Hi ha vegades en què l’actitud personal d’un directiu aporta molt de valor a una empresa. Això és el que vull comentar en aquest apunt.
Ferran Clavell és el director de continguts d’Interactiva (l’empresa de la CCMA que té per missió desenvolupar els projectes a la xarxa) i acaba de ratificar que la seva experiència a internet i el seu estil són de debò.
Això ha provocat que la notícia circuli per internet i s'ha obtingut ressò des d'un simple comentari. Però el que volia destacar aquí és que
Cada vegada que hem parlat aquí de de quina manera ha de canviar la comunicació de les empreses estàvem parlant d’això. Clavell n'és un exemple indiscutible.
L’única llàstima és que, ara mateix, no em sembla que aquesta manera de fer sigui majoritària, ni a la CCMA (on l'intent de conversa del canal 33 va quedar escapçat) ni gaire més enllà.
Però tinc la certesa que tot arribarà. Gràcies a una generació molt preparada, gràcies a les eines que ho fan possible, gràcies a les persones que no desisteixen d'exposar la seva visió (bufi com bufi el vent, en un entorn on hi ha moltes temptacions d'adaptar-se a qualsevol brisa) i gràcies a directius com en Ferran Clavell.
6 comentaris:
serà gratuit, li agradi o no a la corporació, doncs el copyright deixa pas al copyleft. És un camí sense retorn... el veritable valor està en innovar, no en protegir...
albert arnó, molt benvingut per aquí! i gràcies de participar
sí, tens raó que el video a la xarxa acabarà cap aquí... tot i que no estic del tot segur que els continguts en general passin al "gratis". els autors bé necessiten alguna cosa...
en tot cas, més que tractar això em proposava només destacar el procediment, que algú de la CCMA expliqui coses en un comentari d'un blog em semblava rellevant, per això ho esmentava...
gràcies albert!
Bufi com bufi el vent, afortunadament alguns ens hem quedat tocats per la tramontana gràcies a les iniciatives d'un grapat de persones atentes al "panorama del canvi"
Mireu... Jo navego i competeixo en patí de vela i us puc garantir que les regates se solen guanyar i decidir a les "empopades" (és a dir anant en la direcció del vent) que contràriament al que es pugui pensar, és la tècnica més complexa i aprofitar el 100% el cabal de vent, no resulta senzill ja que l'embarcació "deriva".
No se solen decidir les regates a les "cenyides" (anant diagonalment contra el vent) on les distàncies que s'aconsegueixen són menys apreciables.
M'agradaria ensenyar a navegar alguns directius... La natura ens ensenya tantes coses!
I és que... el vent bufa cap a on bufa, enteneu?
lluís k.
gràcies per venir aquí i afegir-te a la conversa
em sembla que en essència estem tots força d'acord
m'agrada aquesta comparació que fas amb la navegació
el problema és identificar el vent (tu dius que està molt clar i a mi no m'ho sembla, diria que l'onada 2.0, el tsunami que alguns diuen, encara és feble davant d'actituds poc disposades a entendre aquests canvis, per això diria que el vent encara va ratxes)
He navegat tan poc que no hauria de dir res però si no ho recordo malament el risc més gran de les ratxes imprevistes i els canvis de direcció és que la botavara et clavi un cop al cap i et faci caure a l'aigua inconscient...
Doncs això
Gràcies de nou!
Veig que hi toques, Janquim...
Ben cert el perill de la botavara!Potser és per aixó que vaig en Patí de Vela! (no dur la malaïda botavara).
Sort a Berlin!
Publica un comentari a l'entrada