A banda de cobrir informativament la Catosfera (se'n diu així, oi?), vaig participar a la taula sobre mitjans de comunicació, moderada per Sílvia Cobo, amb Nacho Escolar, Pau Llop i Albert Jordana.
Com que no sóc cap expert, només podia parlar de la meva experiència recent. Vaig mirar d'aportar una visió molt enganxada a aquesta situació personal i com que va suscitar un cert debat, he pensat que valia la pena provar de fixar una mica les idees que vaig exposar.
Vaig dir que els mitjans informatius generalistes digitals partien d'una idea que em semblava paradoxal, ja que la digitalització permet anar molt més enllà del generalisme.
També vaig anotar uns quants elements crítics:
- La idea de l'actualitat permanent com a norma bàsica prové d'un atac d'enveja dels mitjans impresos, que volien ser presents en el cicle de 24 hores els 7 dies (24/7) com la ràdio la televisió
Compraré diaris quan no portin notícies
Per dir això, vaig fer servir una frase que va cridar l'atenció d'uns quants assistents a les jornades. Vaig dir que ja tornaria a comprar diaris quan no portin notícies. És evident que volia dir que el que espero d'uns mitjans que emeten cada 24 hores és alguna cosa més que l'intent absurd de donar actualitat.
- Els digitals generalistes volen superar aquest complex, però l'intent de ser el primer i res més comporta riscos i no sempre garanteix la qualitat
- La facilitat per controlar l'audiència porta alguns mitjans a practicar gèneres que les seves versions "prèvies" no haurien considerat dins de la seva línia editorial i l'infotainment apareix sense embuts en mitjans que se suposa que eren "informatius purs"
Bones pràctiques
Tot seguit, vaig dir que volia ser propositiu i vaig deixar anar una llista de coses que es podrien fer. En realitat, no m'invento res, són accions que he vist en una o altra banda o n'he sentit a parlar. Per això, més que propostes, són exemples de bones pràctiques que ja hi ha.
He mirat de resumir les notes que duia en una llibreta en forma de presentació. L'he feta massa de pressa i no m'agrada. Hi ha un excés d'informació a cada pàgina i té un "aire antic" que no em satisfà. Però he cregut que valia la pena aportar el resum i ja en milloraré l'aspecte quan pugui.
Quan dic que són coses que he vist, em refereixo a casos concrets. Per exemple:
multicanal - molts mitjans fan servir o assagen amb eines diverses
pantalla - iPad aposta per aquesta via i les aplicacions de mitjans també (NYT)
repositori - hi ha serveis d'hemeroteca molt ben fets (La Vanguardia?)
segmentació - aquí hi veig un gran forat negre perquè el generalisme encara reporta beneficis...hi ha alguns mitjans que comencen a reconsiderar les etiquetes
multimèdia - el 3cat24, poso per cas, és el més potent en català en aquesta oferta tot i que la podria explotar molt més
autoria - els mitjans que combinen redaccions ja ho tenen
hipertext - hi ha autors que sempre fan enllaços però pocs mitjans que sempre ho facin (Vilaweb)
noves fonts - és un pas poc freqüent però s'anirà imposant
eines tic - procés massa lent al nostre país, perdem productivitat per elaborar informació
serveis - encara hi ha més vocació d'aconseguir clients que de donar servei, els públics podrien ser pioners
participació - tothom té molts dubtes, hi ha exemples de comunitats petites però molt ben tractades (elmeu3cat24 és un bon exemple, crec) però no es fa el salt decisiu per falta de convicció i per temors una mica estranys
discussió -n'hi ha exemples però són escassos al nostre entorn
Adaptació forçada o estratègia amb convicció
Estic segur que a la llista de bones pràctiques hi falten moltes coses i si algú vol fer-hi aportacions seran molt benvingudes.
Però la clau és si aquestes bones pràctiques són casos aïllats, si són gestos tàctics o si responen a una estratègia i a una visió diferent sobre el paper dels mitjans de comunicació.
Aquí he de dir que observo molts passos interessants, tots els veiem. Però no em sembla que formin part d'una actitud diferent sinó d'una adaptació una mica interessada, gairebé forçada i quasi sempre des de darrere, no des d'una posició avançada que de debò sigui disruptiva (se'n diu així, oi?).
Nous formats informatius
Ara mateix, m'interessa molt la idea de trobar nous formats d'informació. Hi ha dos apunts que he rellegit unes quantes vegades i que m'estan fent rumiar. Però encara no n'he tret conclusions i no goso dir-ne res. Només els assenyalo per si algú més creu que són un bon inici de discussió.
Jeff Jarvis va explicar fa unes quantes setmanes que potser el periodisme ja no en té prou amb explicar històries. Mentre intento donar voltes a la idea, Jarvis ha publicat tantes coses que, com sempre, no tinc prou temps d'aprendre tot el que voldria.
I Sílvia Cobo proposava una adaptació del periodisme que em sembla d'interès. De manera especial la seva al·lusió a la capacitat d'un mitjà d'actuar com a "hub" d'informació. Encara no ho he entès prou bé, però voldria aprofundir en aquesta direcció.
Gràcies
Agraeixo a tothom que va seguir el debat sobre mitjans el seu interès, les preguntes i les piulades al Twitter.
Ja ho he fet personalment però també ho vull fer aquí, de forma pública. Dono les gràcies als organitzadors de la Catosfera i en concret a Marc Vidal per haver-m'hi convidat. I a l'equip (Jesus, Laura, Jordi...) per l'atenció que em van dedicar, ajudant-me amb detalls que van fer molt més fàcil la meva feina d'enviat especial... a Mart?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada