Atrapats a la xarxa

Va ser ahir.

Escrivia una peça sobre un informe al voltant del consum d’internet, de Mediascope Europe. La base era un teletip de l’agència Efe.

Quan la nota es referia al fet que els joves passen més hores a la xarxa que els més grans de 55 anys, el text deia alguna cosa com ara que els joves entre 16 i 24 anys eren els que estaven més “atrapats a la xarxa”.

Segur que no hi havia cap mala intenció. Però aquesta era l’expressió.

I no és el primer cop ni el segon. El terme “internet” sol aparèixer associat a expressions com “atrapats”, “enganxats”, i això quan no està vinculat a “pornografia infantil”, “pirateria”, “phising”, “delictes” i altres assumptes molt més greus, que solen agradar a editors de mitjans digitals generalistes.

És absurd i ja s’ha explicat mil cops el per què. La meva àvia Lluïsa parlava molt per telèfon, que jo recordi. Perquè es devia sentir sola. Però no hauria dit ningú que estava “atrapada al telèfon”. El feia servir i prou.

Quan vaig fer la peça per al 3cat24, com es pot suposar, vaig adaptar l’expressió.

Automatisme per corregir implícits

N’hauria pogut triar alguna de neutra però volia demostrar que fer servir implícits amb orientació és molt fàcil. Vaig fer servir alguna cosa com ara “treure més profit de la xarxa”. El que jo vaig deixar dit, per tant, és que els joves d’entre 16 i 24 en treuen més suc que no pas la gent gran (que diferent de dir que hi estan més atrapats, oi?).

En realitat, faig aquestes modificacions d’esma, sense haver-m’hi d’aturar gaire, com un automatisme que he incorporat a les meves rutines quan treballo amb textos previs de les agències.

Fractura i perill

Però que jo elimini aquests implícits ideològics no vol dir que la reflexió no valgui la pena. El poder d’un sol mitjà és enorme. Una agència pot traslladar als mitjans un seguit d’implícits enganyosos (els mitjans es veu que tenen massa pressa per aturar-se a pensar i adquirir criteri editorial sobre la matèria).

Resulta més intrigant quan els que parlen d’internet com un indret perillós i ple de maldat són els mateixos mitjans digitals. Què hi farem.

Dec estar equivocat. Ho veig tot deformat a causa de la meva gran culpa: estic atrapat a la xarxa.

En canvi, no veig que es preocupi gaire ningú per una dada que em sembla molt més interessant. La gent més gran de 55 anys no fa servir prou internet (no tothom, és clar, una majoria estadística). Són les persones més soles, les que més hi guanyarien amb l’ús d’internet per comunicar-se.

En comptes d’animar-los de debò, en comptes de fer un esforç per batre la fractura digital, ens dediquem a dir-los que això de la xarxa està ple de perills.

Perquè en quedin fora, espantats. Que no vinguin. Que segueixin sols.

I així podrem seguir tractant els internautes amb paternalisme, explicant-los contes de fades des d’una agència oficial i reproduint-los des de tots els mitjans sense dedicar deu segons a pensar. Deu segons...