Primavera a Finlàndia

La penúltima setmana de març vaig ser a Hèlsinki, convidat per l’empresa pública de ràdio i televisió de Finlàndia, la YLE.

A més de mantenir contactes amb diversos directius, vaig participar en una jornada sobre innovació que s’adreçava als professionals d’aquesta empresa de comunicació. Durant la sessió, el centenar d’assistents van escoltar intervencions sobre algunes novetats tecnològiques, una demostració sobre el funcionament de "Second Life" i una ponència força reveladora a càrrec de Sam Inkinen, una de les persones que des de Finlàndia influeix en aquest esforç per estendre l’ús de tota la potència que la xarxa ens proporciona.

Em va correspondre la cloenda d’aquest seminari i, durant dues hores vaig provar de transmetre la idea que utilitzar les eines que la xarxa ens proporciona no és una singularitat sinó l’acció natural de qui vol fer servir tot el que tingui al seu abast per compartir coneixement i millorar els resultats.

Vaig tenir la sensació que les meves paraules van ser molt ben rebudes. No en penjo cap enllaç a la presentació que vaig fer servir perquè consistia en un seguit d’imatges, sense text. Vaig fer servir una presentació que m’ajudés a centrar l’atenció sobre els punts bàsics del discurs que volia sostenir però paraules.

He trigat unes quantes setmanes a comentar-ho perquè em trobava de ple en un projecte a l’empresa on treballo i no volia que cap referència oberta als meus afers professionals n’afectés la recepció.

Ara ja puc comentar amb tranquil·litat que la YLE té problemes semblants als d’altres empreses públiques de comunicació i també puc assegurar que el seu caràcter públic és allà molt més potent i indiscutible que entre nosaltres, on encara pesa molt la idea que la CCMA, a banda de ser pública, té encomanada alguna mena de missió messiànica que es troba per damunt de la seva condició pública, observada a vegades com una simple conjuntura instrumental.

A favor nostre, diré que els assistents a aquest seminari es mostraven en part reticents i en part dubitatius sobre la utilitat de les eines noves i l’opció de compartir el coneixement. Com que Finlàndia és en molts sentits el model de país que Catalunya refereix (en assumptes com la innovació o l’educació), vaig tornar amb la sensació que nosaltres hem fet bona feina i que tenim motius per estar molt animats sobre les nostres possibilitats d’excel·lir.

Aquesta escultura es troba a l’entrada de la seu principal de la YLE.