31/1/10

Explicant la Catosfera per al 3cat24.cat

Dissabte a la nit vaig parlar amb el meu pare per telèfon. Com que ell sabia que havia anat a cobrir les jornades de la Catosfera, em va comentar que havia vist en algun informatiu televisiu que s'esmentava aquesta trobada. Em va dir: "Han explicat que Ernest Benach hi va anar, però no he pogut entendre què és això de la Catosfera. En realitat, la notícia era que Benach havia dit alguna cosa en algun lloc". 


No ho he vist, i només tinc la seva informació. Però és veritat que de vegades un actor de l'actualitat es converteix en una notícia pel que diu de manera que liquida el context. 

Li vaig contestar que jo havia mirat d'explicar-ho una mica en dues peces que vaig fer per al 3cat24. Però no estic gens segur que les meves cròniques de debò l'ajudin gaire. Potser, sense voler, vaig preparar uns materials que estaven massa influïts pel fet que em sento una mica part d'aquesta Catosfera. És complicat ser objectiu i no pensar massa en els mateixos assistents com a públic de la informació. I el públic de veritat era un altre. El públic d'un mitjà generalista. 

Crònica i actualitat 

Quan vaig a jornades d'aquest tipus (com vaig fer al PDF de Barcelona o al TEDxBarcelona) miro de mesclar sempre dos gèneres. Per una banda, la crònica permet repassar el conjunt de l'acte. Per una altra, busco sempre una punta d'actualitat que em permeti posar-hi un títol tan pròxim com sigui possible al títol informatiu d'actualitat. 

Amb la primera peça va ser fàcil. Hi havia una conferència inaugural, a càrrec del màxim responsable de Tuenti i aquesta xarxa social espanyola està fent una entrada destacada a Catalunya, amb un increment dels seus membres, amb la traducció dels seus serveis al català... 

Títol + resum 

Per tant, vaig obrir la peça amb aquestes declaracions d'Ícaro Moyano i vaig provar d'explicar a continuació què és la Catosfera. El preu va ser que l'última taula, dedicada als vídeobloguistes, no va "entrar" a la peça i això que em vaig quedar fins al final. Era una mica massa especialitzada per al públic d'un mitjà generalista. Però vaig citar i enllaçar els ponents per si algun usuari del 3cat24 volia fer-hi una ullada. 

Sense títol 

Amb la segona peça va ser més complicat. Havia calculat, malament, que a la taula dels partits polítics hi trobaria un bon títol. I no va ser així. José Antonio Donaire va estar brillant, pel meu gust personal, i va fer propostes sinceres sobre un canvi de mirada. Va venir  dir que més enllà del fet que alguns polítics emprin les eines de l'anomenada web 2.0, fa falta que el conjunt de l societat aposti per una altra manera de relacionar-se amb el concepte de la política. Però com que no és un politic en actiu (acaba d'abandonar el seu escó al Parlament), la seva proposta no era prou potent per orbrir. La resta de la taula em va semblar honesta però poc compromesa. Vaig pensar que si torno a ser en una sala on algun polític diu que han de millorar i connectar millor amb la gent m'aixecaré i me n'aniré. Aquesta pel·lícula ja l'he vista i no és gaire bona, la veritat.

O sigui que vaig recórrer a un truc una mica barat. Vaig fer un títol més genèric i vaig preparar una crònica en què, com és normal, no hi cabia tot. Aquesta vegada van quedar fora de la peça les taules dels emprenedors i la de l'acció de les empreses a les xarxes. Totes dues van ser molt interessants (no em vaig saltar cap ni una de les taules de divendres i dissabte) però també amb assumptes més propis d'algun mitjà més especialitzat (blogs inclosos). 

Notes i twitter 

Anotava el que passava i mirava d'anar nuant les diferents declaracions mentre les escoltava. De tant en tant, si tenia una frase curta que resumia una declaració, l'enviava a Twitter, perquè sabia que l'estava compartint amb la sala (gràcies a aquest costum d'incloure una pantalla on hi té lloc el "contradebat") i perquè sabia que em segueixen alguns companys de la redacció i també el compte de elmeu3cat24 (l'eina combinada de participació que és responsabilitat de Karma Peiró). 

Confiant en el núvol 

Al final de la jornada, gran retallada i la meitat dels paràgrafs fora, aquest és el resultat pràctic. Un detall que potser interessi algú és que treballava amb Google Docs. Bé, el primer dia vaig fer còpia a un document de Word un parell de cops. Però després em vaig quedar amb l'eina de Google i això vol dir que jo no tenia la peça en cap lloc físic de la meva propietat ni propietat de l'empresa on treballo. Corria el risc que si passava res... i vaig confiar en el núvol

Fa cinc anys, hauria negat rotundament que mai arribés a actuar d'aquesta manera. Tenir una peça per al mitjà que em paga posada a no sé on? I, en canvi, ho admeto, és el que vaig fer. Cada vegada m'hi estic acostumant més. Corro massa riscos?

Després, amb la pestanya "compartir", la crònica va arribar a la redacció. 

Aconseguir una imatge 

Les fotos que vam fer servir provenen del blog de la Catosfera (amb el seu permís, reitero l'agraïment) i les hem firmat a 1001medios, com ens van demanar. 

Però no les hem pagat. No és això un canvi important que ens hauria de fer pensar sobre els nous mitjans? Abans, s'enviava redactor i fotògraf. Ara, la teva missió és aconseguir informació i imatges. O faig una foto o n'aconsegueixo una. Gairebé sempre opto per aquesta segona opció. 

Control d'estil 

Un altre detall que permet veure com canvien els processos és que a la primera peça els editors lingüístics van respectar el meu ús del terme "bloguistes". El faig servir d'cord amb la preferència pel "blog amb ge". Però no hi devia haver un descuit o no tenim un criteri unificat perquè aquest matí m'he adonat que m'ho han canviat per "blocaires", que ve de "bloc amb ce" i que no faig servir mai. 

Doncs bé, cap problema. Això no està imprès. És digital! 

Dilluns al matí, quan arribi a la redacció, entraré a l'editor de contingutsi canviaré el text, tornaré a posar-hi" bloguistes". I ja està. Així de simple.  

Cita de blogs 

De passada, hi faré un altre afegitó que ahir encara era massa aviat per resoldre prou bé. Dilluns miraré si uns quants dels bloguistes presents a la sala n'han dit alguna cosa (que ja sé que sí) i en faré una selecció per enllaçar-los. Trobo raonable que els usuaris del 3cat24 tinguin accés a més informació que aquella que el mitjà elabora.   

Relacions personals 

Per fi, m'agradaria comentar encara una altra qüestió. Hi ha periodistes que són excel·lents a l'hora d'establir relacions personals. És clau, s'ha dit sempre, per obtenir informació de les fonts. Jo sóc un desastre. Mal fisonomista, no reconec persones que em saluden. Tímid fins a l'extrem de dissimular-ho amb sobreactuacions enganyoses, no sé què dir a les persones que conec. Sempre tinc la sensació que sóc una persona ideal per a internet, perquè quan conec la gent que ja coneixia (em sembla que en diuen "desvirtualitzar") sempre tinc la impressió que perdo molts punts, per dir-ho de forma col·loquial. Sempre tinc la idea que hauria sigut millor no arribar a saludar aquelles persones amb qui matinc bones relacions a través de les xarxes. 

No voldria semblar algú massa estrambòtic, però la veritat és que no m'ho passo prou bé quan m'he de "comportar" amb gent que no conec gaire. Sempre tinc la consicència que l'estic vessant. En canvi, moltes de les persones que vaig conèixer són fonts d'informacions futures i amb alguns ja vam quedar mig citats. O sigui que és imprescindible anar als llocs, passar pel tràngol de superar la timidesa i coèixer persones que un dia em poden ajudar a explicar la seva feina. 

Incapacitació tècnica

A la segona peça, vaig afegir-hi una nota (crec que és el primer cop a la vida que provo un invent com aquest) per explicar que no parlava de la taula de mitjans de comunicació perquè jo mateix hi havia participat. 

La qüestió és si la meva participació també m'incapacitava per a fer la crònica dels dos dies. No ho sé dir. Potser sí. 

Però també estic segur que si jo no hi hagués anat, si no ho hagués proposat als meus caps i ells no m'haguessin dit que sí, no hi hauria hagut cap informació de la Catosfera al mitjà públic digital. 

Fora d'una crònica televisiva sobre la presència d'un polític en un acte. Vaja, el que el meu pare em va explicar per telèfon. 

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

En el fons aixó de la Catosfera que no deixa de ser una petita fira de paons de la vanitat, és un dejà vu cada any. Vares estar brillant i incisiu en la teva intervenció, simplement perquè vares posar el dit a la nafra, i aplicar sentit comú a la teva intervenció. Dels qui agafen el telèfon en cònec uns quants, però s'estàn extigint, i només queden els becaris.
Com tu, ja no compro el diari, bé, si (fem una col·lecció ara de ganivents a el periódico, que és el que deia l'Escolar.net) més no el llegeixo, neix caducat amb 24 hores.
Els digitals no han entès com els han de fer, s'han limitat a traspassar del paper al digital, però en el fons és el mateix i bastant mal actualitzat, l'exemple de la noticia de la mort de Salinger que explicava ahir al bloc és prou vàlid.
Hi ha molta desidia, rutina i massa becari i pocs a agafar el telèfon.
M'he estat mirant la pàgina d'en Pau Llop, el "Bottup", i, que vols que et digui, no m'acaba de fer el pes, sembla un diari de provincies.
Res, que estic d'acord totalment amb el teu diagnòstic, ara falta obrir, suturar i cauteritzar la ferida al malalt, perquè desde la teoria no s'arregla res. Ah! per cert, a casa el 3/24 no l'agafem, però alguna vegada que l'he vist una estona...verge de la vera creu!!!.... fregant el segle XIX, innovació, innovació, innovació.

Miquel Saumell ha dit...

Hola Janquim.
He vist sencer el vídeo de la taula moderada per la nostra amiga Sílvia. Em van agradar especialment les dues primeres intervencions, la teva i la de l'Escolar. Vas dir que no compres cap diari perquè no el vols amb unes simples informacions que ja has rebut abans per altres mitjans, i vas dir també que t’agradaria que els diaris tinguessin uns altres continguts (opinions, etc.) que ara per ara quasi no ens ofereixen. Ho entenc. Jo, en canvi, sí que en compro. No pas per estar informat, que ja ho estic per altres mitjans, sinó per saber dues coses:
1/ què saben els diaris i, també, què decideixen explicar-nos i què decideixen amagar-nos?
2/ de quina manera expliquen allò que saben o que decideixen explicar-nos?
La meva conclusió de simple usuari és que si vols saber què passa no n’hi ha prou amb la premsa tradicional. Uns mitjans que també algú de la taula ens va recordar que en certa manera són públics tenint en compte les subvencions públiques que reben, unes subvencions que jo les prohibiria totes.

JOSEP COMAJOAN ha dit...

Bona nit, Janquim

Jo et vaig "descobrir" ahir assistint a la taula de mitjans de la Catosfera. És més un demèrit meu que res més, que no sabés de tu abans d'ahir. I amb tu, vaig "descobrir" el teu bloc, que em vaig estar repassant ahir al vespre. I ara he llegit aquest fantàstic apunt que has publicat avui. Gràcies per compartir amb nosaltres el mètode de treball. Si tots ho féssim, tots aprendríem de tots i encara faríem la feina millor.

M'he sentit especialment identificat amb el paràgraf de les relacions personal. I bé, especialment espectacular el penúltim paràgraf, el que comença dient "Però també estic segur que...". Em recorda altres moments que ja he viscut jo mateix, igual que m'hi va recordar (vaig vibrar quan vaig sentir com l'explicaves) l'anècdota del redactor dels telèfons de la redacció.

Doncs bé, encantat d'haver-te conegut. De moment, no cal pas que ens coneguem presencialment. No fos cas que no ens sabéssim què dir. Ens anem seguint virtualment ;-))

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Com en Josep d'aquí dalt, jo també vaig estar present al debat a Granollers, i ara he descobert el teu blog. La taula de mitjans va ser molt interessant.

Enhorabona per aquest blog, t'aniré seguint!

Salut!

Albert Medrán ha dit...

Bon resum i un plaer haver-te saludat!

Anna ha dit...

D'acord a fer servir "bloguista": esadir.cat

núria vives ha dit...

Gràcies per un magnífic resum de les jornades a Granollers. Les vaig seguir per Twitter i tot i que també penso que decebo en directe i em defenso a Internet, miraré de ser-hi present l'any que bé.

Ah, jo m'inclino per bloc i blocaire!

Merci, insisteixo :)

jnqm ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris i per venir fins aquest lloc.

Francesc, m'he mirat el teu perfil i m'he quedat de pedra. Escrius més d'una desena de blogs i els tres que he mirat estan molt treballats... ets un professional d'ixò o què? Gràcies pels comentaris., Segurament totes les trobades del món tenen aquest petit punt de fira de vanitats qye tu dius i jo mateix sóc dels primers a caure-hi de quatre grapes... ës tan complicat de vegades no deixar-te enganyar pels afalacs... Gràcies per mostrar-te franc i directe.
Miquel, la meva frase dels diaris és això, una frase, per deixar clar que el diari no es pot basar en la notícia novedosa amb tant d'entorn que es mou amb un altre cicle temporal... però en fi, ja he parlat dels diaris aqui...

Anna, gràcies per la precisió de llengua. M'has fet avergonyir perquè cites la normativa oficial de la casa on treballo, però en realitat vaig errar posant-hi tanta d'èmfasi, jo sé que els editors del 3cat24 treballen des de certa distància i de pressa i potser no sempre tenen temps de posar-se d'acord. Només volia descatar una altra cosa, la possibilitat de retocar a posteriori que no té el mitjà imprès. I gràcies Núria per defensar la teva opció.
Edu i Albert, gràcies també per remenar aquests apunts...

jnqm ha dit...

Gràcies Josep, pel comentari i per l'apunt del teu blog. Em sembla que l'he enllaçat a la notícia... com vaig dir que faria amb les reflexions que trobés sobre les jornades que em semblessin enllaçables des d'un mitjà generalista.

En realitat, l'important noés el que diem en una sessió de debat sinó el que fem cada dia. Aquí és on ens juguem la credibilitat. I jo en aquest camp encara ho tinc per fer. Vull dir que acabo de recomençar, i tot just començo a veure el món pel forat del pany...

mewmewmew ha dit...

Com en Josep d'aquí dalt, jo també vaig estar present al debat a Granollers, i ara he descobert el teu blog. La taula de mitjans va ser molt interessant.


Mississauga Real Estate
Loans With Bad Credit