No comparteixo la visió que tota la culpa de la crisi és d’uns malvats perversos i tendeixo a creure en el repartiment de responsabilitats.

Vaig trobar ofensiva la comparació amb Egipte, on els manifestants s'enfrontaven a una dictadura i als tancs. No sóc l'únic que ha vist en molts eslogans una actitud simplista i carregada de cofoïsme.

No m'ha agradat com han reaccionat quan se'ls ha criticat, sense saber entomar la ironia, atacant la discrepància amb xiulets (ep, és una metàfora!). Ara mateix, no estic segur com es rebrà aquest article. Confio que algú que demana democràcia sabrà respectar la divergència.

No m'agrada quan diuen que ells són el poble. El poble som tots, també els milions d'electors que vam anar a votar el dia 22, els que omplen estadis de futbol o el circuit de Montmeló.

No m'agrada tampoc una protesta que alça la bandera "spanishrevolution". A mi ja no em convoca res que sigui "spanish". Ho sento. Ja ho he explicat aquí.

No vull arreglar Espanya, vull anar-me'n.

I no crec que qualsevol grup de més de cinquanta persones tingui dret a ocupar de manera permanent un espai públic. Sincerament.

La feina d’informar

No m’ha semblat bé la complaença que molts col·legues d’ofici han exposat aquests dies, sovint, a parer meu, sense ni gota d’esperit crític.

Crec que als que informem ens toca ser prudents, continguts, no deixar-nos dur per les passions. Hem de mirar d’informar sempre des d’una posició distant, per no caure en favoritismes.

He tingut la sort que no he hagut d’escriure gaire sobre aquest assumpte. Només una primera crònica d’urgència, on deixava anotades entre línies algunes crítiques i, al cap de poc, una llista de llocs on hi ha informació.

Ara bé, dit tot això, avui m’han encarregat la crònica de l’actuació policial d’aquest matí. Volien que ho seguís a la xarxa.

Mentre anava mirant què es deia al Twitter, seguia la retransmissió en directe de TV3.

Faig aquí un parèntesi per anotar una altra crítica als manifestants: mentre TV3 informava ells deien que manipulava. Però si estaven ensenyant la càrrega policial en directe! Quina manipulació hi ha aquí? És una altra prova dels prejudicis que tenen molts dels protagonistes d’aquestes acampades. En general, tendeixo a desconfiar dels tòpics, de les frases comunes, del maniqueisme, de les conspiranoies, de les sentències definitives...

Reprenc el fil, però.

Crònica de l'actuació

Al cap d'una estona he acabat la meva peça. I s’ha publicat.

Crec que, tot i ser una crònica personal, anota amb certa concisió què ha passat.

O el que he vist que ha passat.

I el que he vist que passava era que la policia, acostumada potser a empaitar encaputxats, estava desconcertada.

S’ha vist a la tele pública i també en aquest vídeo que algú dels que eren allà ha penjat a internet.

S’hi veuen uns quants policies que peguen gent que seu.

Peguen amb ràbia, amb mala bava.

Si duguessin la cara destapada hauríem aconseguit unes imatges semblants a les que hi ha d’aquelles manifestacions pacífiques de febrer i març de 1976, en el benentès que el context és incomparable (afegeixo aquest aclariment, advertit per alguns comentaris al Twitter sobre el risc que se'm malinterpreti).

Les imatges que hi va captar Manel Armengol són encara el record d'una etapa amb esperança i violència, inoblidable pels que ja tenim una edat. Hi ha alguns rostres que costa d'oblidar.

Aquests policies que avui, tants anys després, feien això, de debò que no passaran cap vergonya? Són la policia de la democràcia que l'any 1976 demanàvem a crits. Són la policia de l'autonomia que aleshores reclamàvem de manera pacífica.

De debò que aniran a casa a sopar i parlaran de la feina amb els seus fills? I què els diran? “Pegàvem a gent jove que era asseguda”? “Pegàvem amb ràbia perquè no enteníem res”? Això els diran?

Càmeres com a garantia

Durant molt de temps, es van fer crítiques als politics que s’encarregaven de l’ordre públic perquè volien posar càmeres a les comissaries. Els que criticaven ara han de prendre les decisions.

Després de veure el que hem vist avui, ho tinc encara més clar: sí, necessitem càmeres a les comissaries. I a més llocs.

Allà on hi hagi un policia amb una porra a la mà hi ha d’haver una càmera.

Per saber si l’ús de la violència està justificat o no.

De vegades pot estar-ho.

Avui no ho estava. Gens.

I Felip Puig ho sap. Perquè no és pas un neci sinó algú preparat i amb molts anys d’experiència.

El dubte raonable és si donarà una ordre perquè la policia sigui millor o si s'intentarà que la tele no ensenyi això mai més.

Ja ho veurem. I tant que ho veurem.

L'altra pregunta raonable és si hi haurà alguna dimissió.

Si és que no, que no preguntin mai més per què hi ha tanta gent desencantada amb els polítics. La resposta ja la sabem.


S'ha entès?


No, no simpatitzo amb els acampats.

Però encara simpatitzo menys amb empleats públics que peguen amb ràbia gent asseguda que té les mans enlaire.

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Completament d'acord. Bon article.

Anònim ha dit...

Jo no estic d'acord. Pense que aquest moviment a'ha de veure com un nen xicotet i m'explique: no podem demanar una actitud d'una democrácia de més de 25 anys a un moviment que té 12 dies de vida. aquest moviment és l'esperança de molta gent que veu com el seu destí es viure cada vegada pitjor. hem de cuïdar els nostres drets, perque els grans empresaris no ho farán per nosaltres. una dada: més del 50% de les empreses de l'ibex 35 es local.litzen a paraïsos fiscals, evadint la seua responsabilitat amb el seu poble.

Anònim ha dit...

TOTALMENT D'ACORT TAMBÉ. GRÀCIES

Anònim ha dit...

"No vull arreglar Espanya, vull anar-me'n"
Aquesta no em sembla que sigui una bona afirmació, i molt menys una solució. Si en el futur vols tenir fills, o si més no, estar en solidaritat amb la resta de gent em sembla una posició covard i egoista. Ara bé, tothom ha de defensar el que cregui just, però des del meu punt de vista estic completament en desacord.
Pel que fa a la resta del article, le llegit sencer, el trobo ben esclaridor, i tant debò fiquéssin càmeres, perquè això és la prova fiable de veure tot el que passa.
No sé pas si et llegiràs el meu comentari, però he pensat que devia fer-ho, soc estudiant de la Facultat de Filologia de Barcelona i estic vivint tot aquest merder, i trobo més que justificada la indignació i ocupació de tota aquesta gent que l'únic que vol expressar és: PROU!

Laura.

Puigcarbó ha dit...

totalment d'acord. Jo si m'he llegit indignats en català, per cert, ho enien en PDF uns d'Olot i que vols que et digui. . .
Quan a Inside Job, no té res a veure amb lo nostre, aqui no hi ha hagut ni un bonus escombraries. Aixó ho va fer bé el Banc d'Espanya, aqui el problema va ser el totxo desmessurat i encara ens costarà més de païr que als EUA

Salut.

Anònim ha dit...

La segona part em sembla bé. La primera, crec excessivament simplista.
Sembla que no fas cap esforç per trobar res de positiu en les acampades. Busques fins l'últim detall en el qual no estas d'acord (com la votació a mà alçada.. evidentment, amb 500 persones es difícil fer-ho d'una altra manera!) però no t'esforces a dir res de positiu. A mi també hi ha moltes coses de l'acampada que no m'agraden (i, com tu el lema 'spanishrevolution'n'és un bon exemple) però també hi ha coses positives. Molta gent que no stà polititzada ha sortit al carrer per protestar per el rescat dels bancs, les retallades, etc.. Jo crec que això està molt bé. No posar les coses bones (que segur que també en veus) sobre la taula, crec que és un anàlisi esbieixat i simplista. Tu no has fet l'esforç de trobar-les i per tant, crec que el teu escrit és molt parcial. Salut.
Marc

Mònica ha dit...

jo també he estat aquest migdia i he fet un post al respecte. l'acció pilicial, totalment fora de lloc. Si el vols llegir, http://bit.ly/8mXEMa

jnqm ha dit...

Gràcies a tots els comentaris, sobretot als més crítics.

Teniu raó,. no he ementat res de positiu sobre les acampades perquè volia suscitar un contrast clar entre la primera part i la segona. Sincerament, m'he deixat dur per l'estructura textual.

Ara bé, per ser honest, sí hi ha coses que em provoquen simpatia.

D'entrada, sento una tendència des de sempre cap a la rebel·lia, és el meu caràcter i els que em coneixen ja ho saben.

M'agrada veure gent que no feia res que per fi pren posicions. M'agrada veure barreges d'edats i posicions socials, com ems embla que es reflecteix sovint als mitjans.
M'agrada que se sàpiguen organitzar prou bé i de pressa, creant xarxes de persones actives que es mouen, per fi, d'una altra manera. La qüestió de com s'organitzen sense lideratges individuals em fascina i crec que val la pena estudiar-ho millor.
I també m'agrada que adoptin posicions pacifistes i que lluitin amb tanta força contra els que preferirien violència i aldariulls.

O sigui que com veieu, no són poques coses.

Pe`ro no volia fer un altre apunt més sobre detalls encoratjadors sinó un contrast entre la meva distància immensa amb el moviment i la meva distància encara més gran amb el que aquest matí han fet uns quants policies (crec que no tots, se n'han vist que actuaven com cal). I he volgut ser contundent en la denúncia d'aquests que han actuat malament. Amb honestedat i franquesa.

Gràcies a tots per llegir -ho.

en Vaqué ha dit...

"No vull arreglar Espanya, vull anar-me'n". Jo crec que és LA afirmació, Laura, que identifica tota una forma de pensar i, per tant, d'actuar. Amb el permís de l'autor, em quedo la frase per a mi. La penjaré a la capçalera del llit.

Pel que fa la resta, també d'acord en tot. I m'agrada la forma amb que ho has explicat.

Manel ha dit...

Acampades i espai publics: com dius son public i els que fan les acampades tambe hi tenen dret, no impedeixen a altres l'us i no estan ocupant tots els espais publics, en el cas de pl catalunya no afecta comerç, per tant encara més legitim.

Assemblees: hem de celebrar que el jovent s'interessi i debati la politica. Jo he baixat a catalunya aquesta tarda (i el diumenge passat) i sorpren gratament el nivell de debat i conversa de "corros" sobre el que no va bé. Votacions a ma alçada o altres, tant l'hi fa, el procés assemblari té coses bones i coses no tant bones, però hi ha més debat que en el parlament o l'ajuntament, on constantment es fa un teatre per justificar la feina i el sou, però fa temps que no hi ha debat seriós ni de debò.

Càrregues policials: en països de tradició democràtica comportarien una dimissió. Aqui no, mai, el que demostra que varem arribar tard a la democràcia i per molts mentre ens peguin en català, tot s'hi val.

Desobediencia Civil: la sortida per respondre a la girada d'esquena de la classe politica i dels parlamentaris, per exemple, el vot nul i en blanc de les municipals no està representat quan hauria de convertir-se en escons buits.

Ocupació d'espais públics permanent: el desencís i la indiganció és tal que cal ocupar permanentment espais com la pl catalunya per manenir el nivell de reflexió ciutadana fins que aconseguim canviar el sistema. Hi tenim dret i hi estem obligats mentre discrepem.

ainasj ha dit...

M'ha costat simpatitzar amb acampadabcn exactament pels mateixos motius que exposes, no obstant, vaig donar una empenteta perquè sorgíssin a la meva ciutat i he anat a totes les assemblees fetes fins ara pels motius que tu exposes en positiu, però també perquè veig aquest moviment com una bona formació col·lectiva, el debat ens fa céixer i a través de comissions concretes com "continguts" (més reduides en quant a número de persones) s'aprofunditza en les questions, en clau local i com a catalanrevolution (que jo d'spanishrevolution tampoc en vull saber res). Potser no cal pensar en quin serà el resultat concret sino en què ens aportarà el procés i, quan es disolgui, perquè es disoldrà, espero que en quedin persones més crítiques amb capacitat d'organitzar-se de manera més productiva i de crear alternatives.

Ann ha dit...

Bon article.

No comparteixo alguns dels teus plantejaments però realment penso que és un molt bon article. Enhorabona.

Anna

Anònim ha dit...

Te podies haver estalviat la meitat de l'article dient que ets un perfect votant de ciu, i respecte a les acampades. d'acord esencialment en que no representen ningú per fer proclames polítiques. per lo que la xarxa va demanar tornar als 3 punts basics del 15m. Malhauradament la intervenció del conseller per fer "netetja" ha revifat el moviment ara carregat de raó.

Bon dia.

jnqm ha dit...

Gràcies a tots de nou.

Només un aclariment. EN un apunt del blog he dit què votava. No ara, sinó tots els anys. I no sóc "un perfecte votant de ciu" com dius, Anònim. Potser ho has simplificat massa, oi?

Però entenc què vols dir i t'agraeixo el comentari.

Per cert, de cop i volta hi ha molts comentaris anònims. En aquest blog no hi són gaire habituals. En realitat, una conversa autèntica demana alguna identitat, però és una opinió personal, esclar.

En fi, gràcies de nou per l'interès i les aportacions.

Hauré de tornar a escriure sobre assumptes menys llampegants.

eligius32 ha dit...

Entenc el teu punt de vista. Tot i així, la primera part no la comparteixo gaire. Només volia fer un petit incís quan parles dels joves que han sigut pegats. No només hi havia (O hi ha) joves a les acampades. Hi havia gent gran també. Això sí, hi havia un vídeo on sortia un home vell que passava per davant de la càmera saludant tranquil·lament.

Deixant això a un costat, jo he escrit un post dient perquè hi pot haver una reivindicació de la democràcia en un estat democràtic. Si el vols llegir: Señor, no quiero más pan CAT/ES http://wp.me/p1yqnU-g

Està en català i castellà. Salut!

Manuel maciá ha dit...

Un artículo de excelente construcción. El recurso del contraste hace resaltar de una manera excitante ambas partes. Estoy siguiendo la acampada que hay en Elx (Catalunya Sur) porque algunos de mis más brillantes exalumnos andan por allí e incluso me han liado para la Comisión de Cultura. Os hablo, pues, de primera mano. Hay cosas que a mí no me gustan, y en las reuniones de coordinación tenemos nuestros desencuentros, pero por encima de todo, parece que todo esta gente no sólo intenta cambiar esto o lo otro, quieren cambiarse a sí mismos. No, no se muy bien donde van, pero voy con ellos (si no me muero antes, porque el amigo Felip ha hecho que esto se alargue una semana más, estoy destrozado)

Anònim ha dit...

Jo tampoc simpatitzo amb els acampats, i em van esgarrifar les bategades dels mossos.

Però un Conseller d'Interior no pot desacreditar públicament la policia d'un país. Podria ser fatal per la futura seguretat del territori.

Rtorre ha dit...

La primera parte me parece una chuminada, no te agrada que la acampada sea como tu quieres que sea...Un pequeño repaso en profundidad y es a la unica conclusión que se llega. Bajate del púlpito y colabora, aprende junto a la demás gente. En dos semanas no se construye nada y muchos de esos prejuicios que tanto como tu tiene la gente lleva tiempo trabajarlos.

Hay que ser un poco más modesto.

tonapou ha dit...

Saps? Jo no estic d'acord amb els que no estau d'acord perquè no hi ha objectius i sense apuntar a algún lloc pot passar que no es tenguin conclusions. I els motius són els mateixos que al comentari del segon Anònim: institucions organitzades que no fan assemblees sino ves tu a saber què, no treuen aguller de cap situació. Ens planten mesures consensuades o no, i (el pitjor) aplicables o no. Tan aplicables o no com qualsevol de les conclusions o iniciatives que surtin de les asemblees.
Ara, d'acord amb tu amb totes les coses que valores de la iniciativa: autoorganització, col·laboració i actituts per arribar a acords i conclusions.
Honestament, just per això val la pena.
Amb el temps que fa que estan allà plantats, molta gent ha tengut curiositat per passar-hi, i s'han trobat persones parlant. Moltes persones parlant.
De l'actuació policial, no hi ha paraules. No sé si les dels '70 eren tan o més salvatges, però tampoc trob que ens hi hagem de comparar. Són altres temps per moltes coses.
Ah! I lo d'spanish o no spanish, per una vegada he vist que la llengua s'ha usat pel que ha de servir: parlar. I tant si ens agrada, com si no, estas dins l'estat espanyol i les seves lleis són les que has de cumplir. No em pareix mala etiqueta...
Parlam d'aquí una estona d'això i mil altres coses =D

(m'ha agradat molt l'article, per cert, i la possibilitat de debatre en un espai de més de 140 caràcters! =D)

Anònim ha dit...

Una reflexió molt assenyada, tot i veure prou interessant l'esperit per millorar que entenc hi pot haver al darrera d'una part de la moguda.
Què en podríem esperar d'una Policia qualsevol? No és ingenu pensar que es quedarien a esperar a veure si convençien els acampats a fer neteja? Era clar que, tard o d'hora haurien d'actuar. No li interessaria a algú que així fos? Cal recordar que les ordres les donen aquells que hem escollit democràticament. La qüestió a esbrinar és si abans, com s'ha informat a algun mitja convencional, es va intentar netejar i treure elements perillosos, per si avui guanya el Barça, i si NO els varen deixar. Ningú no en diu res. No em serveix la excusa que no s'en refiaven. Com és que fins avui, no s'havia vist cap acció de neteja i de treure objectes perillosos? Dit això, estic d'acord que la Policia hauria de resistir a l'ús de la força. Hi ha però molts ferits entre la Policia, només per defensa pròpia dels acampats?
Enric

Anònim ha dit...

I que vulguis no formar part d'Espanya t'impedeix compartir algunes -no cal totes- reivindicacions que s'expressen a les acampades? em sembla una molt mala excusa, una excusa a seques per no haver de compartir alguna cosa amb els que no se senten independentistes com tu. A part d'un gest totalment insolidari. O és que encara hi ha qui es pensa que Catalonia is different? No ens enganyéssim. Si no comencem per veure això no serem mai, ni independents, ni capaços d'avançar socialment.

Ismael Peña-López ha dit...

Gràcies, janquim, per la crònica. M'agrada el que dius en el comentari que fa 8: crec que "caricaturitzar" (si m'ho permets) la teva oposició a les acampades dóna més força a les teves crítiques posteriors a la càrrega.

Volia fer només un incís sobre les crítiques que s'han vessat contra TV3 i el seguiment.

Personalment defujo les crítiques de manipulació.

Tanmateix.

Mentre la Susana Griso, a Antena3 (i a centenars de quilòmetres de distància), agafava el guió del programa i el feia bocins, per a abocar-se de forma incondicional a les imatges que arribaven des de la plaça i que compartien sense editar (més enllà de combinar les de les diferents càmeres), el Cuní seguia amb el programa que tenia a l'escaleta i relegava al 3/24 (un canal més "anònim") el seguiment en temps real.

En la meva opinió és aquesta manca de sensibilitat, de sentit del moment, el que hom critica a "La Teva". Sí, hi va haver connexions, però el que passava a la plaça era prou important com per a donar-li més rellevància.

Vull il·lustrar les meves paraules amb dos apunts.

El primer, l'intent per a "després de la publicitat" de connectar en directe amb la plaça i que després mai no va arribar.

El segon, deixar que la Pilar Rahola (qui en general crec que és una comentarista molt ben informada) canviés de tema durant la seva contundent informació: el que estava passant a Plaça Catalunya no era un debat sobre si els acampats havien de marxar (el tema de la Pilar Rahoal), sinó sobre si s'havia de fer a cops i sang.

I, crec, això és el que es criticava a TV3. Per descomptat, al voltant d'aquest pal de paller s'hi va afegir tot tipus de fullaraca. Això ja passa.

Unabraçada,

i.

Anònim ha dit...

Els espanyols tampoc som tan fills de puta http://www.youtube.com/watch?v=rrk1JIj2iVU&feature=fvst

jnqm ha dit...

Sorpès per tants comentaris, miro de respondre en general.

Rtorre... si quan no hi estàs d'acord ho qualifiques de "chuminada" hi ha poca cosa a dir. no crec que exposés "prejudicis" sinó punts de vista. el detall de la mà alçada, per exemple, per a mi és important. per a tu no? molt bé. pensem diferent. ja està. ho podem acceptar? aquest és el clau de la qüestió.

a l'últim "anònom" i altres: ep, no sóc antiespanyol, no ho he estat mai. simplement des de fa un temps m'he decantat cap a la independència com a projecte immediat, ho explicava a l'apunt enllaçat (algú hi ha anat?) i ho desenvolupava aquí http://www.scribd.com/doc/34375606/La-finestra-de-la-independencia

sobre TV3, Ismael. Mira, és un error meu. A la redacció, on era aquell dia, tenim sempre el canal de notícies. Per tant jo veia tota la info en directe i ignorava això del tall de publicitat. podríem discutir si calia passar al primer canal generalista o no. jo, la veritat, no consumeixo canals generalistes (excepte si juga el Barça).

sobre els objectius ditxosos. a veure, he llegit com tothom, suposo, la llista de propostes que està aprovada per ara. i un dia se'n podria parlar, però amb calma, sense apassionament i anotant els detalls.

a veure,


que quedi clara una cosa, per favor,

no he escrit un apunt contra els acampats.

he dit que hi tinc una distància i des d'aquest contrast he lamentat una actuació molt equivocada de la policia.

això és el que he fet.

i he volgut subratllar que l'impacte dles fets no es troba sols a internet sinó sobretot a la tele.

i finalment deixava dit que em temia que algú decidís impedir més directres com aquest.

crec que ahir el conseller ja es va referir als mitjans , oi?

no anava tan desencaminat.

gràcies a tothom. com podeu veure ja he afegit altres apunts a aquest espai i reprenc els meus afers habituals.

tant d'enrenou em sobrepassa una mica.

Emma ha dit...

Un gran article. Gràcies per compartir-lo ! Jo també em quedo amb la frase: "No vull arreglar Espanya, vull anar-me'n". Reflecteix perfectament com ens sentim una part dels catalans d'un temps ençà. Formen part d'un país que ens critica i menysprea. Per què no ens deixen marxar i viure tranquils, potser ja toca, no?
Seguiré el teu bloc amb interès, ha estat tot un descobriment gràcies a l'Eva Piquer.
Salutacions

Anònim ha dit...

Bon dia, m'ha agradat força el teu article malgrat que no comparteixo alguna de les teves opinions però no creus que en relació a el què està passat aquests dies hauriem de prioritzar que per sobre de tot alguna cosa s'està movent, que la gent comencem a reaccionar de tantes barbaritats que s'han imposat (per dir-ho d'alguna manera, perquè si votes esculls) i que hem d'empassar (#retallades incoherents, disminució de la qualitat dels serveis públics, que són el valor afegit d'un pais...)? Que si, d'acord, hi ha massa heterogènia i alguna demagògia però eps, estem contestant enfadats, farts, indignats... que estem vius, que hem hagut d'empassar massa tots plegats, alguns fins i tot perdent els seus propis referents ideològics!, que la situació del propi sistema és insostenible, salvatge, injusta, que cada cop hi ha +families al llindar de la pobresa, que el propi govern, administracions públiques, institucions internacionals reconegudes són excessivament permissives i inexplicablement incompetents per a regular, penalitzar i controlar els poders financers i industrials que són qui realment acaben rostint el pollastre? Que sembla que les opinions de molts experts i periodistes sovint obliden que sí, que aquest moviment - que jo més aviat batejaria "fenòmen històric" - és imperfecte (molt espès, però ep, es comencen a veure 4 línies bàsiques d'actuació, entre elles el canvi de la llei electoral que t@ts sabem què podria comportar el canvi...) ... però HI ÉS, i digueu-li com vulgueu acció-reacció-despertar-efecte tònic momentani però... Donem-nos temps, pot ser que alguna cosa canvii, pot ser que no, però a mi m'ha fet feliç, pensava que era la única ciutadana que es sentia agredida pel sistema i, sobretot, m'ha fet creure que les coses potser poden canviar.

I els mossos? Imperdonable, salvatge, antidemocràtic, penòs. Vinc d'una familia molt combativa durant Franco i això m'ha fet plorar i m'ha recordat quan de petita demanava al meu pare que em portés als banys que hi havia sota la Pl. Catalunya, el meu refugi mentre esperàvem les salvatges càrregues dels grisos contra adults i nens... La nostra classe política encara ha d'aprendre a dialogar i respectar la diversitat ideològica... encara en bloquers malgrat els 36 anys de 'persona adulta'.

I per acabar, les declaracions d`'avui mateix, uns i altres es desvincul.len (Sol i Democraciarealya). Jo espero que s'ho repensin... Gràcies

@carmemix

elnoiroig ha dit...

Un descobriment aquest bloc, est8c segur que el visitaré més.

Com molts, completament d'acord amb tú. Si be, tinc un dubte que encara no he estat capaç de resoldre.
No m'agrada que és pegui a gent que seu, peró tampoc és comparable al '76 com la gent al minut de sortir a reclamar quelcom se'l venia amb la porra (impedir manifestarse) que ara que una quantitat de persones decideixen utilitzar de manera unilateral un espai públic i no cedeixen a altres veus que la seva. Imposar la seva voluntad vaja.

No, no m'agrada la violència, però una ocupació tambè l'entenc com a sinónim de violència, no amb armes, sinó per impedir que és faci cap més voluntad que la teva.

Així, que encara estic cercant quina hagués estat la millor actuació possible.

Saluts!