Una idea feliç d'Enric Gomà

Les llistes de distribució no són un invent recent però no hi ha cap raó per descartar aquesta eina. Sovint funcionen molt bé. He comentat aquí l’experiència del Club Innova a la CCMA i també la llista Al carrer, una idea feliç d’Enric Gomà.

Aquests dies, l’Enric vol arribar als 500 subscriptors (no li falta gaire) i m’he proposat de contribuir-hi, parlant-ne una altra vegada.

Tothom que s’hi ha apuntat pot enviar frases sentides o llegides que poden fer gràcia o resultar intrigants, curioses, poètiques, com explica ell mateix als nouvinguts en aquest grup tan peculiar.

Són coses dites per desconeguts i agafades al vol. L’Enric selecciona el que li arriba i cada dia envia un correu amb la nota corresponent. A més, cada dijous n’apareix un recull a Time Out (a cura del director, Xavier Muniesa) i cada setmana se’n mostra una tria a la web de la mateixa publicació, que decideix Caterina Úbeda. Un cop al mes es pot veure una altra selecció a Verbàlia.

A més, com que això funciona des de 1999, ja hi ha hagut material per omplir dos llibres, que ha editat Ara Llibres.

M’ha semblat que la millor manera de fer entendre què és Al carrer seria copiar-ne uns quants.

1.- El Lluís Robres envia:

Entra una parella en una pastisseria de la Travessera de Gràcia, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Bailèn, a Barcelona. Ella demana a la dependenta:

-Una ensaïmada i un croissant...
-I un...?
-I un croissant.
-I un...?
-I un croissant!, insisteix la clienta amb creixent vehemència.
-No... Que si li embolico iunt!

(És a dir "que si li embolico tot junt, ensaïmada i croissant”).

2.- El Joan Tharrats envia un alcarrer sentit a la FNAC Triangle, de la Plaça Catalunya (Barcelona). Dos homes parlen:

-A mi lo que más me cuesta del catalán son las comas. Las ponen de una manera que no se entiende nada.

3.- El Jordi Puntí n’envia un sentit a la cantonada de la Travessera de Gràcia i el Passeig de Sant Joan, a Barcelona, un nen d'un sis anys i el seu pare s'aturen davant l'aparador d'una botiga de sofàs. Diu el nen:

-Mira, pare, aquesta casa. Quants sofàs que tenen, però cap televisor!

4.- El Jaume Subirana envia:
Una parella amb dos fills petits i mapes a les mans que sembla acabada de sortir d’un hotel de cinc estrelles camina per la Gran Via, de Barcelona. Ell diu, tot convençut:

-Hay que subir hasta Emilio Aragón.

Qui en vulgui llegir un cada dia, ja ho sap. Que escrigui a l'Enric Goma.