Explicant la Catosfera per al 3cat24.cat

Dissabte a la nit vaig parlar amb el meu pare per telèfon. Com que ell sabia que havia anat a cobrir les jornades de la Catosfera, em va comentar que havia vist en algun informatiu televisiu que s'esmentava aquesta trobada. Em va dir: "Han explicat que Ernest Benach hi va anar, però no he pogut entendre què és això de la Catosfera. En realitat, la notícia era que Benach havia dit alguna cosa en algun lloc". 

No ho he vist, i només tinc la seva informació. Però és veritat que de vegades un actor de l'actualitat es converteix en una notícia pel que diu de manera que liquida el context. 

Li vaig contestar que jo havia mirat d'explicar-ho una mica en dues peces que vaig fer per al 3cat24. Però no estic gens segur que les meves cròniques de debò l'ajudin gaire. Potser, sense voler, vaig preparar uns materials que estaven massa influïts pel fet que em sento una mica part d'aquesta Catosfera. És complicat ser objectiu i no pensar massa en els mateixos assistents com a públic de la informació. I el públic de veritat era un altre. El públic d'un mitjà generalista. 

Crònica i actualitat 

Quan vaig a jornades d'aquest tipus (com vaig fer al PDF de Barcelona o al TEDxBarcelona) miro de mesclar sempre dos gèneres. Per una banda, la crònica permet repassar el conjunt de l'acte. Per una altra, busco sempre una punta d'actualitat que em permeti posar-hi un títol tan pròxim com sigui possible al títol informatiu d'actualitat. 

Amb la primera peça va ser fàcil. Hi havia una conferència inaugural, a càrrec del màxim responsable de Tuenti i aquesta xarxa social espanyola està fent una entrada destacada a Catalunya, amb un increment dels seus membres, amb la traducció dels seus serveis al català... 

Títol + resum 

Per tant, vaig obrir la peça amb aquestes declaracions d'Ícaro Moyano i vaig provar d'explicar a continuació què és la Catosfera. El preu va ser que l'última taula, dedicada als vídeobloguistes, no va "entrar" a la peça i això que em vaig quedar fins al final. Era una mica massa especialitzada per al públic d'un mitjà generalista. Però vaig citar i enllaçar els ponents per si algun usuari del 3cat24 volia fer-hi una ullada. 

Sense títol 

Amb la segona peça va ser més complicat. Havia calculat, malament, que a la taula dels partits polítics hi trobaria un bon títol. I no va ser així. José Antonio Donaire va estar brillant, pel meu gust personal, i va fer propostes sinceres sobre un canvi de mirada. Va venir  dir que més enllà del fet que alguns polítics emprin les eines de l'anomenada web 2.0, fa falta que el conjunt de l societat aposti per una altra manera de relacionar-se amb el concepte de la política. Però com que no és un politic en actiu (acaba d'abandonar el seu escó al Parlament), la seva proposta no era prou potent per orbrir. La resta de la taula em va semblar honesta però poc compromesa. Vaig pensar que si torno a ser en una sala on algun polític diu que han de millorar i connectar millor amb la gent m'aixecaré i me n'aniré. Aquesta pel·lícula ja l'he vista i no és gaire bona, la veritat.

O sigui que vaig recórrer a un truc una mica barat. Vaig fer un títol més genèric i vaig preparar una crònica en què, com és normal, no hi cabia tot. Aquesta vegada van quedar fora de la peça les taules dels emprenedors i la de l'acció de les empreses a les xarxes. Totes dues van ser molt interessants (no em vaig saltar cap ni una de les taules de divendres i dissabte) però també amb assumptes més propis d'algun mitjà més especialitzat (blogs inclosos). 

Notes i twitter 

Anotava el que passava i mirava d'anar nuant les diferents declaracions mentre les escoltava. De tant en tant, si tenia una frase curta que resumia una declaració, l'enviava a Twitter, perquè sabia que l'estava compartint amb la sala (gràcies a aquest costum d'incloure una pantalla on hi té lloc el "contradebat") i perquè sabia que em segueixen alguns companys de la redacció i també el compte de elmeu3cat24 (l'eina combinada de participació que és responsabilitat de Karma Peiró). 

Confiant en el núvol 

Al final de la jornada, gran retallada i la meitat dels paràgrafs fora, aquest és el resultat pràctic. Un detall que potser interessi algú és que treballava amb Google Docs. Bé, el primer dia vaig fer còpia a un document de Word un parell de cops. Però després em vaig quedar amb l'eina de Google i això vol dir que jo no tenia la peça en cap lloc físic de la meva propietat ni propietat de l'empresa on treballo. Corria el risc que si passava res... i vaig confiar en el núvol. 

Fa cinc anys, hauria negat rotundament que mai arribés a actuar d'aquesta manera. Tenir una peça per al mitjà que em paga posada a no sé on? I, en canvi, ho admeto, és el que vaig fer. Cada vegada m'hi estic acostumant més. Corro massa riscos?

Després, amb la pestanya "compartir", la crònica va arribar a la redacció. 

Aconseguir una imatge 

Les fotos que vam fer servir provenen del blog de la Catosfera (amb el seu permís, reitero l'agraïment) i les hem firmat a 1001medios, com ens van demanar. 

Però no les hem pagat. No és això un canvi important que ens hauria de fer pensar sobre els nous mitjans? Abans, s'enviava redactor i fotògraf. Ara, la teva missió és aconseguir informació i imatges. O faig una foto o n'aconsegueixo una. Gairebé sempre opto per aquesta segona opció. 

Control d'estil 

Un altre detall que permet veure com canvien els processos és que a la primera peça els editors lingüístics van respectar el meu ús del terme "bloguistes". El faig servir d'cord amb la preferència pel "blog amb ge". Però no hi devia haver un descuit o no tenim un criteri unificat perquè aquest matí m'he adonat que m'ho han canviat per "blocaires", que ve de "bloc amb ce" i que no faig servir mai. 

Doncs bé, cap problema. Això no està imprès. És digital! 

Dilluns al matí, quan arribi a la redacció, entraré a l'editor de contingutsi canviaré el text, tornaré a posar-hi" bloguistes". I ja està. Així de simple.  

Cita de blogs 

De passada, hi faré un altre afegitó que ahir encara era massa aviat per resoldre prou bé. Dilluns miraré si uns quants dels bloguistes presents a la sala n'han dit alguna cosa (que ja sé que sí) i en faré una selecció per enllaçar-los. Trobo raonable que els usuaris del 3cat24 tinguin accés a més informació que aquella que el mitjà elabora.   

Relacions personals 

Per fi, m'agradaria comentar encara una altra qüestió. Hi ha periodistes que són excel·lents a l'hora d'establir relacions personals. És clau, s'ha dit sempre, per obtenir informació de les fonts. Jo sóc un desastre. Mal fisonomista, no reconec persones que em saluden. Tímid fins a l'extrem de dissimular-ho amb sobreactuacions enganyoses, no sé què dir a les persones que conec. Sempre tinc la sensació que sóc una persona ideal per a internet, perquè quan conec la gent que ja coneixia (em sembla que en diuen "desvirtualitzar") sempre tinc la impressió que perdo molts punts, per dir-ho de forma col·loquial. Sempre tinc la idea que hauria sigut millor no arribar a saludar aquelles persones amb qui matinc bones relacions a través de les xarxes. 

No voldria semblar algú massa estrambòtic, però la veritat és que no m'ho passo prou bé quan m'he de "comportar" amb gent que no conec gaire. Sempre tinc la consicència que l'estic vessant. En canvi, moltes de les persones que vaig conèixer són fonts d'informacions futures i amb alguns ja vam quedar mig citats. O sigui que és imprescindible anar als llocs, passar pel tràngol de superar la timidesa i coèixer persones que un dia em poden ajudar a explicar la seva feina. 

Incapacitació tècnica

A la segona peça, vaig afegir-hi una nota (crec que és el primer cop a la vida que provo un invent com aquest) per explicar que no parlava de la taula de mitjans de comunicació perquè jo mateix hi havia participat. 

La qüestió és si la meva participació també m'incapacitava per a fer la crònica dels dos dies. No ho sé dir. Potser sí. 

Però també estic segur que si jo no hi hagués anat, si no ho hagués proposat als meus caps i ells no m'haguessin dit que sí, no hi hauria hagut cap informació de la Catosfera al mitjà públic digital. 

Fora d'una crònica televisiva sobre la presència d'un polític en un acte. Vaja, el que el meu pare em va explicar per telèfon.